ARBRES D’ALGENDAR

El Taller pre-laboral Arbres d’Algendar, mitjançant l’activitat de recuperació de varietats locals de fruiters i horticultura ecològica, pretén afavorir la inserció sociolaboral de persones que es troben en risc d’exclusió social.

Aquest projecte, situat a les finques d’Es Canaló i S’Aranjassa, al barranc d’Algendar, té com a objectiu general que els participants aconsegueixin les habilitats mínimes necessàries per dur a terme i mantenir una feina. Actualment es treballa mitjançant activitats relacionades amb la producció d’arbres fruiters de varietats locals, la jardineria autòctona i l’horticultura ecològica.

Així, els participants, podem adquirir habilitats bàsiques i aprenen a cultivar hortalisses, a mantenir un jardí en bones condicions o a reproduir arbres fruiters mitjançant les diferents tècniques: empelt, estaca, llavor. Els arbres fruiters de varietats locals, després d’un procés de creixement de dos anys al barranc, es comercialitzen al mateix viver situat a s’Aranjassa, al barranc d’Algendar, a Taller Mestral i a diferents centres de jardineria, viver del GOB i cooperatives agrícoles. Així, s’afavoreix la conservació a llarg termini de les varietats tradicionals d’arbres fruiters.

Al projecte es realitzen activitats d’educació ambiental a infants i joves.

Tot aquest procés permet la realització d’un taller pre-laboral, on es pretén millorar, recuperar o consolidar aquelles habilitats socials necessàries per afavorir la seva inclusió social.

BARRANC D’ALGENDAR: (Terrenys des Canaló i s’Aranjassa)

VIU LA NATURA, VISITA EL BARRANC!

Més informació: (adjuntem documents informatius)

Visites Guiades

Memòria d’Economia Social i Programa d’Ocupació 2018

Des del Programa d’Ocupació i Economia Solidària de Càritas Diocesana de Menorca, es duen a terme diversos projectes específics orientats cap a la inserció laboral de persones de col·lectius vulnerables: Orientació i Intermediació Laboral, Tallers prelaborals Mestral i Arbres d’Algendar, Tallers i cursos de formació ocupacional i Empresa d’Inserció.

L’itinerari d’acompanyament a la inserció laboral comença principalment al Servei d’Orientació Laboral, des del qual es deriva a la resta de serveis formatius.

En total, 893 persones van ser ateses pels diferents serveis del Programa d’Ocupació durant 2018. Per serveis:

ORIENTACIÓ I INTERMEDIACIÓ LABORAL

El Servei d’Orientació i Intermediació Laboral és un servei específic d’orientació, assessorament i intermediació laboral amb empreses que va dirigit principalment  a persones en situació de risc d’exclusió social. Orientem i acompanyem a persones amb especials dificultats per trobar feina. S’estableix un itinerari personalitzat de treball amb cada persona atesa, en funció dels seus interessos, necessitats i potencialitats, se l’acompanya i se li faciliten eines i recursos.

En 2018 s’han realitzat 1.859 entrevistes i s’ha atès a 790 persones, un 4,5% més que en 2017. El 63% de les persones ateses han estat dones. A diferència dels darrers anys, el percentatge d’espanyols s’ha vist reduït (un 38%, quan l’any anterior van ser el 49%).

Com a resultat de la feina d’intermediació amb empreses, hem rebut un total de 70 ofertes de feina, que han suposat un total de 67 insercions. De totes les persones ateses, un 34% ha trobat una feina, 272 persones, el 77,9% amb un contracte temporal. La majoria de les contractacions es donen durant els mesos d’estiu i són contractes de curta durada, principalment en el sector hoteleria.

Destaquem l’augment de persones en situació irregular que s’han dirigit al servei (un 56% més que l’any anterior), i als que ens resulta difícil fer un acompanyament per a la inserció laboral, a causa de la seva situació administrativa.

FORMACIÓ OCUPACIONAL

Pel que fa a la formació ocupacional s’han realitzat un total de 9 cursos i tallers, a Maó i a Ciutadella: 3 de cuina, 2 de cuidadors, 2 de cambrera de pisos, un d’ajudant de fusteria i un de  polivalent de supermercat. En total, han participat 80 alumnes, dels quals el 80% han estat dones. Aquestes accions formatives estan encaminades a millorar les competències i capacitats de les persones que atenem.

