Un de cada tres nous clients de Moda re- és menor de 35 anys

Mora re- llança la campanya “Redefineix el teu dress code” per a conscienciar sobre l’impacte mediambiental i social de la compra de roba de segona mà

La compra de peces de segona mà segueix la seva tendència a l’alça. En l’última dècada, els més joves han marcat un punt d’inflexió amb el seu accés al mercat de la moda. En l’actualitat, sis de cada deu joves espanyols menors de 26 anys han comprat peces de segona mà alguna vegada.

L’evolució de les vendes i el creixement de clients i socis de Moda re- confirmen aquesta tendència. D’acord amb les dades del projecte tèxtil de Càritas Espanyola, que agrupa les iniciatives per a la reutilització i reciclatge de roba de donacions de 44 Càritas Diocesanes en tota Espanya, les vendes han registrat un increment de més del 15% en els últims 12 mesos. Cada any més de 80.000 persones compren roba de segona mà per primera vegada.

Quant al perfil d’edat, són cada vegada més joves. Ara, un de cada tres nous clients de la xarxa és menor de 35 anys, amb creixements en els seus consums de més d’un 20% en aquest últim any en aquesta franja d’edat.

“En 2018 només el 2% dels nostres clients era menor de 25 anys, en 2022 aquesta xifra ha pujat fins al 14,3%”, comenta Enrique Osorio, de l’equip de màrqueting i comunicació de Moda re-. “La combinació d’estil i sostenibilitat ofereix als joves una fórmula atractiva, a la qual se suma l’impacte social i solidari d’aquesta opció de compra enfront d’altres opcions”, afegeix.

Davant el creixent interès per la compra de moda més responsable neix la nova campanya de conscienciació social de Moda re-. Sota el lema “Redefineix el teu Dress Code”, la iniciativa convida a apostar per una forma de consum amb impacte positiu, que connecta amb les generacions més joves i, a més, ajuda a moltes persones en risc d’exclusió social a través de la xarxa de Càritas.

“Reutilitzar la moda -comenta Enrique- és una manera de fer una cosa bonica sense fer res nou. És una oportunitat que podem aprofitar com a societat, especialment en contextos de crisis i incertesa com els que vivim. Per això la campanya ens convida a redefinir el nostre codi de vestimenta”.

Comprar roba de segona mà en una cadena com a Moda re- té un doble benefici: d’una banda, la reducció d’impacte mediambiental, i, a més, la creació d’impacte social. “Comprar una samarreta en Moda re-, per exemple, genera 7 minuts d’ocupació social. Cada peça que adquirim pot ajudar a més de 600 persones a Espanya a les quals ofereix una oportunitat d’ocupació d’inserció”, apunta Enrique.

La campanya de conscienciació “Redefineix el teu Dress Code” estarà present en les més de 120 botigues Moda re- en 90 ciutats. El projecte té un compromís ferm amb el valor de la compra de segona mà i aquest exercici d’estilisme és una forma més de demostrar que la imatge i la tendència no estan renyides amb la sostenibilitat i la solidaritat.

Sobre Moda re-

Moda re- és la cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre impulsada per Càritas, que, emmarcada dins de l’Economia Social i Solidària, es dedica a la gestió del cercle complet de la roba usada: recollida, reutilització, reciclatge, donació i venda.

La cooperativa està formada per 89 socis —45 entitats de l’economia social (empreses d’inserció) i 44 Càritas Diocesanes de tota Espanya—. Elles gestionen a escala territorial el residu tèxtil, activitat que pot dur-se a terme gràcies a l’esforç dels més de 1.200 ocupacions generades (50% contractes d’inserció per a persones en situació o risc d’exclusió social), i de la instal·lació de més de 7.500 contenidors que han permès recollir 40.853.255 quilos de tèxtil emprat només en l’últim any.

Les botigues de la xarxa Moda re-, els ingressos de les botigues són destinats de manera íntegra al mateix desenvolupament i creixement del projecte, són establiments que neixen amb la vocació d’afavorir la inserció soci-laboral de persones en situació o risc d’exclusió social i amb el valor afegit d’acostar, cada vegada més, el consum sostenible a la ciutadania: fent-los partícips de les conseqüències que les seves compres tenen en l’entorn, donant noves oportunitats a la roba i estalviant recursos al planeta.

Les Empreses d’Inserció a Espanya: impacte social i retorn econòmic

La fi de la pobresa, el treball decent, el creixement econòmic i la reducció de les desigualtats són alguns dels principals reptes socials als quals ens enfrontem, reptes per als quals les Empreses d’Inserció treballen diàriament per a aconseguir un panorama econòmic i social més favorable promovent la inserció laboral.

