PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA DE 2021 DE LA XARXA D’ECONOMIA ALTERNATIVA I SOLIDÀRIA

La Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears) és una associació formada actualment per 16 organitzacions d’economia solidària [1], integrada a nivell estatal a REAS Red de Redes de Economía Solidaria.

La memòria de 2021 de REAS Balears fa una presentació de l’entitat i de la seva gestió, recull les dades de personal contractat i de facturació de les seves entitats associades i descriu les activitats desenvolupades en 2021 per aconseguir els seus objectius de promoció de l’economia solidària.

El president de REAS Balears, Toni Ramis, ha destacant de l’activitat de 2021:

  • La incorporació com a sòcies de quatre noves entitats (Terranostra Supermercat Cooperatiu, i els projectes d’habitatge cooperatiu Plegats, Es Llindar i Binisàvia) i la creació d’un grup de treball d’habitatge cooperatiu
  • La defensa del paper de les empreses d’inserció i la difusió de la seva activitat, amb la producció i emissió d’un anunci per a IB3 TV
  • La realització de 11 tallers formatius sobre economia solidària a entitats associades a REAS Balears amb 116 persones participants
  • La col·laboració amb l’aula d’emprenedoria del Centre Integrat de Formació Professional Son Llebre
  • La posada en marxa des de Mercat Social del projecte ESS Local, per al foment de l’economia social i solidària i el desenvolupament local a Mallorca, amb l’obertura d’un local a Son Sardina i l’organització de la III Setmana de les economies transformadores
  • Les accions de seguiment, sensibilització, formació i assessorament en matèria de compra pública responsable
  • La incidència pública en relació a la problemàtica de la recollida de residus tèxtils que amenaça la viabilitat de la seva recollida diferenciada

Des de l’àmbit institucional s’ha destacat la interlocució amb el Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local del Consell de Mallorca i amb la Direcció General de Promoció Econòmica i Economia Social de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern. Especialment s’ha posat en valor la posada en marxa amb el suport del Consell de Mallorca del projecte ESS Local, per promoure l’economia social i solidària i el desenvolupament local als municipis de Mallorca, i l’ampliació de les ajudes per a empreses d’inserció de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern.

Quant a les dades de les entitats sòcies, en conjunt han implicat un col·lectiu de més de 1.800 persones entre persones treballadores i voluntàries; d’aquestes ha hagut 466 treballadors/es, i el moviment econòmic conjunt ha estat de 16.713.482 €.

Així mateix, REAS Balears està integrada a REAS Red de Redes de Economía Solidaria, xarxa de xarxes sectorials i territorials formada per més de 900 organitzacions amb presència a 15 comunitats autònomes. En conjunt, més de 50.000 persones estan vinculades a organitzacions de REAS Red de Redes, 24.888 com a contractades, amb uns ingressos anuals superiors als 1.000 milions d’euros.

A la memòria de REAS Balears es pot trobar una presentació de l’entitat i de la seva gestió, i una descripció de les actuacions dutes a terme en 2021, estructurades a partir dels sis objectius treballats:

1. Donar continuïtat al treball en xarxa

2. Reivindicar les empreses d’inserció

3. Enfortir l’economia solidària a través de l’entrada de noves iniciatives i empreses i del foment de la formació

4. Impulsar el mercat social, conjuntament amb altres organitzacions, com a eina per al foment de l’economia social

5. Promoure la compra pública responsable entre les administracions

6. Treballar per impulsar les polítiques públiques de foment de l’economia social

En paraules del president de REAS Balears, “un any més, hem posat en nostre granet d’arena per contribuir a avançar cap a un model econòmic que situï en el centre la sostenibilitat de la vida, les cures i el be comú, ara més necessari que mai”.

[1] Entitats associades a REAS Balears: Bauma Altres Perspectives S. Microcoop., Benfet Serveis i Manteniment Empresa d’Inserció; Binisàvia, Càritas Mallorca, Càritas Menorca, Deixalles Inserció i Triatge Empresa d’Inserció, Deixalles Serveis Ambientals Empresa d’Inserció, Ecotxe Som Moviment S. Coop., Eines x Inserció Empresa d’Inserció, Es Llindar, Fundació Deixalles, Mestral Inserció i Medi Ambient Empresa d’Inserció, Plegats, S’Altra Senalla, Slow Food i Terranostra Supermercat Cooperatiu.

Per a més informació:

Antoni Ramis, president de REAS Balears:

tel. 600 582 764

REAS Balears presenta un informe de seguiment de la contractació pública social del govern

El Govern de les Illes Balears ha adjudicat 6.133.303 € en contractes reservats a programes d’ocupació protegida, el 7,1% de l’objectiu marcat en 2016

Arrel de la publicació al portal de transparència del Govern de les Illes Balears de tota l’activitat de contractació de la comunitat autònoma entre el 24/07/2017 i el 31/03/2022[1], la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària (REAS Balears) ha fet seguiment de la contractació pública social, en concret dels contractes reservats adjudicats a programes d’ocupació protegida (empreses d’inserció i centres especials d’ocupació d’iniciativa social).

La llei 9/2017 de contractes del sector públic estableix que les administracions fixaran percentatges mínims de reserva de contractes a centres especials d’ocupació d’iniciativa social i empreses d’inserció, a fi d’afavorir l’accés a l’ocupació de persones amb discapacitat i en situació o risc d’exclusió social.

I a les Illes Balears, l’Acord del Consell de Govern de 29 d’abril de 2016 per a la inclusió de clàusules socials en la contractació, va fixar un percentatge de reserva del 3%. Posteriorment, un nou Acord del Consell de Govern de 3 de gener de 2022 modificà aquest percentatge al 10%, però només en relació a determinades categories de contractes recollides a un annex.