MESTRAL TALLERS PRELABORALS

Els tallers prelaborals Mestral i Arbres d’Algendar, tenen com a objectiu que els participants aconsegueixin les habilitats mínimes necessàries per dur a terme i mantenir una feina, afavorint la inserció sociolaboral, mitjançant la recollida de residus voluminosos i la gestió mediambiental. Durant aquest any s’han dut a terme 5 tallers prelaborals: magatzem i transport, botiga, fusteria, roba i  jardineria.

En 2018 han passat 79 persones pels tallers: 19 amb ajuts econòmics, 43 fent la contraprestació de la Renda Mínima d’Inserció, 15 han realitzat treballs en benefici de la comunitat o reparacions de menors i 4 han realitzat altres contraprestacions. També hem tingut 16 persones amb contracte d’inserció (treballadors d’inserció). En total un 24% dels participants s’ha inserit al mercat laboral ordinari. El nombre total de persones ateses s’ha reduït un 38%, degut principalment a la reducció de contraprestacions de RMI.

MESTRAL EMPRESA D’INSERCIÓ

A Càritas seguim apostant i treballant per l’economia social i solidària com a model econòmic on les persones estan sempre al centre de l’acció. Amb els tallers prelaborals Mestral i l’única empresa d’inserció existent a Menorca, MESTRAL INSERCIÓ I MEDI AMBIENT SLU, hem seguit promovent la inserció de persones en risc d’exclusió i la cura del medi ambient, mitjançant la recollida de residus per a la seva posterior reutilització o reciclatge.

Aquesta reutilització ha suposat un estalvi d’emissions de CO2 de 487 TONES, equivalent a l’absorció de CO2 de 69.365 arbres/any o eliminar 238 cotxes de la circulació en un any. El Retorn econòmic per aquestes activitats ha estat de 80.140,-€.

Del total d’entrades de materials de segona mà s’han reutilitzat el 35%, allargant la seva vida útil mitjançant la comercialització a les nostres botigues de segona mà.

El 2018 ha estat l’any del 25è aniversari de MESTRAL. Al llarg de tot l’any hem dut a terme accions per la seva celebració;  realització i difusió de vídeos corporatius, edició de l’anecdotari “No totes les deixalles són perdudes”, dues desfilades de roba de segona mà juntament amb ALBA, Jornada de portes obertes a les Naus, tallers de recuperació de mobles, acabant amb la festa d’aniversari on es varen repassar emotivament moments entranyables de la trajectòria de Mestral, amb testimonis del passat, el present i projectes de futur.

Al mes de desembre vam inaugurar la nova botiga de Mestral, al POIMA IV Fase, amb un acte que va comptar amb la presència del Sr. Bisbe de Menorca, autoritats insulars i locals i el president de Càritas Espanyola, Sr. Manuel Bretón.

Havent deixat la nau de la carretera de l’Aeroport lliure, aquest any estem adequant aquestes instal·lacions per albergar l’Empresa d’inserció i així seguir treballant en els tallers de tractament de RAEES i TÈXTIL, com eina per a la inserció laboral.

Dia Mundial del Comerç Just: Impulsar un altre model comercial per a combatre la pobresa i la desigualtat

Un any més, des del projecte S’Altra Senalla – Mestral, hem participat en el Dia Mundial del Comerç Just.

Sota el lema “Som Comerç Just, i tu?” ens unim a la Coordinadora Estatal de Comerç Just i als nostres companys de la Xarxa Interdiocesana a aquesta celebració que s’estén més enllà d’aquest dissabte dia 11 de maig, a través d’aquest projecte Càritas treballa per:

Un altre model comercial
Amb aquesta jornada les organitzacions de Comerç Just llancen una crida a la ciutadania a unir-se a aquest moviment mundial que lluita contra la pobresa i la desigualtat a través de l’articulació d’un altre model comercial inspirat en principis com són els de garantir unes condicions laborals dignes i la igualtat salarial entre homes i dones, la no explotació infantil o la protecció del medi ambient.
Càritas ha convocat activitats a Albacete, Castelló, Gijón, Montsó, Burgos, Bilbao, Cadis, Cuenca, Canàries, Getafe, Granada, Huelva, Huesca, Mallorca, Menorca, Lleida, Màlaga, Badajoz, Zafra, Alacant, Oriola, Sant Sebastià, Santander, Tenerife, València, Teruel, Urgell, Vic, Zamora i Zaragoza. Els actes han estat organitzats per les diferents Càritas Diocesanes, amb la participació activa de nombroses Càritas Interparroquials, voluntaris i agents del Comerç Just de la Confederació.
A més, durant la jornada es llança una campanya d’activisme en xarxes socials sota l’etiqueta #SomosComercioJusto per a poder unir-se a aquest moviment i mostrar el nostre compromís per un món més just.

