Setmana Europea de Prevenció de Residus

Del 21 al 29 de novembre, a tota Europa, se celebra la Setmana Europea de Prevenció de Residus.

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus (també coneguda abreujadament per les seves sigles en anglès, EWWR -European Week for Waste Reduction) és un projecte pluriennal d’àmbit europeu i afavorit per la Comissió Europea, l’objectiu de la qual és promoure la realització durant una setmana de diferents accions sobre prevenció i gestió sostenible de residus i, a més, la celebració anual del Premi Europeu de la Prevenció de Residus, en el qual participen i se seleccionen les activitats més innovadores, originals i exemplaritzants organitzades al llarg de la setmana de l’any respectiu.

Les accions són organitzades per administracions públiques, associacions, col·legis, empreses, ONG’s etc., i fins i tot per la ciutadania de manera individual, i van destinades al sector de consum, a l’àmbit del treball, a l’estudi o les empreses.

Les accions s’han d’enfocar cap a les “3Rs”:

❇️Reducció de residus
❇️Reutilització de productes
❇️Reciclatge de materials

Cada any es tria un tema com a fil conductor, en aquesta edició el tema seleccionat pels membres la Unió Europea ha estat:

ESLÒGAN 2020: Residus Invisibles!

Sabies que per a fabricar un telèfon mòbil que pesa menys de 200 grams, es produeixen 86 quilos de deixalles?

“Residus invisibles” són la gran quantitat de residus generats durant el procés de fabricació dels productes. Una part dels residus invisibles no es poden reciclar i acaben en abocadors i incineradores, i juntament amb la petjada de residus també ve l’impacte del CO₂ generat.

Per a una producció i consum sostenibles, els productes han de tenir una vida útil més llarga, ser més fàcils de reparar i reciclar i, en última instància, ser completament atòxics el dia en què es reciclen. L’augment de la vida útil del producte redueix la necessitat d’una nova producció i, per tant, la quantitat de residus produïts durant la fabricació.

Què puc fer sobre aquest tema?

Enguany, la EWWR et repta a informar-te i conscienciar sobre l’enorme quantitat de residus que tots generem inconscientment. Necessitem fer visible aquest desaprofitament per a poder prendre decisions en triar quin producte comprar i assumir la responsabilitat de la nostra petjada. Prolongar la vida útil dels productes reutilitzant-los i reparant-los, comprar de segona mà, llogar i compartir productes, obtenir una etiqueta ecològica … La llista és llarga!

Economia i Persones 2019

Informe d’Economia Solidària 2019 i «Focus» de FOESSA sobre vulneració de drets

#TrabajarPorLoQueEsJusto

Càritas va ajudar 15.368 persones a trobar treball en 2019 en un mercat laboral cada vegada més inestable i precari

Gairebé 79.000 persones van participar en tota Espanya en les accions d’ocupació i economia social de Càritas, en les quals es van invertir 45,8 milions d’euros

Un informe de FOESSA sobre treball decent alerta que gairebé la meitat dels treballadors té una jornada parcial indesitjada

La inestabilitat laboral greu afecta 7,8 milions de persones que viuen en llars on el seu sustentador principal manté una relació molt insegura amb l’ocupació.

Coincidint amb la celebració de la Jornada Mundial pel Treball Decent, Càritas ha presentat a Madrid el seu Informe d’Economia Solidària 2019, al costat d’un nou lliurament de la sèrie “Focus” de la Fundació FOESSA amb el títol “Vulneració de drets: Treball decent”.

En treure a la llum simultàniament tots dos documents, Càritas pretén posar el focus en els esforços desenvolupats pel conjunt de les 70 Càritas Diocesanes del país en un mercat de treball caracteritzat per una creixent inestabilitat i precarietat per a acompanyar a les persones en situació de major vulnerabilitat laboral.

Per això, a més de rendir comptes sobre les accions d’ocupació, economia social, comerç just i finances ètiques en les quals en 2019 van participar gairebé 79.000 persones, Càritas alerta sobre les amenaces per al treball decent que suposen l’augment de la precarietat laboral del nostre país, on gairebé el 48,1% dels treballadors té una jornada parcial indesitjada i la inestabilitat laboral greu afecta 7,8 milions de persones que viuen en llars on el seu sustentador principal manté una relació molt insegura amb l’ocupació.

