OBJECTIU 100%

Sabies que només el 15% de la roba que tirem es recicla o reutilitza?

Després d’un any de la seva constitució com a cooperativa de serveis d’iniciativa social, destinada a la recollida, reutilització i preparació per al reciclatge tèxtil, moda re- va publicar el mes de juny passat un estudi pioner en el qual, sota el títol “Anàlisi de la recollida de roba usada a Espanya”, s’aborden de manera exhaustiva els diferents aspectes de l’activitat de reciclatge tèxtil al nostre país.

S’estima que a Espanya cada any entorn de 990.000 tones de productes tèxtils pararan als abocadors. No obstant això, i segons les dades aportades per l’estudi, les taxes de reciclatge tèxtil continuen sent baixes: només entre el 10-12% dels residus tèxtils postconsum es recull per separat per a la seva reutilització o reciclatge, i menys de l’1% de la producció total es recicla en cicle tancat, és a dir, amb el mateix ús o similar.

Se calcula que la mitjana de recollida a Balears és d’un 15%, Càritas Menorca forma part de Moda Re- a través de l’empresa d’inserció Mestral Inserció i Medi Ambient, única iniciativa existent a Menorca de reciclatge tèxtil, de caràcter social i de promoció d’ocupació.

L’operador amb una major rellevància en la recollida de residus tèxtils en l’àmbit estatal és Càritas/moda re-, que duu a terme la recollida del 41% del total (44.278 tones), molt per sobre dels següents operadors (amb un 16% del total), a Menorca durant 2021 es van recollir 291.027 kg de roba, dels quals es van reutilitzar un 10,41% i es van reciclar un 89,38%, generant un 0,21% de residu.

Què suposa això per al nostre entorn?

El gran repte de la sostenibilitat mediambiental de la indústria tèxtil, crida l’atenció en l’estudi, com aquest sector és un dels quals tenen major impacte ambiental a escala mundial, degut principalment a la seva elevada petjada de carboni i petjada hídrica.

Encara que no existeix suficient acord sobre com comptabilitzar l’estalvi d’emissions que comporta la reutilització de roba usada, la valoració realitzada per ECO-TLC (França) estima l’equivalent a 25 kg de CO₂ l’estalvi en la reutilització de roba usada. Aquest estalvi és major com més s’estén la vida útil de la peça reutilitzada.

OBJECTIU 100%
Per això, des de Mestral, ens hem proposat conscienciar a la ciutadania menorquina de la importància del reciclatge de moda, i el seu impacte positiu en el nostre entorn, tant en l’àmbit social com medi ambiental.

Objectiu 100% vol fer créixer i créixer aquest 15% de roba que arriba a la planta de reciclatge tèxtil, i així gestionar de manera segura i sostenible aquest tipus de residu, amb la col·laboració de tots amb la donació o compra de roba de segona mà:

➖ Reduir l’excés de residu tèxtil

➕ Col·laborar en la generació d’ocupació

🤝 Acompanyar a persones

💚 Crear un món més sostenible i solidari

Durant les pròximes setmanes a través de les nostres xarxes socials anirem llançant missatges i dades sobre la importància i els beneficis del reciclatge tèxtil, persones que d’una manera o una altra formen part de la família Mestral ens traslladaran accions positives sobre aquesta iniciativa d’economia circular.

T’apuntes?

ECONOMIA I PERSONES. L’ECONOMIA QUE VOLS

El 21% de les persones acompanyades per Càritas Menorca en 2021 van accedir a una ocupació

Càritas Menorca va dedicar l’any passat 2021, 964.300 euros a les seves iniciatives d’economia solidària com són els programes d’ocupació, l’empresa d’inserció Mestral Inserció i Medi Ambient, comerç just i agricultura ecològica, un 24% superior a l’any anterior.

Ocupació Inclusiva.

Des de Càritas, acompanyem a les persones en els seus processos de recerca d’ocupació i en la millora de les seves competències per a situar-se en igualtat de condicions davant un mercat laboral cada vegada més competitiu i amb pitjors condicions.


757 persones van participar en els diferents programes, de les quals 162 (el 21%) han accedit a una ocupació en el circuit convencional. Les nostres principals accions són l’acolliment i orientació laboral, la formació i la intermediació laboral.