Pobresa, ocupació i canvi climàtic
Segons dades de Nacions Unides, actualment 783 milions de persones viuen en condicions de pobresa, és a dir, amb menys d’1,90 dòlars al dia. Encara que aquesta xifra s’ha reduït en els últims anys, la desigualtat s’ha acrescut, ja que en aquest mateix període l’1% de la població més acabalada va rebre el doble d’ingressos que el 50% més pobre.
Un altre factor fonamental en la persistència d’aquesta situació de precarietat és l’ocupació, ja que, si manca d’unes condicions dignes, no garanteix la superació de la pobresa. De fet, i segons la OIT (Organització Internacional del Treball) a tot el món gairebé un terç de la classe treballadora viu en condicions de pobresa sense poder cobrir les seves necessitats bàsiques. És una realitat en la qual les dones surten especialment perjudicades, ja que, de mitjana, elles guanyen un 23% menys que els homes.
És important destacar, així mateix, els efectes que el canvi climàtic suposa per a les comunitats més empobrides. En els últims anys més de la meitat de la terra destinada a usos agrícoles s’ha vist afectada per la degradació del sòl, una activitat en la qual treballen i de la qual depenen directament 2.600 milions de persones a tot el món.
Tenint en compte aquestes dades, la pròpia OIT adverteix que “tret que es prenguin mesures per a alleujar-la, la pobresa podria perpetuar-se de generació en generació, exacerbant la inestabilitat socioeconòmica i erosionant el suport a les polítiques en favor del creixement”.

Compromís amb els ODS
Davant això, el Comerç Just planteja la necessitat d’un altre model econòmic i comercial que posi a les persones i el medi ambient en el centre enfront dels interessos econòmics. Per a això, el Comerç Just busca garantir unes condicions laborals dignes i segures per als seus productors, el pagament d’un salari adequat i igual per a home i dones en el desenvolupament de les mateixes tasques, la no explotació laboral infantil i una producció basada en tècniques i procediments respectuosos amb l’entorn natural. D’aquesta manera, s’afavoreix la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible adoptats per l’ONU en 2015 i que haurien de complir-se abans del 2030.
Dins de la xarxa internacional de Comerç Just existeixen més de 2.000 organitzacions productores repartides en 75 països d’Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina i el Carib, en les quals treballen més de 2 milions de persones. D’elles, tres de cada quatre organitzacions es dediquen a la producció d’alimentació i de matèries primeres, i, segons l’Organització Mundial del Comerç Just, unes 250 entitats es dediquen activitats tèxtils o a l’artesania.

43 milions d’euros facturats a Espanya
A Espanya hi ha 150 botigues i punts de venda especialitzats, gestionats per les organitzacions de la Coordinadora Estatal de Comerç Just. A més, els productes estan presents en altres establiments al detall, grans superfícies i cadenes d’hostaleria. En 2017 la seva facturació va ascendir a 43 milions d’euros, la qual cosa suposa un 8% més que l’any anterior. L’alimentació, i en particular el cafè, el sucre i el cacau, continuen sent els articles més venuts. Pesi a l’augment de les vendes, el nostre país està a la cua en relació als nostres veïns europeus.
Càritas, a través de la seva Xarxa Interdiocesana de Comerç Just, integrada per 29 Càritas Diocesanes de tota Espanya, compta amb 31 botigues i 78 punts de venda que, en l’últim, van comptabilitzar uns beneficis de 640.000 euros procedents de la venda de productes.
La celebració del Dia Mundial del Comerç Just està promoguda al nostre país per la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) i compta amb finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. L’agenda completa d’actes del Dia Mundial del Comerç Just es pot consultar en www.comerciojusto.org.


Dia Mundial del Comerç Just

L’11 maig celebrem el Dia Mundial del Comerç Just, t’uneixes?