La roda de premsa celebrada en la seu de Càritas Espanyola en la qual es van presentar tots dos documents va comptar amb les intervencions de Natalia Peiro, secretària general de Càritas, que va estar acompanyada per Raúl Flores, coordinador d’Estudis i secretari tècnic de FOESSA, i Francisco Lorenzo, director d’Acció Social.

Precarietat i inestabilitat, amenaces per al treball decent

El “Focus” de FOESSA sobre vulneració de drets en l’àmbit laboral analitza en quina mesura l’alerta sobre l’augment de la precarietat i la inseguretat laboral llançada fa poc més d’un any en el VIII Informe FOESSA s’està assentant en el nostre mercat de treball i provocant, en paraules de Raúl Flores, que “una part dels treballadors es vegin privats sistemàticament del dret a un treball decent”.

Aquesta asseveració es basa en les dades recollides en l’estudi elaborat pel Comitè Tècnic de FOESSA, on s’assenyalen les següents constatacions:

– El treball indefinit i a temps complet és avui dia una quimera per a prop de quatre de cada deu treballadors (34,6%), un ampli percentatge de població que no es troba dins de la norma social d’ocupació, és a dir; que no treballa les hores que li agradaria ni durant els períodes de temps que voldria, veient clarament vulnerat el seu dret a un treball digne.

– El 13,5% de la població té una jornada laboral a temps parcial i gairebé la meitat d’ells, el 48,1%, sofreixen la parcialitat indesitjada; és a dir, es mantenen en aquesta situació contractual perquè no han pogut trobar un treball a jornada completa o aconseguir l’ampliació horària en la seva actual ocupació, amb el que això significa quant a minvament de nivell d’ingressos i el benestar i comoditat associats a ells.

– La temporalitat en les contractacions i la curta durada aquestes és una altra de les realitats que assota al nostre mercat laboral. A l’agost del present any, i segons l’Informe del Servei Públic d’Ocupació Estatal, només un 8,6% dels nous contractes van ser indefinits, mentre que els temporals van aconseguir el 56,3% del total signats en aquest mes i, d’ells, gairebé quatre de cada deu, el 37,8%, van tenir una durada inferior a set dies.

– La inestabilitat laboral greu aconsegueix 7,8 milions de persones que viuen en llars on el seu sustentador principal manté una relació molt insegura amb l’ocupació. Aquesta realitat afecta el 16,4% de les famílies.

– Destaquen especialment la situació d’inestabilitat d’aquelles persones que subsisteixen a base d’ocupacions informals. Parlem de 615.000 conciutadans que, en la majoria dels casos, sofreixen la màxima expressió de la precarietat laboral en veure calcigats els seus drets sense poder agarrar-se a l’arbitratge de la justícia ni a cobertures socials en els períodes menys favorables.

– Les famílies en inestabilitat laboral greu sofreixen serioses dificultats econòmiques, que es reflecteixen a no disposar de diners per a afrontar despeses imprevistes (52%) o haver-se vist en l’obligació de demanar ajuda econòmica a parents o amics (42%). La realitat de ser treballadors i ser pobres, malgrat matinar diàriament i dedicar gran part del seu temps i energies a complir en el seu ús, afecta gairebé 2,5 milions de treballadors pobres (13% dels treballadors), els qui, malgrat estar ocupats, no aconsegueixen abandonar situacions de pobresa relativa.

– La fragilitat de l’espai bàsic de seguretat, l’habitatge, és una altra conseqüència d’aquest panorama: 3 de cada 10 famílies en Inestabilitat Laboral Greu manquen de diners suficients per a afrontar despeses relacionades amb l’habitatge (hipoteca, lloguer, subministraments, etc.). Així mateix, 2 de cada 10 famílies han rebut avisos de talls de subministraments per no disposar de diners suficients per a pagar-los.

