CREIX L’ACTIVITAT DE LES EMPRESES D’INSERCIÓ DE LES ILLES BALEARS

Les dades de l’activitat de les empreses d’inserció de les Illes Balears posen de manifest el creixement de la seva activitat, tant en volum d’ingressos com de creació de llocs de feina.

La memòria de 2023 de les empreses d’inserció recull les dades de 5 empreses d’inserció i d’economia solidària actives associades a la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears):

  • Benfet Serveis i Manteniment, promoguda per Projecte Home Balears
  • Deixalles Inserció i Triatge, promoguda per Fundació Deixalles
  • Deixalles Serveis Ambientals, promoguda per Fundació Deixalles
  • Eines x Inserció, promoguda per Càritas Mallorca
  • Mestral Inserció i Medi Ambient, promoguda per Càritas Menorca

Les empreses d’inserció tenen per objecte la integració i la formació sociolaboral de persones en situació o risc d’exclusió social com a trànsit a l’ocupació ordinària, a través de la realització d’itineraris d’inserció personalitzats mitjançant activitats econòmiques de producció de bens i serveis.

Les activitats econòmiques que desenvolupen les empreses d’inserció a Mallorca, Menorca i Eivissa són:

Benfet Serveis i Manteniment (Mallorca)Jardineria, neteja i gestió de mercadets
Deixalles Inserció i Triatge (Mallorca)Gestió de personal per al tractament de residus
Deixalles Serveis Ambientals (Mallorca i Eivissa)Recollida i tractament de mobles, electrodomèstics i roba, i gestió de deixalleries Fabricació d’articles d’upcycling i confecció de peces de vestir i complements Neteja, conservació i manteniment Serveis de personal
Eines x Inserció (Mallorca)Recollida, tractament i comercialització de roba recuperada
Mestral Inserció i Medi Ambient (Menorca)Recollida i comercialització de mobles, electrodomèstics i roba Fabricació i reparació de mobles i bicicletes Viver ecològic, productes de comerç just i escola de restauració

Les dades més representatives de l’activitat de les empreses d’inserció de les Illes Balears en 2023 han estat:

DADES ECONÒMIQUES

Ingressos:

  • Ingressos conjunts de 5.286.469 €, amb un increment del 18% en relació a 2022, dels quals el 85% corresponen a facturació per serveis i el 15% a subvencions.

Retorn econòmic a les administracions:

Les empreses d’inserció permeten que persones passives perceptores de prestacions passin a ser cotitzants actives, generant un retorn econòmic en forma d’impostos i cotitzacions (Seguretat Social, IRPF, IVA i altres impostos) i d’estalvis en prestacions.

  • Retorn econòmic conjunt a les administracions de 1.916.511 €, amb un increment del 38% en relació a 2022, la qual cosa suposa un 222% de les subvencions públiques rebudes.
  • El retorn social anual mitjà per persona treballadora d’inserció a jornada completa és de 11.408 €, del qual el 47% corresponen a les cotitzacions de l’empresa a la Seguretat Social i el 35% a l’IVA.

DADES SOCIALS

  • 225 llocs de treball, dels quals 168 amb contracte d’inserció, amb un increment del 34% en relació a 2022.
  • 25 persones que han finalitzat el contracte o l’itinerari d’inserció s’han inserit en el mercat laboral ordinari (el 54%).

Aquestes dades posen de manifest que els itineraris d’inserció que desenvolupen les empreses d’inserció amb les seves activitats econòmiques són una eina útil en favor de la inserció laboral de persones en situació de dificultat, contribuint a la cohesió social.

Per a més informació:

Contacte: Antoni Aguiló (Mestral Inserció i Medi Ambient): 682 854 991

Documentació adjunta:

Memòria empreses d’inserció Illes Balears 2023 i cartes de serveis

Trobada Confederal d’Economia Social de Càritas: “Reptes del present i del Futur”

Els passats 28,29 i 30 de maig es va celebrar a la Casa San José d’El Escorial, Madrid, la Trobada Confederal d’Economia Social “Reptes del present i del Futur”. La trobada estava dirigida a agents de l’Economia Social de Càritas, principalment empreses d’inserció, centres especials d’ocupació i altres empreses socials. El triple objectiu de la trobada era compartir experiències, ampliar informació sobre temes d’interès comú i identificar els reptes i oportunitats del moment actual de l’Economia Social.

Taula inaugural de la trobada: Natalia Peiro, Juan Antonio Pedreño – Sra. Amparo Merino Segovia i Rafael López

La trobada va començar amb una taula inaugural a càrrec de Natalia Peiro, Secretària General de Càritas Espanyola, Juan Antonio Pedreño , President de la Confederació Empresarial Espanyola d’Economia Social (CEPES), i Sra. Amparo Merino Segòvia, Secretària Estat Economia Social. Va ser moderada per Rafael López , President de Faedei / Federació d’Associacions Empresarials d’Empreses d’Inserció.

Després de la benvinguda a les persones participants, Natalia Peiró va destacar l’avanç que havia experimentat l’Economia Social en Càritas generant ocupació per a persones en situació d’exclusió, que no poden accedir al mercat laboral ordinari. En 2023 s’han creat 1.543 llocs d’inserció, 2.348 persones han millorat la seva ocupabilitat i 405 persones han accedit al mercat laboral després del seu pas per aquestes iniciatives d’economia social. Per part seva, la Secretària d’Estat Economia Social, Sra. Amparo Merino, va manifestar l’interès del Govern per visibilitzar i fer valdre amb totes les seves forces l’Economia Social. Com a mostra d’això, va afirmar, el Ministeri ha creat aquesta secretaria d’Estat, ha posat en funcionament el consell de foment de l’Economia Social i han aprovat Estratègia Espanyola d’Economia Social 2023-2027, a més de l’Avantprojecte de Llei. En l’àmbit europeu, Espanya ha liderat un any, primera resolució de Nacions Unides impulsada pel nostre país. “Hem avançat molt, però queda molt per fer”, va concloure. El President de CEPES, Sr. Juan Antonio Pedreño, també va destacar el moment tan important que està experimentant l’Economia social i els valors que identifiquen a aquest model empresarial, que constitueix un complement fonamental i necessari al sistema econòmic tradicional, que posa en el centre a les persones i al benestar col·lectiu.

