93 persones van accedir al mercat de treball en 2020 amb el suport dels programes d’Ocupació i Economia social de Càritas Diocesana de Menorca
En ple impacte de la pandèmia, Càritas va acompanyar a Menorca a 786 persones per a millorar el seu perfil laboral
Des de Càritas Menorca s’han invertit 81.928,64 € en accions d’ocupació, 1.433.356,68 € en els programes d’economia solidària i 67.731,39 € en la promoció del comerç just
L’Equip d’Estudis de Càritas Espanyola alerta que estem davant una crisi que destrueix i precaritza l’ocupació
Sota el títol “L’economia que vols”, Càritas Espanyola torna a presentar, en vespres de la celebració del Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors, el seu Informe anual d’Economia Solidària per a donar compte de les accions desenvolupades en 2020 en un dels sectors estratègics de la resposta de la Confederació a Espanya als reptes de l’exclusió social i la desigualtat.
A Menorca fa més de 25 anys que Càritas acompanya a les persones més vulnerables en els seus processos de cerca d’ocupació i en la millora de les seves capacitats per a ampliar les seves oportunitats d’ocupabilitat, davant un mercat laboral cada vegada més competitiu i precari.
L’11,83% de les 786 persones acompanyades van accedir a una ocupació
El treball decent, és un dret al qual no tenen accés milions de persones al nostre país i que la pandèmia ha complicat encara més. Malgrat aquest escenari plagat de dificultats, Càritas va poder mantenir el ritme de resposta dels seus programes d’ocupació i economia social, que van aconseguir acompanyar en 2020 a un total de 786 persones. D’elles, 93 van aconseguir accedir a un lloc de treball, la qual cosa suposa més del 12% del total de persones participants.
Tota aquesta acció va ser possible gràcies a una inversió 81.928,64euros en els programes d’ocupació.
Accions dutes a terme
Les persones acompanyades, han participat d’almenys dos o més recursos dels serveis d’ocupació, un 98% en orientació i intermediació laboral, 68% en tallers prelaborals de Mestral i Arbres d’Algendar, 12,20% en programes de formació i un 4,5% en l’empresa d’inserció, Mestral Inserció i Medi Ambient S.L.U.
Perfil dels participants
El 66,3% de les persones que van participar en els recursos d’ocupació de Càritas són dones (521) i el 33,7% homes (265). Per origen nacional, el 32,2% són espanyols (253), el 55,3% d’origen extracomunitari (435) i un altre 12,5% de països de la Unió Europea (98).
L’activitat dels programes d’ocupació va comptar amb el suport professional d’11 persones contractades i 19 voluntaris, liderant activitats en quatre eixos complementaris: acolliment i orientació laboral, formació i intermediació laboral.
Objectius
El compromís de Càritas per a acompanyar a les persones vulnerables en cerca d’ocupació posa el focus en quatre objectius:
Millorar l’ocupabilitat amb l’avanç en les seves competències personals, laborals i transversals, tots els nostres programes compten amb el suport d’un educador o educadora social, que acompanya als participants durant procés.
Impulsar accions de formació, en 2020 hem realitzat cursos d’operari de punt de venda, fusteria i agricultura ecològica, acostant a les persones aquestes realitats laborals.
Afavorir l’aprenentatge mitjançant pràctiques no laborals, en col·laboració amb empreses i entitats de la nostra illa.
Intermediació amb empreses davant ofertes d’ocupació i acompanyament a les mateixes en matèria d’ocupació inclusiva.
Comerç just
Càritas, a través de la Xarxa interdiocesana de Comerç Just, de la qual Càritas Menorca forma part des del seu inici, impulsa aquest model de relacions comercials basades en la justícia social per a transformar les pràctiques injustes de comerç internacional i per a fer costat a milers de productors i productores desfavorits.
A Menorca la promoció del comerç just compta amb 1 botiga i 14 punts de venda, que no tan sols són espais comercials, sinó que el seu principal objectiu és sensibilitzar a la ciutadania en un consum crític i responsable, i que visibilitzi a les persones, processos i pobles que hi ha darrere de cada producte.
Càritas, a més, acompanya a grups de productors i cooperatives en països en els quals l’organització és present des del seu model de cooperació fraterna, treballant en xarxa i en aliança amb altres actors del moviment de Comerç Just en l’àmbit local, estatal i internacional, des de Menorca mantenim una relació estreta amb grups de productors en les zones de Betlem, Terra Santa, amb els quals anem col·laborant des de fa anys.