A través de l’anàlisi dels contractes reservats adjudicats i en funció dels resultats obtinguts, REAS Balears proposa millores per afavorir la contractació pública social a través de contractes reservats per a les empreses d’inserció a les quals representa.

Els resultats més rellevants dels contractes reservats del Govern són:

  • En el període juliol 2017 – març de 2022 el Govern de les Illes Balears ha adjudicat 77 contractes o lots reservats, el 0,48% de la totalitat dels contractes adjudicats, per un import de 6.133.303 €, el 0,21% de la totalitat dels imports adjudicats en tot tipus de contractes.
  • En relació a l’objectiu del 3% de contractes reservats fixat a l’acord del Consell de Govern de 29 d’abril de 2016, s’ha assolit un percentatge del 7,1%.
  • L’evolució anual en el número i imports adjudicats com a contractes o lots reservats segueix una tendència positiva entre 2018 i 2019, cau en 2020 a causa de la pandèmica, i no s’acaba de recuperar en 2021 als nivells anteriors a la pandèmia.
  • S’han analitzat els serveis i subministraments adjudicats com a contractes o lots reservats, ja que la seva identificació en funció de les activitats econòmiques que desenvolupen els programes d’ocupació protegida és fonamental per garantir el seu èxit.
  • Quant als òrgans de contractació, hi ha un nivell molt desigual en la implantació dels contractes reservats en les diferents conselleries i organismes del Govern.
  • Quant a les entitats adjudicatàries dels contractes reservats, no ha hagut cap adjudicació a empreses d’inserció i no tots els centres especials d’ocupació adjudicataris eren d’iniciativa social (no lucratius), tal com és preceptiu.
  • En relació als criteris d’adjudicació, malgrat que la normativa estableix que s’han de basar en la millor relació qualitat-preu, l’oferta econòmica continua sent el principal criteri d’adjudicació, amb una valoració mitjana de l’oferta econòmica del 85%.

En funció dels resultats obtinguts, REAS Balears proposa millores per afavorir la contractació pública social a través dels contractes reservats:

  • En relació als objectius de reserva de contractes, és més adequat que el percentatge de reserva es refereixi a objectes contractuals més alineats amb les activitats econòmiques de les empreses d’inserció i els centres especials d’ocupació d’iniciativa social, tal com contempla el nou Acord del Consell de Govern de 3 de gener de 2022.
  • Les polítiques en favor de la contractació pública social no es poden basar només en el desenvolupament normatiu; es requereix un esforç proactiu que inclogui: planificació de la contractació pública social, consultes preliminars de mercat, formació i sensibilització del personal, elaboració de procediments, instruccions internes i models de plecs…
  • Generalitzar les reserves diferenciades per a centres especials d’ocupació d’iniciativa social i per a empreses d’inserció atenent a les seves característiques i regulació específica, tal com preveu l’Acord del Consell de Govern de 3 de gener de 2022.
  • Comprovar en el procediment d’adjudicació que les empreses licitadores compleixin els requisits per accedir a contractes reservats i estiguin inscrites en els registres corresponents, tal com preveu l’Acord del Consell de Govern de 3 de gener de 2022.
  • Dissenyar criteris d’adjudicació que millorin la valoració dels aspectes de qualitat, per aconseguir una millor relació qualitat-preu.
  • Constituir la Comissió d’assessorament i seguiment de clàusules socials i mediambientals prevista en l’article catorzè de l’Acord del Consell de Govern de 3 de gener de 2022.

Documentació adjunta:


[1] https://www.caib.es/sites/transparencia/ca/activitat_contractual/

Càritas Menorca i l’aposta per l’ocupació

Durant 2021 la nostra aposta en els nostres programes d’ocupació s’ha traduït en una inversió de 964.300 euros i més de 750 persones acompanyades, el nostre principal objectiu la millora de l’ocupabilitat dels grups més vulnerables de la nostra societat.

El treball en la Diòcesi de Menorca per millorar les oportunitats dels col·lectius més desfavorits és clara, i així ho reflecteixen les nostres memòries institucionals i el nostre treball diari des dels nostres programes i projectes.

Portem gairebé 30 anys promocionant iniciatives que mitjançant la gestió de residus acompanyin a les persones en els seus processos de recerca d’ocupació i en la millora de les seves capacitats per a posicionar-se en una situació d’igualtat de condicions davant un mercat laboral cada vegada més competitiu i en pitjors condicions.

Malgrat les dificultats, Càritas va poder donar resposta en 2021 a més de 750 persones de la nostra illa, en els projectes Mestral, el servei d’orientació laboral i els nostres programes de formació.

Continuem adaptant-nos a les necessitats a cada moment de la història, planejant noves línies de treball, formatives i de capacitació, en diferents àmbits laborals.

El suport del Fons Social Europeu

En els últims anys tot el nostre treball ha estat possible gràcies al cofinançament del Programa d’Ocupació i Formació que duu a terme gràcies a les contraparts del Fons Social Europeu al nostre país per a impulsar les directrius del Programa Operatiu d’Inclusió Social i d’Economia Social (POISES), a les administracions públiques tant insulars com de la comunitat autònoma i a finançadors privats com INDITEX i el programa INCORPORA  de Fundació La Caixa.

757 persones van participar en els diferents programes, de les quals 162 (el 21%) han accedit a una ocupació en el circuit convencional. Les nostres principals accions són l’acolliment i orientació laboral, la formació i la intermediació laboral.

ECONOMIA I PERSONES. L’ECONOMIA QUE VOLS

El 21% de les persones acompanyades per Càritas Menorca en 2021 van accedir a una ocupació

Càritas Menorca va dedicar l’any passat 2021, 964.300 euros a les seves iniciatives d’economia solidària com són els programes d’ocupació, l’empresa d’inserció Mestral Inserció i Medi Ambient, comerç just i agricultura ecològica, un 24% superior a l’any anterior.