Daniel Rodríguez, de la Fundació Foessa, durant la seva presentació.

Taula Context: La jornada va continuar amb una Mesa Context, moderada per Xaro Castelló, de la Fundació Tots Units de Càritas Sogorb Castelló. Daniel Rodríguez de Blas, de la Fundació FOESSA, va fer una interessant exposició sobre com tenir un treball ja no és garantia de benestar, a causa de factors que han anat sorgint en el mercat laboral que afecten sempre les capes més desfavorides de la nostra societat. Una de les conclusions més a tenir en compte és que, a pesar que tenim menys taxa d’atur, les dades conclouen en què l’ocupació ja no protegeix. Desocupació de llarga durada, parcialitat no desitjada, treballadors pobres -1 de cada 3 persones pobres tenen ocupació- o el fet que 2,5 milions de persones són pobres malgrat treballar són dades reveladores d’una nova situació laboral que demana buscar nous horitzons.

Manuel Alegre, Professor Dret del Treball de la Universitat de València, es va centrar en el context legal de l’Economia Social i Elena Novillo Coordinadora de l’àrea Economia Social i Solidària d’Economistes sense Fronteres en el context econòmic, analitzant els reptes i desafiaments de les empreses d’inserció. Al·ludint també a l’Estratègia Espanyola d’Economia Social 2023-2027 com una gran oportunitat, va fer un recorregut pels sectors estratègics i emergents del mercat laboral, el qual, continua sent precari i amb un alt percentatge de temporalitat i parcialitat.

La trobada va transcórrer el dimecres 29 de maig amb la intervenció d’Eduardo Ortega, responsable d’Economia Social de Càritas Espanyola, que va presentar els Reptes de l’Informe d’Economia Social 2023, amb diverses propostes d’anàlisis i reflexió sobre els llocs d’inserció i les persones que els ocupen, els sectors que generen més ocupació, la situació posterior de les persones que han realitzat itinerari en aquestes empreses, motius de desocupació després de finalitzar el seu itinerari o la dependència de les subvencions entre altres temes. La seva intervenció va donar pas a un torn de treball de reflexió per grups.

Grups de reflexió: Un total de 7 grups van estar treballant i elaborant conclusions sobre diferents temàtiques entorn de l’Economia Social: Perfils de les persones. Ocupabilitat o productivitat. Durada de l’itinerari versus durada del contracte. Causes de la no finalització de l’itinerari. Incorporació al mercat laboral ordinari. Equilibri en temps que es destina a la formació i a la producció. Contractació pública i reserva de mercat, entre altres. Posteriorment, va haver-hi una posada en comú de tots els grups i elaboració de conclusions.

Espai de formació i diàleg. Moderat per Toni Aguiló, Coordinador d’Economia Social de Càritas Menorca, va comptar amb les intervencions de José Manuel Pérez, Cap Servei de la Subdirecció General Polítiques Actives. I María Segurado, de l’Equip Incidència de Càritas Espanyola que es va centrar en els aspectes relacionats amb estrangeria.

Experiències Significatives. Espai moderat per Eduardo Ortega (Economia Social Càritas Espanyola) en el qual els i les presents van poder conèixer diferents aspectes de quatre iniciatives triades a càrrec dels seus representants: Alicia Dalt de Gizartelur , empresa d’inserció promoguda per Càritas Bilbao. Jordi Tarridas, de Ecosol, empresa d’inserció de Càritas Girona. Antonio Costa, de l’empresa d’inserció A todo Trapo de Càritas Zaragoza i Eva Rabasco d’Eh Laboras ! (CD Múrcia).

Una altra economia és possible?: En aquest espai que va precedir a la clausura i que va ser moderat per Dalila Robayo – Gerent de Carinsertas (Càritas Huesca), es van revisitar conceptes inspiradors com l’Economia del Bé Comú, de la mà de Paco Álvarez (Associació Espanyola Economia del Bé Comú) amb al·lusions al seu fundador, Christian Felber, que ens va recordar a tots els presents els valors d’aquest model d’economia basats en la dignitat humana, la solidaritat, la cooperació i la responsabilitat ecològica.

Félix Miguel Sánchez, Director de l’Àrea d’Acció Social de Càritas Espanyola i Ana Heras, coordinadora de l’equip d’Economia Solidària, resumeixen les conclusions de la jornada.

Per part seva, Lucas Hunter, d’Empreses amb propòsit – BLab Spain va explicar com la seva organització està promovent canvis en el nostre sistema econòmic amb el compromís de tots els actors de la societat per a transformar l’economia global a través de l’empresa, impulsant estàndards per a gestionar l’impacte, certificant, comunicant, promovent polítiques públiques i el treball en xarxa local, regional i global. Carlos de la Figuera de la Fundació Arizmendiarrieta, va parlar del model inclusiu participatiu d’empresa, basat en els valors de la seva organització sorgida de la iniciativa de cristians laics vinculats a l’Experiència Cooperativa de Mondragón.

La trobada va complir amb la seva missió, reforçar els llaços i el compromís de les persones assistents amb l’aposta de Càritas per l’economia social, per les empreses i les iniciatives que generen canvis en les vides de persones que necessiten una oportunitat. Una economia al servei de les persones és possible.

109 persones van accedir al mercat de treball en 2023 gràcies als projectes de Càritas Diocesana de Menorca

737 persones van ser acompanyades pels serveis d’ocupació i economia social. Un 14,79% ha accedit a un lloc de feina.

