Actualitat

L’11 maig celebrem el Dia Mundial del Comerç Just, t’uneixes?

L’11 maig, com cada segon dissabte d’aquest mes, ens unim a la celebració del Dia Mundial del Comerç Just. Sota el lema Som Comerç Just, i tu?, mig centenar de localitats del nostre país han organitzat actes lúdics i reivindicatius amb els quals les organitzacions de Comerç Just fan una crida a la ciutadania a unir-se a aquest moviment internacional que lluita contra la pobresa i la desigualtat mundials a través d’un altre model comercial basat en principis com garantir unes condicions laborals dignes, igualtat salarial entre homes i dones, no a l’explotació infantil o la protecció del medi ambient.

A MENORCA aquest dissabte diversos empresaris de la restauració se sumen al suport a aquest projecte, que a Menorca impulsa Càritas a través de les seves botigues solidàries Mestral, a Maó en el Mercat des Peix i a Ciutadella, els locals Ses Voltes i Bar Ulisses, utilitzaran diversos productes de comerç just en el seu menú gastronòmic. Aquesta iniciativa es realitza gràcies al suport de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació del Govern Balear.

A més, aquest any el Dia Mundial del Comerç Just té un marcat caràcter reivindicatiu. Amb motiu de les cites electorals, la Coordinadora Estatal de Comerç Just està realitzant una campanya per a sol·licitar al futur Govern i als pròxims representants en el Parlament Europeu, Comunitats Autònomes i municipis, compromisos polítics que abordin aspectes com el canvi climàtic, la responsabilitat de les empreses en tota la cadena de fabricació o l’educació en el consum responsable.

Actualment, segons dades de Nacions Unides, 783 milions de persones viuen en la pobresa, és a dir, amb menys d’1,90 dòlars al dia. Encara que aquesta xifra s’ha reduït en els últims anys, la desigualtat ha augmentat. En aquest mateix període, l’1% de la població més acabalada va rebre el doble d’ingressos que el 50% més pobre. D’altra banda, l’ocupació, si no compta amb unes condicions dignes, no garanteix la superació la pobresa.

De fet, a tot el món, segons la OIT, gairebé un terç de la classe treballadora viu en condicions de pobresa sense poder cobrir les seves necessitats bàsiques.

Una realitat en la qual les dones surten especialment perjudicades, ja que de mitjana a escala mundial elles guanyen un 23% menys que ells. Finalment, és important destacar que el canvi climàtic afecta de manera especial a les comunitats més empobrides.

En els últims anys més de la meitat de la terra emprada per a l’agricultura s’ha vist afectada per la degradació del sòl, una activitat en la qual treballen i de la qual depenen directament 2600 milions de persones.

Davant això, el Comerç Just planteja la necessitat d’un altre model econòmic i comercial que posi a les persones i el medi ambient en el centre enfront dels interessos econòmics. Així, el Comerç Just es basa en principis com garantir unes condicions laborals dignes i segures per als seus productors i productores, el pagament d’un salari adequat, el mateix per a ells i elles davant les mateixes tasques, la no explotació laboral infantil i la producció a través de tècniques i procediments respectuosos amb l’entorn natural. D’aquesta manera afavoreix la consecució dels anomenats Objectius Mundials (Objectius de Desenvolupament Sostenible) adoptats per l’ONU i que haurien de complir-se abans del 2030.

Un moviment internacional

Dins de la xarxa internacional de Comerç Just existeixen més de 2.000 organitzacions productores repartides en 75 països d’Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina i el Carib, en les quals treballen més de 2 milions de persones. D’elles, tres de cada quatre organitzacions es dediquen a la producció d’alimentació i de matèries primeres com el cotó. D’altra banda, i segons l’Organització Mundial del Comerç Just, unes 250 entitats es dediquen al tèxtil o l’artesania.

A Espanya, hi ha 150 botigues i punts de venda especialitzats, gestionats per les organitzacions de la Coordinadora Estatal de Comerç Just. A més els productes estan presents en altres establiments al detall, grans superfícies i cadenes d’hostaleria. En 2017 el consum de Comerç Just va ascendir a 43 milions d’euros, la qual cosa suposa un 8% més que l’any anterior. L’alimentació, i en particular el cafè, el sucre i el cacau continuen sent els articles més venuts. Tot i l’augment de les vendes, el nostre país està a la cua en relació als nostres veïns europeus.