Ocupació Inclusiva.

Des de Càritas, acompanyem a les persones en els seus processos de recerca d’ocupació i en la millora de les seves competències per a situar-se en igualtat de condicions davant un mercat laboral cada vegada més competitiu i amb pitjors condicions.


757 persones van participar en els diferents programes, de les quals 162 (el 21%) han accedit a una ocupació en el circuit convencional. Les nostres principals accions són l’acolliment i orientació laboral, la formació i la intermediació laboral.


Millorar l’ocupabilitat a través de l’avanç en competències personals, amb un acompanyament personalitzat que permeti un millor coneixement personal i orientar en processos de recerca activa d’ocupació, accions formatives adaptades a les necessitats reals que ens marca el teixit productiu, establim nexes entre empreses i persones.

Economia Social.

L’economia que SUMA i compta amb les persones, les posa en el centre de l’activitat econòmica i equilibra els seus drets, el medi ambient i els beneficis, les tres principals línies d’economia social que en aquests moments treballa Mestral són, la Gestió de Residus voluminosos, tèxtil i RAEES, el Comerç Just i l’Agricultura Ecològica.

Algunes dades:

RESIDUSQUANTITATS (kgs.)REUTILITZACIÓRECICLATGEELIMINACIÓ
Voluminosos222.80579,35%5,50%15,15%
Tèxtil294.18935,53%64,25%0,22%
RAEE1.250.4630,00%100,00%0,00%
Altres residus58.8120,00%100,00%0,00%
Total1.826.26928,72%67,44%3,84%
  • RAEE: Residu aparells elèctrics i electrònics.

Del total d’entrades de materials s’han reutilitzat aproximadament el 30%, allargant la seva vida útil mitjançant la comercialització a les nostres botigues solidàries. La resta, pràcticament tot s’ha reciclat; sols un petit percentatge del  3,84%  ha acabat com a rebuig per la impossibilitat de la seva recuperació, axó ha suposat un estalvi d’emissions de CO2 de més de 7.600 TONES, equivalent a l’absorció de CO₂ d’1.067.696 arbres/any o eliminar 3.659 cotxes de la circulació tot un any.

En 2021, 26 persones han realitzat itineraris amb contracte d’inserció, 5 van accedir a un contracte en el mercat laboral convencional. Mestral Inserció i Medi Ambient proporciona 15 llocs de treball sota contracte d’inserció.

Comerç Just.

Un comerç que empodera a les dones, protegeix la infància, garanteix el treball digne per a les persones i el desenvolupament de les seves comunitats, Càritas impulsa aquest model de relacions comercials basades en la justícia social per a transformar pràctiques injustes de comerç internacional i fer costat així a les persones productores desfavorides.

Treballem en xarxa i aliança amb altres actors del moviment de Comerç Just en l’àmbit local, estatal i internacional, acompanyem a grups o cooperatives en països en els quals Càritas treballa des del seu model de cooperació fraterna.

El 2021, s’han venut més de 40.000 euros de comerç just en les botigues de Menorca, on continuen sent l’estrella els productes d’alimentació.

Càritas Menorca

Les persones que participen en els Programes d’Ocupació i Economia Social són persones que travessen multitud de dificultats, que parteixen d’una situació de desavantatge i s’enfronten a un mercat laboral que cada vegada exigeix més i ofereix menys. Així i tot, aquestes persones continuen acudint i esforçant-se a millorar la seva formació, les seves competències i les seves estratègies de recerca d’ocupació.

Seguint amb la nostra raó de ser, apostem per:

L’economia que ESCOLTA I, així, atén les necessitats de persones treballadores i consumidores i empreses.

L’economia que CUIDA S’ocupa de les persones i les seves condicions de treball al mateix temps que cuida el medi ambient.

L’economia que SUMA És l’economia del bé comú i la cooperació, la que suma beneficis per a les persones.

L’economia que CANVIA Una economia que és transformadora tant en el personal com en el col·lectiu.

Suports

Els nostres projectes són una realitat gràcies també al suport del Fons Social Europeu, Govern Illes Balears, Consell Insular de Menorca, Inditex, Bankia, Endesa i Soib Illes Balears.

Formar-nos i ser agents compromesos

Per a dur a terme la nostra missió, en Càritas Menorca creiem en la necessitat d’organitzar-nos i actualitzar-nos per a millorar la nostra acció i realitzar un millor acompanyament a les persones que viuen situacions d’injustícia i pobresa.

Per a aconseguir aquesta meta, primer hem de formar-nos i ser agents compromesos, la formació en Càritas és punt d’unió i cohesió en la nostra manera d’entendre la intervenció social. És una possibilitat que ens ofereix conèixer, compartir i enriquir-nos mútuament entre tots els companys de la institució.

Després de molts mesos ens hem retrobat, en una jornada conjunta de formació, el dia s’ha iniciat amb una reflexió del secretari general de l’entitat i una pregària que ens ànima a ser comunitat, sempre amb la mira posada en el nostre objectiu principal l’acompanyament a les persones.

Hem pogut comptar amb Teresa Villanueva, de l’equip d’inclusió de Càritas Espanyola, amb ella els equips d’acció social i administració de Càritas Menorca, s’han situat en la realitat actual i com hem d’actuar davant els nous reptes que ens suposa la crisi post Covid.

També ens han acompanyat amics de REAS Balears i al costat dels companys dels programes d’economia social i solidària i l’empresa d’inserció de Mestral, Jordi López ens ha ajudat a posar en context l’ecosistema de l’economia Social i Solidària i Arena Petit, de Bauma S Coop. ens ha facilitat el treball en grup, per a acostar-nos més a l’ideari de l’economia social.