  • Des de Càritas Menorca s’han invertit 116.891,79 € en accions d’ocupació, 1.737.502,82 € en els programes d’economia solidària (un 5,22% més que en 2022) i 44.548,77 € en la promoció del comerç just

Maó. Maig 2024.-

Durant l’any 2023, els Serveis d’Ocupació i Economia Solidària de Càritas Menorca han proporcionat suport a 737 persones. A través de serveis d’orientació i intermediació laboral, accions formatives i contractes d’inserció oferts per Mestral Inserció i Medi Ambient (MIMA), hem acompanyat a les persones més vulnerables en la seva recerca d’ocupació i en l’enfortiment de les seves capacitats per a ampliar les seves oportunitats en el mercat laboral convencional. Un 14,79% de les persones acompanyades han accedit a un lloc de feina.

Tota aquesta acció ha estat possible gràcies a una inversió de 116.891,79 € en els programes d’ocupació.

Persones

El 64,31% de les persones acompanyades en els recursos d’ocupació de Càritas són dones (474) i el 35,69% homes (263). Els programes d’ocupació de Càritas compten amb un equip tècnic d’acompanyament de 15 persones i 80 voluntaris i voluntàries.

Càritas proporciona una àmplia gamma de recursos dissenyats per a abordar les diverses necessitats individuals i millorar el nivell d’ocupabilitat de cada persona. Això implica augmentar les seves oportunitats d’accedir a un treball i mantenir-lo a llarg termini.

El nostre enfocament es centra en dues àrees principals: Orientació i Intermediació Laboral, i Formació.

En Orientació i Intermediació Laboral, el nostre objectiu és dissenyar estratègies personalitzades per a millorar l’ocupabilitat i guiar a cada individu en la seva cerca activa d’ocupació. Establim connexions entre aquells que cerquen un lloc de feina i les empreses que ho ofereixen, facilitant la intermediació empresarial i la gestió d’ofertes.

Quant a la Formació, adaptem les nostres accions formatives a les necessitats individuals de cada persona i a les oportunitats d’inserció laboral en el mercat local.

A més, promovem l’Economia Solidària mitjançant la creació de llocs de treball d’inserció per a persones en situació d’exclusió. MIMA ofereix un entorn real de producció on les persones poden millorar la seva ocupabilitat, desenvolupant tant les seves habilitats laborals com personals. Les línees de treball de MIMA són la reutilització i el reciclatge de roba, mobles, voluminosos i estris, aparells elèctrics i electrònics, la creació i restauració de mobles, la reparació de bicicletes, la gestió agrícola del projecte Arbres d’Algendar i el Restaurant Escola de Ca N’Aguedet, incorporada aquest passat 2023.

Càritas abraça una visió alternativa de l’economia, una que promogui la sostenibilitat i una vida digna per a tots. Aquesta visió està arrelada en els drets humans, prioritzant la cura del medi ambient i promou un consum responsable, conscient i transformador.

Els principis de l’economia solidària guien cada etapa del procés econòmic: des de l’obtenció de recursos fins a la comercialització i el consum. En cada pas, posem a la persona en el centre de la nostra acció, cercant sempre el benefici comú i la justícia social.

Comerç just

Càritas Menorca és part integral de la Xarxa interdiocesana de Comerç Just, una xarxa compromesa des dels seus inicis a impulsar relacions comercials basades en la justícia social. La nostra missió és transformar les pràctiques injustes del comerç internacional i donar suport a milers de productors i productores desfavorits/des.

A la nostra illa, promovem activament el comerç just a través d’una botiga i 14 punts de venda. Aquests espais no sols són llocs de transacció comercial, sinó també centres de conscienciació que fomenten un consum responsable i crític, destacant les històries darrere de cada producte i les comunitats que els produeixen.

A més de secundar localment, col·laborem estretament amb grups de productors i cooperatives en països on operem mitjançant el nostre model de cooperació fraterna. Aquesta col·laboració en xarxa ens permet treballar al costat d’altres actors del moviment de Comerç Just en l’àmbit local, estatal i internacional. Des de Menorca, mantenim relacions sòlides amb grups productors en zones com Betlem en Terra Santa, construint un pont entre els seus productes i els nostres consumidors i consumidores.

La inversió de Càritas en l’apartat de Comerç Just en 2023 va ser de 36.881,85 euros.

Una de cada cinc persones que va participar en algun itinerari d’inserció sociolaboral de Càritas en 2023 va aconseguir tornar al mercat de treball

Càritas va invertir l’any passat una xifra rècord de 136,8 milions d’euros per a millorar l’autonomia de les persones a través de l’ocupació
• Moda re-, l’empresa d’inserció líder en la recollida i reciclatge de roba de segona mà a Espanya, va generar 1.400 llocs de treball, la meitat per a persones en exclusió

Les persones en risc d’exclusió tenen una taxa d’atur set vegades superior a la resta de la població activa. Amb l’objectiu d’ajudar a reduir aquesta bretxa, Càritas va acompanyar l’any passat 68.065 persones en la cerca de treball, un 4,9% més que l’any anterior. Una de cada cinc persones que va participar en alguns dels nostres programes i itineraris va aconseguir reinserir-se en el mercat laboral.

Així ho reflecteix l’informe d’Economia Solidària, que un any més dona compte -amb motiu del Dia Internacional del Treball- de l’activitat desenvolupada per la Confederació en un context marcat per l’increment de la inestabilitat i la precarietat laboral.

Càritas va dedicar l’any passat la xifra rècord de 136,8 milions d’euros a totes les seves iniciatives d’economia solidària (programes d’ocupació, empreses d’inserció, comerç just). La suma és un 16,4 per cent superior a l’any anterior (19,2 milions d’euros més). D’aquest total, 35,3 milions van ser destinats a itineraris d’inserció sociolaboral, que inclouen orientació laboral, intermediació amb empreses i formació i, més de 100 milions a Economia Social. L’economia social, de la qual Càritas és una de les seves grans impulsores, representa a Espanya el 10% del PIB.

Millorar l’autonomia de les persones
“La Confederació està fent una aposta clara per augmentar els projectes d’economia solidària per a ajudar a les persones en situació d’exclusió al fet que recorrin un camí digne cap a la seva autonomia. És cert que aquestes iniciatives vinculades a l’ocupació i a l’economia social requereixen més inversió econòmica, però són més efectives a llarg termini i tenen un efecte més recuperador de la persona”, explica Ana Heras, coordinadora d’Economia Solidària de Càritas Espanyola.

