Sota el lema “Le sienta bien a todo al mundo”, Càritas s’uneix aquests dies a la celebració del Dia Mundial del Comerç Just (13 de maig) -al costat de la resta d’organitzacions de la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) – amb un divers programa d’activitats, organitzat per les Càritas Diocesanes de la Xarxa de Comerç Just de Càritas.
Hi haurà degustacions, exposicions, xerrades, sorteig de cistelles de productes, taules informatives al carrer, lectura de manifest, mercats ambulants, projeccions i molt més a Màlaga, Osca, Terol, Saragossa, Zamora, Barbastre, Montsó, Miranda de Ebro, Burgos, Conca, Alacant, Castelló, València, Mallorca, Menorca, Bilbao i més: Si vols veure horaris i detalls entra en PROGRAMA D’ACTIVITATS.
Amb aquesta jornada, les organitzacions de Comerç Just volem cridar l’atenció dels consumidors i consumidores davant les condicions abusives de treball, l’explotació infantil o la destrucció de boscos que s’amaguen darrere de productes quotidians com el cafè, el cacau, el sucre, el te o la roba. Aquests productes, que generen ingressos milionaris per a unes poques empreses, tenen en comú que la seva producció es desenvolupa principalment en països d’Amèrica Llatina, Àsia o Àfrica. La desigualtat en el repartiment dels beneficis al llarg de tota la cadena de producció, és un altre dels trets que comparteixen. Llegeix el text sencer en la Web de la Coordinadora Estatal de Comerç Just.
També volem recordar que els productes de Comerç Just garanteixen el respecte als drets laborals i humans, salaris i condicions dignes, prohibeixen l’explotació infantil, aposten per la igualtat de gènere i són produïts amb tècniques respectuoses amb la terra i l’entorn natural. El cafè, el cacau, el sucre, el te o la roba són els productes més significatius d’aquest model comercial que va néixer en els anys 60 i avui és present en més de 70 països.
A través de la seva Xarxa de Comerç Just, en la qual participen 24 Càritas Diocesanes, Càritas està contribuint a la transformació d’aquest model injust de comerç que danya a les persones i el planeta.
Durant l’any 2022 s’han realitzat 432 accions de sensibilització, visibilitzarien i denúncia de pràctiques insostenibles i poc inclusives, a través de campanyes, xerrades, activitats formatives i participació en fires i altres espais.
En la setmana del 8 de març, el Comerç Just tenim molt a dir, reivindicar i celebrar. És el missatge amb el qual la Coordinadora Estatal de Comerç Just ha llançat la seva campanya a les xarxes i al qual Càritas, amb la seva Xarxa de Comerç Just present en 23 localitats de la nostra geografia, s’uneix en el seu compromís per un comerç que empodera a les dones i lluita per la seva igualtat.
Més de 800 milions de treballadores no tenen cobertura adequada de la maternitat. Les dones guanyen de mitjana un 23% menys que els homes, segons Nacions Unides. Són només algunes de les dades que ens mouen a promoure un tipus de comerç que acabi amb aquestes injustícies.
Totes les agricultores, artesanes i treballadores de les organitzacions de Comerç Just tenen les mateixes oportunitats que els homes i reben igual salari pel mateix treball. El Comerç Just afavoreix la participació i el lideratge de les dones. La igualtat de gènere és un principi fonamental que respecten totes les organitzacions. No hi ha desenvolupament sostenible sense donar a les dones l’espai que els correspon.
Programes de formació, accés a crèdits, assegurances mèdiques i cobertura de maternitat, suport en la cura dels seus fills i filles… són algunes mesures que impulsen les organitzacions de Comerç Just per a afavorir la igualtat de Gènere.
La igualtat de gènere no és només un Dret Humà fonamental: constitueix la base per a avançar cap a un món més sostenible i pròsper.
Si vols conèixer casos reals de dones empoderades pel Comerç Just, coneix a Rosa Olivia, Anjali, Khadija i les seves històries de vida i superació. Escolta-les en aquest ENLLAÇ
Coneix totes les botigues i punts de venda de Comerç Just on pots contribuir a l’apoderament de dones comprant els seus productes en aquest MAPA.
A més: Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, Càritas llança la iniciativa “Elles som nosaltres” per a visibilitzar les bretxes d’exclusió que sofreixen les dones a les quals acompanya. Llegeix la notícia sencera en aquest ENLLAÇ
En la cadena de valor del comerç just existeix un lloc privilegiat per a les empreses i organitzacions responsables i solidàries, que han optat per incorporar productes de Comerç Just a la seva vida quotidiana. En aquest vídeo, una empresa de fustes, un restaurant i un supermercat ens expliquen com han conegut aquests productes de la mà de Càritas i perquè han decidit que formin part del seu dia a dia.
Càritas Menorca, participa en la trobada de la Xarxa interdiocesana de Comerç Just (RICJ), la nostra acció té com a part fonamental el treball en xarxa, creant espais de reflexió i coordinació, per a promoure la sensibilització i la incidència. La (RICJ) és aquest marc en el qual ens trobem totes les Càritas que participem d’aquesta iniciativa que uneix la cooperació internacional i l’economia social.