La formació en Càritas està configurada des del ser i des del que està cridada a fer, és a dir, des de la seva identitat: “la caridad no excluye el saber, más bien lo exige. El saber ha de ser “sazonado” con la “sal” de la caridad. Sin él saber, el hacer es ciego, y el saber es estéril sin el amor. “Caritas in veritate”

Memòria REAS 25 Anys Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària

En el 2020 REAS Xarxa de Xarxes ha complit 25 anys una fita important que ens ha convidat a mirar enrere, i fer balanç d’aquesta llarga i rica trajectòria per a continuar enfortint la xarxa i promovent l’economia solidària.

Mestral forma part de REAS (Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària), és el nostre objectiu el foment d’una Economia Solidària que doni resposta a la creixent deshumanització de l’economia, a la deterioració del Medi Ambient i de la qualitat de vida, així com a la falta de valors ètics.

Des de REAS hem elaborat una memòria amb les principals activitats de la xarxa i les seves xarxes sòcies per a visibilitzar i donar a conèixer l’impacte de les nostres accions en tot l’estat.

25 anys promovent un model solidari, feminista i ecològic

Els inicis van estar vinculats a iniciatives que apuntaven ja una manera de pensar i fer economia basada en la centralitat de les persones enfront del capital o els beneficis. Iniciatives que van néixer amb un fort compromís de persones i organitzacions que van haver de nedar contracorrent -social, política i econòmicament-. Avui som el que som perquè elles ho van ser. (Carlos Askunce)

Tota la Informació REAS RED

Les nostres dades


Els nostres objectius

Fiare Banca Ètica i Càritas sumen esforços per a facilitar l’accés a serveis financers ètics a les persones vulnerables

Signen un conveni que reforça els objectius d’inclusió financera, cooperació i solidaritat en els quals col·laboren des de fa anys.

Fiare Banca Ètica i Càritas Espanyola han signat un conveni de col·laboració amb la finalitat de formalitzar l’actual marc de relació entre totes dues organitzacions i enfortir l’oferta de serveis de finances ètiques al conjunt de les 70 Càritas Diocesanes que integren la Confederació Càritas a Espanya.

L’acord, dirigit a facilitar l’accés als productes i serveis financers de Fiare Banca Ètica, servirà per a enfortir la relació entre totes dues entitats i avançar en la defensa de valors comuns, com la inclusió financera, la cooperació i la solidaritat, en els quals fa anys que treballen junts.

Suport a les targetes per a la inclusió social

Aquest conveni permetrà gestionar serveis vinculats al finançament d’acord amb criteris ètics al conjunt de les Càritas del país i, de manera especial, al suport d’un element tan útil i important en aquests moments com poden ser les targetes per a la inclusió social o “targetes solidàries”.

En data d’avui, nombroses Càritas Diocesanes han utilitzat aquest instrument en els seus itineraris d’acompanyament a les persones i famílies vulnerables per a garantir d’una manera digna el seu accés a béns bàsics, com és el cas dels sol·licitants d’ajuda alimentària en els diferents territoris. Aquesta col·laboració farà possible a curt termini la progressiva incorporació de noves Càritas Diocesanes a aquesta modalitat de resposta a les situacions de gran precarietat, que s’inspira en la dignificació de l’ajuda i el respecte a l’autonomia dels participants.

Opció pels drets humans i la cura de la Creació

Com ha assenyalat la secretària general de Càritas Espanyola, Natalia Peiro, en l’acte de la signatura d’aquest conveni, “aquesta col·laboració amb Fiare Banca Ètica part de la nostra aposta per un model d’entitats financeres en el qual valors com el respecte als drets humans i la cura de la creació marquin les seves inversions”. “Càritas fa anys que defensant un model de gestió financera compromès amb la construcció d’un món més just en el qual es prevalgui a les persones per sobre del benefici econòmic i aquest acord reforçarà aquest objectiu”, va afegir.

Fiare Banca Ètica agraeix, la complicitat que ha tingut Càritas des dels seus inicis amb el desenvolupament del Banc al país, i amb el compromís de moltes Càritas Diocesanes a l’hora de voler treballar amb un banc ètic”, ha remarcat, per part seva, Juan Garibi, responsable de desenvolupament i estratègia de Fiare Banca Ètica. “Per al Banc, la signatura d’aquest conveni i treballar amb Càritas significa donar suport a la Confederació de Càritas que acompanyen en el dia a dia a persones amb diferents vulnerabilitats, i des del nostre propòsit com a banc, fomentar la inclusió financera és un dels nostres reptes”, assenyala Garibi.

En 2020, Fiés Banca Ètica va finançar amb al voltant de 20 milions d’euros a entitats amb un alt impacte social i laboral, gairebé la meitat de tot el finançament aprovat durant l’any. L’àmbit de la inserció soci-laboral continua sent el principal àmbit sol·licitant de finançament i una aposta per a aconseguir la inclusió de persones en situació de vulnerabilitat que permet la integració i l’intercanvi permanent de coneixements i experiències entre persones amb diverses habilitats.

Fiare Banca Ètica, neix de la unió de dos projectes basats en les finances ètiques: Banca Popolare Ètica, un banc cooperatiu que treballa a Itàlia des del 1999, i Fiare, que opera a Espanya des del 2005. Tots dos volen ser una eina al servei de la transformació social a través del finançament de projectes del tercer sector, l’economia social i solidària i la promoció d’una cultura de la intermediació financera, sota els principis de la transparència, la participació i la democràcia.

L’aposta de Càritas per l’Economia Social i les finances ètiques, a la qual l’any passat es van destinar 57.095.035 euros, demostra que existeix una altra manera de fer economia i de fer empresa, que sí que és possible una economia al servei de les persones on aquestes siguin la prioritat per sobre del benefici econòmic.

Informe d’Economia Solidària 2020 Menorca

93 persones van accedir al mercat de treball en 2020 amb el suport dels programes d’Ocupació i Economia social de Càritas Diocesana de Menorca

  • En ple impacte de la pandèmia, Càritas va acompanyar a Menorca a 786 persones per a millorar el seu perfil laboral
  • Des de Càritas Menorca s’han invertit 81.928,64 € en accions d’ocupació, 1.433.356,68 € en els programes d’economia solidària i 67.731,39 € en la promoció del comerç just
  • L’Equip d’Estudis de Càritas Espanyola alerta que estem davant una crisi que destrueix i precaritza l’ocupació

Sota el títol “L’economia que vols”, Càritas Espanyola torna a presentar, en vespres de la celebració del Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors, el seu Informe anual d’Economia Solidària per a donar compte de les accions desenvolupades en 2020 en un dels sectors estratègics de la resposta de la Confederació a Espanya als reptes de l’exclusió social i la desigualtat.

A Menorca fa més de 25 anys que Càritas acompanya a les persones més vulnerables en els seus processos de cerca d’ocupació i en la millora de les seves capacitats per a ampliar les seves oportunitats d’ocupabilitat, davant un mercat laboral cada vegada més competitiu i precari.

L’11,83% de les 786 persones acompanyades van accedir a una ocupació

El treball decent, és un dret al qual no tenen accés milions de persones al nostre país i que la pandèmia ha complicat encara més. Malgrat aquest escenari plagat de dificultats, Càritas va poder mantenir el ritme de resposta dels seus programes d’ocupació i economia social, que van aconseguir acompanyar en 2020 a un total de 786 persones. D’elles, 93 van aconseguir accedir a un lloc de treball, la qual cosa suposa més del 12% del total de persones participants.

Tota aquesta acció va ser possible gràcies a una inversió 81.928,64euros en els programes d’ocupació.

Accions dutes a terme

Les persones acompanyades, han participat d’almenys dos o més recursos dels serveis d’ocupació, un 98% en orientació i intermediació laboral, 68% en tallers prelaborals de Mestral i Arbres d’Algendar, 12,20% en programes de formació i un 4,5% en l’empresa d’inserció, Mestral Inserció i Medi Ambient S.L.U.

Perfil dels participants

El 66,3% de les persones que van participar en els recursos d’ocupació de Càritas són dones (521) i el 33,7% homes (265). Per origen nacional, el 32,2% són espanyols (253), el 55,3% d’origen extracomunitari (435) i un altre 12,5% de països de la Unió Europea (98).

L’activitat dels programes d’ocupació va comptar amb el suport professional d’11 persones contractades i 19 voluntaris, liderant activitats en quatre eixos complementaris: acolliment i orientació laboral, formació i intermediació laboral.

Objectius

El compromís de Càritas per a acompanyar a les persones vulnerables en cerca d’ocupació posa el focus en quatre objectius:

  • Millorar l’ocupabilitat amb l’avanç en les seves competències personals, laborals i transversals, tots els nostres programes compten amb el suport d’un educador o educadora social, que acompanya als participants durant procés.
  • Impulsar accions de formació, en 2020 hem realitzat cursos d’operari de punt de venda, fusteria i agricultura ecològica, acostant a les persones aquestes realitats laborals.
  • Afavorir l’aprenentatge mitjançant pràctiques no laborals, en col·laboració amb empreses i entitats de la nostra illa.
  • Intermediació amb empreses davant ofertes d’ocupació i acompanyament a les mateixes en matèria d’ocupació inclusiva.

Comerç just

Càritas, a través de la Xarxa interdiocesana de Comerç Just, de la qual Càritas Menorca forma part des del seu inici, impulsa aquest model de relacions comercials basades en la justícia social per a transformar les pràctiques injustes de comerç internacional i per a fer costat a milers de productors i productores desfavorits.

A Menorca la promoció del comerç just compta amb 1 botiga i 14 punts de venda, que no tan sols són espais comercials, sinó que el seu principal objectiu és sensibilitzar a la ciutadania en un consum crític i responsable, i que visibilitzi a les persones, processos i pobles que hi ha darrere de cada producte.

Càritas, a més, acompanya a grups de productors i cooperatives en països en els quals l’organització és present des del seu model de cooperació fraterna, treballant en xarxa i en aliança amb altres actors del moviment de Comerç Just en l’àmbit local, estatal i internacional, des de Menorca mantenim una relació estreta amb grups de productors en les zones de Betlem, Terra Santa, amb els quals anem col·laborant des de fa anys.

La inversió de Càritas en l’apartat de Comerç Just en 2020 va ser de 67.731,39 euros.

Economia Social

Una altra via per la qual Càritas genera ocupació protegida i digna per a persones que no troben una oportunitat en el mercat laboral són les seves entitats d’Economia Social.

Mestral és el projecte que engloba aquestes iniciatives de Càritas Menorca, des de diferents línies de treball, la promoció de la formació i l’ocupació, inserció soci laboral, compromesos amb les persones i el medi ambient, a través de la gestió de residus, l’agricultura ecològica, recuperació de tèxtil i de RAEES (residus d’aparells elèctrics i electrònics).

En 2020, 22 persones han realitzat itineraris amb contracte d’inserció, 2 van accedir a un contracte en el mercat laboral convencional. Mestral Inserció i Medi Ambient proporciona 14 llocs de treball sota contracte d’inserció.

A través d’aquestes ocupacions d’inserció les persones milloren la seva ocupabilitat en un entorn real de producció, desenvolupant les seves competències laborals i personals. Compten amb el suport del personal de producció i d’acompanyament, l’objectiu del qual és formar i capacitar a les persones per a poder millorar les seves possibilitats d’accés a un lloc de treball en el mercat laboral ordinari després del seu pas per l’entitat d’Economia Social.