En l’última dècada, Càritas ha aconseguit convertir-se en una de les majors promotores d’empreses d’inserció d’Espanya. Actualment, compta amb 68 iniciatives d’economia social i 265 línies de negoci en diferents sectors econòmics amb una facturació total de 85,8 milions d’euros. Aquestes activitats estan relacionades amb el reciclatge tèxtil, la gestió ambiental i de residus, neteja, transport i missatgeria i restauració. Aquests projectes generen 3.141 llocs de treball, dels quals 2.348 van ser ocupats per persones en situació d’exclusió en 2023.

“Com a societat, cada recurs invertit en programes de capacitació professional i d’accés a l’ocupació comporta un retorn en el mitjà i llarg termini tant des de la dimensió social com des de l’àmbit d’econòmic. A través d’aquests programes, les persones guanyen en autoestima, en reconeixement social i en accés a drets, i a més contribueixen d’un mode actiu al desenvolupament econòmic comú a través de la seva contribució en impostos i en consum”, apunta Ana Heras.

Moda re-, el seu vaixell insígnia
Entre aquestes empreses d’inserció destaca Moda re-, el vaixell insígnia de l’economia social, circular i solidària de Càritas. Moda re- és una cooperativa d’iniciativa social pionera en el tractament del residu tèxtil en el qual s’integren 44 Càritas diocesanes de tot el país. Des de la seva creació en 2020, s’ha convertit en l’operador més gran en la recollida i reciclatge de roba de segona mà a Espanya i un dels principals de tot el sud d’Europa.

“Aquesta iniciativa té un triple impacte social i mediambiental. D’una banda, creem llocs de treball per als col·lectius amb els quals treballa Càritas i que venen derivats dels Serveis Socials municipals. Per un altre, aconseguim prolongar el cicle de vida d’aquesta classe de productes i augmentar el seu reciclatge, evitant que acabi en l’abocador o siguin incinerats i, finalment, dignifiquem el procés d’entrega de roba a les persones en exclusió”, explica Manuel León, gerent de Moda re-.

Cada any passen per les seves plantes 44.000 tones de tèxtil que són recollits a través de 8.038 contenidors d’accés lliure situats en tot el territori. Aquesta xifra representa el 44% de tot el tèxtil que es recull a Espanya. Aquest volum d’activitat genera més de 1.400 llocs de treball, el 55% reservats a llocs d’inserció social per a persones en situació de vulnerabilitat.

«Es tracta de llocs de feina transitoris (entre sis mesos i tres anys) per a millorar el nivell d’ocupabilitat de la persona abans d’ajudar-la a inserir-se en el mercat laboral. De fet, el 30% de les persones que treballen amb nosaltres accedeixen a una ocupació normalitzada després de finalitzar el seu itinerari d’inserció en Moda re-», explica Manuel León.

La roba que es troba en bon estat es reutilitza a través de la seva venda en les més de 141 botigues de Moda re- i de diferents corners situats en grans superfícies en tot el país. “Un dels valors de Moda re- és la seva capil·laritat, ja que els nostres punts de venda estan en més de 100 ciutats espanyoles. Cada vegada que cream una botiga generem ocupació local de la mà de la Càritas local, a més de donar una oportunitat d’accés al consum de roba de segona mà en llocs on encara continua sent un estigma per a moltes persones”, indica.

Aquesta iniciativa ha permès a Càritas convertir els seus tradicionals robers en empreses d’inserció a través de les botigues de Moda re-. “Una marca de fàbrica de les nostres botigues és que permet dignificar l’entrega de roba. Ja no es tracta de preparar un lot, sinó que la persona pugui exercir com a ciutadà i triï la roba que necessita i que pugui fer-ho en un espai totalment normalitzat com són les nostres botigues”, subratlla Manuel León.

Perfil dels participants
El perfil de les persones que van participar al llarg de 2023 en els diferents programes d’ocupació de Càritas es va mantenir similar a anys anteriors: la majoria són dones (64%), de més de 45 anys (39%), amb estudis bàsics (37%). Les persones procedents de països no comunitaris van ser lleugerament superiors a les nacionals (56%).

“Darrere d’aquest perfil es donen multitud de situacions aïllades o que se sumen i que cal anar superant per a aconseguir l’objectiu d’inserció laboral. En moltes ocasions ens trobem amb persones que manquen de competències digitals, presenten dificultats d’aprenentatge, escassa experiència laboral o molts problemes de conciliació familiar, a més de greus mancances socioeconòmiques, dificultats amb l’idioma i baixa autoestima que porta a la desmotivació”, assenyala Ana Heras.

“Tota aquesta realitat -afegeix- ens obliga a articular una atenció integral, molt individualitzada, i amb una metodologia eminentment pràctica, que acceleri i faciliti l’aprenentatge i els ajudi a superar les dificultats que els allunyen del mercat laboral”.

Comerç just
Les accions de comerç just desenvolupades en 23 Càritas diocesanes van suposar a més una inversió de 589.587 euros. Aquesta xarxa compta amb més de 18 botigues i 62 punts de venda repartits per tota Espanya, que funcionen no sols com a llocs de comercialització de productes, sinó que generen espais de sensibilització perquè els consumidors visibilitzin les persones i processos que hi ha darrere de cada producte i contribueixin a fomentar un consum responsable.

Finances ètiques
Càritas aposta a més per un model de finances que vagi més enllà de la rendibilitat econòmica. El sistema financer es mou en funció de les decisions que prenen persones que trien on volen invertir els seus diners sense pensar moltes vegades en les conseqüències que aquesta decisió té per a unes altres. Per això, informar-se i triar alguna de les opcions que ofereixen les Finances Ètiques poden ser un dels instruments amb major capacitat de transformació de la societat.

Dins d’aquesta línia de treball: 43 entitats de Càritas col·laboren amb entitats financeres que fan compatibles la rendibilitat econòmica amb la consecució d’objectius socials i mediambientals.