Segons les últimes dades disponibles, a Espanya, el 25,3% de la població es troba en situació o risc d’exclusió social (INE, 2019). Una de les principals maneres d’obtenir la integració social és a través de la integració laboral, i aquesta és precisament la missió i fi de les Empreses d’Inserció (d’ara endavant EIs).

Diem Empresa d’Inserció a “aquella societat mercantil o societat cooperativa legalment constituïda que, degudament qualificada pels organismes autonòmics competents en la matèria, que dugui a terme qualsevol activitat econòmica de producció de béns i serveis, l’objecte social dels quals tingui com a fi la integració i formació sociolaboral de persones en situació d’exclusió social com a trànsit a l’ocupació ordinària.”

La diversitat dels processos, de les circumstàncies personals i socials i de les dinàmiques del mercat de treball fan que l’ocupació no sigui igual d’accessible per a totes les persones. Això comporta que moltes d’aquestes es trobin en una situació, momentània o permanent, de desavantatge. L’objectiu principal d’aquestes empreses és, per tant, millorar l’ocupabilitat i assolir la inserció soci-laboral de persones en situació o risc d’exclusió social a través d’un itinerari d’inserció personalitzat, de no més de tres anys de durada. Això sol materialitzar-se tant en formació com en un lloc de treball en la mateixa empresa amb la finalitat que adquireixin l’experiència i les habilitats necessàries que els permetin l’accés a una ocupació en el mercat ordinari en finalitzar l’itinerari.

Les Empreses d’Inserció es diferencien, entre altres coses, pel fet que hi ha llocs de treball no productius especialment dedicats a conciliar els interessos professionals i els socials amb la finalitat de trobar un equilibri entre el desenvolupament laboral i el personal. Es tracta del Personal Tècnic d’Acompanyament. L’acompanyament és la mediació entre situacions i recursos socials, formatius, d’ocupació, sanitaris, d’habitatge i assistència legal entre altres, per a oferir i assegurar, l’assoliment de l’autonomia personal dels treballadors d’inserció, en tres dimensions: personal, sociolaboral i professional, a través de l’adquisició de competències.

Les Empreses d’Inserció són un instrument important per a la posada en pràctica de les polítiques actives d’ocupació, ja que són empreses que, de manera autònoma i viable, executen activitats de mercat en diferents sectors, aconseguint la inclusió soci-laboral de persones en situació de desavantatge.

No en va, l’any 2015, les EIs van ser declarades entitats prestadores de Serveis d’Interès Econòmic General (SIEG) el que suposa, en primer lloc, que l’administració pública pugui exigir a les empreses el compliment dels fins i missió pels quals se’ls reconeix aquesta qualificació. En segon lloc, justifica determinades ajudes i mesures de foment per a l’impuls d’aquestes entitats, en la mesura que se’ls reconeix un sobrecost en el desenvolupament de la seva missió considerada com SIEG. Aquestes ajudes poden consistir en subvencions, possibilitat d’accés a crèdits en condicions favorables, beneficis fiscals o prestació de garanties per part de l’Administració a les entitats, entre altres mesures.

Més informació web FAEDEI

Informe sobre l’estat de les Empreses d’Inserció

Ens Re-novem. Les botigues Mestral de Càritas se sumen al projecte estatal Moda re-

Càritas Menorca que forma part de la cooperativa Moda re- com a soci col·laborador i la empresa d’inserció Mestral com a soci cooperatiu des dels seus inicis, ara també adeqüen la imatge de les seves botigues a la d’aquesta iniciativa i a la de les més de 110 botigues que existeixen en tota Espanya.

Moda re-, una innovadora idea de reutilització i reciclat de roba de segona mà en l’àmbit estatal, basada en criteris ètics i en un model d’economia solidària i sostenible, que genera ocupació d’inserció per a persones en situació d’exclusió social acompanyades per Càritas.

Amb una imatge moderna i actual, lluny dels estereotips que s’associen a les botigues de segona mà, així són els espais Moda re-, des de les botigues de Càritas s’ofereix moda més sostenible, roba i complements per a tots.

Promoció de l’ocupació

En l’actualitat 17 persones en situació vulnerable i 16 de personal d’estructura, treballen en aquest projecte de l’entitat, entre les seves quatre botigues situades a Maó, Es Mercadal, Ferreries i Ciutadella, a més del taller de gestió tèxtil de l’empresa d’inserció Mestral Inserció i Medi Ambient i en temes de recollida i logística.

Moda re- més que recollida i venda de roba

«No és el mateix fer negoci amb la roba usada que fer justícia social», «reciclem roba i inserim persones».