L’aposta de Càritas per l’Economia Social

Càritas aposta per una altra manera de fer economia, una forma diferent d’administrar els recursos, que estigui al servei del desenvolupament sostenible, d’una vida digna per a tots. Una economia vinculada als drets humans que prioritza la cura de la creació i defensa un consum responsable, conscient i transformador.

Els principis de l’economia solidària són aplicables a totes les fases del procés econòmic: l’obtenció de recursos, el finançament, la producció, la comercialització i el consum, sempre amb la persona en el centre de tota la nostra acció.

En l’informe presentat per Càritas Espanyola “L’economia que vols”, es posa de manifest que la crisi COVID ens ha mostrat el realment important: la vida, la salut, les cures, el suport comunitari, la cura del planeta, donant suport a una economia més social i més justa, s’aconsegueix un model econòmic que prioritza a les persones i l’entorn.

Suports

Els nostres projectes són una realitat gràcies també al suport del Fons Social Europeu, Govern Illes Balears, Consell Insular de Menorca, Inditex, Bankia, Endesa i Soib Illes Balears.

Setmana Europea de Prevenció de Residus

Del 21 al 29 de novembre, a tota Europa, se celebra la Setmana Europea de Prevenció de Residus.

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus (també coneguda abreujadament per les seves sigles en anglès, EWWR -European Week for Waste Reduction) és un projecte pluriennal d’àmbit europeu i afavorit per la Comissió Europea, l’objectiu de la qual és promoure la realització durant una setmana de diferents accions sobre prevenció i gestió sostenible de residus i, a més, la celebració anual del Premi Europeu de la Prevenció de Residus, en el qual participen i se seleccionen les activitats més innovadores, originals i exemplaritzants organitzades al llarg de la setmana de l’any respectiu.

Les accions són organitzades per administracions públiques, associacions, col·legis, empreses, ONG’s etc., i fins i tot per la ciutadania de manera individual, i van destinades al sector de consum, a l’àmbit del treball, a l’estudi o les empreses.

Les accions s’han d’enfocar cap a les “3Rs”:

❇️Reducció de residus
❇️Reutilització de productes
❇️Reciclatge de materials

Cada any es tria un tema com a fil conductor, en aquesta edició el tema seleccionat pels membres la Unió Europea ha estat:

ESLÒGAN 2020: Residus Invisibles!

Sabies que per a fabricar un telèfon mòbil que pesa menys de 200 grams, es produeixen 86 quilos de deixalles?

“Residus invisibles” són la gran quantitat de residus generats durant el procés de fabricació dels productes. Una part dels residus invisibles no es poden reciclar i acaben en abocadors i incineradores, i juntament amb la petjada de residus també ve l’impacte del CO₂ generat.

Per a una producció i consum sostenibles, els productes han de tenir una vida útil més llarga, ser més fàcils de reparar i reciclar i, en última instància, ser completament atòxics el dia en què es reciclen. L’augment de la vida útil del producte redueix la necessitat d’una nova producció i, per tant, la quantitat de residus produïts durant la fabricació.

Què puc fer sobre aquest tema?

Enguany, la EWWR et repta a informar-te i conscienciar sobre l’enorme quantitat de residus que tots generem inconscientment. Necessitem fer visible aquest desaprofitament per a poder prendre decisions en triar quin producte comprar i assumir la responsabilitat de la nostra petjada. Prolongar la vida útil dels productes reutilitzant-los i reparant-los, comprar de segona mà, llogar i compartir productes, obtenir una etiqueta ecològica … La llista és llarga!

Economia i Persones 2019

Informe d’Economia Solidària 2019 i «Focus» de FOESSA sobre vulneració de drets

#TrabajarPorLoQueEsJusto

Càritas va ajudar 15.368 persones a trobar treball en 2019 en un mercat laboral cada vegada més inestable i precari

Gairebé 79.000 persones van participar en tota Espanya en les accions d’ocupació i economia social de Càritas, en les quals es van invertir 45,8 milions d’euros

Un informe de FOESSA sobre treball decent alerta que gairebé la meitat dels treballadors té una jornada parcial indesitjada

La inestabilitat laboral greu afecta 7,8 milions de persones que viuen en llars on el seu sustentador principal manté una relació molt insegura amb l’ocupació.

Coincidint amb la celebració de la Jornada Mundial pel Treball Decent, Càritas ha presentat a Madrid el seu Informe d’Economia Solidària 2019, al costat d’un nou lliurament de la sèrie “Focus” de la Fundació FOESSA amb el títol “Vulneració de drets: Treball decent”.

En treure a la llum simultàniament tots dos documents, Càritas pretén posar el focus en els esforços desenvolupats pel conjunt de les 70 Càritas Diocesanes del país en un mercat de treball caracteritzat per una creixent inestabilitat i precarietat per a acompanyar a les persones en situació de major vulnerabilitat laboral.

Per això, a més de rendir comptes sobre les accions d’ocupació, economia social, comerç just i finances ètiques en les quals en 2019 van participar gairebé 79.000 persones, Càritas alerta sobre les amenaces per al treball decent que suposen l’augment de la precarietat laboral del nostre país, on gairebé el 48,1% dels treballadors té una jornada parcial indesitjada i la inestabilitat laboral greu afecta 7,8 milions de persones que viuen en llars on el seu sustentador principal manté una relació molt insegura amb l’ocupació.

La roda de premsa celebrada en la seu de Càritas Espanyola en la qual es van presentar tots dos documents va comptar amb les intervencions de Natalia Peiro, secretària general de Càritas, que va estar acompanyada per Raúl Flores, coordinador d’Estudis i secretari tècnic de FOESSA, i Francisco Lorenzo, director d’Acció Social.