Millorar l’ocupabilitat a través de l’avanç en competències personals, amb un acompanyament personalitzat que permeti un millor coneixement personal i orientar en processos de recerca activa d’ocupació, accions formatives adaptades a les necessitats reals que ens marca el teixit productiu, establim nexes entre empreses i persones.

Economia Social.

L’economia que SUMA i compta amb les persones, les posa en el centre de l’activitat econòmica i equilibra els seus drets, el medi ambient i els beneficis, les tres principals línies d’economia social que en aquests moments treballa Mestral són, la Gestió de Residus voluminosos, tèxtil i RAEES, el Comerç Just i l’Agricultura Ecològica.

Algunes dades:

RESIDUSQUANTITATS (kgs.)REUTILITZACIÓRECICLATGEELIMINACIÓ
Voluminosos222.80579,35%5,50%15,15%
Tèxtil294.18935,53%64,25%0,22%
RAEE1.250.4630,00%100,00%0,00%
Altres residus58.8120,00%100,00%0,00%
Total1.826.26928,72%67,44%3,84%
  • RAEE: Residu aparells elèctrics i electrònics.

Del total d’entrades de materials s’han reutilitzat aproximadament el 30%, allargant la seva vida útil mitjançant la comercialització a les nostres botigues solidàries. La resta, pràcticament tot s’ha reciclat; sols un petit percentatge del  3,84%  ha acabat com a rebuig per la impossibilitat de la seva recuperació, axó ha suposat un estalvi d’emissions de CO2 de més de 7.600 TONES, equivalent a l’absorció de CO₂ d’1.067.696 arbres/any o eliminar 3.659 cotxes de la circulació tot un any.

En 2021, 26 persones han realitzat itineraris amb contracte d’inserció, 5 van accedir a un contracte en el mercat laboral convencional. Mestral Inserció i Medi Ambient proporciona 15 llocs de treball sota contracte d’inserció.

Comerç Just.

Un comerç que empodera a les dones, protegeix la infància, garanteix el treball digne per a les persones i el desenvolupament de les seves comunitats, Càritas impulsa aquest model de relacions comercials basades en la justícia social per a transformar pràctiques injustes de comerç internacional i fer costat així a les persones productores desfavorides.

Treballem en xarxa i aliança amb altres actors del moviment de Comerç Just en l’àmbit local, estatal i internacional, acompanyem a grups o cooperatives en països en els quals Càritas treballa des del seu model de cooperació fraterna.

El 2021, s’han venut més de 40.000 euros de comerç just en les botigues de Menorca, on continuen sent l’estrella els productes d’alimentació.

Càritas Menorca

Les persones que participen en els Programes d’Ocupació i Economia Social són persones que travessen multitud de dificultats, que parteixen d’una situació de desavantatge i s’enfronten a un mercat laboral que cada vegada exigeix més i ofereix menys. Així i tot, aquestes persones continuen acudint i esforçant-se a millorar la seva formació, les seves competències i les seves estratègies de recerca d’ocupació.

Seguint amb la nostra raó de ser, apostem per:

L’economia que ESCOLTA I, així, atén les necessitats de persones treballadores i consumidores i empreses.

L’economia que CUIDA S’ocupa de les persones i les seves condicions de treball al mateix temps que cuida el medi ambient.

L’economia que SUMA És l’economia del bé comú i la cooperació, la que suma beneficis per a les persones.

L’economia que CANVIA Una economia que és transformadora tant en el personal com en el col·lectiu.

Suports

Els nostres projectes són una realitat gràcies també al suport del Fons Social Europeu, Govern Illes Balears, Consell Insular de Menorca, Inditex, Bankia, Endesa i Soib Illes Balears.

Una de cada cinc persones que van participar l’any passat en un programa d’ocupació de Càritas van aconseguir treball


Càritas va acompanyar en tota Espanya a més de 57.000 persones per a millorar el seu perfil laboral

Va invertir 98,7 milions d’euros, un 13% més que l’any anterior en iniciatives d’economia solidària

En vespres de la celebració del Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors, Càritas Espanyola ha presentat el seu informe anual d’Economia Solidària per a donar compte de l’activitat desenvolupada durant 2021 en un context marcat per la creixent inestabilitat i precarietat del mercat laboral. La presentació ha comptat amb la presència de Natalia Peiro, secretària general de Càritas Espanyola; Rubèn Requena, tècnic de l’equip d’Economia Solidària i Carolina Santeliz, participant del programa d’Ocupació de Càritas Àvila.

