REAS BALEARS presenta el segon informe de seguiment dels contractes reservats per a programes d’ocupació protegida

EVOLUCIÓ NEGATIVA EN ELS IMPORTS ADJUDICATS PER PART DEL GOVERN:  ES NECESSITA UN NOU IMPULS PER APROFITAR EL MARC NORMATIU FAVORABLE

La Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears) fa seguiment de la contractació pública social i proposa millores per afavorir l’activitat econòmica de les empreses d’inserció a les quals representa. Les empreses d’inserció, regulades per la llei 44/2007, tenen per objecte la integració i la formació sociolaboral de persones en situació d’exclusió social com a trànsit a l’ocupació ordinària, a través de la realització d’activitats econòmiques de producció de béns i serveis.

Concretament, REAS Balears analitza els contractes reservats d’institucions de les Illes Balears per a programes d’ocupació protegida (empreses d’inserció i/o centres especials d’ocupació d’iniciativa social); la finalitat dels quals és promoure l’accés a l’ocupació de les persones amb discapacitat i en situació o risc d’exclusió social, facilitant l’accés dels programes d’ocupació protegida a la contractació pública.

REAS Balears va presentar públicament el 5 de juliol de 2022 un informe de seguiment dels contractes reservats del Govern de les Illes Balears entre juliol de 2017 i març de 2022.

Ara, en aquest segon informe de seguiment de la contractació pública social, s’analitzen els contractes reservats adjudicats en 2022 per part de les diferents institucions de les Illes Balears: Govern, consells insulars i ajuntaments.

A més dels resultats més rellevants dels contractes reservats analitzats, l’informe inclou propostes de millora en les quals és necessari insistir per avançar en la contractació pública social aprofitant el marc normatiu favorable. Tant a nivell europeu, com estatal i també a les Illes Balears i als consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa existeix normativa sobre contractació pública que contempla la reserva de contractes per a empreses d’inserció i centres especials d’ocupació d’iniciativa social.

És ben hora que es millori l’aplicació de la normativa sobre contractes reservats en favor de l’activitat de les empreses d’inserció i de la seva contribució a la inclusió i la cohesió social.

RESULTATS

En el cas del Govern de les Illes Balears, en 2022 s’han adjudicat 20 contractes o lots reservats a programes d’ocupació protegida per un import de 1.478.842 €, la qual cosa representa el 0,25% dels imports adjudicats en tot tipus de contractes.

L’evolució anual dels contractes reservats adjudicats pel Govern de les Illes Balears mosta que no segueix el ritme desitjat:

Càritas acompanyarà a 7.000 persones enguany per a millorar el seu accés a l’ocupació gràcies al Fons Social Europeu

Es destinaran més de 10 milions d’euros a secundar 50 itineraris d’inserció soci laboral, 220 cursos de formació i 25 empreses d’inserció

Càritas Espanyola acaba de resoldre la convocatòria corresponent a 2023 del Programa Operatiu d’Inclusió Social i Economia Social (POISES) cofinançat pel Fons Social Europeu i que està dotat amb un pressupost total de 10.063.536,02 euros.

D’aquest important volum de recursos, 4.900.314,78 euros es destinaran a acompanyar a les persones en la seva recerca d’ocupació, ajudant-les a millorar les seves competències, les seves tècniques de recerca i mitjançant amb les empreses (itineraris d’inserció Soci-Laboral), altres 4.324.404,52 euros es dedicaran a accions de formació per a millorar la seva qualificació laboral; mentre que 838.816,72 euros aniran a projectes d’economia social, fonamentalment empreses d’inserció, la finalitat de la qual és oferir ocupació i millorar la capacitació de persones en situació de risc d’exclusió social.

Aquests recursos, que formen part de la convocatòria del POISES 2020-23 i el desenvolupament del qual es coordina a través de l’Equip d’Economia solidària de Càritas Espanyola, permet donar suport als programes d’ocupació, formació i economia social de 59 Càritas Diocesanes de tota Espanya.

Accés al món laboral
L’objectiu marcat per Càritas per a 2023 a través del Programa Operatiu permetrà acompanyar entorn de 5.000 participants en Itineraris d’inserció soci laboral, 2.600 en accions de formació i 200 més en les empreses d’inserció.

Els recursos del Fons Social Europeu que Càritas ve manejant des de l’any 2000 permeten donar suport a l’accés al món laboral de col·lectius en risc d’exclusió social i valoren l’ocupació com el millor mitjà per a avançar cap a l’autonomia personal i la inclusió.

El POISES s’executa des de l’any 2016 amb suport del Fons Social Europeu. Al nostre país s’implementa sota la responsabilitat del Govern d’Espanya a través de la Unitat Administradora del FSE del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.

Per un Nadal + just solidari i sostenible

Estem en l’època més consumista de l’any. Un període que, en els últims anys, s’ha avançat i ampliat amb la generalització de l’anomenat Black Friday. Davant l’al·luvió de missatges que ens incita a comprar, a crear-nos noves necessitats i a entrar en la cultura de “usar i tirar”, les organitzacions d’Economia Social volem recordar, els impactes socials i ambientals negatius que aquest tipus de consum suposa.

Per això, davant aquestes dates tan assenyalades, us oferim cinc recomanacions que afavoriran la cura del nostre planeta i de les persones:

1- Pensa abans de comprar: necessit aquest producte?
Consumir responsablement implica consumir allò que es necessita, malgrat que el mercat incita a fer-lo de manera compulsiva. Reutilitzar productes, arreglar-los en lloc de comprar un nou o la compra de segona mà són opcions interessants a tenir en compte per a disminuir l’impacte mediambiental o la producció a un ritme i un volum vertiginosos.

2- Recorda que, sovint, “el barat surt car”
La majoria dels articles tenen a la seva esquena una llarga cadena de producció, per la qual cosa un preu massa barat és molt possible que amagui explotació laboral, explotació infantil o condicions de treball inhumanes.

3- Informa’t
Abans de comprar pregunta com, on i en quines condicions ha estat produït un determinat article. Si l’etiquetatge no ofereix aquesta informació o on trobar-la, l’adequat és consultar-lo en els mateixos establiments. Cada vegada més, les empreses i marques són sensibles a les opinions i percepcions dels consumidors.

4 – Tria productes justos, sostenibles i respectuosos
Opta per productes de Comerç Just, d’economia solidària, o aquells en els quals puguis garantir que s’han respectat els drets bàsics dels treballadors i treballadores, i que el seu procés de producció ha tingut el menor impacte ambiental.

5- No te’n vagis lluny
Compra en el petit comerç, a les botigues pròximes. Evitaràs desplaçaments amb cotxe, afavoriràs la vida en el teu barri i faràs una compra més cuidada i humana.

BON just solidari i sostenible NADAL!

PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA DE 2021 DE LA XARXA D’ECONOMIA ALTERNATIVA I SOLIDÀRIA

La Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears) és una associació formada actualment per 16 organitzacions d’economia solidària [1], integrada a nivell estatal a REAS Red de Redes de Economía Solidaria.

La memòria de 2021 de REAS Balears fa una presentació de l’entitat i de la seva gestió, recull les dades de personal contractat i de facturació de les seves entitats associades i descriu les activitats desenvolupades en 2021 per aconseguir els seus objectius de promoció de l’economia solidària.

El president de REAS Balears, Toni Ramis, ha destacant de l’activitat de 2021:

  • La incorporació com a sòcies de quatre noves entitats (Terranostra Supermercat Cooperatiu, i els projectes d’habitatge cooperatiu Plegats, Es Llindar i Binisàvia) i la creació d’un grup de treball d’habitatge cooperatiu
  • La defensa del paper de les empreses d’inserció i la difusió de la seva activitat, amb la producció i emissió d’un anunci per a IB3 TV
  • La realització de 11 tallers formatius sobre economia solidària a entitats associades a REAS Balears amb 116 persones participants
  • La col·laboració amb l’aula d’emprenedoria del Centre Integrat de Formació Professional Son Llebre
  • La posada en marxa des de Mercat Social del projecte ESS Local, per al foment de l’economia social i solidària i el desenvolupament local a Mallorca, amb l’obertura d’un local a Son Sardina i l’organització de la III Setmana de les economies transformadores
  • Les accions de seguiment, sensibilització, formació i assessorament en matèria de compra pública responsable
  • La incidència pública en relació a la problemàtica de la recollida de residus tèxtils que amenaça la viabilitat de la seva recollida diferenciada

Des de l’àmbit institucional s’ha destacat la interlocució amb el Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local del Consell de Mallorca i amb la Direcció General de Promoció Econòmica i Economia Social de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern. Especialment s’ha posat en valor la posada en marxa amb el suport del Consell de Mallorca del projecte ESS Local, per promoure l’economia social i solidària i el desenvolupament local als municipis de Mallorca, i l’ampliació de les ajudes per a empreses d’inserció de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern.