La celebració del Dia Mundial del Comerç Just està promoguda al nostre país per la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) i compta amb finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. Durant la jornada es convidarà la ciutadania a participar en la campanya en xarxes socials #SomosComercioJusto.

Amb la col·laboració:

• 

• 

• 

«Moda re-» consolida els seus objectius de reciclatge tèxtil amb criteris ètics per a inserir persones

En el seu primer any de marxa, s’han tractat 32.000 tones
de roba i s’han donat en botiga 250.000 peces a persones vulnerables

S’han instal·lat 4.500 contenidors de recollida en carrer i s’han creat 750 llocs de treball

El projecte funciona en 30 diòcesi, amb 100 punts de venda i donació

Quan està a punt de complir-se un any des del seu llançament, el projecte moda re-, una ambiciosa iniciativa liderada per Càritas Espanyola l’abril de 2018 de reciclatge de roba de segona mà en l’àmbit estatal, ha vist complerts amb ampli marge els seus objectius d’apostar per un model innovador d’economia solidària i sostenible, basada en criteris ètics i capaç de generar ús d’inserció per a persones en situació d’exclusió social.

Les xifres d’explotació d’aquest projecte durant els últims dotze mesos així ho confirmen:

Dades projecte Mestral Menorca 2018:

Una economia circular

Tota l’activitat que s’ha estat desenvolupant en aquest primer any de recorregut ha seguit una estructura d’economia circular. El model de reciclatge tèxtil de moda re- està pensat per a posar a les persones en el centre, gràcies a una activitat empresarial basada en el consum sostenible i en la generació d’ocupació normalitzada per a aquelles persones en situació d’exclusió social que participen en els programes d’acolliment i acompanyament de Càritas.

Les xifres del projecte reflecteixen aquests objectius, ja que el funcionament de moda re- és possible gràcies a una bossa laboral de 750 ocupacions socials i el suport de 700 voluntaris en tota Espanya. Al costat d’això, el compromís amb la sostenibilitat del planeta és una altra de les seves fortaleses, si es té en compte que l’activitat d’aquest projecte tèxtil permet estalviar 39 milions de metres cúbics d’aigua i evita l’emissió a l’atmosfera d’unes 850.000 tones de CO₂.

Col·laboració i innovació

El Grup Inditex ha estat un soci estratègic d’aquest projecte des dels seus inicis. Al costat del suport econòmic brindat als projectes d’economia social de Càritas, moda re- i el Grup Inditex compten actualment amb convenis de col·laboració que, més enllà de participar en la recollida de roba en les seves superfícies comercials, se centren en l’impuls a la innovació tecnològica I+D+i mitjançant la posada en marxa projectes de recerca orientats a l’obtenció de noves fibres tèxtils i derivats a partir de la roba usada.

Així mateix, al llarg d’aquest any, moda re- ha subscrit acords de col·laboració en la línia de millora i avanç conjunt en la gestió de projectes d’economia circular en l’àmbit tèxtil amb empreses com El Corte Inglés i Carrefour, entre altres.

Una marca que l’expressa tot

L’elecció del nom de la marca per a aquesta iniciativa social no és accidental. Com assenyala Rubén Requena, coordinador del projecte, “amb el nom moda re- volem valorar la importància de re-collir, re-utilitzar o re-ciclar per a re-construir, re-iniciar, re-emprar o re-viure les biografies de totes les persones en situació social precària a les quals acompanyem”.

L’aposta de Càritas per transformar la gestió de la roba usada que tradicionalment s’ha fet a través dels robers suposa una aposta per transformar el concepte d’aquesta activitat. “Donar nova vida a la roba i a les persones que ho necessiten a través d’aquest projecte –afegeix Rubén—significa entendre que val més del que costa, perquè no és el mateix fer negoci amb la roba usada que fer justícia social”.