La inversió de Càritas en l’apartat de Comerç Just en 2020 va ser de 67.731,39 euros.
Economia Social
Una altra via per la qual Càritas genera ocupació protegida i digna per a persones que no troben una oportunitat en el mercat laboral són les seves entitats d’Economia Social.
Mestral és el projecte que engloba aquestes iniciatives de Càritas Menorca, des de diferents línies de treball, la promoció de la formació i l’ocupació, inserció soci laboral, compromesos amb les persones i el medi ambient, a través de la gestió de residus, l’agricultura ecològica, recuperació de tèxtil i de RAEES (residus d’aparells elèctrics i electrònics).
En 2020, 22 persones han realitzat itineraris amb contracte d’inserció, 2 van accedir a un contracte en el mercat laboral convencional. Mestral Inserció i Medi Ambient proporciona 14 llocs de treball sota contracte d’inserció.
A través d’aquestes ocupacions d’inserció les persones milloren la seva ocupabilitat en un entorn real de producció, desenvolupant les seves competències laborals i personals. Compten amb el suport del personal de producció i d’acompanyament, l’objectiu del qual és formar i capacitar a les persones per a poder millorar les seves possibilitats d’accés a un lloc de treball en el mercat laboral ordinari després del seu pas per l’entitat d’Economia Social.
L’aposta de Càritas per l’Economia Social
Càritas aposta per una altra manera de fer economia, una forma diferent d’administrar els recursos, que estigui al servei del desenvolupament sostenible, d’una vida digna per a tots. Una economia vinculada als drets humans que prioritza la cura de la creació i defensa un consum responsable, conscient i transformador.
Els principis de l’economia solidària són aplicables a totes les fases del procés econòmic: l’obtenció de recursos, el finançament, la producció, la comercialització i el consum, sempre amb la persona en el centre de tota la nostra acció.
En l’informe presentat per Càritas Espanyola “L’economia que vols”, es posa de manifest que la crisi COVID ens ha mostrat el realment important: la vida, la salut, les cures, el suport comunitari, la cura del planeta, donant suport a una economia més social i més justa, s’aconsegueix un model econòmic que prioritza a les persones i l’entorn.
Suports
Els nostres projectes són una realitat gràcies també al suport del Fons Social Europeu, Govern Illes Balears, Consell Insular de Menorca, Inditex, Bankia, Endesa i Soib Illes Balears.
En ple impacte de la pandèmia, Càritas va acompanyar en tota Espanya a més de 60.000 persones per a millorar el seu perfil laboral.
Sota el títol “L’economia que vols”, Càritas torna a presentar, en vespres de la celebració del Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors, el seu Informe anual d’Economia Solidària per a donar compte de les accions desenvolupades en 2020 en un dels sectors estratègics de la resposta de la Confederació a Espanya als reptes de l’exclusió social i la desigualtat.
Càritas fa quatre dècades que acompanyant a les persones vulnerables en els seus processos de cerca d’ocupació i en la millora de les seves competències per a situar-se en igualtat de condicions davant un mercat laboral cada vegada més competitiu i amb pitjors condicions.
El 17% de les 60.000 persones acompanyades van accedir a una ocupació
El treball decent és un dret al qual no tenen accés milions de persones al nostre país i que la pandèmia ha complicat encara més. Malgrat aquest escenari plagat de dificultats, Càritas va poder mantenir el ritme de resposta dels seus programes d’ocupació i economia social, que van aconseguir acompanyar en 2020 a un total de 60.055 persones. D’elles, 10.153 van aconseguir accedir a un lloc de treball, la qual cosa suposa més del 17% del total de persones participants.
Tota aquesta acció va ser possible gràcies a una inversió 85.685.576 euros en el conjunt de les 70 Càritas Diocesanes de tota Espanya.
Perfil dels participants
El 65,6% de les persones que van participar en els recursos d’ocupació de Càritas són dones (39.381) i el 34,4% homes (20.674). Per origen nacional, el 45,8% són espanyols (27.492), el 48,5% d’origen extracomunitari i un altre 5,7% de països de la Unió Europea (3.417).
L’activitat dels programes d’ocupació va comptar amb el suport professional de 1.195 persones contractades i 2.166 voluntaris, liderant activitats en quatre eixos complementaris: acolliment i orientació laboral, formació, intermediació laboral i iniciatives d’autoocupació.