Un consum més sostenible reutilitzant béns de segona mà i al mateix temps afavorint la inserció de persones en risc d’exclusió social a l’illa, els ingressos dels establiments es destinen a iniciatives de formació i inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables acompanyats per Càritas.

Reciclatge, oportunitats laborals i ecologia, tot això és Moda Re-.

El projecte compta a Espanya amb més de 40 punts de recepció de roba i 3 plantes industrials situades a Bilbao, València i Barcelona, en les quals les peces són preparades per a la seva reutilització o reciclatge.

Moda re- compta amb 6.509 contenidors en via pública, més de 40 a Menorca, i altres localitzacions privades (com a col·legis, centres de salut o superfícies comercials). Aquelles peces aptes per a oferir-los una segona vida, són posades a la venda en una de les seves prop de 110 botigues pròpies, on, a més, les persones que ho necessiten, poden adquirir també roba, a través d’una experiència de compra normalitzada i sense cap cost.

Durant 2021, es van gestionar més de 41 milions de residu tèxtil (més del 40% recollit a tota Espanya) i es van obtenir més de 1.136 llocs de feina tant en la recollida i apilament de la roba recollida en els 40 punts de recepció, com en la selecció de roba en les 3 plantes de tractament i la venda a les botigues solidàries.

Moda Re- a Menorca

Les botigues de roba Moda re- a més de ser l’última fase del taller tèxtil de l’empresa d’inserció Mestral inserció i medi ambient de Càritas són els espais que permeten visualitzar els valors del nostre projecte: cura a les persones i al planeta. Aquest projecte que té un clar enfocament social, mostra la fase més visible del tot el procés de recollida, reciclatge, selecció i reutilització i és una aposta ferma pel desenvolupament sostenible i l’economia social.

757 persones van participar en els diferents programes de promoció de l’ocupació de Càritas a 2021, de les quals 162 (el 21%) han accedit a una ocupació en el circuit convencional. Les nostres principals accions són l’acollida i orientació laboral, la formació i la intermediació laboral.

L’any passat es van recollir i gestionar 1.826.269 kg de residus, dels quals 300.000 kg van ser de tèxtil, es van reutilitzar un 32,53% i es van reciclar un 64,25%, deixant només un 0,22% com a rebuig.

Mestral, Premi Solidaris 2022 d’ONCE

L’ONCE ha celebrat la seva gala anual “Premis Solidaris” on reconeix la solidaritat de la societat balear, a través de persones, empreses i iniciatives que promouen valors fonamentals i que destaquen pel seu treball ferm en la creació d’una societat més justa i inclusiva.

Ens sentim agraïts, per ser reconeguts amb el premi en la categoria d’empresa, a través de la nostra iniciativa social i ambiental Mestral, per la nostra labor en contra de l’exclusió social, la promoció de l’ocupació i la cura del medi ambient mitjançant la gestió, reutilització i reciclatge de residus, els nostres objectius principals són la inserció laboral i la cura del nostre entorn. En paraules del nostre secretari general Guillem Ferrer,

“Mestral ha estat l’aposta d’inserció sociolaboral de l’Església de Menorca, a través de Cáritas Diocesana, per a posar en valor tres pilars fonamentals: la cura del medi ambient, de la nostra mare Terra, com bé li agrada dir al Papa Francesc, a través de la reutilització i el reciclatge de mobles, fustes, estris, roba, voluminosos i aparells elèctrics i electrònics; en segon lloc, la inserció sociolaboral de persones en situació o risc d’exclusió social, perquè en ple segle XXI aquesta nostra societat que hem construït entre tots, continua descartant a moltes persones que, senzillament, no tenen a l’abast el necessari per a viure de forma digna;”

Enhorabona a la resta de guardonats, i gràcies per compartir i promocionar importants valors en la nostra societat.

Paraules d’agraïment del secretari general de Càritas Menorca, Guillem Ferrer:

Càritas Menorca i l’aposta per l’ocupació

Durant 2021 la nostra aposta en els nostres programes d’ocupació s’ha traduït en una inversió de 964.300 euros i més de 750 persones acompanyades, el nostre principal objectiu la millora de l’ocupabilitat dels grups més vulnerables de la nostra societat.

El treball en la Diòcesi de Menorca per millorar les oportunitats dels col·lectius més desfavorits és clara, i així ho reflecteixen les nostres memòries institucionals i el nostre treball diari des dels nostres programes i projectes.

Portem gairebé 30 anys promocionant iniciatives que mitjançant la gestió de residus acompanyin a les persones en els seus processos de recerca d’ocupació i en la millora de les seves capacitats per a posicionar-se en una situació d’igualtat de condicions davant un mercat laboral cada vegada més competitiu i en pitjors condicions.