L’11 maig, com cada segon dissabte d’aquest mes, ens unim a la celebració del Dia Mundial del Comerç Just. Sota el lema Som Comerç Just, i tu?, mig centenar de localitats del nostre país han organitzat actes lúdics i reivindicatius amb els quals les organitzacions de Comerç Just fan una crida a la ciutadania a unir-se a aquest moviment internacional que lluita contra la pobresa i la desigualtat mundials a través d’un altre model comercial basat en principis com garantir unes condicions laborals dignes, igualtat salarial entre homes i dones, no a l’explotació infantil o la protecció del medi ambient.

A MENORCA aquest dissabte diversos empresaris de la restauració se sumen al suport a aquest projecte, que a Menorca impulsa Càritas a través de les seves botigues solidàries Mestral, a Maó en el Mercat des Peix i a Ciutadella, els locals Ses Voltes i Bar Ulisses, utilitzaran diversos productes de comerç just en el seu menú gastronòmic. Aquesta iniciativa es realitza gràcies al suport de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació del Govern Balear.

A més, aquest any el Dia Mundial del Comerç Just té un marcat caràcter reivindicatiu. Amb motiu de les cites electorals, la Coordinadora Estatal de Comerç Just està realitzant una campanya per a sol·licitar al futur Govern i als pròxims representants en el Parlament Europeu, Comunitats Autònomes i municipis, compromisos polítics que abordin aspectes com el canvi climàtic, la responsabilitat de les empreses en tota la cadena de fabricació o l’educació en el consum responsable.

Actualment, segons dades de Nacions Unides, 783 milions de persones viuen en la pobresa, és a dir, amb menys d’1,90 dòlars al dia. Encara que aquesta xifra s’ha reduït en els últims anys, la desigualtat ha augmentat. En aquest mateix període, l’1% de la població més acabalada va rebre el doble d’ingressos que el 50% més pobre. D’altra banda, l’ocupació, si no compta amb unes condicions dignes, no garanteix la superació la pobresa.

De fet, a tot el món, segons la OIT, gairebé un terç de la classe treballadora viu en condicions de pobresa sense poder cobrir les seves necessitats bàsiques.

Una realitat en la qual les dones surten especialment perjudicades, ja que de mitjana a escala mundial elles guanyen un 23% menys que ells. Finalment, és important destacar que el canvi climàtic afecta de manera especial a les comunitats més empobrides.

En els últims anys més de la meitat de la terra emprada per a l’agricultura s’ha vist afectada per la degradació del sòl, una activitat en la qual treballen i de la qual depenen directament 2600 milions de persones.

Davant això, el Comerç Just planteja la necessitat d’un altre model econòmic i comercial que posi a les persones i el medi ambient en el centre enfront dels interessos econòmics. Així, el Comerç Just es basa en principis com garantir unes condicions laborals dignes i segures per als seus productors i productores, el pagament d’un salari adequat, el mateix per a ells i elles davant les mateixes tasques, la no explotació laboral infantil i la producció a través de tècniques i procediments respectuosos amb l’entorn natural. D’aquesta manera afavoreix la consecució dels anomenats Objectius Mundials (Objectius de Desenvolupament Sostenible) adoptats per l’ONU i que haurien de complir-se abans del 2030.

Un moviment internacional

Dins de la xarxa internacional de Comerç Just existeixen més de 2.000 organitzacions productores repartides en 75 països d’Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina i el Carib, en les quals treballen més de 2 milions de persones. D’elles, tres de cada quatre organitzacions es dediquen a la producció d’alimentació i de matèries primeres com el cotó. D’altra banda, i segons l’Organització Mundial del Comerç Just, unes 250 entitats es dediquen al tèxtil o l’artesania.

A Espanya, hi ha 150 botigues i punts de venda especialitzats, gestionats per les organitzacions de la Coordinadora Estatal de Comerç Just. A més els productes estan presents en altres establiments al detall, grans superfícies i cadenes d’hostaleria. En 2017 el consum de Comerç Just va ascendir a 43 milions d’euros, la qual cosa suposa un 8% més que l’any anterior. L’alimentació, i en particular el cafè, el sucre i el cacau continuen sent els articles més venuts. Tot i l’augment de les vendes, el nostre país està a la cua en relació als nostres veïns europeus.

La celebració del Dia Mundial del Comerç Just està promoguda al nostre país per la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) i compta amb finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. Durant la jornada es convidarà la ciutadania a participar en la campanya en xarxes socials #SomosComercioJusto.

Amb la col·laboració: