Categoria: General

Mestral Inserció i Medi Ambient ha culminat diverses actuacions de millora del seu projecte d’economia circular gràcies a l’ajut concedit per l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB), en el marc de la convocatòria d’ajuts de minimis per finançar projectes en matèria de circularitat en l’àmbit turístic de les Illes Balears.

L’ajut s’emmarca en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea amb fons Next Generation EU, i ha permès fer realitat diverses actuacions destinades a reforçar la gestió de materials, millorar els espais de reutilització i optimitzar la logística de recollida.

Entre les actuacions realitzades destaca l’adquisició d’un nou vehicle destinat a la recollida i el transport de residus voluminosos. Aquest nou recurs permet reforçar el servei que Mestral ofereix a hotels, apartaments, restaurants i altres establiments turístics, facilitant la recollida de mobles i altres materials que poden ser reparats, reutilitzats i reintroduïts al circuit de consum.

La incorporació del vehicle suposa una millora de la capacitat logística de Mestral i contribueix a donar una segona vida als materials procedents, especialment, de reformes i renovacions d’establiments turístics. El projecte contempla precisament la millora del sistema de recollida i distribució mitjançant nous vehicles adaptats.

A més, s’han executat actuacions de millora de la imatge i la senyalització de les naus i botigues de reutilització. Aquestes intervencions permeten reforçar la visibilitat dels espais de Mestral i posar en valor la seva funció com a punts de venda de segona mà, reciclatge i reutilització. També s’han renovat elements identificatius i de senyalització, així com la retolació dels vehicles.

Aquestes millores reforcen una línia de treball que connecta directament l’activitat turística amb l’economia circular. Mestral col·labora amb empreses del sector hoteler per a la recollida separada de mobles, tèxtils i altres materials reutilitzables procedents principalment de reformes i renovacions d’equipaments.

Durant el 2025, Mestral va gestionar més d’1,7 milions de quilos de residus i va evitar l’emissió de 7.600 tones de CO₂. En el cas dels residus voluminosos, es varen gestionar més de 200.000 quilos, dels quals el 93,50 % va ser revaloritzat a través de les botigues de reutilització de Mestral.

Amb aquestes actuacions ja executades, i gràcies al suport de l’AETIB, Mestral continua avançant cap a un model d’economia circular més eficient, visible i connectat amb el sector turístic. La incorporació del nou vehicle i la millora dels espais de reutilització contribueixen a reforçar la recollida, la reutilització i la valorització de materials, alhora que es manté el compromís amb la inserció sociolaboral i la sostenibilitat de Menorca.

Hem rebut la visita dels companys de Càritas de Jerez a Càritas Menorca per a conèixer els nostres projectes d’economia social i l’empresa d’inserció Mestral Inserció i Medi Ambient, un excel·lent exemple d’intercanvi i aprenentatge mutu. Aquest tipus de trobades fomenta l’enfortiment de xarxes solidàries, la millora de pràctiques i la generació de noves idees per a afrontar reptes socials i de consum des d’una perspectiva inclusiva i sostenible.

Juan Antonio García i José Manuel Jiménez coordinadors dels programes d’economia social de Càritas Jerez i de l’empresa d’inserció “Casa Común”, tenien com a objectius principals durant la visita, conèixer els projectes d’economia social, les iniciatives de Mestral en inserció laboral, formació, emprenedoria social, reciclatge, producció sostenible i l’Escola de Restauració de Ca n’Aguedet. Activitats que permeten oferir oportunitats d’ocupació a persones en situació de vulnerabilitat.

Han estat acompanyats, per Antoni Aguiló, coordinador d’economia social de Càritas Menorca, l’intercanvi d’experiències, compartir metodologies i estratègies són necessaris per a l’aprenentatge mutu, conèixer els reptes locals i que solucions adaptables a cada context. La possibilitat d’identificar aspectes valuosos que es puguin aplicar en els seus propis projectes a Andalusia, al mateix temps que des de Menorca podem enriquir-nos amb l’enfocament d’una altra Càritas i del que aporta a l’economia social.

Aquest tipus d’intercanvis permet innovar en maneres d’abordar el nostre treball social, crear sinergies i dissenyes futures col·laboracions, ampliant i millorant l’impacte del nostre treball. Així com, enforteix el compromís amb l’economia social com a eina per a combatre l’exclusió i millorar la qualitat de vida de les persones que acompanyem.

---

Visita de Cáritas Jerez a Cáritas Menorca: Intercambio de Experiencias en Economía Social y Proyectos de Inserción

Hemos recibido la visita de los compañeros de Cáritas de Jerez a Cáritas Menorca para conocer nuestros proyectos de economía social y la empresa de inserción Mestral Inserció i Medi Ambient, un excelente ejemplo de intercambio y aprendizaje mutuo. Este tipo de encuentros fomenta el fortalecimiento de redes solidarias, la mejora de prácticas y la generación de nuevas ideas para afrontar retos sociales y de consumo desde una perspectiva inclusiva y sostenible.

Juan Antonio García y José Manuel Jiménez coordinadores de los programas de economía social de Cáritas Jerez y de la empresa de inserción Casa Común, tenían como objetivos principales durante la visita, conocer los proyectos de economía social, las iniciativas de Mestral en inserción laboral, formación, emprendimiento social, reciclaje, producción sostenible y la Escola de Restauració de Ca n’Aguedet. Actividades que permiten ofrecer oportunidades de empleo a personas en situación de vulnerabilidad.

Han estado acompañados, por Antoni Aguiló, coordinador de economía social de Cáritas Menorca, el intercambio de experiencias, compartir metodologías y estrategias son necesarios para el aprendizaje mutuo, conocer los retos locales y que soluciones adaptables a cada contexto. La posibilidad de identificar aspectos valiosos que se puedan aplicar en sus propios proyectos en Andalucía, al mismo tiempo que desde Menorca podemos enriquecernos con el enfoque de otra Cáritas y de lo que aporta a la economía social.

Este tipo de intercambios permite innovar en formas de abordar nuestro trabajo social, crear sinergias y diseñas futuras colaboraciones, ampliando y mejorando el impacto de nuestro trabajo. Así como, fortalece el compromiso con la economía social como herramienta para combatir la exclusión y mejorar la calidad de vida de las personas que acompañamos.

Manuel Bretón, president de Càritas, rep el guardó de mans de S. M. la Reina Sofia en un acte en el Casino de Madrid

Fundació MAPFRE ha concedit a Moda re- el Premi al Millor Projecte pel seu Impacte Social, un guardó dotat amb 40.000 euros que Fundació MAPFRE concedeix anualment per a reconèixer la iniciativa que hagi generat major impacte en la societat en diferents àmbits. Manuel Bretón, president de Càritas Espanyola, ha recollit aquest dimarts el premi de mans de S. M. la Reina Sofia en un acte celebrat en el Casino de Madrid.

Moda re-, projecte pioner de Càritas en l’àmbit del reciclatge i la reutilització tèxtil, va ser creat per a abordar la creixent problemàtica de l’impacte de la indústria tèxtil en el medi ambient i oferir solucions sostenibles que a més promoguin la inclusió social. Fundada per Càritas, Moda re- integra estratègies d’economia circular i treballa estretament amb la comunitat per a maximitzar el seu impacte positiu i promoure un consum conscient, sostenible i responsable.

Innovació i sostenibilitat

Entre les iniciatives de Moda re- per a sensibilitzar a la població sobre la importància del reciclatge i la reutilització de tèxtils, es troben la primera botiga itinerant de moda responsable, «Moda re- en ruta», que porta roba de segona mà a zones rurals i conscienciant sobre la sostenibilitat en comunitats que normalment no tenen accés a aquesta mena de recursos.

A més, Moda re- organitza esdeveniments de moda sostenible, tallers de reciclatge creatiu i campanyes de recollida de roba en col·laboració amb empreses i escoles, promovent pràctiques de consum responsable i oferint una segona vida als productes tèxtils.

Tan sols en 2023, Moda re- va recollir més de 44 milions de quilos de roba a través dels més de 8.200 contenidors de recollida distribuïts per tot l’estat, que a més són els primers a ser digitalitzats amb sensors làser per a mesurar el nivell real d’ompliment i poder optimitzar la recollida.

Moda re- compta a Espanya amb les quatre plantes de classificació més avançades del sud d’Europa, en les quals, amb el tractament de la roba, calçat i complements recollits, s’ha aconseguit un estalvi de prop de 3 milions de tones d’emissions de CO₂ i més de 400 milions de metres cúbics d’aigua al planeta.

Oportunitats laborals a través de la moda accessible

Moda re- no sols se centra en el medi ambient, sinó que també té un fort component social. L’organització genera anualment més de 1.400 llocs de treball, més de la meitat (55%) són ocupats per persones en risc d’exclusió social, ajudant-les a integrar-se en el mercat laboral a través de programes de formació i ocupació. Més del 60% de les persones acompanyades per Moda re- aconsegueixen accedir posteriorment a una ocupació estable​.

D’altra banda, les peces que es recullen i són aptes per a una segona vida són comercialitzades en els seus 170 punts de venda, amb presència en més de 100 ciutats espanyoles, als quals poden accedir les persones en situació de vulnerabilitat, amb un lliurament social basat en una experiència de «compra» totalment normalitzada. A més, Moda re- col·labora amb grans marques com Inditex, Mango o Decathlon.

Una realitat en augment

La indústria tèxtil és una de les més contaminants del planeta, i la moda ràpida ha disparat tant el volum de roba que es produeix com la que es rebutja. Per a fer una sola samarreta de cotó, es necessiten 2.700 litres d’aigua. Els tints i altres productes d’acabat són els responsables del 20% de la contaminació de l’aigua potable de tot el món.

Amb un model de producció massiva, la indústria de la moda és responsable del 10% de les emissions mundials de carboni, més que els vols internacionals i el transport marítim junts. A la Unió Europea, les compres de tèxtils en 2020 van generar al voltant de 270 kg d’emissions de CO₂ per persona, sumant un total de 121 milions de tones de gasos d’efecte d’hivernacle.

A més, la majoria dels residus tèxtils acaba en abocadors o és incinerada, mentre que només l’1% és reciclat a noves fibres. L’estratègia de la UE per a tèxtils sostenibles i circulars, presentada el març de 2022, cerca que els productes tèxtils siguin més duradors, reparables, reutilitzables i reciclables, combatent la moda ràpida i promovent la innovació en el sector.

Reconeixement internacional

Moda re- és el projecte de referència del sud d’Europa en el seu sector, havent implementat, a més diverses campanyes de sensibilització per a demostrar que la sostenibilitat també pot ser una realitat en el sector tèxtil. Destaca «Circular II: Trobades de moda circular i sostenible», realitzats en el Museu del Vestit de Madrid, en col·laboració amb el Ministeri per a la Transició Ecològica, on es van abordar temes com l’ecodisseny i el reciclatge de residus tèxtils. La seva activitat, «Teixint un pensament sostenible» ofereix materials didàctics gratuïts per a diferents edats, amb la finalitat d’educar sobre la reducció i reutilització de tèxtils.

També fomenten el consum conscient i responsable a través de campanyes de recollida de roba de segona mà, desfilades de moda sostenible que exhibeixen peces de segona mà, tallers de suprarreciclatge per a transformar peces en nous productes i visites guiades per les seves plantes de tractament. A més a més, s’estableixen punts efímers de sensibilització en institucions educatives i programes de formació per a educadors sobre l’economia circular del tèxtil.

PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA DE 2022 DE LA XARXA D’ECONOMIA ALTERNATIVA I SOLIDÀRIA

La Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears) és una associació formada actualment per 15 organitzacions d’economia solidària[1], integrada a nivell estatal a REAS Red de Redes de Economía Solidaria.

La memòria de 2022 de REAS Balears fa una presentació de l’entitat i de la seva gestió, recull les dades de personal contractat i de facturació de les seves entitats associades i descriu les activitats desenvolupades per aconseguir els seus objectius de promoció de l’economia solidària.

La presidenta de REAS Balears, Maria Jaume, ha destacat de l’activitat de 2022:

• La defensa del paper de les empreses d’inserció, fent incidència davant de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball per millorar les convocatòries de subvencions, fent difusió de l’activitat de les empreses d’inserció, treballant en la coordinació i elaboració de criteris comuns i creant l’Associació Illes Balears Empreses d’Inserció (AIBEI).
• L’activitat del grup de treball d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús d’elaboració de propostes, reunions institucionals i activitats de difusió.
• La col·laboració amb l’aula d’emprenedoria del Centre Integrat de Formació Professional Son Llebre en tasques de formació i assessorament.
• Les actuacions de Mercat Social a través del projecte ESS Local, de promoció de l’economia social i solidària local, de l’organització del Fòrum de les economies transformadores i de la participació al Fòrum de la Societat Civil.
• Les accions de seguiment, sensibilització, formació i assessorament sobre compra pública responsable, amb la presentació del informe de seguiment dels contractes reservats del Govern de les Illes Balears.

Des de l’àmbit institucional volem destacar la interlocució amb la Direcció General de Promoció Econòmica i Economia Social de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern; i des de Mercat Social, amb el Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local del Consell de Mallorca. Especialment, volem posar en valor l’increment del pressupost del Consell de Mallorca per al projecte ESS Local sorgit del Pacte per al foment de l’economia social i solidària i el desenvolupament local a Mallorca.

En 2022 les entitats sòcies han implicat en conjunt un col·lectiu de més de 1.900 persones entre treballadores i voluntàries; d’aquestes ha hagut 510 persones contractades, i el moviment econòmic conjunt ha estat de 18.555.672 €.

Així mateix, REAS Balears està integrada a REAS Red de Redes de Economía Solidaria, xarxa de xarxes sectorials i territorials formada per 985 organitzacions amb presència a 15 comunitats autònomes. En conjunt, més de 50.000 persones estan vinculades a organitzacions de REAS Red de Redes, 26.709 com a contractades, amb uns ingressos anuals superiors als 1.100 milions d’euros.

A la memòria de REAS Balears es pot trobar una presentació de l’entitat i de la seva gestió, i una descripció de les actuacions dutes a terme en 2022, estructurades a partir dels sis objectius treballats:

1. Treball en xarxa

2. Reivindicació de les empreses d’inserció

3. Enfortiment de l’economia solidària a través del foment de la participació i la formació

4. Impuls del mercat social, conjuntament amb altres organitzacions, com a eina per al foment de l’economia social

5. Promoció de la compra pública responsable entre les administracions públiques

6. Impuls de les polítiques públiques de foment de l’economia social

En paraules de la presidenta de REAS Balears, «un any més, hem posat en nostre granet d’arena per contribuir a avançar cap a un model econòmic que situï en el centre la sostenibilitat de la vida, les cures i el be comú, contribuint a la transició ecosocial que necessitam».

Descàrrega memòria REAS Balears 2022: https://mercatsocial.org/wp-content/uploads/2023/02/memoria_reas_22_web.pdf

ANNEX: SEGUIMENT DE LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA SOCIAL

REAS Balears fa seguiment de la contractació pública social i proposa millores per afavorir l’activitat econòmica de les empreses d’inserció a les quals representa. En concret, identifica i analitza contractes reservats d’institucions de les Illes Balears per a programes d’ocupació protegida (empreses d’inserció i/o centres especials d’ocupació d’iniciativa social), regulats a la disposició addicional quarta de la llei 9/2017, de contractes del sector públic.

En 2022 REAS Balears va presentar un informe de seguiment dels contractes reservats del Govern de les Illes Balears entre juliol de 2017 i març de 2022.

En 2023, s’ha presentat un segon informe, sobre contractes reservats de les institucions de les Illes Balears (Govern, consells i ajuntaments) en 2022.

Les conclusions i propostes més significatives són:

Conclusions:

• La contractació pública social a les Illes Balears presenta encara un gran potencial de creixement, i la seva evolució no segueix el ritme desitjat. Es necessita un nou impuls per aprofitar el marc normatiu favorable.
• Existeix una concentració de contractes reservats adjudicats en pocs serveis: jardineria, hostaleria i càtering, porteria i control d’accessos i recollida i reciclatge de residus.
• Quant a les entitats adjudicatàries, en els dos darrers anys no ha hagut cap contracte reservat adjudicat a empreses d’inserció per part del Govern ni dels consells insulars. Només alguns ajuntaments han adjudicat contractes reservats a empreses d’inserció.
• Encara hi ha barreres per a la generalització de l’adjudicació dels contractes sobre la base de la millor relació qualitat-preu, com és preceptiu, i es liciten contractes amb pressupostos base de licitació que no permeten cobrir costos.

Propostes:

• Generalitzar la planificació de la contractació pública social amb consultes preliminars de mercat a empreses d’inserció per a la determinació i ampliació dels objectes contractuals susceptibles de reserva.
• Generalitzar la reserva diferenciada de contractes i lots reservats per a empreses d’inserció i centres especials d’ocupació d’iniciativa social.
• Els pressupostos base de licitació han d’incloure els costs reals dels serveis, i s’ha de millorar el disseny dels criteris d’adjudicació per afavorir una millor relació qualitat-preu.
• Millorar la formació del personal que intervé en processos de contractació i el seguiment de l’impacte de la contractació pública social, reactivant les comissions de seguiment ja creades.

Estudi de casos

El seguiment l’activitat contractual que realitza REAS Balears inclou l’estudi de casos de males pràctiques a evitar:

Mala pràctica a evitar	Contracte
Contractes reservat oberts a centres especials d’ocupació lucratius, que no són d’iniciativa social	Servei de suport al desbrossament i neteges especials en el terme municipal de Palma (Emaya), amb presentació d’ofertes fins al 15/6/2023 oberta a centres especials d’ocupació lucratius
Contractes no qualificats com a reservats malgrat l’obligació legal de reserva1	Servei de gestió de deixalleries del municipi de Felanitx, pendent de nova licitació per incompliment de l’obligació legal de reserva de la recollida de voluminosos
Contractes divisibles en lots que surten sense lots	Servei de gestió de deixalleries del municipi de Felanitx, pendent de nova licitació amb obligació de dividir el servei en lots o justificar de forma adequada la no divisió en lots
	Servei de manteniment de les zones enjardinades i àrea rural de la Universitat de les Illes Balears, en fase de presentació d’ofertes fins 3/7/2023
Contractes reservats deserts per insuficiència del pressupost base de licitació per cobrir els costos laborals derivats del nou conveni de neteja viària de les Illes Balears	Servei de recollida i transport de residus sòlids urbans, gestió de deixalleries i neteja viària del municipi de Felanitx: lot 2 reservat per a la gestió de les deixalleries declarat desert (14/11/2022)
	Servei de recollida porta a porta de residus domèstics, servei de vigilància i control de les àrees d’aportació vigilada, centre de reciclatge, recollida de residus voluminosos i transport de caixes (Sa Pobla): lot 2 reservat per al servei de recollida de voluminosos declarat desert (4/1/2023)
Contracte reservat adjudicat al preu hora del personal més baix	Contracte reservat d’auxiliar de serveis a l’Hospital de Manacor, Servei de Salut de les Illes Balears, adjudicat el 30/3/2022 al preu hora del personal més baix

[1] Arrel d’un recurs presentat per Deixalles Serveis Ambientals, la resolució 602/2023, de 18 de maig de 2023, del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, obliga a licitar el servei de recollida de voluminosos com a contracte reservat, d’acord amb la Disposició addicional 19ª de la llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

EVOLUCIÓ NEGATIVA EN ELS IMPORTS ADJUDICATS PER PART DEL GOVERN:  ES NECESSITA UN NOU IMPULS PER APROFITAR EL MARC NORMATIU FAVORABLE

La Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears) fa seguiment de la contractació pública social i proposa millores per afavorir l’activitat econòmica de les empreses d’inserció a les quals representa. Les empreses d’inserció, regulades per la llei 44/2007, tenen per objecte la integració i la formació sociolaboral de persones en situació d’exclusió social com a trànsit a l’ocupació ordinària, a través de la realització d’activitats econòmiques de producció de béns i serveis.

Concretament, REAS Balears analitza els contractes reservats d’institucions de les Illes Balears per a programes d’ocupació protegida (empreses d’inserció i/o centres especials d’ocupació d’iniciativa social); la finalitat dels quals és promoure l’accés a l’ocupació de les persones amb discapacitat i en situació o risc d’exclusió social, facilitant l’accés dels programes d’ocupació protegida a la contractació pública.

REAS Balears va presentar públicament el 5 de juliol de 2022 un informe de seguiment dels contractes reservats del Govern de les Illes Balears entre juliol de 2017 i març de 2022.

Ara, en aquest segon informe de seguiment de la contractació pública social, s’analitzen els contractes reservats adjudicats en 2022 per part de les diferents institucions de les Illes Balears: Govern, consells insulars i ajuntaments.

A més dels resultats més rellevants dels contractes reservats analitzats, l’informe inclou propostes de millora en les quals és necessari insistir per avançar en la contractació pública social aprofitant el marc normatiu favorable. Tant a nivell europeu, com estatal i també a les Illes Balears i als consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa existeix normativa sobre contractació pública que contempla la reserva de contractes per a empreses d’inserció i centres especials d’ocupació d’iniciativa social.

És ben hora que es millori l’aplicació de la normativa sobre contractes reservats en favor de l’activitat de les empreses d’inserció i de la seva contribució a la inclusió i la cohesió social.

RESULTATS

En el cas del Govern de les Illes Balears, en 2022 s’han adjudicat 20 contractes o lots reservats a programes d’ocupació protegida per un import de 1.478.842 €, la qual cosa representa el 0,25% dels imports adjudicats en tot tipus de contractes.

L’evolució anual dels contractes reservats adjudicats pel Govern de les Illes Balears mosta que no segueix el ritme desitjat:

Estem en l’època més consumista de l’any. Un període que, en els últims anys, s’ha avançat i ampliat amb la generalització de l’anomenat Black Friday. Davant l’al·luvió de missatges que ens incita a comprar, a crear-nos noves necessitats i a entrar en la cultura de «usar i tirar», les organitzacions d’Economia Social volem recordar, els impactes socials i ambientals negatius que aquest tipus de consum suposa.

Per això, davant aquestes dates tan assenyalades, us oferim cinc recomanacions que afavoriran la cura del nostre planeta i de les persones:

1- Pensa abans de comprar: necessit aquest producte?
Consumir responsablement implica consumir allò que es necessita, malgrat que el mercat incita a fer-lo de manera compulsiva. Reutilitzar productes, arreglar-los en lloc de comprar un nou o la compra de segona mà són opcions interessants a tenir en compte per a disminuir l’impacte mediambiental o la producció a un ritme i un volum vertiginosos.

2- Recorda que, sovint, «el barat surt car»
La majoria dels articles tenen a la seva esquena una llarga cadena de producció, per la qual cosa un preu massa barat és molt possible que amagui explotació laboral, explotació infantil o condicions de treball inhumanes.

3- Informa’t
Abans de comprar pregunta com, on i en quines condicions ha estat produït un determinat article. Si l’etiquetatge no ofereix aquesta informació o on trobar-la, l’adequat és consultar-lo en els mateixos establiments. Cada vegada més, les empreses i marques són sensibles a les opinions i percepcions dels consumidors.

4 – Tria productes justos, sostenibles i respectuosos
Opta per productes de Comerç Just, d’economia solidària, o aquells en els quals puguis garantir que s’han respectat els drets bàsics dels treballadors i treballadores, i que el seu procés de producció ha tingut el menor impacte ambiental.

5- No te’n vagis lluny
Compra en el petit comerç, a les botigues pròximes. Evitaràs desplaçaments amb cotxe, afavoriràs la vida en el teu barri i faràs una compra més cuidada i humana.

BON just solidari i sostenible NADAL!

La Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears) és una associació formada actualment per 16 organitzacions d’economia solidària [1], integrada a nivell estatal a REAS Red de Redes de Economía Solidaria.

La memòria de 2021 de REAS Balears fa una presentació de l’entitat i de la seva gestió, recull les dades de personal contractat i de facturació de les seves entitats associades i descriu les activitats desenvolupades en 2021 per aconseguir els seus objectius de promoció de l’economia solidària.

El president de REAS Balears, Toni Ramis, ha destacant de l’activitat de 2021:

• La incorporació com a sòcies de quatre noves entitats (Terranostra Supermercat Cooperatiu, i els projectes d’habitatge cooperatiu Plegats, Es Llindar i Binisàvia) i la creació d’un grup de treball d’habitatge cooperatiu
• La defensa del paper de les empreses d’inserció i la difusió de la seva activitat, amb la producció i emissió d’un anunci per a IB3 TV
• La realització de 11 tallers formatius sobre economia solidària a entitats associades a REAS Balears amb 116 persones participants
• La col·laboració amb l’aula d’emprenedoria del Centre Integrat de Formació Professional Son Llebre
• La posada en marxa des de Mercat Social del projecte ESS Local, per al foment de l’economia social i solidària i el desenvolupament local a Mallorca, amb l’obertura d’un local a Son Sardina i l’organització de la III Setmana de les economies transformadores
• Les accions de seguiment, sensibilització, formació i assessorament en matèria de compra pública responsable
• La incidència pública en relació a la problemàtica de la recollida de residus tèxtils que amenaça la viabilitat de la seva recollida diferenciada

Des de l’àmbit institucional s’ha destacat la interlocució amb el Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local del Consell de Mallorca i amb la Direcció General de Promoció Econòmica i Economia Social de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern. Especialment s’ha posat en valor la posada en marxa amb el suport del Consell de Mallorca del projecte ESS Local, per promoure l’economia social i solidària i el desenvolupament local als municipis de Mallorca, i l’ampliació de les ajudes per a empreses d’inserció de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern.

Quant a les dades de les entitats sòcies, en conjunt han implicat un col·lectiu de més de 1.800 persones entre persones treballadores i voluntàries; d’aquestes ha hagut 466 treballadors/es, i el moviment econòmic conjunt ha estat de 16.713.482 €.

Així mateix, REAS Balears està integrada a REAS Red de Redes de Economía Solidaria, xarxa de xarxes sectorials i territorials formada per més de 900 organitzacions amb presència a 15 comunitats autònomes. En conjunt, més de 50.000 persones estan vinculades a organitzacions de REAS Red de Redes, 24.888 com a contractades, amb uns ingressos anuals superiors als 1.000 milions d’euros.

A la memòria de REAS Balears es pot trobar una presentació de l’entitat i de la seva gestió, i una descripció de les actuacions dutes a terme en 2021, estructurades a partir dels sis objectius treballats:

1. Donar continuïtat al treball en xarxa

2. Reivindicar les empreses d’inserció

3. Enfortir l’economia solidària a través de l’entrada de noves iniciatives i empreses i del foment de la formació

4. Impulsar el mercat social, conjuntament amb altres organitzacions, com a eina per al foment de l’economia social

5. Promoure la compra pública responsable entre les administracions

6. Treballar per impulsar les polítiques públiques de foment de l’economia social

En paraules del president de REAS Balears, «un any més, hem posat en nostre granet d’arena per contribuir a avançar cap a un model econòmic que situï en el centre la sostenibilitat de la vida, les cures i el be comú, ara més necessari que mai».

[1] Entitats associades a REAS Balears: Bauma Altres Perspectives S. Microcoop., Benfet Serveis i Manteniment Empresa d’Inserció; Binisàvia, Càritas Mallorca, Càritas Menorca, Deixalles Inserció i Triatge Empresa d’Inserció, Deixalles Serveis Ambientals Empresa d’Inserció, Ecotxe Som Moviment S. Coop., Eines x Inserció Empresa d’Inserció, Es Llindar, Fundació Deixalles, Mestral Inserció i Medi Ambient Empresa d’Inserció, Plegats, S’Altra Senalla, Slow Food i Terranostra Supermercat Cooperatiu.

Per a més informació:

Antoni Ramis, president de REAS Balears:

tel. 600 582 764

El Govern de les Illes Balears ha adjudicat 6.133.303 € en contractes reservats a programes d’ocupació protegida, el 7,1% de l’objectiu marcat en 2016

Arrel de la publicació al portal de transparència del Govern de les Illes Balears de tota l’activitat de contractació de la comunitat autònoma entre el 24/07/2017 i el 31/03/2022[1], la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària (REAS Balears) ha fet seguiment de la contractació pública social, en concret dels contractes reservats adjudicats a programes d’ocupació protegida (empreses d’inserció i centres especials d’ocupació d’iniciativa social).