En un dels pitjors anys de la crisi social i econòmica provocada per la pandèmia de Covid-19, Càritas va aconseguir acompanyar a 57.233 persones, de les quals 12.677 (una de cada cinc) van aconseguir accedir a un lloc de treball. Malgrat un escenari plagat de dificultats, els programes d’ocupació van obtenir millorar quatre punts percentuals la seva taxa d’inserció, en passar del 17% de 2020 al 21% l’any passat.

Descàrrega l’informe aquí

Càritas va dedicar l’any passat 98.774.151 euros a totes les seves iniciatives d’economia solidària (programes d’ocupació, empreses d’inserció, comerç just). La suma és un 13 % superior a l’any anterior (gairebé 13 milions d’euros més). D’aquest total, 31,7 milions van ser destinats concretament a itineraris d’inserció sociolaboral.

“Amb 31,7 milions d’euros vam assolir que gairebé 12.000 persones trobessin ocupació, és a dir, que ens ha costat de mitjana uns 2.500 euros que una persona accedeixi al mercat laboral, guanyi en autonomia, cobreixi les seves necessitats, deixi de percebre prestacions i passi a pagar impostos. No és despesa, és inversió. Amb aquests fons a més, vam atendre altres 45.000 persones amb les quals treballem en diferents àmbits de la seva vida per a tractar que, com més aviat millor, accedeixin també a una ocupació”, va explicar Rubèn Requena, tècnic de l’equip d’Economia Solidària.

L’economia que vols
L’economia que escolta, cuida, suma i canvia

Empreses d’inserció

Amb l’objectiu de contribuir a la construcció de l’economia solidària i d’atendre les necessitats de les persones en situació de desavantatge social, Càritas va comptar en 2021 amb 67 iniciatives relacionades amb empreses d’inserció, centres especials d’ocupació i empreses socials, que van generar 2.225 llocs de treball. La majoria de les seves 252 línies de negoci estan relacionades amb l’activitat tèxtil (38,6%), la gestió ambiental i de residus (19,7%), la neteja (7,5%), el transport i missatgeria (5,9%) i la restauració i servei d’àpats (4,3%).

“Aquestes iniciatives tenen la finalitat de millorar l’ocupabilitat dels participants i són una oportunitat per a milers de persones per a formar-se i adquirir competències mentre treballen. Podem dir amb tranquil·litat que Càritas és la promotora més gran d’empreses d’inserció d’Espanya”, va comentar Requena.

El perfil dels participants en els programes d’ocupació es manté similar a anys anteriors: la majoria són dones (63%), de més de 45 anys (37%), amb estudis bàsics (46%). Les persones procedents d’altres països són lleugerament superiors a les nacionals (53%).

“Darrere d’aquest perfil, es donen multitud de situacions aïllades o que se sumen i que cal anar superant per a aconseguir l’objectiu d’inserció laboral. Es tracta de persones sense tot just competències digitals i amb dificultats d’aprenentatge en alguns casos. També tenen una escassa experiència laboral i greus mancances socioeconòmiques, fins i tot en molts casos tenen dificultats amb l’idioma i baixa autoestima, per la qual cosa és necessari articular una atenció integral que ajudi a superar les dificultats que els allunyen del mercat laboral”, va assenyalar Requena.

Durant l’any passat, Càritas va invertir en aquestes accions que generen ocupació protegida 66,5 milions d’euros, gairebé 9,4 milions més que l’any anterior. D’aquest import, el 78% va procedir de la facturació per vendes, que va ser de 52,1 milions d’euros.

Comerç just

Les accions de comerç just desenvolupades en 25 Càritas diocesanes han suposat a més una inversió de 584.625 euros dels quals es van aconseguir recuperar 538.799 de la facturació per venda de productes (92%).