Quant a les dades de les entitats sòcies, en conjunt han implicat un col·lectiu de més de 1.800 persones entre persones treballadores i voluntàries; d’aquestes ha hagut 466 treballadors/es, i el moviment econòmic conjunt ha estat de 16.713.482 €.

Així mateix, REAS Balears està integrada a REAS Red de Redes de Economía Solidaria, xarxa de xarxes sectorials i territorials formada per més de 900 organitzacions amb presència a 15 comunitats autònomes. En conjunt, més de 50.000 persones estan vinculades a organitzacions de REAS Red de Redes, 24.888 com a contractades, amb uns ingressos anuals superiors als 1.000 milions d’euros.

A la memòria de REAS Balears es pot trobar una presentació de l’entitat i de la seva gestió, i una descripció de les actuacions dutes a terme en 2021, estructurades a partir dels sis objectius treballats:

1. Donar continuïtat al treball en xarxa

2. Reivindicar les empreses d’inserció

3. Enfortir l’economia solidària a través de l’entrada de noves iniciatives i empreses i del foment de la formació

4. Impulsar el mercat social, conjuntament amb altres organitzacions, com a eina per al foment de l’economia social

5. Promoure la compra pública responsable entre les administracions

6. Treballar per impulsar les polítiques públiques de foment de l’economia social

En paraules del president de REAS Balears, “un any més, hem posat en nostre granet d’arena per contribuir a avançar cap a un model econòmic que situï en el centre la sostenibilitat de la vida, les cures i el be comú, ara més necessari que mai”.

[1] Entitats associades a REAS Balears: Bauma Altres Perspectives S. Microcoop., Benfet Serveis i Manteniment Empresa d’Inserció; Binisàvia, Càritas Mallorca, Càritas Menorca, Deixalles Inserció i Triatge Empresa d’Inserció, Deixalles Serveis Ambientals Empresa d’Inserció, Ecotxe Som Moviment S. Coop., Eines x Inserció Empresa d’Inserció, Es Llindar, Fundació Deixalles, Mestral Inserció i Medi Ambient Empresa d’Inserció, Plegats, S’Altra Senalla, Slow Food i Terranostra Supermercat Cooperatiu.

Per a més informació:

Antoni Ramis, president de REAS Balears:

tel. 600 582 764

REAS Balears presenta un informe de seguiment de la contractació pública social del govern

El Govern de les Illes Balears ha adjudicat 6.133.303 € en contractes reservats a programes d’ocupació protegida, el 7,1% de l’objectiu marcat en 2016

Arrel de la publicació al portal de transparència del Govern de les Illes Balears de tota l’activitat de contractació de la comunitat autònoma entre el 24/07/2017 i el 31/03/2022[1], la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària (REAS Balears) ha fet seguiment de la contractació pública social, en concret dels contractes reservats adjudicats a programes d’ocupació protegida (empreses d’inserció i centres especials d’ocupació d’iniciativa social).

La llei 9/2017 de contractes del sector públic estableix que les administracions fixaran percentatges mínims de reserva de contractes a centres especials d’ocupació d’iniciativa social i empreses d’inserció, a fi d’afavorir l’accés a l’ocupació de persones amb discapacitat i en situació o risc d’exclusió social.

I a les Illes Balears, l’Acord del Consell de Govern de 29 d’abril de 2016 per a la inclusió de clàusules socials en la contractació, va fixar un percentatge de reserva del 3%. Posteriorment, un nou Acord del Consell de Govern de 3 de gener de 2022 modificà aquest percentatge al 10%, però només en relació a determinades categories de contractes recollides a un annex.

A través de l’anàlisi dels contractes reservats adjudicats i en funció dels resultats obtinguts, REAS Balears proposa millores per afavorir la contractació pública social a través de contractes reservats per a les empreses d’inserció a les quals representa.