“Quan ens referim a l’economia solidària, pensem en un mercat laboral amb valors, en un sistema de finances ètiques, en un comerç just i un consum responsable. Sabem que l’abast actual d’aquestes iniciatives és insuficient, gairebé testimonial, però evidència que com a societat podem autoexigir-nos una ètica en tot el que afecta l’economia. Una economia que escolta, que cuida, qu

Les empreses d’inserció d’Illes Balears s’agrupen en l’associació AIBEI per a defensar els seus interessos i afavorir la seva visibilitat i representació

AIBEI està integrada com a soci territorial en la federació estatal FAEDEI
AIBEI estrena pàgina web per a donar a conèixer la seva tasca a la societat

L’Associació Illes Balears Empreses d’Inserció (AIBEI) agrupa cinc empreses d’inserció i d’economia solidària d’Illes Balears, amb la missió de representar-les, defensar els seus interessos i donar-los visibilitat.

Es pretén així afavorir la tasca de les empreses d’inserció en favor de la inserció sociolaboral de persones en situació o risc d’exclusió social a través de la realització d’activitats econòmiques en el marc de l’economia solidària.

Les empreses d’inserció associades a AIBEI compleixen els següents requisits:

Estar creades a Illes Balears, inscrites en el registre i complir amb les seves obligacions legals
Assumir els principis de l’economia solidària i realitzar una auditoria social
Estar promogudes per entitats no lucratives del Tercer Sector Social i revertir la totalitat dels beneficis en l’activitat
Desenvolupar itineraris d’inserció sociolaboral, amb mesures de formació i acompanyament.

Actualment AIBEI compta amb els socis següents:

Benfet Serveis i Manteniment. Entitat promotora: Projecte Home Balears
Deixalles Inserció i Triatge. Entitat promotora: Fundació Deixalles
Deixalles Serveis Ambientals. Entitat promotora: Fundació Deixalles
Eines x Inserció. Entitat promotora: Càritas Diocesana de Mallorca
Mestral Inserció i Medi Ambient. Entitat promotora: Càritas Diocesana de Menorca

En conjunt, les cinc empreses d’inserció associades van tenir en 2022 un volum d’ingressos de 4.475.589 €, dels quals el 87% van procedir de la facturació per serveis contractats, i van generar conjuntament un retorn econòmic a les administracions d’1.387.881 € gràcies als estalvis en prestacions i als ingressos pels impostos i cotitzacions generats per les persones amb contracte d’inserció.

Així mateix, en total van tenir 201 persones contractades (a jornada completa/any), de les quals 125 ho van estar amb un contracte d’inserció. D’aquestes, 35 persones van finalitzar l’itinerari d’inserció, i 21 van trobar treball en el mercat laboral ordinari.

AIBEI està integrada com a soci territorial en FAEDEI, la Federació d’Associacions Empresarials d’Empreses d’Inserció. FAEDEI, creada en 2007, agrupa 15 associacions autonòmiques d’empreses d’inserció que representen 260 empreses d’inserció amb 9.570 persones treballadores, el 63% amb contractes d’inserció.

FAEDEI treballa en favor de la consolidació del model de les empreses d’inserció a Espanya, com a eina per a la inclusió i inserció en el mercat laboral de les persones en situació o risc d’exclusió social. Antoni Aguiló, president de AIBEI, és el representant de les empreses d’inserció d’Illes Balears en la junta de FAEDEI.

A més de la participació estatal, un objectiu fonamental de AIBEI és donar visibilitat a les empreses d’inserció i defensar el seu paper davant la societat: administracions públiques, agents socials, institucions i organitzacions públiques i privades. És per això que, per a donar a conèixer la seva tasca, AIBEI estrena la pàgina web https://empresesinserciobalears.org/

Aquesta pàgina web conté informació sobre l’associació, els seus socis i els serveis que ofereixen, així com seccions de notícies i documents.

100% elèctric

Amb el suport de la Conselleria de Família i Serveis Socials del Govern Balear a càrrec de l’assignació del 0,7% de l’IRPF, Càritas Menorca adquireix el primer vehicle 100% elèctric de la seva flota.

Aquest nou vehicle facilitarà la neutralitat d’emissions contaminants i permetrà el trasllat de persones participants dels nostres projectes, que tenen, com a objectiu la formació de persones en situació de desocupació, per al desenvolupament de les seves competències socials i professionals a través dels programes gestionats per l’empresa d’inserció Mestral Inserció i Medi Ambient.

Des del projecte Mestral fem un pas significatiu cap a un futur més sostenible en adquirir el nostre primer vehicle elèctric, ferms en el nostre compromís per una mobilitat més neta i la reducció de la nostra petjada de carboni.

Ens unim a la revolució elèctrica, contribuint a la preservació del medi ambient i un estil de vida més verd, emocionats d’explorar aquest viatge cap a una mobilitat més sostenible.

Celebració del 30 aniversari de Mestral, tres dècades cuidant de les persones i el medi ambient.

El projecte Mestral ha celebrat fa uns dies el seu 30 aniversari. Des dels seus inicis i fins a l’actualitat amb l’objectiu de treballar pel canvi social i la cura del medi ambient, creant oportunitats sociolaborals per a persones en situació d’exclusió.

Des de 1993 Mestral ha treballat incansablement per a abordar els desafiaments socials i ambientals que han anat apareixent en la seva història, amb l’objectiu principal de promoure l’ocupació, la sostenibilitat i millorar la vida de les persones. Al llarg d’aquests anys el projecte ha evolucionat i diversificat les seves iniciatives: la gestió de residus, les botigues solidàries, el comerç just, l’agricultura ecològica i la més recent, l’escola de restauració Ca n’Aguedet.

El treball en gestió de residus ha deixat una empremta significativa, més de 28 milions de quilos tractats des dels seus inicis, la implantació de nous mitjans com la gestió integral dels residus tèxtil o els RAEES (aparells elèctrics i electrònics) o els contenidors de recollida de roba, 56 en l’actualitat, repartits per cada racó de Menorca.