Aquesta xarxa compta amb 34 botigues i 66 punts de venda repartits per tota Espanya, que funcionen no sols com a llocs de comercialització de productes, sinó que generen espais de sensibilització perquè els consumidors visibilitzin les persones i processos que hi ha darrere de cada producte i contribueixin a fomentar un consum responsable.

Càritas, a més, acompanya a grups de productors i cooperatives en països en els quals l’organització és present des del seu model de cooperació fraterna, treballant en xarxa i en aliança amb altres actors del moviment de comerç just en l’àmbit local, estatal i internacional.

Finances ètiques

Càritas aposta a més de manera decidida per un model de finances que vagi més enllà de la rendibilitat econòmica. “Les finances ètiques garanteixen als estalviadors que els seus diners s’inverteix en projectes que busquen el desenvolupament de les persones, afavoreixen la redistribució de la riquesa i protegeixen el medi ambient”, va indicar Requena.

El sistema financer es mou en funció de les decisions que prenen persones que trien on volen invertir els seus diners sense pensar moltes vegades en les conseqüències que aquesta decisió té per a unes altres. Per això, informar-se i triar alguna de les opcions que ofereixen les Finances Ètiques poden ser un dels instruments amb major capacitat de transformació de la societat.

Dins d’aquesta línia de treball: 43 entitats de Càritas col·laboren amb entitats financeres que fan compatibles la rendibilitat econòmica amb la consecució d’objectius socials i mediambientals.

“Les dades de la Memòria d’Economia Solidària que avui presentem ens demostren que és possible una economia centrada en la persona. Des de Càritas treballem per a ser testimoniatge d’un model econòmic que recuperi el sentit original de l’economia com a eina d’organització dels recursos, al servei de totes les persones per a satisfer les seves necessitats i aconseguir el seu benestar, garantint els seus drets i la cura del planeta”, va assegurar Natalia Peiro.

L’Equip Directiu de Càritas Diocesana de Menorca nomena a Antoni Aguiló i Maite Trigueros nous gerent i responsable d’administració, respectivament, de MESTRAL INSERCIÓ I MEDI AMBIENT SLU

La iniciativa pretén consolidar tot el projecte Mestral com a empresa d’inserció a fi d’incrementar les possibilitats laborals de les persones en situació o en perill d’exclusió social a Menorca i enfortir i cohesionar les diferents àrees d’economia social de l’entitat.

Maó. 28/03/22

Mestral Inserció i Medi Ambient SLU (MIMA), nascuda el curs 2007-2008 continua essent la única empresa d’inserció sociolaboral de Menorca, que té a Càritas Diocesana de Menorca per únic accionista, amb una clara vocació per a la creació de llocs de feina d’inserció per a persones en situació o risc d’exclusió i la tasca d’ajudar als menorquins en els objectius medioambientals de la reutilització i el reciclatge de roba i d’aparells elèctrics i electrònics.

En els últims anys Càritas ha anat traspassant línees de treball d’economia social a MIMA. En primer lloc va ser l’adquisició de la nova nau Mestral Maó, al Polígon IV Fase de Maó, a fi de deixar disponible per a MIMA l’antiga nau Mestral de la carretera de l’aeroport, després de l’incendi del TIV el 2017. A continuació vam traspassar el taller de Roba a MIMA, i a l’exercici de 2021 va ser el traspàs de les botigues de Mestral de Bastió de Maó, Vila Juaneda de Ciutadella, i també de Ferreries i Es Mercadal.

Per aquest motiu des de Càritas Diocesana s’aposta ara per traspassar a dos puntals del mateix equip directiu, n’Antoni Aguiló i na Maite Trigueros, perquè siguin els gestors principals de l’empresa d’inserció, com a nou gerent i responsable d’administració, respectivament, amb l’objectiu d’incorporar, en els pròxims mesos, els tallers prelaborals de Mestral Ciutadella i de Mestral Maó, així com també el projecte Arbres d’Algendar a MIMA.

Per suposat, l’objectiu és la consolidació de totes les línees de treball existents, així com els llocs de feina d’estructura i també d’inserció, i amb la mesura que sigui possible i es donin noves oportunitats, créixer en línees d’inserció tal i com ja es va estudiant des de fa mesos.

