Del 29 de maig al 6 de juny de 2021 se celebra la III Setmana de Custòdia del Territori de les Balears
Al llarg d’aquests dies, moltes de les entitats de custòdia que formen part de la nostra xarxa organitzen activitats obertes al públic per conèixer la importància de tenir cura de la terra i els seus valors naturals, culturals i paisatgístics.
L’objectiu principal d’aquest esdeveniment és donar a conèixer les iniciatives de custòdia del territori que estan en marxa a les illes, així com fomentar la implicació de la societat balear en el seu desenvolupament. Una de les bases de la custòdia del territori és la participació social, promovent que les persones participin en la conservació de la natura i el patrimoni cultural.
La Setmana de la Custòdia del Territori és possibe gràcies a l’esforç conjunt de diverses entitats que vetllen per la conservació i gestió del patrimoni natural, cultural i paisatgístic, i també al suport de la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern Balear.
Mestral – Càritas Menorca organitza una visita guiada a s’Aranjassa, una finca en custòdia al Barranc d’Algendar, on té lloc el projecte social d’horta i d’agricultura ecològica “Arbres d’Algendar”. A la visita es repassarà la història del Barranc, es visitarà el museu d’arbres recuperats d’antigues varietats de fruiters autòctons, el taller d’horta i la recuperació de la font de s’Aranjassa i el sistema de regadiu de l’època andalusí. Per finalitzar, es realitzarà un petit taller de com es fan empelts per reproduir de manera sostenible els fruiters menorquins.
Signen un conveni que reforça els objectius d’inclusió financera, cooperació i solidaritat en els quals col·laboren des de fa anys.
Fiare Banca Ètica i Càritas Espanyola han signat un conveni de col·laboració amb la finalitat de formalitzar l’actual marc de relació entre totes dues organitzacions i enfortir l’oferta de serveis de finances ètiques al conjunt de les 70 Càritas Diocesanes que integren la Confederació Càritas a Espanya.
L’acord, dirigit a facilitar l’accés als productes i serveis financers de Fiare Banca Ètica, servirà per a enfortir la relació entre totes dues entitats i avançar en la defensa de valors comuns, com la inclusió financera, la cooperació i la solidaritat, en els quals fa anys que treballen junts.
Suport a les targetes per a la inclusió social
Aquest conveni permetrà gestionar serveis vinculats al finançament d’acord amb criteris ètics al conjunt de les Càritas del país i, de manera especial, al suport d’un element tan útil i important en aquests moments com poden ser les targetes per a la inclusió social o “targetes solidàries”.
En data d’avui, nombroses Càritas Diocesanes han utilitzat aquest instrument en els seus itineraris d’acompanyament a les persones i famílies vulnerables per a garantir d’una manera digna el seu accés a béns bàsics, com és el cas dels sol·licitants d’ajuda alimentària en els diferents territoris. Aquesta col·laboració farà possible a curt termini la progressiva incorporació de noves Càritas Diocesanes a aquesta modalitat de resposta a les situacions de gran precarietat, que s’inspira en la dignificació de l’ajuda i el respecte a l’autonomia dels participants.
Opció pels drets humans i la cura de la Creació
Com ha assenyalat la secretària general de Càritas Espanyola, Natalia Peiro, en l’acte de la signatura d’aquest conveni, “aquesta col·laboració amb Fiare Banca Ètica part de la nostra aposta per un model d’entitats financeres en el qual valors com el respecte als drets humans i la cura de la creació marquin les seves inversions”. “Càritas fa anys que defensant un model de gestió financera compromès amb la construcció d’un món més just en el qual es prevalgui a les persones per sobre del benefici econòmic i aquest acord reforçarà aquest objectiu”, va afegir.