– La privació del treball decent afecta més a aquells sectors i grups humans molt exposats a l’estacionalitat i a les conjuntures socioeconòmiques (hostaleria, turisme, serveis auxiliars…). En comparar la base de cotització mitjana de l’hostaleria amb la mitjana dels treballadors del país, el resultat és que els sous són un 40% més baixos. I si dins d’aquest sector posem el focus en el servei de menjars i begudes, i observem la diferència entre homes i dones comprovem que els salaris dels cambrers són un 43% més baixos i els de les cambreres un 50%.

– En relació amb el treball en l’àmbit domèstic, el primer que destaca és que només hi ha registrades 38.274 persones com a cotitzadores en aquest sector professional, la qual cosa indica que bona part de les treballadores (sector altament feminitzat) realitzen la seva labor sense els drets i la protecció que haurien de tenir. D’altra banda, el salari del personal domèstic és fins a un 52% inferior a la mitjana entre les dones.

– Les dificultats per a accedir a un treball decent són especialment significatives entre les dones i la població d’origen estranger. En el cas de les dones cal destacar la important desigualtat salarial respecte als homes, que mesura en termes de bretxa salarial aconsegueix un guany mitjà inferior del 21%.

– La població d’origen estranger sofreix de forma especialment greu la vulneració del dret al treball decent en ser persones als qui el marc legal empeny a una situació administrativa irregular i es veuen obligades a cobrir llocs de treball en l’economia informal. Fins i tot quan la situació administrativa és regular, la desigualtat salarial mesura en termes de bretxa salarial aconsegueix un guany mitjà inferior del 24% entre els treballadors estrangers.

– Els sistemes de protecció pública a la desocupació no han sabut adaptar-se a la mutació que ha tingut lloc en el mercat laboral. Com Càritas i FOESSA han alertat repetidament, el treball ha perdut el seu rellevant rol de garantidor de la inclusió social: comptar amb una ocupació, més encara si aquest és precari, no protegeix davant situacions d’exclusió o pobresa, la qual cosa s’ha d’assumir i comprendre des dels sistemes de protecció pública per a abordar aquest problema.

– Aquest desajustament es mostra en el fet que només un de cada quatre (el 24,8%) llars sustentades per una persona en situació d’inestabilitat laboral greu reben algun tipus de prestació per desocupació o renda mínima d’inserció.

“En resum –va afirmar el coordinador d’Estudis de Càritas—, ens trobem davant un mercat laboral i una concepció del treball que no és capaç d’assegurar a un elevat percentatge de població ocupada el dret a un treball decent i que, com a conseqüència, veu vulnerat el seu dret a l’habitatge i a altres necessitats bàsiques, sense que els sistemes de protecció de l’Estat de benestar estiguin reaccionant amb la flexibilitat i l’adaptació que la realitat requereix”.

Informe d’Economia Solidària 2019: Treballar pel que és just

En aquest escenari on, com va assenyalar Francisco Lorenzo, “el nostre model de societat sembla continuar afirmant que l’ocupació és camí assenyalat per a la integració social, però veiem que la seva capacitat protectora és clarament insuficient” és en el qual Càritas “continua reforçant la seva aposta per una manera de fer economia a la qual la persona i la seva dignitat, i les comunitats es troben en el centre”.

Aquesta opció per un model inclusiu de l’ocupació llança resultats concrets i positius any rere any. Així ho confirmen les dades de l’Informe d’Economia Solidària 2019, que s’edita sota el títol “Economia i persones: Treballar pel que és just”. Les xifres de l’últim any apunten en aquesta adreça:

– De les 78.976 persones que han participat en programes d’ocupació, 15.368 han trobat treball. En un mercat laboral exigent i tractant-se de persones que en alguns casos han de superar barreres afegides.

– Es van realitzar 1.057 accions formatives, per les quals van passar 16.276 persones.

– 29.755 persones van ser ateses pels serveis d’intermediació laboral.

– A més, 689 persones van participar en accions d’autoocupació.

A més de fer costat a les persones perquè trobin un lloc de treball en el mercat laboral, en Càritas també es promouen iniciatives capaces de generar ocupació a través de les empreses d’inserció, que són iniciatives sense ànim de lucre on més de la meitat dels treballadors són ocupacions d’inserció.

En data d’avui, Càritas compta en tot el país amb 73 iniciatives d’economia social, que suposen un total de 1.787 llocs de treball, dels quals 985 són ocupacions d’inserció pels quals van passar 1.353 persones en 2019. Gràcies a l’impuls a l’ocupabilitat d’aquestes empreses d’inserció, 287 persones han trobat ocupació en el mercat normalitzat.

Un altre àmbit estratègic de l’acció de Càritas en el marc de l’economia solidària és el seu suport al comerç just, que es concreta en una xarxa estatal integrada per 33 botigues i 114 punts de venda, que l’any passat van facturar gairebé 582.000 euros. A més, es van dur a terme 520 accions de sensibilització, sobre consum responsable, el comerç just i les finances ètiques.

Tot aquest treball a favor de la creació d’ocupació decent es recolza en el compromís actiu de 3.184 voluntaris i 984 contractats.

En termes econòmics, la inversió total destinada per les 70 Càritas Diocesanes de tota Espanya als seus recursos i projectes d’ocupació i economia social en 2019 va ser de 45.857.329 euros. D’aquests, 31.219.095 euros es van invertir en els programes d’ocupació, 482.596 euros en activitats de comerç just i 14.155.638 euros es van destinar a les iniciatives d’economia social.

Com va explicar el director d’Acció Social de Càritas, “preferim no parlar de despesa, sinó d’inversió, i no ho fem en termes metafòrics o poètics sinó perquè per a Càritas, cada recurs invertit suposa un benefici en el mitjà-llarg termini: un benefici social en termes d’autoestima, reconeixement de dignitat i accés a drets de les persones que acompanyem; i un benefici econòmic, ja que si els més de 31 milions d’euros han servit perquè 15.368 persones trobin ocupació, això ens dóna una mitjana d’inversió de 2.000 euros per persona”.

A més de reclamar la implicació de les Administracions públiques com a “garants de drets i perquè inverteixin en iniciatives que en el mitjà termini els suposarà un estalvi”, Francisco Lorenzo va apel·lar a les entitats privades a “donar oportunitats dignes a les persones a les quals atenem i a reforçar un suport que ens permetin continuar mantenint iniciatives que funcionen”.

Una economia que posi a la persona en el centre

Aprofitant la celebració de la Jornada Mundial pel Treball Decent, Natalia Peiro va apostar en la seva intervenció per “una economia que posi a la persona en el centre com a condició indispensable per a avançar en l’horitzó del treball decent”.

“Protegir el dret al treball decent requereix un canvi de paradigma, pensar el treball des de les persones i no des de la dimensió purament productiva i econòmica. Una societat que promogui el dret al treball decent haurà de plantejar el sentit i el valor del treball més enllà de l’ocupació”, va assegurar.

La secretària general de Càritas va apel·lar, així mateix, al decisiu paper de les empreses per a la consecució del treball decent, ja que “en el marc del model social en què vivim, compleixen una clara funció social, que actua de manera complementària a altres agents, en la construcció de societat”. “Les empreses –va dir— han de comprendre’s a si mateixes com a agents que es fan càrrec i cuiden de la societat a la qual pertanyen i en la qual operen, que és l’única manera en què es pot generar no sols riquesa sinó també valor social”.

Per això, va llançar “una crida a la societat en general i a les empreses en concret, per a transformar elements crucials del mercat de treball, moltes d’elles vinculades a una competitivitat mal entesa que, a vegades, pot acabar oferint unes condicions laborals precàries per als seus empleats”.

En aquest sentit, la secretària general de Càritas va convidar “tant a empreses com a consumidors perquè les primeres siguin capaces d’assentar la seva posició en el mercat i buscar la seva competitivitat, sense carregar el cost d’aquesta operació sobre les espatlles dels treballadors, al costat d’una actitud vigilant, compromesa i responsable dels consumidors que premiï a les companyies que compleixen amb els principis del treball decent”.

PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA DE 2019 DE LA XARXA D’ECONOMIA ALTERNATIVA I SOLIDÀRIA DE BALEARS

Un any més presentam la memòria anual de la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears), per informar de les activitats desenvolupades en 2019 i donar resposta al compromís de transparència i de rendiment de comptes davant la societat.

En 2019 REAS Balears ha comptat amb 14 entitats associades*, amb tres noves altes d’empreses d’inserció: Eines x Inserció, promoguda per Càritas Mallorca, Mestral Inserció i Medi Ambient, promoguda per Càritas Menorca, i Projecte Home Balears Inserció, promoguda per Projecte Home. En conjunt, les entitats sòcies han implicat un col·lectiu de 2.127 persones entre persones treballadores i voluntàries; d’aquestes ha hagut 777 treballadors/es, i el moviment econòmic conjunt ha estat de 24.544.311 €.

REAS Balears està integrada a REAS Red de Redes de Economía Solidaria, xarxa de xarxes sectorials i territorials formada per 795 organitzacions amb presència a 15 comunitats autònomes espanyoles. En conjunt, més de 43.000 persones estan vinculades a organitzacions de REAS Red de Redes, 19.000 com a contractades, amb uns ingressos anuals de 708 milions d’euros. S’ha de destacar que en 2020 REAS Red de Redes de Economía Solidaria celebra el seu 25è aniversari, ja que es va crear en 1995.

La memòria de 2019 de REAS Balears inclou una presentació de l’entitat i de la seva gestió, i una descripció de les actuacions dutes a terme, estructurades a partir dels objectius estratègics treballats:

1.  Donar continuïtat a la feina en xarxa amb REAS Red de Redes, Tercer Sector Social i Fiare Banca Ètica, i implicar-nos en el Fòrum Social Mundial d’economies transformadores 2020.

2. Reivindicar les empreses d’inserció.

3. Impulsar el mercat social, conjuntament amb altres organitzacions, com a eina pel foment de l’economia social.

4. Promoure les clàusules socials i el consum responsable entre les administracions.

5. Participar en el Consell de l’Economia Social i treballar per impulsar les polítiques públiques de foment de l’economia social i per promoure la formació.

De l’activitat de 2019 destacam: la continuació de l’aposta de REAS Balears per les empreses d’inserció, ja que amb les noves incorporacions produïdes, REAS Balears agrupa a les sis empreses d’inserció de les Illes Balears. També s’han editat videoclips sobre les empreses d’inserció i s’han realitzat les jornades “les empreses d’inserció, oportunitats d’inserció laboral” a Mallorca, Menorca i Eivissa. En relació al Mercat Social, s’ha participat en l’organització de la V Fira del Mercat Social i de la setmana de les economies transformadores; i també ens hem implicat en el projecte veïnal #ZonaZeroPalma per promoure usos socioculturals i d’economia solidària per a les galeries de la Plaça Major de Palma.

En 2019, des de l’àmbit institucional volem destacar l’aprovació del protocol d’impuls de l’economia social i solidària de Palma, les negociacions amb el Consell de Mallorca per a l’aprovació d’un pacte per al foment de l’economia social i solidària i el desenvolupament local, així com els contactes institucionals amb nous responsables polítics sorgits de les eleccions locals i autonòmiques de maig de 2019.

Un any més, hem posat el nostre granet d’arena per contribuir a avançar cap a un model econòmic que situï en el centre la sostenibilitat de la vida, les cures i el be comú, ara més necessari que mai.

Per a més informació:

  • A Mallorca: Jordi López, 646930618
  • A Menorca: Antoni Aguiló, 682854991

Memòria de 2019 de REAS Balears

* Entitats associades a REAS Balears en 2019:

  • Associació Candela Projectes Solidaris
  • Associació S’Altra Senalla
  • Càritas Diocesana de Mallorca
  • Càritas Diocesana de Menorca
  • Deixalles Inserció i Triatge Empresa d’Inserció
  • Deixalles Serveis Ambientals Empresa d’Inserció
  • Ecoprest S.L.L.
  • Eines x Inserció Empresa d’Inserció
  • Fundació Deixalles
  • Institut de Treball Social i Serveis Socials (INTRESS)
  • Mestral Inserció i Medi Ambient Empresa d’Inserció
  • Projecte Home Balears Inserció Empresa d’Inserció
  • Slow Food Illes Balears
  • Triam de Tot Empresa d’Inserció

Tornem! Estamos de Vuelta!