A nivell d’organigrama n’Antoni Aguiló, ara nou gerent de l’empresa d’inserció, continuarà com a membre de l’equip directiu de Càritas com a coordinador d’Economia Social. Per la seva part, na Maite Trigueros, després d’una llarga trajectòria com a membre de l’equip directiu de Càritas Menorca, ara centrarà la seva tasca en l’administració de MIMA. Des de l’Equip Directiu volem agraïr a na Maite Trigueros l’esforç i el bon treball de tots aquests anys, així com la predisposició a assumir aquest nou repte laboral.

El càrrec de Coordinador/a d’Administració i del Serveis Generals de Càritas Diocesana de Menorca serà assumit per una nova persona a través d’una convocatòria laboral oberta.

Moda re-, de Càritas, va recollir 41 milions de quilos de roba de segona mà en 2021 i va aconseguir els 1.136 llocs de treball

Aquesta xifra representa més del 40% del total recollit a Espanya, i confirma a Moda re- com l’operador més gran en la recollida i preparació per a la reutilització i el reciclatge de roba usada a Espanya.

Aquesta activitat ha permès augmentar la xifra fins a les 1.136 persones contractades, i en aquest 2021, la seva aposta per la reutilització, s’ha concretat amb l’obertura de 28 noves botigues en tota Espanya.

Moda re-. 17 de març de 2022. A través d’una xarxa de 6.509 contenidors, Moda re-, la Cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre impulsada per Càritas, va recollir 40.853.255 quilos de tèxtil emprat en el 2021, una xifra que representa més del 40% del total recollit a Espanya i que ha permès recuperar els nivells de recollida previs a l’inici de la pandèmia. Aquestes dades converteixen a Moda re- no sols en l’operador més gran d’Espanya, sinó en un dels principals de tot el sud d’Europa.

Es preveu que tant l’aplicació d’una nova normativa relativa a residus, com l’augment de la conscienciació ciutadana farà créixer les xifres de recollida, per la qual cosa Moda re-, continuant amb el seu objectiu de donar el millor tractament a la roba usada per a la seva reutilització i reciclatge s’està adaptant a les noves necessitats amb una ampliació de la seva flota de recollides, introduint la sensorització en totes les fases del procés i liderant al costat dels més importants fabricants espanyols el procés de reciclatge de la roba que no pot ser reutilitzada a noves fibres.

La consolidació del projecte ha permès al llarg de l’any 2021 obrir 28 noves botigues Moda re- i 9 nous corners en els hipermercats Alcampo, tancant l’any amb un total de 160 punts de venda socials i solidaris —118 espais Moda re- i 42 “espais amb Cor”—. Avui les botigues Moda re- tenen presència en 79 ciutats i en la gairebé totalitat de comunitats autònomes.

Al llarg de l’any 2021, milers de persones sense recursos han adquirit a les botigues Moda re- d’una manera totalment normalitzada i sense cap cost per la seva part 209.000 peces, a les quals s’haurien d’afegir els centenars de milers de peces donades a través de la xarxa de robers de Càritas.

El nostre impacte sociolaboral

La prioritat de Moda re- és situar a la persona en el centre de la seva activitat a través de la generació del major nombre possible de llocs de treball d’inserció i d’un lliurament social dignificat.

Així, les xifres del projecte revelen que durant el 2021, es va aconseguir la xifra de 1.136 llocs de treball, dels quals 603 estaven ocupats per dones i el 48% del total de llocs estava reservat a persones en situació o risc d’exclusió social.

Aquests itineraris sociolaborals permeten a la persona adquirir els coneixements i experiència necessaris per a poder fer el salt al món laboral normalitzat després d’acabar el seu període d’inserció en Moda re- —més del 60% accedeixen posteriorment a una ocupació—. Pel que fa a aquest aspecte i per a assegurar l’èxit dels seus participants, Moda re- va invertir l’any passat més de 50.000 hores en formació i acompanyament individualitzat per a aquest col·lectiu.

El destí del recollit

Moda re- està profundament compromesa amb la transformació sostenible i ecològica de la nostra societat, és per això que el 100% del residu tèxtil recollit s’aprofita, aconseguint l’objectiu d’abocament zero —res es diposita en abocadors—. En 2021, el 63,33% de les peces classificades en les plantes integrals situades a Barcelona, Bilbao i València, han estat reutilitzades. Una part d’elles són donades i posades a la venda a les nostres botigues Moda re- amb la finalitat d’allargar la seva vida útil i així evitar la sobreproducció i el consum de nous teixits.