“Fiare Banca Ètica agraeix, la complicitat que ha tingut Càritas des dels seus inicis amb el desenvolupament del Banc al país, i amb el compromís de moltes Càritas Diocesanes a l’hora de voler treballar amb un banc ètic”, ha remarcat, per part seva, Juan Garibi, responsable de desenvolupament i estratègia de Fiare Banca Ètica. “Per al Banc, la signatura d’aquest conveni i treballar amb Càritas significa donar suport a la Confederació de Càritas que acompanyen en el dia a dia a persones amb diferents vulnerabilitats, i des del nostre propòsit com a banc, fomentar la inclusió financera és un dels nostres reptes”, assenyala Garibi.
En 2020, Fiés Banca Ètica va finançar amb al voltant de 20 milions d’euros a entitats amb un alt impacte social i laboral, gairebé la meitat de tot el finançament aprovat durant l’any. L’àmbit de la inserció soci-laboral continua sent el principal àmbit sol·licitant de finançament i una aposta per a aconseguir la inclusió de persones en situació de vulnerabilitat que permet la integració i l’intercanvi permanent de coneixements i experiències entre persones amb diverses habilitats.
Fiare Banca Ètica, neix de la unió de dos projectes basats en les finances ètiques: Banca Popolare Ètica, un banc cooperatiu que treballa a Itàlia des del 1999, i Fiare, que opera a Espanya des del 2005. Tots dos volen ser una eina al servei de la transformació social a través del finançament de projectes del tercer sector, l’economia social i solidària i la promoció d’una cultura de la intermediació financera, sota els principis de la transparència, la participació i la democràcia.
L’aposta de Càritas per l’Economia Social i les finances ètiques, a la qual l’any passat es van destinar 57.095.035 euros, demostra que existeix una altra manera de fer economia i de fer empresa, que sí que és possible una economia al servei de les persones on aquestes siguin la prioritat per sobre del benefici econòmic.
Càritas se suma a la declaració «Reconstruïm amb justícia» emesa per la Coordinadora Estatal de Comerç Just.
Amb motiu del Dia Mundial del Comerç Just, que celebrem el dissabte 8 de maig, la Coordinadora Estatal de Comerç Just –de la qual forma part Càritas Espanyola— s’uneix a la declaració «Reconstruïm amb justícia«, emesa amb motiu de la jornada per una aliança d’entitats de tot el món.
Un model econòmic i comercial més just i sostenible
En aquesta declaració es llança una crida a institucions i representants polítics per a impulsar canvis cap a un model econòmic i comercial global més just i sostenible en l’era post-COVID. Com s’assenyala en aquesta, “la pandèmia de la Covid-19 i les seves mesures de distància social i aïllament estan tenint un gran impacte en les persones més vulnerables de les nostres societats, inclosos els petits productors i productores, treballadors i treballadores. Això ha tingut efectes devastadors en els drets humans, entre altres, posant en perill el dret a l’alimentació de les persones. La pobresa i la fam, al seu torn, han augmentat el risc del treball forçós i infantil i la desforestació”.
“La crisi actual –s’afirma— ens ha demostrat no sols l’interdependents que som tots, sinó també com la destrucció de la naturalesa, la desforestació i la crisi climàtica i sanitària estan interrelacionades i comparteixen l’explotació de les persones i del planeta com una causa comuna”.
Per a les organitzacions signants, “és essencial que els Governs estableixin mesures de suport per a garantir que els petits productors i productores, treballadors i treballadores siguin capaces de resistir a futures crisis, però això no és suficient. En els pròxims anys, el canvi climàtic no farà sinó agreujar la vulnerabilitat i la desigualtat de milions de petits productors i treballadors”. És necessària, “una transformació de l’economia i la governança de les cadenes de subministrament mundials, no sols en favor dels interessos de petits productors i productores, sinó també en els interessos de les generacions presents i futures”.
Recomanacions
La declaració recull una sèrie de recomanacions dirigides als Governs i que giren entorn de quatre eixos, a curt i a llarg termini. De forma resumida, són aquestes:
1. Protegir
a. Assegurar que treballadors i productors disposin d’equips de protecció personal.
b. Mentre existeixin mesures de distanciament social i d’aïllament, congelar els impostos a les empreses que produeixen necessitats bàsiques i garantir preus accessibles per a les necessitats bàsiques i per als inputs necessaris per a la producció agrícola.