Més enllà d’això, l’objectiu principal del naixement de Mestral és l’acompanyament a les persones en situació vulnerable, el desenvolupament social, la formació, la promoció de l’ocupació, brindant a les persones participants eines per a aconseguir un major benestar. Més de 3.400 persones han passat pels diferents tallers, programes i formacions en aquestes tres dècades.

La celebració

Fa uns dies Mestral ha celebrat aquest viatge de 30 anys amb el personal del projecte, els voluntaris i col·laboradors que en formen part. A l’acte va haver-hi un moment especial per a la pregària i sinceres paraules de reconeixement per part del bisbe Gerard Villalonga.

En el transcurs de la vetlada el bisbe va presentar el relleu en la direcció de Càritas Menorca. El bisbe va agrair a Gabriel Pons la seva dedicació durant els últims 6 anys i va donar la benvinguda a Lorenzo Mir, que inicia la una nova etapa en el càrrec. Des de Càritas li donem la benvinguda i agraïm el seu compromís amb l’entitat.

Mirant al Futur

Mestral continuarà treballant en els seus objectius principals: l’acompanyament de persones en situació vulnerable i la cura del medi ambient, l’economia social i circular, així com promoure un consum sostenible i responsable, que són part també del nostre ADN.

Ara iniciem il·lusionats el nou projecte Restaurant Escola Ca n’Aguedet, que obre les portes com a servei de servei de càtering, per a col·lectivitats i obrint al públic un dia per setmana, els dijous migdia, treballant per la capacitació de persones en risc d’exclusió social i lluitant contra el malbaratament alimentari.

Iniciem una nova dècada amb renovat entusiasme i la determinació de continuar formant part de la transformació social i la creació d’una societat més solidària i sostenible.

Treballant per una economia al servei de les persones

Trobada de La Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears) a Menorca.

Durant la jornada a més del treball conjunt s’han pogut visitar dos projectes impulsats per Càritas Menorca i que es gestionen a través de l’empresa Mestral Inserció i Medi Ambient, com són Arbres d’Algendar i Restaurant Escola Ca n’Aguedet.

En aquesta trobada han participat representants d’EinesxInserció de Càritas Mallorca, Fundació Deixalles, Bauma, Projecte Home i Mercat Social de les Iles Balears.

La Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears) és una associació sense ànim de lucre per a la promoció de l’Economia Solidària constituïda en 1998. Des de llavors, tot un conjunt d’iniciatives estem treballant en xarxa per a impulsar a Illes Balears un moviment social en favor d’una economia al servei de les persones.

El treball en xarxa i la cooperació amb altres entitats és fonamental per a aconseguir els nostres objectius. Participem activament en REAS Xarxa de Xarxes i col·laborem per a enfortir el teixit social a les nostres illes.

Presentació de la memòria de 2022 de les empreses d’inserció de les Illes Balears

A les Illes Balears existeixen actualment 5 empreses d’inserció i d’economia solidària actives associades a la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears):

  • Benfet Serveis i Manteniment, promoguda per Projecte Home Balears
  • Deixalles Inserció i Triatge, promoguda per Fundació Deixalles
  • Deixalles Serveis Ambientals, promoguda per Fundació Deixalles
  • Eines x Inserció, promoguda per Càritas Mallorca
  • Mestral Inserció i Medi Ambient, promoguda per Càritas Menorca

Les empreses d’inserció, regulades per la llei estatal 44/2007, tenen per objecte la integració i la formació sociolaboral de persones en situació o risc d’exclusió social com a trànsit a l’ocupació ordinària, a través de la realització amb l’acompanyament necessari d’activitats econòmiques de producció de bens i serveis.

Les activitats econòmiques que desenvolupen les empreses d’inserció a Mallorca, Menorca i Eivissa són:

Benfet Serveis i Manteniment (Mallorca):

  • Jardineria, neteja i gestió de mercadets

Deixalles Inserció i Triatge (Mallorca):

  • Gestió de personal per al tractament de residus, especialment residus d’envasos, enderrocs i voluminosos

Deixalles Serveis Ambientals (Mallorca i Eivissa):

  • Recollida i tractament de mobles, electrodomèstics i roba, i gestió de Deixalleries
  • Fabricació d’articles d’upcycling i confecció de peces de vestir i complements
  • Neteja, conservació i manteniment
  • Serveis de personal

Eines x Inserció (Mallorca):

  • Recollida, tractament i comercialització de roba recuperada

Mestral Inserció i Medi Ambient (Menorca):

  • Recollida i comercialització de mobles, electrodomèstics i roba
  • Fabricació i reparació de mobles i bicicletes
  • Viver ecològic, productes de comerç just i escola de restauració

Les dades més representatives de l’activitat de les empreses d’inserció de les Illes Balears en 2022 han estat:

DADES ECONÒMIQUES

Ingressos:

  • Ingressos conjunts de 4.475.589 €, amb un increment del 40% en relació a 2021, dels quals el 87% corresponen a facturació per serveis i el 13% a subvencions.

Retorn econòmic a les administracions:

Les empreses d’inserció permeten que persones passives perceptores de prestacions passin a ser cotitzants actives, generant un retorn econòmic en forma d’impostos i cotitzacions (Seguretat Social, IRPF, IVA i altres impostos) i d’estalvis en prestacions.

  • Retorn econòmic conjunt a les administracions de 1.387.881 €, amb un increment del 66% en relació a 2021, la qual cosa suposa un 279% de les subvencions públiques rebudes.
  • El retorn social anual mitjà per persona treballadora d’inserció a jornada completa és de 11.092 €, del qual el 45% corresponen a les cotitzacions de l’empresa a la Seguretat Social i el 36% a l’IVA.

DADES SOCIALS

  • 201 persones contractades (a jornada completa/any), entre les quals 125 persones amb contracte d’inserció, amb un increment del 33% en relació a 2021.
  • 21 persones que han finalitzat el contracte o l’itinerari d’inserció s’han inserit en el mercat laboral ordinari (el 60%).