Precarietat i inestabilitat, amenaces per al treball decent

El “Focus” de FOESSA sobre vulneració de drets en l’àmbit laboral analitza en quina mesura l’alerta sobre l’augment de la precarietat i la inseguretat laboral llançada fa poc més d’un any en el VIII Informe FOESSA s’està assentant en el nostre mercat de treball i provocant, en paraules de Raúl Flores, que “una part dels treballadors es vegin privats sistemàticament del dret a un treball decent”.

Aquesta asseveració es basa en les dades recollides en l’estudi elaborat pel Comitè Tècnic de FOESSA, on s’assenyalen les següents constatacions:

– El treball indefinit i a temps complet és avui dia una quimera per a prop de quatre de cada deu treballadors (34,6%), un ampli percentatge de població que no es troba dins de la norma social d’ocupació, és a dir; que no treballa les hores que li agradaria ni durant els períodes de temps que voldria, veient clarament vulnerat el seu dret a un treball digne.

– El 13,5% de la població té una jornada laboral a temps parcial i gairebé la meitat d’ells, el 48,1%, sofreixen la parcialitat indesitjada; és a dir, es mantenen en aquesta situació contractual perquè no han pogut trobar un treball a jornada completa o aconseguir l’ampliació horària en la seva actual ocupació, amb el que això significa quant a minvament de nivell d’ingressos i el benestar i comoditat associats a ells.

– La temporalitat en les contractacions i la curta durada aquestes és una altra de les realitats que assota al nostre mercat laboral. A l’agost del present any, i segons l’Informe del Servei Públic d’Ocupació Estatal, només un 8,6% dels nous contractes van ser indefinits, mentre que els temporals van aconseguir el 56,3% del total signats en aquest mes i, d’ells, gairebé quatre de cada deu, el 37,8%, van tenir una durada inferior a set dies.

– La inestabilitat laboral greu aconsegueix 7,8 milions de persones que viuen en llars on el seu sustentador principal manté una relació molt insegura amb l’ocupació. Aquesta realitat afecta el 16,4% de les famílies.

– Destaquen especialment la situació d’inestabilitat d’aquelles persones que subsisteixen a base d’ocupacions informals. Parlem de 615.000 conciutadans que, en la majoria dels casos, sofreixen la màxima expressió de la precarietat laboral en veure calcigats els seus drets sense poder agarrar-se a l’arbitratge de la justícia ni a cobertures socials en els períodes menys favorables.

– Les famílies en inestabilitat laboral greu sofreixen serioses dificultats econòmiques, que es reflecteixen a no disposar de diners per a afrontar despeses imprevistes (52%) o haver-se vist en l’obligació de demanar ajuda econòmica a parents o amics (42%). La realitat de ser treballadors i ser pobres, malgrat matinar diàriament i dedicar gran part del seu temps i energies a complir en el seu ús, afecta gairebé 2,5 milions de treballadors pobres (13% dels treballadors), els qui, malgrat estar ocupats, no aconsegueixen abandonar situacions de pobresa relativa.

– La fragilitat de l’espai bàsic de seguretat, l’habitatge, és una altra conseqüència d’aquest panorama: 3 de cada 10 famílies en Inestabilitat Laboral Greu manquen de diners suficients per a afrontar despeses relacionades amb l’habitatge (hipoteca, lloguer, subministraments, etc.). Així mateix, 2 de cada 10 famílies han rebut avisos de talls de subministraments per no disposar de diners suficients per a pagar-los.

– La privació del treball decent afecta més a aquells sectors i grups humans molt exposats a l’estacionalitat i a les conjuntures socioeconòmiques (hostaleria, turisme, serveis auxiliars…). En comparar la base de cotització mitjana de l’hostaleria amb la mitjana dels treballadors del país, el resultat és que els sous són un 40% més baixos. I si dins d’aquest sector posem el focus en el servei de menjars i begudes, i observem la diferència entre homes i dones comprovem que els salaris dels cambrers són un 43% més baixos i els de les cambreres un 50%.

– En relació amb el treball en l’àmbit domèstic, el primer que destaca és que només hi ha registrades 38.274 persones com a cotitzadores en aquest sector professional, la qual cosa indica que bona part de les treballadores (sector altament feminitzat) realitzen la seva labor sense els drets i la protecció que haurien de tenir. D’altra banda, el salari del personal domèstic és fins a un 52% inferior a la mitjana entre les dones.

– Les dificultats per a accedir a un treball decent són especialment significatives entre les dones i la població d’origen estranger. En el cas de les dones cal destacar la important desigualtat salarial respecte als homes, que mesura en termes de bretxa salarial aconsegueix un guany mitjà inferior del 21%.

– La població d’origen estranger sofreix de forma especialment greu la vulneració del dret al treball decent en ser persones als qui el marc legal empeny a una situació administrativa irregular i es veuen obligades a cobrir llocs de treball en l’economia informal. Fins i tot quan la situació administrativa és regular, la desigualtat salarial mesura en termes de bretxa salarial aconsegueix un guany mitjà inferior del 24% entre els treballadors estrangers.

– Els sistemes de protecció pública a la desocupació no han sabut adaptar-se a la mutació que ha tingut lloc en el mercat laboral. Com Càritas i FOESSA han alertat repetidament, el treball ha perdut el seu rellevant rol de garantidor de la inclusió social: comptar amb una ocupació, més encara si aquest és precari, no protegeix davant situacions d’exclusió o pobresa, la qual cosa s’ha d’assumir i comprendre des dels sistemes de protecció pública per a abordar aquest problema.

– Aquest desajustament es mostra en el fet que només un de cada quatre (el 24,8%) llars sustentades per una persona en situació d’inestabilitat laboral greu reben algun tipus de prestació per desocupació o renda mínima d’inserció.