Els resultats més rellevants dels contractes reservats del Govern són:

  • En el període juliol 2017 – març de 2022 el Govern de les Illes Balears ha adjudicat 77 contractes o lots reservats, el 0,48% de la totalitat dels contractes adjudicats, per un import de 6.133.303 €, el 0,21% de la totalitat dels imports adjudicats en tot tipus de contractes.
  • En relació a l’objectiu del 3% de contractes reservats fixat a l’acord del Consell de Govern de 29 d’abril de 2016, s’ha assolit un percentatge del 7,1%.
  • L’evolució anual en el número i imports adjudicats com a contractes o lots reservats segueix una tendència positiva entre 2018 i 2019, cau en 2020 a causa de la pandèmica, i no s’acaba de recuperar en 2021 als nivells anteriors a la pandèmia.
  • S’han analitzat els serveis i subministraments adjudicats com a contractes o lots reservats, ja que la seva identificació en funció de les activitats econòmiques que desenvolupen els programes d’ocupació protegida és fonamental per garantir el seu èxit.
  • Quant als òrgans de contractació, hi ha un nivell molt desigual en la implantació dels contractes reservats en les diferents conselleries i organismes del Govern.
  • Quant a les entitats adjudicatàries dels contractes reservats, no ha hagut cap adjudicació a empreses d’inserció i no tots els centres especials d’ocupació adjudicataris eren d’iniciativa social (no lucratius), tal com és preceptiu.
  • En relació als criteris d’adjudicació, malgrat que la normativa estableix que s’han de basar en la millor relació qualitat-preu, l’oferta econòmica continua sent el principal criteri d’adjudicació, amb una valoració mitjana de l’oferta econòmica del 85%.

En funció dels resultats obtinguts, REAS Balears proposa millores per afavorir la contractació pública social a través dels contractes reservats:

  • En relació als objectius de reserva de contractes, és més adequat que el percentatge de reserva es refereixi a objectes contractuals més alineats amb les activitats econòmiques de les empreses d’inserció i els centres especials d’ocupació d’iniciativa social, tal com contempla el nou Acord del Consell de Govern de 3 de gener de 2022.
  • Les polítiques en favor de la contractació pública social no es poden basar només en el desenvolupament normatiu; es requereix un esforç proactiu que inclogui: planificació de la contractació pública social, consultes preliminars de mercat, formació i sensibilització del personal, elaboració de procediments, instruccions internes i models de plecs…
  • Generalitzar les reserves diferenciades per a centres especials d’ocupació d’iniciativa social i per a empreses d’inserció atenent a les seves característiques i regulació específica, tal com preveu l’Acord del Consell de Govern de 3 de gener de 2022.
  • Comprovar en el procediment d’adjudicació que les empreses licitadores compleixin els requisits per accedir a contractes reservats i estiguin inscrites en els registres corresponents, tal com preveu l’Acord del Consell de Govern de 3 de gener de 2022.
  • Dissenyar criteris d’adjudicació que millorin la valoració dels aspectes de qualitat, per aconseguir una millor relació qualitat-preu.
  • Constituir la Comissió d’assessorament i seguiment de clàusules socials i mediambientals prevista en l’article catorzè de l’Acord del Consell de Govern de 3 de gener de 2022.

Documentació adjunta:


[1] https://www.caib.es/sites/transparencia/ca/activitat_contractual/

Càritas Menorca i l’aposta per l’ocupació

Durant 2021 la nostra aposta en els nostres programes d’ocupació s’ha traduït en una inversió de 964.300 euros i més de 750 persones acompanyades, el nostre principal objectiu la millora de l’ocupabilitat dels grups més vulnerables de la nostra societat.

El treball en la Diòcesi de Menorca per millorar les oportunitats dels col·lectius més desfavorits és clara, i així ho reflecteixen les nostres memòries institucionals i el nostre treball diari des dels nostres programes i projectes.

Portem gairebé 30 anys promocionant iniciatives que mitjançant la gestió de residus acompanyin a les persones en els seus processos de recerca d’ocupació i en la millora de les seves capacitats per a posicionar-se en una situació d’igualtat de condicions davant un mercat laboral cada vegada més competitiu i en pitjors condicions.

Malgrat les dificultats, Càritas va poder donar resposta en 2021 a més de 750 persones de la nostra illa, en els projectes Mestral, el servei d’orientació laboral i els nostres programes de formació.