Malgrat les dificultats, Càritas va poder donar resposta en 2021 a més de 750 persones de la nostra illa, en els projectes Mestral, el servei d’orientació laboral i els nostres programes de formació.

Continuem adaptant-nos a les necessitats a cada moment de la història, planejant noves línies de treball, formatives i de capacitació, en diferents àmbits laborals.

El suport del Fons Social Europeu

En els últims anys tot el nostre treball ha estat possible gràcies al cofinançament del Programa d’Ocupació i Formació que duu a terme gràcies a les contraparts del Fons Social Europeu al nostre país per a impulsar les directrius del Programa Operatiu d’Inclusió Social i d’Economia Social (POISES), a les administracions públiques tant insulars com de la comunitat autònoma i a finançadors privats com INDITEX i el programa INCORPORA  de Fundació La Caixa.

757 persones van participar en els diferents programes, de les quals 162 (el 21%) han accedit a una ocupació en el circuit convencional. Les nostres principals accions són l’acolliment i orientació laboral, la formació i la intermediació laboral.

PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA DE 2021 DE LES EMPRESES D’INSERCIÓ DE LES ILLES BALEARS

A les Illes Balears existeixen actualment 5 empreses d’inserció d’economia solidària actives, associades a la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears):

  • Deixalles Serveis Ambientals, promoguda per Fundació Deixalles
  • Deixalles Inserció i Triatge, promoguda per Fundació Deixalles
  • Mestral Inserció i Medi Ambient, promoguda per Càritas Menorca
  • Eines x Inserció, promoguda per Càritas Mallorca
  • Benfet Serveis i Manteniment, promoguda per Projecte Home Balears

Les empreses d’inserció, regulades per la llei estatal 44/2007, tenen per objecte la integració i la formació sociolaboral de persones en situació d’exclusió social com a trànsit a l’ocupació ordinària, a través de la realització amb l’acompanyament necessari d’activitats econòmiques de producció de bens i serveis.

Les activitats econòmiques que desenvolupen les empreses d’inserció a Mallorca, Menorca i Eivissa són:

Deixalles Serveis Ambientals (Mallorca i Eivissa)Gestió de parcs verds/deixalleries, recollida i tractament de voluminosos i roba, creació i restauració de mobles, reparació d’electrodomèstics, serveis de neteja de locals, neteja viària, de jardins, platges, torrents i zones forestals, conservació i manteniment d’edificis, serveis de consergeria, control d’accessos i informació i tasques auxiliars administratives
Deixalles Inserció i Triatge (Mallorca)Gestió de personal per al tractament de residus, especialment residus d’envasos, enderrocs i voluminosos
Mestral Inserció i Medi Ambient (Menorca)Recollida i tractament de residus d’aparells elèctrics i electrònics i tèxtils, comercialització de roba i productes de segona mà
Eines x Inserció (Mallorca)Recollida i tractament de residus tèxtils, comercialització de roba recuperada
Benfet Serveis i Manteniment (Mallorca)Jardineria: manteniment, podes, tales, plantacions, reforestacions i tractaments fitosanitaris, neteja d’edificis, naus i zones verdes, manteniment de comunitats de veïnats, centres residencials i piscines

Les dades més representatives de l’activitat de les empreses d’inserció de les Illes Balears en 2022 han estat:

DADES ECONÒMIQUES

Ingressos:

  • Ingressos conjunts de 3.189.466 €, amb un increment del 10,5% en relació a 2020, dels quals el 80% corresponen a facturació per serveis i el 20% a subvencions.

Retorn econòmic a les administracions:

Les empreses d’inserció permeten que persones passives perceptores de prestacions passin a ser cotitzants actives, generant un retorn econòmic en forma d’impostos i cotitzacions (Seguretat Social, IRPF, IVA…) i d’estalvis en rendes mínimes d’inserció.

  • Retorn econòmic a les administracions de 835.460 €, amb un increment del 20% en relació a 2020, la qual cosa suposa un 137% de les subvencions públiques rebudes.

DADES SOCIALS

  • 146 persones contractades (a jornada completa/any) de les quals 94 amb contracte d’inserció, amb un increment del 25% en relació a 2021.
  • 30 persones que han finalitzat l’itinerari d’inserció s’han inserit en el mercat laboral ordinari.

Aquestes dades posen de manifest que les empreses d’inserció són una eina útil en favor de la inserció de persones en situació de dificultat, i que amb la seva activitat econòmica contribueixen a la creació d’oportunitats sense exclusions, ara més necessària que mai.