En Càritas entenem el Comerç Just com a part de la lluita contra la pobresa i l’exclusió social, però no el veiem com un ens aïllat, fem una aposta més àmplia, la de la construcció d’una economia alternativa i solidària que col·loca a les persones i al planeta en el centre de la nostra acció.
Part d’aquesta aposta global passa pel ferm convenciment que el Comerç Just és una peça crucial en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS2030), si repassem els 17 objectius, un projecte com el comerç just és eix central de cadascun d’ells.
Des de Càritas acceptem el desafiament de treballar i lluitar per un sistema comercial solidari i alternatiu que contribueix a la recerca de relacions econòmiques justes, assegura els drets de les persones i la construcció d’un món millor.
Un any més, des de la coordinadora Estatal de comerç Just presentem el nostre informe del sector en el qual analitzem les dades actuals i el desenvolupament d’aquest moviment en els últims anys al nostre país. Anualment realitzem aquesta publicació a partir de la informació oferta per les nostres entitats sòcies.
En aquest últim any es consoliden les tendències que ja hem anat reflectint en els últims informes, encara que les xifres reflecteixen un estancament en el ritme de creixement. 2021 ha estat un any molt marcat per les conseqüències de la crisi provocada per la pandèmia i el nostre sector no ha estat aliè a aquesta conjuntura.
📗 Informe Coordinadora Estatal de Comercio Justo (CECJ) 2021
👏 Es consoliden les vendes, la qual cosa confirma la fidelitat de les persones consumidores
⬆️ Les botigues incrementen les seves vendes fins a gairebé dades prèvies pandèmia
📌Altres dades interessants de l’informe
✅2019 i 2022 la població interessada en el Comerç Just ha passat d’un 32% a un 43%.
✅Ha crescut en un 8% el nombre de persones que volen saber si els productes que consumeixen han generat llocs de treball dignes.
✅El 57% de la població es mostra preocupada per conèixer si hi ha hagut explotació laboral infantil en els articles que compra i si la seva producció ha respectat el medi ambient.
🎯 CONCURS FOTOGRÀFIC A MESTRAL celebrem el mes del comerç just amb Equitables.Equitables organitza la II Marató Fotogràfica 📸 amb motiu del Dia Mundial del Comerç Just. Amb el suport de la Direcció General de Cooperació.Per participar només has de realitzar una fotografia amb algun producte de comerç just comprat a alguna de les botigues que formem part d’Equitables i publicar-la a Instagram, Facebook o Twitter incloent el nom del producte que apareix a la fotografia
CÓM?
Seguir i etiquetar @equitables.cjib i la botiga on has comprat el producte. Finalment, afegeix el hashtag: #CapturaComerçJust22 👈🏿 (molt important).
Tens fins dia 27 de maig per participar!
S’Atorgaran 3 premis amb lots de productes de comerç just valorats en: 1r premi 50€, 2n premi 30 € i 3r premi 20 €.
Dia Internacional de la Dona, Càritas s’uneix a la Campanya llançada des de la Coordinadora Estatal de Comerç Just, per un compromís ferm del Comerç Just amb la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones.
La Xarxa Inter-diocesana de Comerç Just de Càritas, amb les productores.
La xarxa de Comerç Just de Càritas dona suport a l’apoderament soci econòmic de dones de grups molt vulnerables de diferents països a través de les importadores de Comerç Just. Se secunda directament dues cooperatives en Palestina i Bangladesh. En el cas de CORR The Jute Works es treballa amb 201 grups/ 5.000 persones artesanes, dones en la seva majoria. En Palestina es fa costat a tallers on homes i dones es dediquen a l’artesania tradicional, donant treball a unes 2.000 persones. Es donen suport a aquestes iniciatives mitjançant l’acompanyament, la sensibilització a Espanya i la venda dels seus productes en les més de 30 botigues i 70 punts de venda que té al llarg de la geografia espanyola.
La Xarxa de Comerç Just de Càritas participa en la campanya de Nadal de la Coordinadora Estatal de Comerç Just.
La Xarxa de Comerç Just de Càritas participa en la campanya de Nadal en la qual, sota el lema “Encerta amb el Comerç Just”, la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) convida a la ciutadania a fer les seves compres nadalenques en qualsevol de les 78 botigues de Comerç Just repartides per totes les comunitats autònomes o a través de les seves botigues en línia.
Amb aquesta iniciativa es pretén que els consumidors optin en aquestes dates per adquirir productes en l’elaboració dels quals s’han respectat els drets humans i el medi ambient, a més de protegir l’autonomia econòmica dels productors locals.