Continuem adaptant-nos a les necessitats a cada moment de la història, planejant noves línies de treball, formatives i de capacitació, en diferents àmbits laborals.

El suport del Fons Social Europeu

En els últims anys tot el nostre treball ha estat possible gràcies al cofinançament del Programa d’Ocupació i Formació que duu a terme gràcies a les contraparts del Fons Social Europeu al nostre país per a impulsar les directrius del Programa Operatiu d’Inclusió Social i d’Economia Social (POISES), a les administracions públiques tant insulars com de la comunitat autònoma i a finançadors privats com INDITEX i el programa INCORPORA  de Fundació La Caixa.

757 persones van participar en els diferents programes, de les quals 162 (el 21%) han accedit a una ocupació en el circuit convencional. Les nostres principals accions són l’acolliment i orientació laboral, la formació i la intermediació laboral.

ECONOMIA I PERSONES. L’ECONOMIA QUE VOLS

El 21% de les persones acompanyades per Càritas Menorca en 2021 van accedir a una ocupació

Càritas Menorca va dedicar l’any passat 2021, 964.300 euros a les seves iniciatives d’economia solidària com són els programes d’ocupació, l’empresa d’inserció Mestral Inserció i Medi Ambient, comerç just i agricultura ecològica, un 24% superior a l’any anterior.

Ocupació Inclusiva.

Des de Càritas, acompanyem a les persones en els seus processos de recerca d’ocupació i en la millora de les seves competències per a situar-se en igualtat de condicions davant un mercat laboral cada vegada més competitiu i amb pitjors condicions.


757 persones van participar en els diferents programes, de les quals 162 (el 21%) han accedit a una ocupació en el circuit convencional. Les nostres principals accions són l’acolliment i orientació laboral, la formació i la intermediació laboral.


Millorar l’ocupabilitat a través de l’avanç en competències personals, amb un acompanyament personalitzat que permeti un millor coneixement personal i orientar en processos de recerca activa d’ocupació, accions formatives adaptades a les necessitats reals que ens marca el teixit productiu, establim nexes entre empreses i persones.

Economia Social.

L’economia que SUMA i compta amb les persones, les posa en el centre de l’activitat econòmica i equilibra els seus drets, el medi ambient i els beneficis, les tres principals línies d’economia social que en aquests moments treballa Mestral són, la Gestió de Residus voluminosos, tèxtil i RAEES, el Comerç Just i l’Agricultura Ecològica.

Algunes dades:

RESIDUSQUANTITATS (kgs.)REUTILITZACIÓRECICLATGEELIMINACIÓ
Voluminosos222.80579,35%5,50%15,15%
Tèxtil294.18935,53%64,25%0,22%
RAEE1.250.4630,00%100,00%0,00%
Altres residus58.8120,00%100,00%0,00%
Total1.826.26928,72%67,44%3,84%
  • RAEE: Residu aparells elèctrics i electrònics.

Del total d’entrades de materials s’han reutilitzat aproximadament el 30%, allargant la seva vida útil mitjançant la comercialització a les nostres botigues solidàries. La resta, pràcticament tot s’ha reciclat; sols un petit percentatge del  3,84%  ha acabat com a rebuig per la impossibilitat de la seva recuperació, axó ha suposat un estalvi d’emissions de CO2 de més de 7.600 TONES, equivalent a l’absorció de CO₂ d’1.067.696 arbres/any o eliminar 3.659 cotxes de la circulació tot un any.

En 2021, 26 persones han realitzat itineraris amb contracte d’inserció, 5 van accedir a un contracte en el mercat laboral convencional. Mestral Inserció i Medi Ambient proporciona 15 llocs de treball sota contracte d’inserció.

Comerç Just.

Un comerç que empodera a les dones, protegeix la infància, garanteix el treball digne per a les persones i el desenvolupament de les seves comunitats, Càritas impulsa aquest model de relacions comercials basades en la justícia social per a transformar pràctiques injustes de comerç internacional i fer costat així a les persones productores desfavorides.

Treballem en xarxa i aliança amb altres actors del moviment de Comerç Just en l’àmbit local, estatal i internacional, acompanyem a grups o cooperatives en països en els quals Càritas treballa des del seu model de cooperació fraterna.