També hi ha una altra part que es destina a reutilització en altres països. Per a això la cooperativa participa, entre altres projectes, en TESS (Tèxtils with Ethical Sustainability and Solidarity), l’entitat sense ànim de lucre creada en 2016 amb la visió de cercar la millor sortida ètica per a la reutilització internacional dels productes tèxtils.

L’any 2021, ha representat un pas important en l’aposta de Moda re- pel reciclatge d’alt valor afegit, ja que la posada en marxa del sistema FIBERSORT, de classificació de peces per composicions, ha permès que Moda re- en aliança amb els grans operadors del sector tèxtil com Inditex, o filatures com a Tèxtil Santanderina o Recover de Filatures Ferre, se situés al capdavant de la innovació en aquest sector.

Sobre Moda re-

Moda re- és la Cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre impulsada per Càritas, que emmarcada dins de l’Economia Social i Solidària, es dedica a la gestió del cercle complet de la roba usada: recollida, reutilització, reciclatge, donació i venda.

L’entitat està formada per 82 socis —42 entitats de l’economia social i 40 Càritas Diocesanes de tota Espanya—, els qui gestionen en l’àmbit territorial el residu tèxtil. L’esforç conjunt fa possible que Moda re- sigui un dels projectes de reutilització i preparació per al reciclatge amb major projecció a escala europea.

Aquest projecte tèxtil es basa en una economia circular que genera un triple impacte:

Impacte soci laboral, amb la creació de llocs de treball sostenibles, amb especial atenció als col·lectius en risc d’exclusió.
Impacte mediambiental, donant a la roba recollida el millor tractament possible, respectant la jerarquia de residus.
Impacte social, amb la dignificació del lliurament social mitjançant la creixent utilització de les botigues Moda re-, per a aquesta finalitat.

Mestral forma cada any 45 persones en risc d’exclusió social amb el suport de la Conselleria d’Afers Socials

El projecte d’economia social i solidària de Càritas Diocesana Menorca prepara en els oficis de fusteria, reparació de bicicletes, agricultura ecològica, atenció al públic i tractament de residus

\ L’entitat forma també en competències

Càritas Diocesana de Menorca impulsa, a través de Mestral, el seu projecte d’economia social i solidària, la inserció sociolaboral de persones en situació o risc d’exclusió social mitjançant activitats de reutilització i reciclatge. Es duu a terme a través de sis tallers: de fusteria, restauració de bicicletes, agricultura ecològica dedicada a arbres autòctons, dos tallers prelaborals d’atenció al públic especialitzats en botiga i magatzem, i el de tractament de residus electrònics i tèxtils. Els usuaris hi són derivats des del servei d’orientació laboral de Càritas. La formació és personalitzada i els usuaris són de diferents edats, orígens i cada un «amb diferents motxilles», com apunta Antoni Aguiló, coordinador de projectes d’economia social de Càritas Diocesana de Menorca.

En total, 45 persones participen anualment en el total de sis cursos que l’entitat ofereix.

Se’ls ensenya l’ofici per part d’un monitor de taller, però també se’ls fa una educació transversal en idiomes, noves tecnologies, en igualtat i medi ambient, etc. per part de l’educadora social de l’entitat, que és Majo Casasnovas. «Són persones amb risc d’exclusió social, que fa poc que han arribat a Menorca o menorquins en situació d’exclusió», apunta ella. «Que els tanquin portes, que els diguin no a tot, a això és al que tenen por, i a mesura que anam avançant els demostram que no passa res, que ens podem equivocar, clar que trobarem portes tancades, però hi haurà una finestra oberta», reflexiona l’educadora. «Nosaltres feim acompanyament, tant físic com emocional: una persona se supera quan se sent acompanyada, quan veu que hi ha un estaló al costat. I és quan veuen que estan en grup, que hi ha altra gent que està en la seva mateix situació o en altres de més greus, que agafen força i se senten acompanyats i van avançant. Ells mateixos s’empoderen, i això els ajuda també a obrir-se», explica Majo Casasnovas.