La llei 9/2017 de contractes del sector públic estableix que les administracions fixaran percentatges mínims de reserva de contractes a centres especials d’ocupació d’iniciativa social i empreses d’inserció, a fi d’afavorir l’accés a l’ocupació de persones amb discapacitat i en situació o risc d’exclusió social.

I a les Illes Balears, l’Acord del Consell de Govern de 29 d’abril de 2016 per a la inclusió de clàusules socials en la contractació, va fixar un percentatge de reserva del 3%. Posteriorment, un nou Acord del Consell de Govern de 3 de gener de 2022 modificà aquest percentatge al 10%, però només en relació a determinades categories de contractes recollides a un annex.

A través de l’anàlisi dels contractes reservats adjudicats i en funció dels resultats obtinguts, REAS Balears proposa millores per afavorir la contractació pública social a través de contractes reservats per a les empreses d’inserció a les quals representa.

Els resultats més rellevants dels contractes reservats del Govern són:

• En el període juliol 2017 – març de 2022 el Govern de les Illes Balears ha adjudicat 77 contractes o lots reservats, el 0,48% de la totalitat dels contractes adjudicats, per un import de 6.133.303 €, el 0,21% de la totalitat dels imports adjudicats en tot tipus de contractes.
• En relació a l’objectiu del 3% de contractes reservats fixat a l’acord del Consell de Govern de 29 d’abril de 2016, s’ha assolit un percentatge del 7,1%.
• L’evolució anual en el número i imports adjudicats com a contractes o lots reservats segueix una tendència positiva entre 2018 i 2019, cau en 2020 a causa de la pandèmica, i no s’acaba de recuperar en 2021 als nivells anteriors a la pandèmia.
• S’han analitzat els serveis i subministraments adjudicats com a contractes o lots reservats, ja que la seva identificació en funció de les activitats econòmiques que desenvolupen els programes d’ocupació protegida és fonamental per garantir el seu èxit.
• Quant als òrgans de contractació, hi ha un nivell molt desigual en la implantació dels contractes reservats en les diferents conselleries i organismes del Govern.
• Quant a les entitats adjudicatàries dels contractes reservats, no ha hagut cap adjudicació a empreses d’inserció i no tots els centres especials d’ocupació adjudicataris eren d’iniciativa social (no lucratius), tal com és preceptiu.
• En relació als criteris d’adjudicació, malgrat que la normativa estableix que s’han de basar en la millor relació qualitat-preu, l’oferta econòmica continua sent el principal criteri d’adjudicació, amb una valoració mitjana de l’oferta econòmica del 85%.

En funció dels resultats obtinguts, REAS Balears proposa millores per afavorir la contractació pública social a través dels contractes reservats:

• En relació als objectius de reserva de contractes, és més adequat que el percentatge de reserva es refereixi a objectes contractuals més alineats amb les activitats econòmiques de les empreses d’inserció i els centres especials d’ocupació d’iniciativa social, tal com contempla el nou Acord del Consell de Govern de 3 de gener de 2022.
• Les polítiques en favor de la contractació pública social no es poden basar només en el desenvolupament normatiu; es requereix un esforç proactiu que inclogui: planificació de la contractació pública social, consultes preliminars de mercat, formació i sensibilització del personal, elaboració de procediments, instruccions internes i models de plecs…
• Generalitzar les reserves diferenciades per a centres especials d’ocupació d’iniciativa social i per a empreses d’inserció atenent a les seves característiques i regulació específica, tal com preveu l’Acord del Consell de Govern de 3 de gener de 2022.
• Comprovar en el procediment d’adjudicació que les empreses licitadores compleixin els requisits per accedir a contractes reservats i estiguin inscrites en els registres corresponents, tal com preveu l’Acord del Consell de Govern de 3 de gener de 2022.
• Dissenyar criteris d’adjudicació que millorin la valoració dels aspectes de qualitat, per aconseguir una millor relació qualitat-preu.
• Constituir la Comissió d’assessorament i seguiment de clàusules socials i mediambientals prevista en l’article catorzè de l’Acord del Consell de Govern de 3 de gener de 2022.

Documentació adjunta:

• Informe contractes reservats Govern
• Annex: relació de contractes reservats adjudicats

---

[1] https://www.caib.es/sites/transparencia/ca/activitat_contractual/