Tornem!
En Mestral hem posat en marxa tots els mitjans necessaris per a reprendre la nostra activitat de la manera més segura i seguint les instruccions de les autoritats sanitàries.

Així que dilluns que ve dia 11 estem de tornada!! 🗓

Amb noves normes per a acudir als nostres centres i nou horari. 🕰

Estem feliços de tornar a estar amb vosaltres, amics, clients, col•laboradors, companys…

Ens veiem!📌

Estamos de Vuelta!

En Mestral hemos puesto en marcha todos los medios necesario para reanudar nuestra actividad de la manera más segura y siguiendo las instrucciones de las autoridades sanitarias.

Así que el próximo lunes día 11 estamos de vuelta!! 🗓

Con nuevas normas para acudir a nuestros centros y nuevo horario. 🕰

Estamos felices de volver a estar con vosotros, amigos, clientes, colaboradores, compañeros…

Nos vemos!📌

PRÒXIMAMENT/PRÓXIMAMENTE!

📌Molts i moltes ens heu preguntat en els últims dies quan obrim les nostres botigues solidàries Mestral.

En aquests moments estem treballant per a adaptar-nos a la nova situació que vivim, prenent totes les mesures de seguretat, establertes per les autoritats sanitàries, en totes les nostres botigues i projectes.

Tornarem aviat, i tots hem de fer-ho amb la responsabilitat més gran, i baix noves normes, com EPIs, aforament limitat i distància de seguretat, també treballem en la higienització de la roba i espais, perquè aquesta volta es faci amb tota tranquil·litat possible…. ‼️

Anirem informant.

D’aquí a poc ESTAREM DE TORNADA!

Esteu atents a les nostres xarxes socials, aviat us comunicarem les dates i nous horaris de nostres re-obertures.

US ESPEREM PRÒXIMAMENT!

📌Muchos y muchas nos habéis preguntado en los últimos días cuándo abrimos nuestras tiendas solidarias MestraL.

En estos momentos estamos trabajando para adaptarnos a la nueva situación que vivimos, tomando todas las medidas de seguridad, establecidas por las autoridades sanitarias, en todas nuestras tiendas y proyectos.

Volveremos pronto, y todos tenemos que hacerlo con la mayor responsabilidad, y bajo nuevas normas, como EPIs, aforo limitado y distancia de seguridad, también en la higienización de la ropa y espacios, para que esta vuelta se haga con la mayor tranquilidad posible…. ‼️

Iremos informando.

DENTRO DE POCO ESTAREMOS DE VUELTA!

Estar atentos a nuestras redes sociales, pronto os comunicaremos las fechas y nuevos horarios de nuestras re-aperturas.

OS ESPERAMOS PRÓXIMAMENTE!

🛑NOVES NORMES QUAN REACTIVEM LA NOSTRA ACTIVITAT / NUEVAS NORMAS CUANDO ACTIVEMOS NUESTRA ACTIVIDAD.

Coronavirus: Càritas posa els seus projectes d’economia social al servei de les necessitats de l’emergència

Moltes de les 70 empreses d’inserció de Càritas han reorientat la seva activitat per a donar suport i l’ajuda als més vulnerables

Els 70 projectes d‘economia social que la Confederació Càritas desenvolupa en tota Espanya no han sigut alienes a la convulsió laboral que ha provocat l’impacte del coronavirus en l’activitat empresarial del nostre país.

1.500 ocupacions i 36 milions d’euros de facturació

En un ambient hostil com aquest, moltes d’aquestes iniciatives d’inserció —que sostenen més de 1.500 ocupacions de per a persones en risc d’exclusió social i que en l’últim any van facturar uns 36 milions d’euros— estan fent tots els esforços perquè ningú es quede arrere: en alguns casos mantenint les ocupacions i oferint acompanyament a la plantilla de treballadors, especialment a aquelles que pitjor ho estan passant.

Però el més destacable és que moltes d’aquestes empreses han sabut aprofitar les dificultats provocades pel coronavirus com una oportunitat per a mantenir-se en peus i reorientar la seva activitat a fi de donar suport a les respostes socials de Càritas a les persones més vulnerables.