Santi Saurina, el monitor del taller de fusteria que ofereix Mestral, explica del seu alumne que «és un al·lot que es veu que ha passat per mals moments i ara, aquí, veu que té una oportunitat. Està molt motivat i la vol aprofitar. Quan t’ajuden a fer un a cosa i veus que et dona resultats, en surts positiu i t’ajuda a obrir-te camí. La fusteria, com que és un ofici molt extens i obert, et pot oferir molt. Quan veus que has aconseguit fer una peça bé, et motiva i en vols més», explica.

Segons Antoni Aguiló, coordinador dels projectes d‘economia social Mestral, que impulsa Càritas Diocesana Menorca, «intentam que es preparin per a un lloc de feina; de fet a Menorca no hi ha formació reglada de fusteria, per tant, donam una sortida a les necessitats que hi ha al mercat. Però també intentam que aprenguin competències socials, personal, de puntualitat, de neteja, els ajudam a començar a preparar currículums, a fer entrevistes de feina…. És a dir, els preparam, a banda de l’ofici pròpiament dit, a poder-se incorporar en el mercat laboral ordinari».

Els sis tallers de Mestral són un projecte finançat a través de la casella solidària del 0’7% de l’IRPF Social que impulsa la Conselleria d’Afers Socials i Esports.

TROBADA DE LES EMPRESES D’INSERCIÓ I PROGRAMES D’ECONOMIA SOLIDÀRIA DE LES CÀRITAS BALEARS

Inserció laboral de persones en situació d’exclusió. El treball en xarxa incrementa les “oportunitats”.

La coordinació, el treball en xarxa i la col·laboració són tres elements essencials en la nostra manera de fer les coses, anar teixint relacions, aprenentatges, complicitats que ens ajudin a avançar i construir espais comuns, que sumin a les nostres iniciatives i objectius principals; la cura de les persones, del medi ambient i la transformació cap a models d’economia més humans i sostenibles.

Responsables de les empreses d’inserció promogudes per les Càritas de Balears s’han reunit a Eivissa, Eines per Inserció de Càritas Mallorca, Càritas Eivissa i Mestral Inserció i Medi Ambient de Càritas Menorca, són iniciatives que promouen l’ocupació entre persones en situació o risc d’exclusió social, amb programes d’aprenentatge, formació i acompanyament social.

Des de Càritas posem èmfasis en els processos de construcció d’aquests espais de trobada i acció comuna, que ens permeten abordar nous desafiaments amb l’esforç conjunt i són punt de partida per a millorar el nostre treball i acompanyament a les persones.

El Consell Insular i Càritas signen un conveni per a la col·laboració en la realització de tallers d’inserció sociolaboral

El Consell Insular, a través del departament de Benestar Social, ha signat recentment un conveni de col·laboració amb Càritas Diocesana de Menorca per un import total de 65.000 € per a la col·laboració en la realització de tallers d’inserció sociolaboral adreçats a les persones en situació de risc o d’exclusió social, a més d’aquelles que es troben en una situació administrativa irregular.

Aquest conveni s’ha donat a conèixer aquest matí en el marc de la visita que la consellera de Benestar Social, Bàrbara Torrent, acompanyada per la regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de Ciutadella, Laura Anglada, el director de Càritas, Gabriel Pons i els coordinadors d’Inclusió Social i d’Economia Solidària de Càritas, Mar Pons i Antoni Aguiló, han realitzat a Càritas. D’aquesta manera, han pogut conèixer i veure el funcionament de les instal·lacions on l’entitat porta a terme aquests tallers en el municipi de Ciutadella.

Durant la visita, la consellera de Benestar Social, Bàrbara Torrent, ha afirmat que “gràcies a entitats com Càritas l’administració pot arribar a portar a terme actuacions que d’altra manera no seria possible. Aquest n’és un clar exemple. En un moment de grans dificultats socials i econòmiques marcades pels efectes de la Covid-19, resulta més imprescindible que mai el paper que les entitats com Càritas estan portant a terme per continuar promovent la inclusió social de tots els col·lectius”.