2. Reiniciar
a. Fer que els programes públics d’estímul estiguin disponibles només per a les empreses que compleixin els “Principis rectors sobre les Empreses i els Drets Humans de les Nacions Unides», les directrius de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic).
b. Assegurar que les petites i mitjanes empreses tinguin accés a un finançament accessible i flexible, amb condicions preferencials per al Comerç Just i les empreses socials, les cooperatives i altres agents de l’Economia Social i Solidària.
c. Posar en marxa polítiques públiques de suport al Comerç Just, a les empreses socials, cooperatives i altres actors de l’Economia Social i Solidària, l’agricultura ecològica i les pràctiques agroecològiques.
3. Reestructurar
a. Adoptar una legislació que garanteixi que totes les empreses i els seus proveïdors respectin els drets humans, laborals i ambientals mitjançant la millora de les pràctiques de compra i comercialització.
b. Promoure la transformació gradual de les empreses convencionals amb prioritat en els guanys a models empresarials, que prioritzin a les persones i el planeta en enfront dels guanys.
c. Adoptar objectius nacionals i, quan escaigui, regionals ambiciosos per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, reduir ràpidament les emissions de CO₂ i garantir el límit de l’augment de la temperatura mundial a 1,5 °C, com s’exigeix en l’Acord de París.
4. Distribució justa dels recursos
a. Reformar els sistemes impositius per a incentivar el Comerç Just, els productes orgànics, les empreses socials, les cooperatives i altres agents de l’Economia Social i Solidària.
b. Fer de l’adquisició pública responsable la norma i donar prioritat al Comerç Just, les empreses orgàniques i socials, les cooperatives i altres agents de l’Economia Social i Solidària en la concessió de contractes públics.
Al costat de la Coordinadora Estatal, entre les entitats signants figuren l’Organització Mundial del Comerç Just (WFTO), Fair Trade Advocacy Office, Fairtrade, Xarxa Intercontinental de Promoció de l’Economia Social Solidària (RIPESS), CIDSE (Together for the global justice), Act Alliance EU, The International Federation of Organic Agriculture Movements (IFOAM-Organics International), Social Economy Europe, Wellbeing Economy Alliance i International Cooperatives Alliance.
La xarxa interdiocesana de Comerç Just de Càritas
Càritas compta amb una Xarxa interdiocesana de Comerç Just, integrada a Espanya per 28 organitzacions diocesanes que treballen des de fa més de quinze anys en un model de comerç just i el consum responsable des de l’enfocament integral d’una Economia Solidària per a i per les persones.
Durant la crisi causada per la Covid, a través del treball en xarxa amb altres plataformes i organitzacions i amb els nostres propis grups productors en països com a Palestina o Bangladesh, Càritas ha constatat que el Comerç Just ha actuat com un escut protector enfront dels efectes socials de la crisi. Això ha estat possible gràcies al compliment de criteris com el compromís a llarg termini amb els grups productors, la no anul·lació de comandes, l’ús de la prima de comerç just per a necessitats urgents o el prefinançament.
De totes maneres, és escàs encara el coneixement que existeix en la ciutadania sobre els valors i beneficis d’aquest comerç enfront del convencional, on el benefici econòmic i la competència són prioritaris. D’aquí la importància del suport d’institucions i representants compromesos perquè aquesta tendència pugui anar transformant-se de manera significativa.
Malgrat les limitacions imposades pel confinament i les mesures sanitàries imposades per la pandèmia, la Xarxa de Comerç Just de Càritas ha pogut mantenir-se activa durant l’any 2020, a través del treball desenvolupat per 28 Càritas Diocesanes, 36 botigues obertes en tota Espanya i 72 punts de venda o informació.
L’activitat d’aquesta xarxa, que se sosté gràcies al compromís de 542 persones voluntàries i 27 contractades, llança un saldo econòmic de 403.897 euros en vendes d’artesania, alimentació, cosmètica i altres productes. Al que cal afegir una altra partida de 464.692 euros en recursos invertits en compra de productes i accions de Comerç Just.