Memòria 2021

Per a més informació:

Contacte: Maria Jaume (Deixalles): 678405558/ Antoni Aguiló (Càritas Menorca): 682854991

MODA RE-, EL PROJECTE TÈXTIL DE CÀRITAS QUE GESTIONA MÉS DE 40 MILIONS DE QUILOS DE ROBA USADA A l’ANY, CELEBRA EL DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT EN TOTES LES SEVES BOTIGUES

Les seves 110 botigues en 84 ciutats espanyoles lluiran, des del 5 de juny i durant tot el mes, una mateixa imatge sota l’eslògan “re-planet”, amb el qual es pretén conscienciar a tota la població sobre els beneficis de la reutilització de la roba i el consum responsable.

Moda re-, la iniciativa de Càritas Espanyola que agrupa els projectes tèxtils per a la reutilització i reciclatge del tèxtil de 45 Càritas Diocesanes de tota Espanya, i que ja compta amb més de 110 botigues en 84 ciutats espanyoles, aprofitarà els milers de visites que cada dia té a les seves botigues Moda re- per a sensibilitzar a la població sobre la necessitat de reutilitzar la roba secundant així la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient.

La campanya, sota l’eslògan “re-planet – TENIM UNA SOLA TERRA. NO ÉS MASSA TARD, ACTUA”, amb la imatge d’un planeta terra “envaït” amb roba, pretén ser una anomenada a la reflexió i a l’acció, ja que, sota aquesta imatge particular de la terra, la ciutadania trobarà informació rellevant. Les persones que acudeixin a les botigues coneixeran com, amb petits gestos com el d’optar per formes de consum sostenible i l’adquisició de roba de segona mà, estan contribuint de manera activa a la lluita contra el canvi climàtic, a la vegada que opten per una forma de consum econòmica per a tota la família.

“Volem aprofitar aquesta oportunitat que ens brinda la celebració el 5 de juny del Dia Mundial del Medi Ambient, per a contar als nostres/a clients/as, col·laboradors/as i públic en general com, per exemple, l’adquisició d’una samarreta de segona mà estalvia al planeta més de 1.800 litres d’aigua, o com, amb aquesta compra hem impedit la fabricació d’una nova peça, evitant les emissions de CO2 a la atmosfera que generaria un cotxe normal que recorri 50 quilòmetres”, ens trasllada Raisa del Camp, integrant de l’equip de comunicació de Moda re- que ha participat en el disseny i desenvolupament de la campanya”.

A més, amb l’objectiu d’acostar i incentivar a la ciutadania l’adquisició de la moda sostenible que ofereixen, totes les botigues Moda re- lliuraran a partir del 6 de juny, i fins a esgotar existències, 60.000 vals de compra que oferiran als consumidors/as descomptes de fins al 30%. Són aquests/as consumidors/as els que amb les seves compres donen suport a aquest projecte que, a més de la seva labor mediambiental clarament exposada en aquesta campanya, té una missió social, la inclusió sociolaboral: dels més de 1.100 llocs de treball amb els quals compten les empreses d’inserció i cooperatives que formen Moda re-, més del 50% estan reservats a persones en situació o risc d’exclusió social

Sobre Moda re-

Moda re- és la Cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre impulsada per Càritas, que emmarcada dins de l’Economia Social i Solidària, es dedica a la gestió del cercle complet de la roba usada: recollida, reutilització, reciclatge, donació i venda.

L’entitat està formada per 89 socis —45 entitats de l’economia social i 44 Càritas Diocesanes de tota Espanya—, els qui gestionen en l’àmbit territorial el residu tèxtil, activitat que pot dur-se a terme gràcies a l’esforç dels més de 1.100 ocupacions generades (50% de persones en exclusió social), i de la instal·lació de més de 6.500 contenidors que han permès recollir 40.853.255 quilos de tèxtil emprat només en l’últim any.

Les botigues de la xarxa Moda re-, els ingressos del qual són destinats de manera íntegra al mateix desenvolupament i creixement del projecte, són establiments que neixen amb la vocació d’afavorir la inserció sociolaboral de persones en situació o risc d’exclusió social i amb el valor afegit d’acostar, cada vegada més, el consum sostenible a la ciutadania: fent-los partícips de les conseqüències que les seves compres tenen en l’entorn, donant noves oportunitats a la roba i estalviant recursos al planeta.

OBJECTIU 100%

Sabies que només el 15% de la roba que tirem es recicla o reutilitza?

Després d’un any de la seva constitució com a cooperativa de serveis d’iniciativa social, destinada a la recollida, reutilització i preparació per al reciclatge tèxtil, moda re- va publicar el mes de juny passat un estudi pioner en el qual, sota el títol “Anàlisi de la recollida de roba usada a Espanya”, s’aborden de manera exhaustiva els diferents aspectes de l’activitat de reciclatge tèxtil al nostre país.