Objectius
El compromís de Càritas per a acompanyar a les persones vulnerables en cerca d’ocupació posa el focus en quatre objectius:
– Afavorir l’ocupabilitat a través de la millora de les competències personals, transversals i laborals bàsiques per a la cerca d’ocupació i el manteniment d’aquest.
– Fomentar la realització d’accions formatives adaptades a les característiques i necessitats reals demandades pel teixit productiu.
– Potenciar les experiències d’aprenentatge mitjançant la realització de pràctiques en un entorn real de treball, a través de la col·laboració amb empreses i entitats.
– Acostar a les persones al teixit empresarial a través de la intermediació i la sensibilització de les empreses en matèria d’ocupació inclusiva.
– Generar ocupació protegida mitjançant la posada en marxa d’iniciatives d’Economia Social (Empreses d’Inserció i Centres Especials d’Ocupació)
A més de les activitats orientades cap a l’ocupació inclusiva, l’Informe d’Economia Solidària de Càritas detalla l’acció que s’ha impulsat en els àmbits del Comerç Just, l’Economia Social i les Finances Ètiques.
Comerç just
Càritas, a través de la Xarxa interdiocesana de Comerç Just, impulsa aquest model de relacions comercials basades en la justícia social per a transformar les pràctiques injustes de comerç internacional i per a fer costat a milers de productors desfavorits.
Aquesta xarxa, integrada per 28 Càritas Diocesanes, compta amb 36 botigues i 72 punts de venda repartits per tota Espanya, que funcionen no sols com a llocs de comercialització de productes, sinó que generen espais de sensibilització perquè els consumidors visibilitzin les persones i processos que hi ha darrere de cada producte i contribueixin a fomentar un consum responsable.
Càritas, a més, acompanya a grups de productors i cooperatives en països en els quals l’organització és present des del seu model de cooperació fraterna, treballant en xarxa i en aliança amb altres actors del moviment de Comerç Just en l’àmbit local, estatal i internacional.
La inversió de Càritas en l’apartat de Comerç Just en 2020 va ser de 464.692 euros.
Economia Social
Una altra via per la qual Càritas genera ocupació protegida i digna per a persones que no troben una oportunitat en el mercat laboral són les seves entitats d’Economia Social,
Actualment, són 70 el nombre d’iniciatives d’aquesta naturalesa secundades per Càritas en tot el país, que desenvolupen 207 línies de negoci en 35 sectors diferents, compromesos especialment amb la millora de la qualitat de vida i la sostenibilitat mediambiental (com són la gestió de residus, agricultura ecològica, recuperació i reciclatge tèxtil, jardineria i d’horta, gestió de residus, o restauració i servei d’àpats).
En 2020, 235 persones van accedir a una ocupació en el mercat laboral ordinari després del seu pas per les iniciatives d’Economia Social de Càritas, que sostenen un total de 1.917 llocs de treball.
A través d’aquestes ocupacions d’inserció, milloren la seva ocupabilitat en un entorn real de producció, desenvolupant les seves competències laborals i personals. Compten amb el suport del personal de producció i d’acompanyament, l’objectiu del qual és formar i capacitar a les persones per a poder millorar les seves possibilitats d’accés a un lloc de treball en el mercat laboral ordinari després del seu pas per l’entitat d’Economia Social.
L’aposta de Càritas per l’Economia Social, a la qual l’any passat es van destinar 57.095.035 euros, demostra que existeix una altra manera de fer economia i de fer empresa, que sí que és possible una economia al servei de les persones on aquestes siguin la prioritat per sobre del benefici econòmic.
Finances ètiques
Càritas aposta de manera decidida per un model de finances que vagi més enllà de la rendibilitat econòmica i garanteixin una gestió compromesa amb els drets humans i el medi ambient.
El sistema financer es mou en funció de les decisions que prenen persones que trien on volen invertir els seus diners sense pensar moltes vegades en les conseqüències que aquesta decisió té per a unes altres. Per això, informar-se i triar alguna de les opcions que ofereixen les Finances Ètiques poden ser un dels instruments amb major capacitat de transformació de la societat. Les nostres decisions en matèria financera tenen una repercussió directa en la transformació del sistema econòmic i en la vida de les persones i les societats.
Dins d’aquesta línia de treball:
– 43 entitats de Càritas col·laboren amb entitats financeres que fan compatibles la rendibilitat econòmica amb la consecució d’objectius socials i mediambientals, com són Banca Fiés, Colonya Caixa Pollença i Oikocredit.