Activitat al servei de l’emergència

Són els molts exemples on les iniciatives d’inserció, de la mà de les seves respectives Càritas Diocesanes, s’han posat en les últimes setmanes al servei de la societat. Així ha succeït amb Ecosol (Girona), empresa amb diferents línies de negoci i que, per exemple, reparteix habitualment paquets de “última milla” en el centre de la ciutat per a grans empreses, ha aprofitat aquest moment de crisi per a adaptar la seva activitat a la distribució que es realitza des dels centres de distribució d’aliments; o com han adaptat una altra de les seves línies d’activitat, la de confecció, per a elaborar màscares i vestits d’aïllament per a la població de risc i els sanitaris; o la línia de manteniment i neteja, que s’està dedicant ara a tasques de desinfecció.

Altres exemples és el que aporten, en l’àmbit de l’ajuda alimentària, diferents iniciatives dedicades al càtering, com Lapiko Catering (Bilbao), EH! Laboras (Regió de Múrcia), Taghba (Còrdova) o Formació i Treball (Barcelona), que han posat les seves cuines al servei de les persones en situació de major precarietat i estan elaborant i repartint menjar per a persones ancianes que viuen soles, famílies que s’han quedat sense ingressos, menors no tutelats, persones en situació de carrer o menjadors socials. Són milers les persones que aquests dies reben una caixa amb plats recentment cuinats gràcies al treball d’aquests projectes d’inserció.

Han sigut diverses les empreses que, per contra, han deixat la seva activitat habitual per a llançar-se a oferir respostes a la pandèmia, com succeeix amb Reciclamoda (Guadalajara), dedicada a la recollida de residu tèxtil i que en aquesta situació d’emergència està prestant serveis d’elaboració i repartiment d’aliments, rentat de roba de persones sense llar i desinfecció de diferents centres d’acolliment de majors, persones sense llar i famílies en exclusió social.

Destacable és també el cas de diverses empreses de producció agrícola sostenible, com succeeix amb Bioalverde (Sevilla), dedicada a l’agricultura ecològica, que ha augmentat de manera considerable al llarg d’aquestes setmanes la seva producció i servei de venda i lliurament a domicili per a atendre famílies vulnerables.

Un exemple similar és el del projecte Búscandome las habichuelas (Tenerife), que habitualment distribueix productes ecològics frescos a 20 col·legis del Nord de Tenerife associats al Programa d’Eco-menjadors de Canàries, promogut per l’ICCA (Institut Canari de Qualitat Agroalimentària), i que, a causa del tancament dels centres escolars, ha orientat la seva activitat a l’elaboració d’eco-caixes tancades per a repartiment a domicili i a donar suport al treball de repartiment d’aliments a la UMAC (Unitat Mòbil d’Atenció de Carrer) de Càritas Tenerife, que elabora 100 menús setmanals calents per a persones sense llar.

I Carinsertas, de Càritas Huesca, col·labora aquests dies amb l’Ajuntament d’Osca per a higienitzar els col·legis públics de la ciutat amb les seves màquines d’ozó.

Lideratge dels treballadors

Aquesta flexibilitat de les iniciatives d’economia social de Càritas no seria possible sense les capacitats i dedicació dels seus treballadors, com és el cas de Santos, que ha passat de complir pena a la presó fa alguns anys, a protagonitzar dins d’una d’aquestes empreses un servei essencial a la comunitat i a formar part de la resposta social a una crisi sanitària sense precedents. Com ell mateix explica: «No em fa por sortir cada dia al carrer per a treballar, perquè em compensa emocionalment»

#CadaGestoCuenta #CáritasNoCierra

Si vols col·laborar:
Núm. Compta per donacions
BANKIA ES52 2038 3298 1060 0011 1916
LA CAIXA ES70 2100 0055 51 0103680278
COLONYA ES05 2056 0012 2710 0338 1611
www.caritasmenorca.org/colabora
971 36 10 01

Renovació de l’acord entre Inditex i Càritas per tres anys

Inditex aporta 8,5 milions d’euros a Càritas per a donar suport a programes d’ocupació social i impulsar l’economia circular en Espanya