El 2021, s’han venut més de 40.000 euros de comerç just en les botigues de Menorca, on continuen sent l’estrella els productes d’alimentació.

Càritas Menorca

Les persones que participen en els Programes d’Ocupació i Economia Social són persones que travessen multitud de dificultats, que parteixen d’una situació de desavantatge i s’enfronten a un mercat laboral que cada vegada exigeix més i ofereix menys. Així i tot, aquestes persones continuen acudint i esforçant-se a millorar la seva formació, les seves competències i les seves estratègies de recerca d’ocupació.

Seguint amb la nostra raó de ser, apostem per:

L’economia que ESCOLTA I, així, atén les necessitats de persones treballadores i consumidores i empreses.

L’economia que CUIDA S’ocupa de les persones i les seves condicions de treball al mateix temps que cuida el medi ambient.

L’economia que SUMA És l’economia del bé comú i la cooperació, la que suma beneficis per a les persones.

L’economia que CANVIA Una economia que és transformadora tant en el personal com en el col·lectiu.

Suports

Els nostres projectes són una realitat gràcies també al suport del Fons Social Europeu, Govern Illes Balears, Consell Insular de Menorca, Inditex, Bankia, Endesa i Soib Illes Balears.

Formar-nos i ser agents compromesos

Per a dur a terme la nostra missió, en Càritas Menorca creiem en la necessitat d’organitzar-nos i actualitzar-nos per a millorar la nostra acció i realitzar un millor acompanyament a les persones que viuen situacions d’injustícia i pobresa.

Per a aconseguir aquesta meta, primer hem de formar-nos i ser agents compromesos, la formació en Càritas és punt d’unió i cohesió en la nostra manera d’entendre la intervenció social. És una possibilitat que ens ofereix conèixer, compartir i enriquir-nos mútuament entre tots els companys de la institució.

Després de molts mesos ens hem retrobat, en una jornada conjunta de formació, el dia s’ha iniciat amb una reflexió del secretari general de l’entitat i una pregària que ens ànima a ser comunitat, sempre amb la mira posada en el nostre objectiu principal l’acompanyament a les persones.

Hem pogut comptar amb Teresa Villanueva, de l’equip d’inclusió de Càritas Espanyola, amb ella els equips d’acció social i administració de Càritas Menorca, s’han situat en la realitat actual i com hem d’actuar davant els nous reptes que ens suposa la crisi post Covid.

També ens han acompanyat amics de REAS Balears i al costat dels companys dels programes d’economia social i solidària i l’empresa d’inserció de Mestral, Jordi López ens ha ajudat a posar en context l’ecosistema de l’economia Social i Solidària i Arena Petit, de Bauma S Coop. ens ha facilitat el treball en grup, per a acostar-nos més a l’ideari de l’economia social.

La formació en Càritas està configurada des del ser i des del que està cridada a fer, és a dir, des de la seva identitat: “la caridad no excluye el saber, más bien lo exige. El saber ha de ser “sazonado” con la “sal” de la caridad. Sin él saber, el hacer es ciego, y el saber es estéril sin el amor. “Caritas in veritate”

Memòria REAS 25 Anys Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària

En el 2020 REAS Xarxa de Xarxes ha complit 25 anys una fita important que ens ha convidat a mirar enrere, i fer balanç d’aquesta llarga i rica trajectòria per a continuar enfortint la xarxa i promovent l’economia solidària.

Mestral forma part de REAS (Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària), és el nostre objectiu el foment d’una Economia Solidària que doni resposta a la creixent deshumanització de l’economia, a la deterioració del Medi Ambient i de la qualitat de vida, així com a la falta de valors ètics.

Des de REAS hem elaborat una memòria amb les principals activitats de la xarxa i les seves xarxes sòcies per a visibilitzar i donar a conèixer l’impacte de les nostres accions en tot l’estat.

25 anys promovent un model solidari, feminista i ecològic

Els inicis van estar vinculats a iniciatives que apuntaven ja una manera de pensar i fer economia basada en la centralitat de les persones enfront del capital o els beneficis. Iniciatives que van néixer amb un fort compromís de persones i organitzacions que van haver de nedar contracorrent -social, política i econòmicament-. Avui som el que som perquè elles ho van ser. (Carlos Askunce)

Tota la Informació REAS RED

Les nostres dades


Els nostres objectius

Fiare Banca Ètica i Càritas sumen esforços per a facilitar l’accés a serveis financers ètics a les persones vulnerables

Signen un conveni que reforça els objectius d’inclusió financera, cooperació i solidaritat en els quals col·laboren des de fa anys.