I és que, a més d’afavorir la inserció laboral dels participants en els programes socials de Càritas, el projecte permet dignificar la forma en què reben la roba aquelles persones que necessiten vestit, que poden fer-ho en els diferents punts de venda de moda re- com uns clients més, però de manera gratuïta.

Nou curs de fusteria a Mestral Ciutadella, durant dos mesos els alumnes adquiriran habilitats i coneixements bàsics de fusteria.

Sis alumnes, dues dones i quatre homes, participen de la iniciativa, també rebran formacions en altres àmbits, com medi ambient, gènere, aplicacions digitals i seguretat laboral.

Es realitzaran tallers específics en temes d’ocupació, elaborar un Currículum, realitzar entrevistes de feina i també habilitats socials i laborals.

A les darreres setmanes del curs podran realitzar un projecte personal de fusteria, un penjador, una taula, una calaixera, a partir dels coneixements adquirits durant el curs.

Ànim a totes i tots!

• 

• 

• 

• 

• 

El divendres passat vam obrir al públic la nostra nova botiga en la IV Fase del polígon de Maó.

417 m² per a la venda de roba, mobles, articles de basar, discos, llibres, etc. d’aquesta manera millorem la posada en circulació d’aquests articles de segona mà, un pas més cap a una economia solidària i circular.

El projecte Mestral fa 25 anys que acompanya a les persones a través de la recuperació de residus, aquest nou pas de reorganització dels nostres projectes d’economia social i solidària, pretén millorar la gestió dels residus i la cura de l’entorn, com sempre al costat de les persones situació de fragilitat de la nostra illa.

En la inauguració vam comptar amb la presència de Manolo Bretón, president de Càritas Espanyola, Susana Mora, presidenta del Consell Insular de Menorca i amb Conxa Juanola, alcaldessa de Maó, l’acte va començar amb unes paraules del director de Càritas Menorca, Gabriel Pons, que va recordar el 25 aniversari del projecte i va agrair a tots els que van fer possible els seus inicis com a tots els que ara fan que segueixi avanci, tant Susana Mora com Conxa Juanola, van voler ressaltar la labor tan important que aquest projecte realitza promovent, la justícia social i aportant per tenir una societat més justa i inclusiva.

Manuel Bretón, va recordar que el projecte Mestral és clar exemple d’Economia Social i Solidària, per la qual la confederació de Càritas Espanyola, aposta amb fermesa, el passat any la confederació nacional va invertir 75 milions d’euros en projectes d’aquesta índole, que protegeixen la casa comuna i promouen l’ocupació entre les persones en situació d’especial vulnerabilitat.

Finalment el bisbe de Menorca, Francesc Conesa, després de la lectura de Sant Pau: “Sigueu agraïts” (Col 3,15), va agrair a aquells que fa vint-i-cinc anys van engegar aquest projecte, després de la benedicció de la nova nau, es va realitzar una visita a les instal·lacions i vam compartir un petit refrigeri.

Gràcies a tots i totes per acompanyar-nos en aquest dia tan especial per a nosaltres, continuem….

 

 