La consellera ha manifestat també que “la nostra prioritat és continuar oferint el nostre suport als col·lectius que es troben, malauradament, en situació de pobresa o de marginació social”. En aquest sentit, “seguim treballant amb Càritas Diocesana de Menorca per dur a terme, de forma conjunta, accions d’acompanyament per afavorir la inserció sociolaboral d’aquestes persones”.

Concretament, es combinarà actuacions d’informació, orientació, formació ocupacional i d’acompanyament, i organització de tallers per fomentar l’adquisició d’hàbits, actituds i competències personals i laborals bàsiques fonamentals i prèvies per a una futura inserció social i laboral. Per exemple, s’ofereixen places en els tallers de cuidadors d’ajuda a domicili, de cuina, de fusteria o de roba, entre altres.

“Les Càritas de Balears amb l’Economia Solidària com a model de transformació social”

“Les Càritas de Balears amb l’Economia Solidària com a model de transformació social”

Trobada de l’Economia Social i Solidària de Càritas Balears.

Reunió dels equips d’Economia Social i Solidària de les Càritas de Balears, aquesta trobada suposa un pas més en el treball de la nostra xarxa realitza per l’economia social, amb el principal objectiu de l’acompanyament a les persones, la promoció d’ocupació i la cura del nostre entorn mitjançant la gestió de residus.

Aposta de Càritas per un altre model més sostenible

Les Càritas Regionals, aposten per aquest model d’economia circular i socialment compromesa amb la gestió del residu tèxtil, i altres iniciatives, en empreses d’inserció que promouen l’ocupació entre persones en situació o risc d’exclusió social, amb programes d’aprenentatge, formació i acompanyament social.

Jornades com la d’ahir ens permeten compartir experiències, dubtes i conèixer els projectes de la resta d’illes, a més d’enfortir el nostre treball conjunt i posar la nostra mirada, sobretot en nous models d’economia que estiguin al servei de les persones i permetin la transformació social cap a realitats més justes i sostenibles.

Trobada a Menorca

Representants de Càritas Mallorca i Càritas Eivissa, han pogut visitar l’empresa d’inserció, Mestral Inserció i Medi Ambient, els tallers prelaborals Mestral, a més de la botiga solidària en el centre de Ciutadella. (C/ VilaJuaneda).

Gràcies a totes i tots per la visita, és inspirador tenir aquests moments de reflexió, per compartir els nostres coneixements i experiència, que ens permeten millorar i afrontar nous reptes.

Coneixes els serveis que ofereixen les empreses d’inserció de les Illes Balears?

Coneixes els serveis que ofereixen les empreses d’inserció de les Illes Balears? I el seu impacte econòmic i laboral?

REAS Balears edita una publicació sobre els serveis que ofereixen, així com sobre els seus resultats econòmics i laborals de 2020.

Volem posar de manifest així la contribució de les empreses d’inserció als Objectius de Desenvolupament Sostenible, els retorns econòmics que generen i la creació de llocs de feina per a col·lectius vulnerables.

Les empreses, entitats i administracions públiques poden contribuir a la consolidació de la seva activitat en favor de la inclusió social contractant els serveis que ofereixen en sectors d’activitat com el tractament de residus, gestió de parcs verd i recollides domiciliàries, neteja d’espais, jardineria i manteniment, serveis auxiliars administratius i serveis de porteria i control d’accés.Amb la crisi econòmica i social provocada per la pandèmia, la contractació dels serveis de les empreses d’inserció suposa una mesura en favor de la inserció de persones en situació o risc d’exclusió social que permet contribuir a una reactivació econòmica atenta a les especials necessitats d’inserció dels sectors més vulnerables.

La publicació s’ha editat amb els ajuts pel foment i difusió de l’economia social de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern de les Illes Balears.

Les Empreses d’inserció de les Illes Balears són- Promogudes per Fundació Deixalles: Deixalles Serveis Ambientals, Triam de Tot i Deixalles Inserció i Triatge- Promoguda per Càritas Diocesana de Mallorca: Eines x Inserció- Promoguda per Projecte Home Balears: BenFet Serveis– Promoguda per Càritas Menorca: Mestral – Economia Social i Solidària

Informació Empreses Inserció Balears i Memòria social i econòmica.