Aquestes dades posen de manifest que amb la seva activitat econòmica les empreses d’inserció són una eina útil en favor de la inserció laboral de persones en situació de dificultat, donant resposta a un doble compromís: el compromís social amb les persones en situació de vulnerabilitat i el compromís professional amb els clients dels seus productes i serveis.

Documentació adjunta:

Memòria empreses d’inserció Illes Balears 2022:

https://mercatsocial.org/descarregues/211/memories/232263/memoria-2022-empreses-insercio-ib

Cartes de serveis de les cinc empreses d’inserció:

https://mercatsocial.org/descarregues/205/catalegs/232264/cartes-serveis-empreses-insercio-ib


(VERSIÓN EN CASTELLANO)

En Illes Balears existen actualmente 5 empresas de inserción y de economía solidaria activas asociadas a la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears):

  • Benfet Serveis i Manteniment, promovida por Proyecto Hombre Balears
  • Deixalles Inserció i Triatge, promovida por Fundación Deixalles
  • Deixalles Serveis Ambientals, promovida por Fundación Deixalles
  • Eines x Inserció, promovida por Cáritas Mallorca
  • Mestral Inserció i Medi Ambient, promovida por Cáritas Menorca

Las empresas de inserción, reguladas por la ley estatal 44/2007, tienen por objeto la integración y la formación sociolaboral de personas en situación o riesgo de exclusión social como tránsito al empleo ordinario, a través de la realización con el acompañamiento necesario de actividades económicas de producción de bienes y servicios.

Las actividades económicas que desarrollan las empresas de inserción en Mallorca, Menorca y Eivissa son:

Benfet Serveis i Manteniment (Mallorca):

  • Jardinería, limpieza y gestión de mercadillos

Deixalles Inserció i Triatge (Mallorca):

  • Gestión de personal para el tratamiento de residuos, especialmente residuos de envases, escombros y voluminosos

Deixalles Serveis Ambientals (Mallorca y Eivissa):

  • Recogida y tratamiento de muebles, electrodomésticos y ropa, y gestión de puntos limpios
  • Fabricación de artículos de upcycling y confección de piezas de vestir y complementos
  • Limpieza, conservación y mantenimiento
  • Servicios de personal

Eines x Inserció (Mallorca):

  • Recogida, tratamiento y comercialización de ropa recuperada

Mestral Inserció i Medi Ambient (Menorca):

  • Recogida y comercialización de muebles, electrodomésticos y ropa
  • Fabricación y reparación de muebles y bicicletas
  • Vivero ecológico, productos de comercio justo y escuela de restauración

Los datos más representativos de la actividad de las empresas de inserción de Illes Balears en 2022 han sido:

DATOS ECONÓMICOS

Ingresos:

  • Ingresos conjuntos de 4.475.589 €, con un incremento del 40% en relación a 2021, de los que el 87% corresponden a facturación por servicios y el 13% a subvenciones.

Retorno económico a las administraciones:

Las empresas de inserción permiten que personas pasivas perceptoras de prestaciones pasen a ser cotizantes activas, generando un retorno económico en forma de impuestos y cotizaciones (Seguridad Social, IRPF, IVA y otros impuestos) y de ahorro en prestaciones.

  • Retorno económico conjunto a las administraciones de 1.387.881 €, con un incremento del 66% en relación a 2021, lo que supone un 279% de las subvenciones públicas recibidas.
  • El retorno social anual medio por persona trabajadora de inserción a jornada completa es de 11.092 €, del que el 45% corresponde a las cotizaciones de la empresa a la Seguridad Social y el 36% al IVA.

DATOS SOCIALES

  • 201 personas contratadas (a jornada completa/año), entre las que 125 personas con contrato de inserción, con un incremento del 33% en relación a 2021.
  • 21 personas que han finalizado el contrato o el itinerario de inserción se han inserido en el mercado laboral ordinario (el 60%).

Estos datos ponen de manifiesto que con su actividad económica las empresas de inserción son una herramienta útil en favor de la inserción laboral de personas en situación de dificultad, dando respuesta a un doble compromiso: el compromiso social con las personas en situación de vulnerabilidad y el compromiso profesional con los clientes de sus productos y servicios.

Documentación adjunta (en catalán):

Memoria empresas de inserción Illes Balears 2022:

https://mercatsocial.org/descarregues/211/memories/232263/memoria-2022-empreses-insercio-ib

Cartas de servicios de las cinco empresas de inserción:

https://mercatsocial.org/descarregues/205/catalegs/232264/cartes-serveis-empreses-insercio-ib

788 persones van ser acompanyades pels serveis d’ocupació i economia social de Càritas durant 2022 i 225 van accedir a un lloc de treball

  • 225 persones van accedir al mercat de treball en 2022 amb el suport dels programes d’Ocupació i Economia social de Càritas Diocesana de Menorca
  • Des de Càritas Menorca s’han invertit 116.891,79 € en accions d’ocupació, 1.651.238,44 € en els programes d’economia solidària i 52.172,25 € en la promoció del comerç just

Càritas ofereix diferents eines que donen resposta a la varietat de necessitats que presenta cada persona per a millorar el seu nivell d’ocupabilitat, és a dir, les seves possibilitats d’accedir i mantenir una ocupació.

Orientació i Intermediació laboral, el nostre objectiu és definir l’estratègia de millora d’ocupabilitat i orientar els processos de cerca activa d’ocupació per a cada persona. Establim ponts entre les persones que cerquen ocupació i les empreses que ho ofereixen a través
de la intermediació amb empresarial i la gestió d’ofertes.

Formació, Les accions formatives que realitzem s’adapten a cada persona i en funció de les possibilitats d’inserció laboral en el mercat local, en aquesta línia en 2022 s’ha iniciat el nou projecte Ca n’Aguedet Escola de Restauració.

Economia Solidària, promoció d’empreses d’inserció que generen ocupacions d’inserció per a persones en situació d’exclusió, on les persones milloren la seva ocupabilitat en un entorn real de producció, desenvolupant les seves competències laborals i personals.