S’estima que a Espanya cada any entorn de 990.000 tones de productes tèxtils pararan als abocadors. No obstant això, i segons les dades aportades per l’estudi, les taxes de reciclatge tèxtil continuen sent baixes: només entre el 10-12% dels residus tèxtils postconsum es recull per separat per a la seva reutilització o reciclatge, i menys de l’1% de la producció total es recicla en cicle tancat, és a dir, amb el mateix ús o similar.

Se calcula que la mitjana de recollida a Balears és d’un 15%, Càritas Menorca forma part de Moda Re- a través de l’empresa d’inserció Mestral Inserció i Medi Ambient, única iniciativa existent a Menorca de reciclatge tèxtil, de caràcter social i de promoció d’ocupació.

L’operador amb una major rellevància en la recollida de residus tèxtils en l’àmbit estatal és Càritas/moda re-, que duu a terme la recollida del 41% del total (44.278 tones), molt per sobre dels següents operadors (amb un 16% del total), a Menorca durant 2021 es van recollir 291.027 kg de roba, dels quals es van reutilitzar un 10,41% i es van reciclar un 89,38%, generant un 0,21% de residu.

Què suposa això per al nostre entorn?

El gran repte de la sostenibilitat mediambiental de la indústria tèxtil, crida l’atenció en l’estudi, com aquest sector és un dels quals tenen major impacte ambiental a escala mundial, degut principalment a la seva elevada petjada de carboni i petjada hídrica.

Encara que no existeix suficient acord sobre com comptabilitzar l’estalvi d’emissions que comporta la reutilització de roba usada, la valoració realitzada per ECO-TLC (França) estima l’equivalent a 25 kg de CO₂ l’estalvi en la reutilització de roba usada. Aquest estalvi és major com més s’estén la vida útil de la peça reutilitzada.

OBJECTIU 100%
Per això, des de Mestral, ens hem proposat conscienciar a la ciutadania menorquina de la importància del reciclatge de moda, i el seu impacte positiu en el nostre entorn, tant en l’àmbit social com medi ambiental.

Objectiu 100% vol fer créixer i créixer aquest 15% de roba que arriba a la planta de reciclatge tèxtil, i així gestionar de manera segura i sostenible aquest tipus de residu, amb la col·laboració de tots amb la donació o compra de roba de segona mà:

➖ Reduir l’excés de residu tèxtil

➕ Col·laborar en la generació d’ocupació

🤝 Acompanyar a persones

💚 Crear un món més sostenible i solidari

Durant les pròximes setmanes a través de les nostres xarxes socials anirem llançant missatges i dades sobre la importància i els beneficis del reciclatge tèxtil, persones que d’una manera o una altra formen part de la família Mestral ens traslladaran accions positives sobre aquesta iniciativa d’economia circular.

T’apuntes?

ECONOMIA I PERSONES. L’ECONOMIA QUE VOLS

El 21% de les persones acompanyades per Càritas Menorca en 2021 van accedir a una ocupació

Càritas Menorca va dedicar l’any passat 2021, 964.300 euros a les seves iniciatives d’economia solidària com són els programes d’ocupació, l’empresa d’inserció Mestral Inserció i Medi Ambient, comerç just i agricultura ecològica, un 24% superior a l’any anterior.

Ocupació Inclusiva.

Des de Càritas, acompanyem a les persones en els seus processos de recerca d’ocupació i en la millora de les seves competències per a situar-se en igualtat de condicions davant un mercat laboral cada vegada més competitiu i amb pitjors condicions.


757 persones van participar en els diferents programes, de les quals 162 (el 21%) han accedit a una ocupació en el circuit convencional. Les nostres principals accions són l’acolliment i orientació laboral, la formació i la intermediació laboral.


Millorar l’ocupabilitat a través de l’avanç en competències personals, amb un acompanyament personalitzat que permeti un millor coneixement personal i orientar en processos de recerca activa d’ocupació, accions formatives adaptades a les necessitats reals que ens marca el teixit productiu, establim nexes entre empreses i persones.

Economia Social.

L’economia que SUMA i compta amb les persones, les posa en el centre de l’activitat econòmica i equilibra els seus drets, el medi ambient i els beneficis, les tres principals línies d’economia social que en aquests moments treballa Mestral són, la Gestió de Residus voluminosos, tèxtil i RAEES, el Comerç Just i l’Agricultura Ecològica.