– Càritas inverteix en productes financers ètics d’entitats financeres convencionals: fons d’inversió i plans de pensions ètics, que no sols incorporen criteris de rendibilitat financera a l’hora de seleccionar les empreses en les quals inverteixen, sinó altres de caràcter social, mediambiental i de bon govern.
– Càritas Espanyola participa com a membre dels Comitès Ètics de 3 fons ètics o solidaris de la banca convencional.
Escoltar, cuidar, sumar i canviar
Com s’assenyala en l’Informe d’Economia Solidària, “la crisi COVID ens ha mostrat amb claredat el que és veritablement essencial: la vida, la salut, les cures, el suport de la comunitat, la cura del planeta…”. D’aquí la necessitat de posar en pràctica una economia que prioritzi l’essencial i liderar un nou model econòmic centrat en les persones i la cura de la vida.
L’aposta de Càritas pel model d’economia solidària implica defensar una economia que escolta i atén les necessitats tant de les persones treballadores i consumidores com de les empreses.
Una economia que cuida que s’ocupa de les persones i les seves condicions de treball al mateix temps que cuida el medi ambient.
Una economia que suma perquè és l’economia del bé comú i la cooperació, la que suma beneficis per a les persones.
I una economia que canvia i és transformadora tant en el personal com en el col·lectiu.
El suport del Fons Social Europeu
En els últims vint anys, Càritas és, al costat d’altres tres operadors espanyols (Creu Roja, ONCE i Fundació Secretariat Gitano) una de les contraparts del Fons Social Europeu al nostre país per a impulsar les directrius del Programa Operatiu d’Inclusió Social i d’Economia Social (POISES).
Durant l’any 2020, Càritas Espanyola, a través de 57 Càritas Diocesanes de tot el país, ha desenvolupat, amb el suport financer del FSE, quatre grans programes per a lluitar contra la pobresa i l’exclusió social en l’àmbit de l’ocupació.
Fruit d’aquesta col·laboració, han estat 9.706 persones (3.746 homes i 5.960 dones) amb dificultats d’accés a l’ocupació les que s’han vist beneficiades per les accions desenvolupades per Càritas. D’elles, 1.678 han aconseguit accedir a una ocupació en el difícil context de 2020. Per a això, s’han invertit 11.690.378.75 €.
UNA CRISI QUE DESTRUEIX I PRECARITZA L’OCUPACIÓ
Aprofitant la publicació de l’Informe d’Economia Solidària, l’Equip d’Estudis de Càritas ha analitzat els efectes de la crisi provocada per la pandèmia en l’àmbit de l’ocupació i que estaria definit per tres grans factors: la important destrucció d’ocupació com a resultat de la crisi de la COVID-19, la forta exposició de sectors productius essencials al contagi i a la precarietat; i les greus dificultats per a la integració laboral i social.
1. Important destrucció d’ocupació com a resultat de la crisi de la COVID-19
L’impacte d’aquesta nova crisi, en termes d’ocupació, es podria resumir en una ràpida i constant destrucció d’ocupació, en una seriosa incertesa i en la reducció d’ingressos a causa dels ERTO que, no obstant això, han pal·liat aquesta destrucció de llocs de treball.
Així mateix, hi ha un increment i visibilització de la precarietat estructural i inestabilitat laboral entre els qui entren i surten d’un mercat laboral, que abans de la crisi ja era insegur i intermitent, i que avui dia s’ha convertit en altament movedís, donant lloc a trajectòries laborals permanentment interrompudes.
Segons les dades de la recent “Enquesta de Població Activa” la destrucció d’ocupació des que comencés aquesta crisi aconsegueix 462.000 nous aturats (1), encara que la xifra supera els 703.000 nous aturats segons les dades de l’atur registrat (2). Una realitat de desocupació, que sumada a les més de 779.000 persones que es van trobar en situació d’ERTO (3) el mes de març, ha generat que gairebé 1,5 milions de persones hagin vist com els seus ingressos es reduïen de manera dràstica o total, afectant les seves condicions de vida, sense ignorar la repercussió psicosocial que significa aquesta realitat.
La destrucció de l’ocupació ha afectat amb molta major intensitat a les dones i als joves, per als quals es dificulta, una vegada més, el desenvolupament de projectes vitals com pot ser l’emancipació i el desenvolupament familiar. Per cada home que ha perdut la seva ocupació en l’últim any, l’han perdut 1,4 dones. I de tots els nous aturats, 4 de cada 10 són joves menors de 30 anys.