Durant 2022 s’ha acompanyat a 788 persones des dels Serveis d’ocupació i economia solidària de Càritas Menorca. Des de diferents serveis com orientació i intermediació laboral, accions formatives i amb contractes d’inserció des de Mestral Inserció i Medi Ambient, es dona suport a les persones més vulnerables en els seus processos de recerca d’ocupació i en la millora de les seves capacitats per a ampliar les seves oportunitats d’ocupabilitat en el mon laboral convencional.

Un 28,5%  de les 788 persones acompanyades van accedir a una ocupació

“Sense compromís no hi ha treball decent”, durant la Jornada Mundial pel Treball Decent, del l’any passat, la iniciativa Església pel treball decent posava de manifest que “encara hi ha milions de persones treballadores que segueixen sense poder accedir a una ocupació de qualitat”. “L’alt atur estructural i l’ocupació precària afligeix a milers de persones, sobretot dones i joves”.

Malgrat aquesta realitat i els reptes actuals Càritas va poder mantenir el ritme de resposta dels seus programes d’ocupació i economia social, que van aconseguir acompanyar en 2022 a un total de 788 persones. D’elles, 225 van aconseguir accedir a un lloc de treball, la qual cosa suposa més del 28,5% del total de persones participants.

Tota aquesta acció va ser possible gràcies a una inversió 116.891,79euros en els programes d’ocupació.

Accions dutes a terme

Les persones acompanyades, han participat d’almenys dos o més recursos dels serveis d’ocupació, un 94,4% en orientació i intermediació laboral, 15,36% en tallers prelaborals de Mestral i Arbres d’Algendar, 28% en programes de formació i un 3,93% en l’empresa d’inserció, Mestral Inserció i Medi Ambient S.L.U.

Persones

El 65,48% de les persones que van participar en els recursos d’ocupació de Càritas són dones (516) i el 34,52% homes (272). L’activitat dels programes d’ocupació va comptar amb el suport professional d’13 persones contractades i 68 voluntaris, liderant activitats en quatre eixos complementaris: acolliment i orientació laboral, formació i intermediació laboral. En quant a la procedència dels participants 24,49% (193) Espanyols, 2,28% (18) Europeus, 73,22% (577) extracomunitaris.

El nostre compromís

El nostre compromís amb les persones que acompanyem és la defensa del treball decent, en el qual la dignitat humana, el respecte dels drets i la promoció de les persones s’articulen per a donar resposta a les necessitats del nostre entorn. Promovem l’Economia Social i, en concret, les Empreses d’Inserció com a alternatives empresarials que generen oportunitats per a les persones més vulnerables. Fomentem el consum responsable i el Comerç Just, perquè totes les persones temin un paper fonamental en la construcció d’aquest model i en què en totes les fases del model productiu estigui instaurada la cura pel planeta i de qui en ell vivim.

Comerç just

Càritas, a través de la Xarxa interdiocesana de Comerç Just, de la qual Càritas Menorca forma part des del seu inici, impulsa aquest model de relacions comercials basades en la justícia social per a transformar les pràctiques injustes de comerç internacional i per a fer costat a milers de productors i productores desfavorits.

A Menorca la promoció del comerç just compta amb 1 botiga i 14 punts de venda, que no tan sols són espais comercials, sinó que el seu principal objectiu és sensibilitzar a la ciutadania en un consum crític i responsable, i que visibilitzi a les persones, processos i pobles que hi ha darrere de cada producte.

Càritas, a més, acompanya a grups de productors i cooperatives en països en els quals l’organització és present des del seu model de cooperació fraterna, treballant en xarxa i en aliança amb altres actors del moviment de Comerç Just en l’àmbit local, estatal i internacional, des de Menorca mantenim una relació estreta amb grups de productors en les zones de Betlem, Terra Santa, amb els quals anem col·laborant des de fa anys.

La inversió de Càritas en l’apartat de Comerç Just en 2022 va ser de 52.172,25 euros.

Economia Social

Mestral és el projecte que engloba les iniciatives de Càritas Menorca, des de diferents línies de treball, la promoció de la formació i l’ocupació, inserció soci laboral, compromesos amb les persones i el medi ambient, a través de la gestió de residus, l’agricultura ecològica, recuperació de tèxtil i de RAEES (residus d’aparells elèctrics i electrònics).

El nostre objectiu: que totes les persones puguin exercir el seu dret a una ocupació digna en igualtat d’oportunitats.

En 2022, 33 persones han realitzat itineraris amb contracte d’inserció, 8 van accedir a un contracte en el mercat laboral convencional a la finalització del seu itinerari. Mestral Inserció i Medi Ambient proporciona 18 llocs de treball sota contracte d’inserció.

A través d’aquestes ocupacions d’inserció les persones milloren la seva ocupabilitat en un entorn real de producció, desenvolupant les seves competències laborals i personals. Compten amb el suport del personal de producció i d’acompanyament, l’objectiu del qual és formar i capacitar a les persones per a poder millorar les seves possibilitats d’accés a un lloc de treball en el mercat laboral ordinari després del seu pas per l’entitat d’Economia Social.

L’aposta de Càritas per l’Economia Social

Càritas aposta per una altra manera de fer economia, una forma diferent d’administrar els recursos, que estigui al servei del desenvolupament sostenible, d’una vida digna per a tots. Una economia vinculada als drets humans que prioritza la cura de la creació i defensa un consum responsable, conscient i transformador.

Els principis de l’economia solidària són aplicables a totes les fases del procés econòmic: l’obtenció de recursos, el finançament, la producció, la comercialització i el consum, sempre amb la persona en el centre de tota la nostra acció.

Suports

Els nostres projectes són una realitat gràcies també al suport del Fons Social Europeu, Govern Illes Balears, Consell Insular de Menorca, Inditex, CaixaBank, Ajuntament de Ciutadella, Soib Illes Balears i al teixit social i empresarial “ Empreses amb Cor” de la nostra illa.