Algunes dades:

RESIDUSQUANTITATS (kgs.)REUTILITZACIÓRECICLATGEELIMINACIÓ
Voluminosos222.80579,35%5,50%15,15%
Tèxtil294.18935,53%64,25%0,22%
RAEE1.250.4630,00%100,00%0,00%
Altres residus58.8120,00%100,00%0,00%
Total1.826.26928,72%67,44%3,84%
  • RAEE: Residu aparells elèctrics i electrònics.

Del total d’entrades de materials s’han reutilitzat aproximadament el 30%, allargant la seva vida útil mitjançant la comercialització a les nostres botigues solidàries. La resta, pràcticament tot s’ha reciclat; sols un petit percentatge del  3,84%  ha acabat com a rebuig per la impossibilitat de la seva recuperació, axó ha suposat un estalvi d’emissions de CO2 de més de 7.600 TONES, equivalent a l’absorció de CO₂ d’1.067.696 arbres/any o eliminar 3.659 cotxes de la circulació tot un any.

En 2021, 26 persones han realitzat itineraris amb contracte d’inserció, 5 van accedir a un contracte en el mercat laboral convencional. Mestral Inserció i Medi Ambient proporciona 15 llocs de treball sota contracte d’inserció.

Comerç Just.

Un comerç que empodera a les dones, protegeix la infància, garanteix el treball digne per a les persones i el desenvolupament de les seves comunitats, Càritas impulsa aquest model de relacions comercials basades en la justícia social per a transformar pràctiques injustes de comerç internacional i fer costat així a les persones productores desfavorides.

Treballem en xarxa i aliança amb altres actors del moviment de Comerç Just en l’àmbit local, estatal i internacional, acompanyem a grups o cooperatives en països en els quals Càritas treballa des del seu model de cooperació fraterna.

El 2021, s’han venut més de 40.000 euros de comerç just en les botigues de Menorca, on continuen sent l’estrella els productes d’alimentació.

Càritas Menorca

Les persones que participen en els Programes d’Ocupació i Economia Social són persones que travessen multitud de dificultats, que parteixen d’una situació de desavantatge i s’enfronten a un mercat laboral que cada vegada exigeix més i ofereix menys. Així i tot, aquestes persones continuen acudint i esforçant-se a millorar la seva formació, les seves competències i les seves estratègies de recerca d’ocupació.

Seguint amb la nostra raó de ser, apostem per:

L’economia que ESCOLTA I, així, atén les necessitats de persones treballadores i consumidores i empreses.

L’economia que CUIDA S’ocupa de les persones i les seves condicions de treball al mateix temps que cuida el medi ambient.

L’economia que SUMA És l’economia del bé comú i la cooperació, la que suma beneficis per a les persones.

L’economia que CANVIA Una economia que és transformadora tant en el personal com en el col·lectiu.

Suports

Els nostres projectes són una realitat gràcies també al suport del Fons Social Europeu, Govern Illes Balears, Consell Insular de Menorca, Inditex, Bankia, Endesa i Soib Illes Balears.

Una de cada cinc persones que van participar l’any passat en un programa d’ocupació de Càritas van aconseguir treball


Càritas va acompanyar en tota Espanya a més de 57.000 persones per a millorar el seu perfil laboral

Va invertir 98,7 milions d’euros, un 13% més que l’any anterior en iniciatives d’economia solidària

En vespres de la celebració del Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors, Càritas Espanyola ha presentat el seu informe anual d’Economia Solidària per a donar compte de l’activitat desenvolupada durant 2021 en un context marcat per la creixent inestabilitat i precarietat del mercat laboral. La presentació ha comptat amb la presència de Natalia Peiro, secretària general de Càritas Espanyola; Rubèn Requena, tècnic de l’equip d’Economia Solidària i Carolina Santeliz, participant del programa d’Ocupació de Càritas Àvila.

En un dels pitjors anys de la crisi social i econòmica provocada per la pandèmia de Covid-19, Càritas va aconseguir acompanyar a 57.233 persones, de les quals 12.677 (una de cada cinc) van aconseguir accedir a un lloc de treball. Malgrat un escenari plagat de dificultats, els programes d’ocupació van obtenir millorar quatre punts percentuals la seva taxa d’inserció, en passar del 17% de 2020 al 21% l’any passat.

Descàrrega l’informe aquí

Càritas va dedicar l’any passat 98.774.151 euros a totes les seves iniciatives d’economia solidària (programes d’ocupació, empreses d’inserció, comerç just). La suma és un 13 % superior a l’any anterior (gairebé 13 milions d’euros més). D’aquest total, 31,7 milions van ser destinats concretament a itineraris d’inserció sociolaboral.