L’impacte en termes d’ocupació ha tingut importants variacions segons sector d’activitat, i és el sector dels serveis el més afectat, tant per la destrucció d’ocupació com pels ERTO. En l’actualitat, 7 de cada 10 noves persones parades pertanyen al sector dels serveis i especialment a les activitats d’hostaleria, oci i turisme. L’impacte ha estat especialment intens en aquests sectors per les restriccions associades al control sanitari de la pandèmia, però amb una dimensió més greu i diferencial en el cas d’Espanya per un model productiu *híper-desenvolupat i dependent del sector dels serveis en bona part del territori estatal.
2. Exposició de sectors productius essencials al contagi i a la precarietat
Durant tot aquest any de pandèmia i de crisi sanitària, han estat moltes les persones treballadores que han hagut de desenvolupar la seva activitat laboral encara en condicions d’excepcionalitat per desenvolupar-se en sectors productius essencials.
És el cas del personal dels sectors dedicats a la producció i distribució d’aliments, al repartiment (acostant tot el que compràvem a la porta de les nostres cases), de l’àmbit domèstic i professionals de les cures que no han deixat d’ajudar i cuidar a les persones dependents, i altres punts professionals s’han vist exposats al contagi per a desenvolupar el seu treball, I això a pesar que en la majoria de les ocasions es trobaven en situacions d’alta precarietat laboral, com així ho confirma que el 30% (4) dels treballadors dels sectors essencials de l’economia siguin treballadors temporals, la qual cosa duplica la mitjana dels països de la UE, que se situa en un 15% de temporalitat en els sectors d’activitat essencials.
3. Dificultats per a la integració laboral i social
En les últimes setmanes es parla dels fons europeus com una oportunitat per a transformar l’economia del nostre país i com una palanca que permeti millorar el model productiu mitjançant la potenciació de l’economia verda, la cohesió territorial i social i l’impuls d’accions més específiques com la digitalització. Amb la convicció de l’impuls que aquests fons poden generar per a la inserció laboral present i futura, han de recordar-se quatre elements crucials per a la vida de les persones més vulnerables:
• El repte per a crear ocupació inclusiva que realment permeti una vida digna. Espanya parteix d’un alt nivell de desocupació prèvia a la crisi i d’una dinàmica lenta i amb capacitat limitada per a generar nous llocs de treball en la dinàmica productiva habitual. A aquesta situació prèvia caldria afegir les importants dificultats financeres i organitzacionals per part dels ocupadors per a afrontar aquesta crisi multidimensional i generar ocupació inclusiva, és a dir, una ocupació estable i amb salaris dignes.
• L’ajust necessari de requalificació i adaptació al futur model productiu. Les exigències que comportarà l’adaptació dels grups més vulnerables a un model productiu en camí, que aborda una sèrie de transformacions de gran importància. Si per a les persones que ja estan formant part del mercat de treball implica un important esforç d’ajustos, per a les persones excloses del mateix pot suposar l’increment de noves exigències que se sumen a les que ja pateixen en el context actual, encara que algunes representin noves oportunitats.
• La ruptura del contracte social per al desenvolupament vital dels joves. El plantejament que la precarietat laboral a la qual es veuen abocades les persones joves, que han vist com s’ha trencat el contracte social que perfilava el model d’emancipació, generarà noves taxes de vulnerabilitat social en desdibuixar-se el treball com un element clau per a la seva integració, sense que apareguin mecanismes alternatius que substitueixin aquest buit.
• L’ocupació no és la via d’integració social per a totes les persones. És necessari destacar les dificultats que tenen algunes de les persones amb situacions d’exclusió social més greus, per a les quals la inserció laboral no és una realitat possible en el curt termini i que, en conseqüència, necessitaran programes de suport i acompanyament per a una integració social que no passi necessàriament per la inserció laboral.
Notes
(1) Enquesta de població activa, Primer trimestre de 2021, Institut Nacional d’Estadística. (2) Dades de l’atur registrat, comparativa amb març de 2021. Servei Públic d’Ocupació Estatal. (3) Dades d’afiliació a la seguretat social. Març de 2021. Secretaria d’estat de la seguretat social i pensions. (4) Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea: M. Fana, S. Tolan, S. Torrejón, C. Urzi Brancanti, E. Fernández-Macías: «The COVID confinement measures and EU labour markets», EUR 30190 EN, Oficina de Publicacions de la Unió Europea, Luxemburg, 2020.