“En resum –va afirmar el coordinador d’Estudis de Càritas—, ens trobem davant un mercat laboral i una concepció del treball que no és capaç d’assegurar a un elevat percentatge de població ocupada el dret a un treball decent i que, com a conseqüència, veu vulnerat el seu dret a l’habitatge i a altres necessitats bàsiques, sense que els sistemes de protecció de l’Estat de benestar estiguin reaccionant amb la flexibilitat i l’adaptació que la realitat requereix”.

Informe d’Economia Solidària 2019: Treballar pel que és just

En aquest escenari on, com va assenyalar Francisco Lorenzo, “el nostre model de societat sembla continuar afirmant que l’ocupació és camí assenyalat per a la integració social, però veiem que la seva capacitat protectora és clarament insuficient” és en el qual Càritas “continua reforçant la seva aposta per una manera de fer economia a la qual la persona i la seva dignitat, i les comunitats es troben en el centre”.

Aquesta opció per un model inclusiu de l’ocupació llança resultats concrets i positius any rere any. Així ho confirmen les dades de l’Informe d’Economia Solidària 2019, que s’edita sota el títol “Economia i persones: Treballar pel que és just”. Les xifres de l’últim any apunten en aquesta adreça:

– De les 78.976 persones que han participat en programes d’ocupació, 15.368 han trobat treball. En un mercat laboral exigent i tractant-se de persones que en alguns casos han de superar barreres afegides.

– Es van realitzar 1.057 accions formatives, per les quals van passar 16.276 persones.

– 29.755 persones van ser ateses pels serveis d’intermediació laboral.

– A més, 689 persones van participar en accions d’autoocupació.

A més de fer costat a les persones perquè trobin un lloc de treball en el mercat laboral, en Càritas també es promouen iniciatives capaces de generar ocupació a través de les empreses d’inserció, que són iniciatives sense ànim de lucre on més de la meitat dels treballadors són ocupacions d’inserció.

En data d’avui, Càritas compta en tot el país amb 73 iniciatives d’economia social, que suposen un total de 1.787 llocs de treball, dels quals 985 són ocupacions d’inserció pels quals van passar 1.353 persones en 2019. Gràcies a l’impuls a l’ocupabilitat d’aquestes empreses d’inserció, 287 persones han trobat ocupació en el mercat normalitzat.

Un altre àmbit estratègic de l’acció de Càritas en el marc de l’economia solidària és el seu suport al comerç just, que es concreta en una xarxa estatal integrada per 33 botigues i 114 punts de venda, que l’any passat van facturar gairebé 582.000 euros. A més, es van dur a terme 520 accions de sensibilització, sobre consum responsable, el comerç just i les finances ètiques.

Tot aquest treball a favor de la creació d’ocupació decent es recolza en el compromís actiu de 3.184 voluntaris i 984 contractats.

En termes econòmics, la inversió total destinada per les 70 Càritas Diocesanes de tota Espanya als seus recursos i projectes d’ocupació i economia social en 2019 va ser de 45.857.329 euros. D’aquests, 31.219.095 euros es van invertir en els programes d’ocupació, 482.596 euros en activitats de comerç just i 14.155.638 euros es van destinar a les iniciatives d’economia social.

Com va explicar el director d’Acció Social de Càritas, “preferim no parlar de despesa, sinó d’inversió, i no ho fem en termes metafòrics o poètics sinó perquè per a Càritas, cada recurs invertit suposa un benefici en el mitjà-llarg termini: un benefici social en termes d’autoestima, reconeixement de dignitat i accés a drets de les persones que acompanyem; i un benefici econòmic, ja que si els més de 31 milions d’euros han servit perquè 15.368 persones trobin ocupació, això ens dóna una mitjana d’inversió de 2.000 euros per persona”.

A més de reclamar la implicació de les Administracions públiques com a “garants de drets i perquè inverteixin en iniciatives que en el mitjà termini els suposarà un estalvi”, Francisco Lorenzo va apel·lar a les entitats privades a “donar oportunitats dignes a les persones a les quals atenem i a reforçar un suport que ens permetin continuar mantenint iniciatives que funcionen”.

Una economia que posi a la persona en el centre

Aprofitant la celebració de la Jornada Mundial pel Treball Decent, Natalia Peiro va apostar en la seva intervenció per “una economia que posi a la persona en el centre com a condició indispensable per a avançar en l’horitzó del treball decent”.

“Protegir el dret al treball decent requereix un canvi de paradigma, pensar el treball des de les persones i no des de la dimensió purament productiva i econòmica. Una societat que promogui el dret al treball decent haurà de plantejar el sentit i el valor del treball més enllà de l’ocupació”, va assegurar.

La secretària general de Càritas va apel·lar, així mateix, al decisiu paper de les empreses per a la consecució del treball decent, ja que “en el marc del model social en què vivim, compleixen una clara funció social, que actua de manera complementària a altres agents, en la construcció de societat”. “Les empreses –va dir— han de comprendre’s a si mateixes com a agents que es fan càrrec i cuiden de la societat a la qual pertanyen i en la qual operen, que és l’única manera en què es pot generar no sols riquesa sinó també valor social”.

Per això, va llançar “una crida a la societat en general i a les empreses en concret, per a transformar elements crucials del mercat de treball, moltes d’elles vinculades a una competitivitat mal entesa que, a vegades, pot acabar oferint unes condicions laborals precàries per als seus empleats”.

En aquest sentit, la secretària general de Càritas va convidar “tant a empreses com a consumidors perquè les primeres siguin capaces d’assentar la seva posició en el mercat i buscar la seva competitivitat, sense carregar el cost d’aquesta operació sobre les espatlles dels treballadors, al costat d’una actitud vigilant, compromesa i responsable dels consumidors que premiï a les companyies que compleixen amb els principis del treball decent”.