Unes 15 persones, la majoria tècnics de l’administració pública, han participat en les jornades de REAS Balears a Menorca, LES EMPRESES D’INSERCIÓ, OPORTUNITATS DE LA NOVA LLEI DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC.
El representant de REAS a Menorca, Antoni Aguiló, ha iniciat la presentació de l’acte, posant en rellevància la importància d’aquest model d’economia social, que té com a centre a la persona i l’entorn, sent una oportunitat real de millora de l’economia i el benestar de les persones. També ha fet una crida a la creació de noves empreses d’inserció, i el paper de l’administració pública en aquesta. Cristina Gómez, Consellera de Serveis Generals, Participació Ciutadana i Habitatge, ha continuat amb la presentació exposant les iniciatives que des del Consell Insular s’estan prenent per acostar-se cada dia més a una contractació pública més responsable i el suport a l’Economia Social i Solidària. Dins d’aquesta feina ha esmentat també com es pretén crear espais de treball entre l’administració pública i entitats del tercer sector, per exercir una millor organització i control sobre la contractació pública.
Leire Álvarez de Eulate, Gerent de Gizatea, Associació d’empreses d’Inserció del País Basc, ha presentat el model de treball en comú amb l’administració pública Basca, un dels més avançats de l’estat, en compliment de normatives i suport a les Economies Socials, per a la millora de l’estat de benestar. També ha compartit els reptes als quals s’enfronten.
De la mà de Jordi López, de la secretaria tècnica de REAS Balears, i sota el títol dels “Empreses d’inserció i les oportunitats que ofereix la nova llei 9/2017”, s’ha descrit un mapa de la nova llei d’aquest sector, posant en relleu els articles més rellevants i els reptes futurs.
Per concloure, Clàudia Pons, en representació de l’empresa d’inserció, Mestral Inserció i Medi Ambient SLU, promoguda per Càritas Menorca, ha presentat la trajectòria d’aquesta, l’única empresa d’inserció existent a la nostra illa. També ha compartit la missió d’aquest projecte que té com a fi la millora de l’ocupabilitat de les persones en situació vulnerable a Menorca.
Finalment, ha recordat els desafiaments als quals s’enfronta el sector, principalment la necessitat d’una revisió de la normativa d’empreses d’inserció i la urgència de flexibilitzar-la en alguns aspectes, per a afavorir la contractació a les empreses d’inserció.

JORNADA

LES EMPRESES DʼINSERCIÓ, OPORTUNITATS DE LA NOVA LLEI

DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC

 

26 d’octubre  de 2018 – 11.00h a 14.00h

CA NʼOLIVER

C/ d’Anuncivay, 2. Maó

 

 Inscripcions

 

11.00h Presentació de la Jornada

Toni Aguiló  (REAS BALEARS)

Cristina Gómez ( Vicepresidenta del Consell Insular de Menorca)

 

 

11.15h Les empreses d’inserció al País Basc. El paper de les administracins públiques

Leire Álvarez de Eulate (Gerent Gizatea, Asociación de Empresas de Inserción del País Vasco)

 

12.30h Les empreses d’inserció i les oportunitats que ofereix la nova llei 9/2017

Jordi Lopez (Secretaria tècnica REAS BALEARS)

 

13.15h Mestral Inserció i Medi Ambient, SLU. Noves oportunitats a  Menorca

Clàudia Pons (Orientadora laboral Mestral Inserció i Medi Ambient, SLU)

 

13.45h  Cloenda

Toni Aguiló  (REAS BALEARS)

Reorganització de l’àrea d’Economia Social i Solidària de Càritas Diocesana de Menorca

Maó, 18 de setembre de 2018

A fi de reforçar el projecte de Mestral, l’equip directiu de Càritas Menorca ha resolt la contractació d’Antoni Aguiló Taltavull com a nou coordinador de l’àrea d’Economia Social i Solidària de Càritas Diocesana de Menorca.

Antoni Aguiló, en l’actualitat president del Fòrum d’ONGs de Menorca i ex gerent de la Cooperativa San Crispín d’Alaior, s’incorpora a l’equip de Càritas amb l’objectiu de coordinar els diversos projectes d’economia social de la nostra Càritas. En els pròxims dies visitarà els diferents centres de treball que coordinarà per conèixer els espais i l’equip humà.

Antoni, és una persona lligada des de fa molt de temps al moviment associatiu de Menorca i a la promoció del model d’Economia Social i Solidària, des de Càritas l’hi donem la benvinguda al nostre equip, i l’hi desitgem molta sort en aquesta nova etapa.

Les accions formatives formen part del nostre treball en l’acompanyament a persones, aquesta setmana diversos treballadors i participants de Mestral han rebut una formació sobre noves tecnologies, xarxes socials, què és l’empremta digital?, tot enfocat a l’àmbit laboral.

També hem conegut xarxes exclusives de temes d’ocupació, així com aplicacions de cerca feina en línia.

Moltes gràcies a tots per participar, en properes sessions coneixerem nous i interessants temes.

Totes aquestes formacions del projecte Mestral són realitat gràcies a la col·laboració dels nostres patrocinadors,