Inditex aportarà 8,5 milions d’euros a Càritas Espanyola durant els pròxims tres anys per a continuar donant suport al seu programa d’ocupació per a persones en situació de risc o exclusió social i per a continuar impulsant el seu projecte de recollida de productes tèxtils per a ser o reutilitzats amb finalitats socials o reciclats. Així ho han rubricat avui en la seu d’Inditex en Arteixo (la Corunya) els presidents de totes dues organitzacions, Pablo Isla i Manuel Bretón, juntament amb la secretària general de l’entitat social, Natalia Peiro. [VEURE VÍDEO NOTÍCIA]

El president d’Inditex, Pablo Isla, ha destacat aquesta col·laboració com “una de les més importants tant pel seu contingut social com per la seva rellevància mediambiental”. Respecte al seu contingut social, ha subratllat “la seva eficàcia, que ja ha aconseguit generar treball per a més 2.500 persones en risc d’exclusió al llarg dels últims anys, que són 2.500 exemples de tenacitat i d’il·lusió retornada a les famílies amb nous horitzons”. I respecte al vessant mediambiental de l’acord, Pablo Isla ha assenyalat que és “el millor exemple que existeix a tot el món d’economia circular en el sector tèxtil”.

Per part seva, Manuel Bretón ha mostrat la seva satisfacció per aquest nou impuls a les iniciatives d’economia social de Càritas, que “continuaran ajudant-nos a promoure una societat basada en la promoció dels drets humans, la dignitat, la cooperació i la justícia des del respecte i cura al medi ambient”. Natalia Peiro ha ressaltat que “aquest model de cooperació està en línia amb l’Estratègia UE 2020 per a generar progrés social, especialment entre els més joves”.

Ocupació per a 2.500 persones vulnerables
Segons l’ampliació de l’acord signat avui, Inditex assignarà, d’una banda, 5 milions d’euros fins a 2022 per a promoure a través de Càritas l’accés a l’ocupació de persones desfavorides a Espanya mitjançant iniciatives d’economia social i capacitació professional, així com de suport a potencials emprenedors. Des de 2011, Inditex ha destinat 11,5 milions d’euros a aquest Programa d’Ocupació, que han servit perquè més de 2.500 persones en situació de vulnerabilitat hagin trobat una ocupació i perquè més de 4.600 hagin rebut prop d’1,2 milions d’hores de formació homologada.

D’altra banda, Inditex contribuirà amb 3,5 milions d’euros al projecte tèxtil de Càritas, que fomenta la recollida de roba i calçat usats per a ser reutilitzats o reciclats en un procés que promou la integració i contractació de persones vulnerables.

Amb aquest model, aquelles peces que poden ser reutilitzades són lliurades gratis a persones que són ateses per Càritas o bé comercialitzades amb preus assequibles i finalitats socials en la xarxa de botigues de l’ONG. Aquells productes que no poden ser reutilitzats es destinen al reciclatge, preferiblement per a la regeneració de fibres d’alta qualitat que puguin ser reincorporades a la producció tèxtil.

Els nous fons aportats per Inditex a aquesta línia de treball aniran dirigits fonamentalment a la instal·lació de 300 nous contenidors per a la recollida de peces en carrers de diferents ciutats a Espanya, així com a millorar els sistemes de traçabilitat d’aquesta recollida i a impulsar la xarxa de botigues de segona mà de Càritas, denominada Moda re-.

En els tres últims exercicis, Inditex ha destinat 3,5 milions d’euros a aquest projecte de gestió tèxtil, que han possibilitat la creació i manteniment de més de 350 nous llocs de treball per a persones desfavorides, la instal·lació de més de 1.800 contenidors de recollida i la recol·lecció de més 48.000 tones de peces que han portat amb si el lliurament gratuït d’1,8 milions d’unitats a les botigues solidàries de Càritas. A més, han permès facilitar inversions en les plantes de classificació de peces que Moda re- té situades a Barcelona, Bilbao i València.

Comerç Just per Nadal

Activitats de Nadal a Comerç Just

12 de Desembre

Mercat Solidari i Nadalenc d’Artiem Capri

14-15 de Desembre

Ens trobaràs al Mercat de Nadal d’Es Castell

20 de desembre

Sorteig de 5 paneres de Nadal de Comerç Just