“Amb 31,7 milions d’euros vam assolir que gairebé 12.000 persones trobessin ocupació, és a dir, que ens ha costat de mitjana uns 2.500 euros que una persona accedeixi al mercat laboral, guanyi en autonomia, cobreixi les seves necessitats, deixi de percebre prestacions i passi a pagar impostos. No és despesa, és inversió. Amb aquests fons a més, vam atendre altres 45.000 persones amb les quals treballem en diferents àmbits de la seva vida per a tractar que, com més aviat millor, accedeixin també a una ocupació”, va explicar Rubèn Requena, tècnic de l’equip d’Economia Solidària.

L’economia que vols
L’economia que escolta, cuida, suma i canvia

Empreses d’inserció

Amb l’objectiu de contribuir a la construcció de l’economia solidària i d’atendre les necessitats de les persones en situació de desavantatge social, Càritas va comptar en 2021 amb 67 iniciatives relacionades amb empreses d’inserció, centres especials d’ocupació i empreses socials, que van generar 2.225 llocs de treball. La majoria de les seves 252 línies de negoci estan relacionades amb l’activitat tèxtil (38,6%), la gestió ambiental i de residus (19,7%), la neteja (7,5%), el transport i missatgeria (5,9%) i la restauració i servei d’àpats (4,3%).

“Aquestes iniciatives tenen la finalitat de millorar l’ocupabilitat dels participants i són una oportunitat per a milers de persones per a formar-se i adquirir competències mentre treballen. Podem dir amb tranquil·litat que Càritas és la promotora més gran d’empreses d’inserció d’Espanya”, va comentar Requena.

El perfil dels participants en els programes d’ocupació es manté similar a anys anteriors: la majoria són dones (63%), de més de 45 anys (37%), amb estudis bàsics (46%). Les persones procedents d’altres països són lleugerament superiors a les nacionals (53%).

“Darrere d’aquest perfil, es donen multitud de situacions aïllades o que se sumen i que cal anar superant per a aconseguir l’objectiu d’inserció laboral. Es tracta de persones sense tot just competències digitals i amb dificultats d’aprenentatge en alguns casos. També tenen una escassa experiència laboral i greus mancances socioeconòmiques, fins i tot en molts casos tenen dificultats amb l’idioma i baixa autoestima, per la qual cosa és necessari articular una atenció integral que ajudi a superar les dificultats que els allunyen del mercat laboral”, va assenyalar Requena.

Durant l’any passat, Càritas va invertir en aquestes accions que generen ocupació protegida 66,5 milions d’euros, gairebé 9,4 milions més que l’any anterior. D’aquest import, el 78% va procedir de la facturació per vendes, que va ser de 52,1 milions d’euros.

Comerç just

Les accions de comerç just desenvolupades en 25 Càritas diocesanes han suposat a més una inversió de 584.625 euros dels quals es van aconseguir recuperar 538.799 de la facturació per venda de productes (92%).

Aquesta xarxa compta amb 34 botigues i 66 punts de venda repartits per tota Espanya, que funcionen no sols com a llocs de comercialització de productes, sinó que generen espais de sensibilització perquè els consumidors visibilitzin les persones i processos que hi ha darrere de cada producte i contribueixin a fomentar un consum responsable.

Càritas, a més, acompanya a grups de productors i cooperatives en països en els quals l’organització és present des del seu model de cooperació fraterna, treballant en xarxa i en aliança amb altres actors del moviment de comerç just en l’àmbit local, estatal i internacional.

Finances ètiques

Càritas aposta a més de manera decidida per un model de finances que vagi més enllà de la rendibilitat econòmica. “Les finances ètiques garanteixen als estalviadors que els seus diners s’inverteix en projectes que busquen el desenvolupament de les persones, afavoreixen la redistribució de la riquesa i protegeixen el medi ambient”, va indicar Requena.

El sistema financer es mou en funció de les decisions que prenen persones que trien on volen invertir els seus diners sense pensar moltes vegades en les conseqüències que aquesta decisió té per a unes altres. Per això, informar-se i triar alguna de les opcions que ofereixen les Finances Ètiques poden ser un dels instruments amb major capacitat de transformació de la societat.

Dins d’aquesta línia de treball: 43 entitats de Càritas col·laboren amb entitats financeres que fan compatibles la rendibilitat econòmica amb la consecució d’objectius socials i mediambientals.

“Les dades de la Memòria d’Economia Solidària que avui presentem ens demostren que és possible una economia centrada en la persona. Des de Càritas treballem per a ser testimoniatge d’un model econòmic que recuperi el sentit original de l’economia com a eina d’organització dels recursos, al servei de totes les persones per a satisfer les seves necessitats i aconseguir el seu benestar, garantint els seus drets i la cura del planeta”, va assegurar Natalia Peiro.