Fiare Banca Ètica i Càritas Espanyola han signat un conveni de col·laboració amb la finalitat de formalitzar l’actual marc de relació entre totes dues organitzacions i enfortir l’oferta de serveis de finances ètiques al conjunt de les 70 Càritas Diocesanes que integren la Confederació Càritas a Espanya.

L’acord, dirigit a facilitar l’accés als productes i serveis financers de Fiare Banca Ètica, servirà per a enfortir la relació entre totes dues entitats i avançar en la defensa de valors comuns, com la inclusió financera, la cooperació i la solidaritat, en els quals fa anys que treballen junts.

Suport a les targetes per a la inclusió social

Aquest conveni permetrà gestionar serveis vinculats al finançament d’acord amb criteris ètics al conjunt de les Càritas del país i, de manera especial, al suport d’un element tan útil i important en aquests moments com poden ser les targetes per a la inclusió social o “targetes solidàries”.

En data d’avui, nombroses Càritas Diocesanes han utilitzat aquest instrument en els seus itineraris d’acompanyament a les persones i famílies vulnerables per a garantir d’una manera digna el seu accés a béns bàsics, com és el cas dels sol·licitants d’ajuda alimentària en els diferents territoris. Aquesta col·laboració farà possible a curt termini la progressiva incorporació de noves Càritas Diocesanes a aquesta modalitat de resposta a les situacions de gran precarietat, que s’inspira en la dignificació de l’ajuda i el respecte a l’autonomia dels participants.

Opció pels drets humans i la cura de la Creació

Com ha assenyalat la secretària general de Càritas Espanyola, Natalia Peiro, en l’acte de la signatura d’aquest conveni, “aquesta col·laboració amb Fiare Banca Ètica part de la nostra aposta per un model d’entitats financeres en el qual valors com el respecte als drets humans i la cura de la creació marquin les seves inversions”. “Càritas fa anys que defensant un model de gestió financera compromès amb la construcció d’un món més just en el qual es prevalgui a les persones per sobre del benefici econòmic i aquest acord reforçarà aquest objectiu”, va afegir.

Fiare Banca Ètica agraeix, la complicitat que ha tingut Càritas des dels seus inicis amb el desenvolupament del Banc al país, i amb el compromís de moltes Càritas Diocesanes a l’hora de voler treballar amb un banc ètic”, ha remarcat, per part seva, Juan Garibi, responsable de desenvolupament i estratègia de Fiare Banca Ètica. “Per al Banc, la signatura d’aquest conveni i treballar amb Càritas significa donar suport a la Confederació de Càritas que acompanyen en el dia a dia a persones amb diferents vulnerabilitats, i des del nostre propòsit com a banc, fomentar la inclusió financera és un dels nostres reptes”, assenyala Garibi.

En 2020, Fiés Banca Ètica va finançar amb al voltant de 20 milions d’euros a entitats amb un alt impacte social i laboral, gairebé la meitat de tot el finançament aprovat durant l’any. L’àmbit de la inserció soci-laboral continua sent el principal àmbit sol·licitant de finançament i una aposta per a aconseguir la inclusió de persones en situació de vulnerabilitat que permet la integració i l’intercanvi permanent de coneixements i experiències entre persones amb diverses habilitats.

Fiare Banca Ètica, neix de la unió de dos projectes basats en les finances ètiques: Banca Popolare Ètica, un banc cooperatiu que treballa a Itàlia des del 1999, i Fiare, que opera a Espanya des del 2005. Tots dos volen ser una eina al servei de la transformació social a través del finançament de projectes del tercer sector, l’economia social i solidària i la promoció d’una cultura de la intermediació financera, sota els principis de la transparència, la participació i la democràcia.

L’aposta de Càritas per l’Economia Social i les finances ètiques, a la qual l’any passat es van destinar 57.095.035 euros, demostra que existeix una altra manera de fer economia i de fer empresa, que sí que és possible una economia al servei de les persones on aquestes siguin la prioritat per sobre del benefici econòmic.