Mestral, projecte d’economia social impulsat per Càritas Menorca, àmplia els seus tallers prelaborals a través de la recuperació de bicicletes en les seves instal·lacions de Mestral a Ciutadella, aquesta iniciativa permet la creació de 8 places de formació.
El nou taller se suma als de magatzem, tèxtil, agricultura ecològica i fusteria, tots a través del projecte Mestral i de l’empresa d’inserció Mestral Inserció i Medi Ambient, la posada en marxa d’aquest taller compta amb el suport d’Inditex, per al foment de l’ocupació de persones en situació de desocupació.
A través del conveni amb Inditex, es pot realitzar aquest curs que acompanyarà a 8 participants en els cursos, que es realitzarà 4 vegades a l’any (dos alumnes en cada edició). A més els alumnes rebran el suport d’una educadora social de l’àrea d’inclusió de Càritas.
La finalitat del taller és mediambiental i social, com tots els tallers que gestiona Mestral.
L’objectiu és recuperar bicicletes que s’han donat com a residu. Les que es puguin recuperar, es restauraran i les que no s’utilitzaran com a recanvis recuperant els components que estiguin en millor estat, i seran utilitzats per a la creació d’una nova peça o la reparació d’unes altres. Aquest taller es realitza acompanyant a persones en situació de desocupació derivades del servei d’orientació laboral de Càritas. A part de formació tècnica i pràctica en reparació de bicicletes, les persones també reben un acompanyament transversal sobre diferents temes per a així millorar les seves eines en la cerca d’ocupació.
D’altra banda, aquesta nova línia de treball aconseguirà recuperar bicicletes recollides pels serveis municipals, gràcies a la col·laboració dels Ajuntaments de Ciutadella, Maó i Es Castell recuperant així la seva utilitat i evitant la generació extra de residus.
Mestral
L’Economia Social i Solidària és part essencial del treball de Càritas, la promoció de l’ocupació, la recuperació de residus i el foment d’un consum responsable, facilitar la inserció laboral des d’una perspectiva sostenible en l’àmbit social i ambiental.
Tot l’equip de Mestral i Càritas ha posat tota la il·lusió en aquesta nova activitat, que ajudarà a reforçar itineraris formatius i d’inserció.
Aquest mes de març es compleix el primer aniversari de la constitució de la nostra Cooperativa moda re-.
Re-utilitzar per a re-construir
“Amb moda re- volem valorar la importància de re-cogir, re-utilitzar o re-ciclar per a re-construir, re-iniciar, re-emprar o re-viure les biografies de totes les persones en situació social precària a les quals acompanyem”.
Moda re-, cooperativa formada pels projectes de recuperació tèxtil, de les Càritas de la confederació, es desenvolupa en aquest sistema d’economia circular, un concepte econòmic basat en la sostenibilitat, i l’objectiu de la qual és que el valor dels productes, els materials i els recursos es mantinguin en el procés econòmic durant el major temps possible i que es redueixi al mínim la generació de residus. Es tracta de tancar el cicle de vida dels diferents elements, enfront del sistema econòmic lineal, basat en el “usar i tirar”, on el model de producció i gestió de recursos, béns i serveis busca potenciar un consum a curt termini està portant al planeta a una situació insostenible.
Molt feliços tots els que formem part d’ella, i de celebrar aquesta data. Perquè malgrat haver estat un any més que complex, marcat per unes necessitats i prioritats molt diferents de les fixades en un inici, hem fet grans esforços i après a remar en una mateixa direcció, aconseguint créixer junts.
Durant aquest primer any com a cooperativa hem projectat de la millor manera l’activitat tèxtil per a adaptar-nos a la nova realitat. Malgrat els estralls que va causar i que encara causa la pandèmia, hem aconseguit que en l’actualitat tota la nostra activitat es desenvolupi amb normalitat.
Només en la segona meitat de 2020, vam poder inaugurar i readequar 25 noves botigues.
També hem ampliat els nostres serveis de recollida i gestió de residus en un gran nombre de territoris nacionals.
Continuarem treballant dia a dia, sempre vetllant per la inserció laboral, cuidant del medi ambient i sent part important de l’economia circular.
S’acosta el Dia Mundial del Comerç Just, aquest any marcat per l’ús de les xarxes socials i imatge, et proposem….
de les botigues de comerç just de Balears i publica-la entre el 24 d’abril i el 7 de maig incloent:
el nom del producte de comerç just que apareix a la fotografia
l’etiqueta de la botiga o entitat on s’ha adquirit 
el hashtag 