La producció del cacau, un producte de consum habitual a les nostres cases i el mercat global de les quals genera uns 103.000 milions de dòlars anuals, ofereix un bon exemple del paper que, com a consumidors, podem jugar a l’hora de garantir unes condicions laborals dignes per als productors locals i transformar un model econòmic on els beneficis a penes arriben als qui el conreen, que en la seva majoria viuen en la pobresa. “Els preus que reben per la seva producció són un terç de què rebien fa 40 anys”, assenyala Mónica Gómez, vicepresidenta de la CECJ.
Aquest cultiu també està darrere de molts casos de treball infantil (s’estima que 2,1 milions de menors treballen a Ghana i Costa d’Ivori conreant cacau) i de l’avanç de la desforestació. Davant aquesta situació, el Comerç Just fixa un preu mínim i estable del cacau, basat en els costos de producció i desvinculat de les fluctuacions dels mercats borsaris, la qual cosa permet a les cooperatives cacaoteras viure dignament del seu treball i realitzar una producció sostenible. Cal tenir en compte, a més, que el Comerç Just prohibeix l’explotació laboral infantil.
Dins d’aquesta campanya de la Coordinadora, la Xarxa de Comerç Just de Càritas anima a adquirir aquest Nadal tant productes de comerç just com els procedents dels productors locals i del petit comerç de proximitat.
Davant els missatges que promouen el balafiament i el consum descontrolat durant aquestes dates, Càritas proposa un altre estil de consum responsable i solidari amb els petits productors i comerciants. En paraules d’Ana Sancho, tècnica de l’Equip d’Economia Solidària de Càritas, “es tracta que prendre consciència que, amb la nostra manera de comprar, contribuïm al desenvolupament econòmic i social de les persones més desfavorides i a un model comercial que no exclou a les persones més febles”.
Àmplia xarxa de punts de venda de Càritas a Espanya
Les botigues associades a la Xarxa de Comerç Just de Càritas disposen d’una àmplia selecció de productes nadalencs, des de cistelles de Nadal a articles de cosmètica, artesania, productes d’alimentació, entre molts més. Aquestes són les localitzacions dels punts de venda:
A més, Càritas dona suport al Consum Responsable i el Comerç Just a través la seva xarxa de punts de venda repartits per diferents punts de la geografia espanyola, la localització de la qual pot consultar-se en aquest MAPA.
143,7 milions d’euros va ser la facturació obtinguda pels productes de Comerç Just a Espanya durant 2020, la qual cosa suposa un creixement de 5 milions d’euros, un 3,6% més, respecte a l’any anterior. Malgrat l’augment global, el Comerç Just ha sofert els impactes de la pandèmia en el seu sector més significatiu, les botigues de Comerç Just, que han registrat 4,2 milions d’euros en vendes. Aquests són les principals dades de l’informe“El Comerç Just a Espanya 2020”elaborat per la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ).
Batió 31, Maó
Malgrat la pandèmia, en el 2020 el consum de Comerç Just a Espanya va augmentar un 3,6% respecte a l’any anterior. Es tracta d’un increment lleuger amb relació al creixement que s’anava registrant en els dos últims exercicis, però que consolida la seva tendència a l’alça i la seva presència cada vegada major en espais de consum i en la cistella de la compra quotidiana. El principal factor que ha generat aquest resultat és l’augment de les vendes de productes amb el segell de Comerç Just Fairtrade i la incorporació d’empreses a aquesta certificació. Amb aquesta xifra global, el consum mitjà per habitant en Comerç Just durant 2020 va ser de 3,01 euros, una quantitat que continua estant molt allunyada d’altres països europeus.
L’impacte de la pandèmia s’ha deixat notar en els establiments al detall, en particular en les 75 botigues de Comerç Just gestionades per les organitzacions de la CECJ que han acusat un important descens de vendes, des dels 5,3 milions d’euros de 2019 als 4,2 milions d’euros en 2020. De fet, aquesta xifra és la més baixa des del 2008. “2020 ha estat un any molt difícil per a les botigues de Comerç Just. El tancament motivat per l’estat d’alarma, les restriccions d’horari, aforament i mobilitat, la impossibilitat d’organitzar activitats o participar en esdeveniments com a fires o mercats ambulants, al costat de la crisi econòmica han fet mossa en el sector.
Tenint en compte tot això, és valorable que les botigues hagin pogut aconseguir unes vendes de 4,2 milions d’euros”, explica Alberto Abad, president de la CECJ.
“Encara que econòmicament les botigues representen un percentatge minoritari, constitueixen el cor del moviment del Comerç Just; són el nostre espai de trobada amb la ciutadania i d’activisme”, afegeix A. Abat.
Amb aquest descens, les botigues de Comerç Just representen només el 2,9% de les vendes del sector. En l’altre extrem estan els supermercats i grans superfícies on es va produir el 83,5% de la facturació de Comerç Just. Respecte a 2019 són l’únic espai de distribució que augmenta les vendes d’aquesta mena de productes i la seva quota de mercat. El segon canal de consum és l’hostaleria (el sector denominat HORECA: hostaleria, restauració i servei d’àpats) amb un 9,5% de les vendes. Finalment se situa el petit comerç. Aquí al costat de les botigues de Comerç Just, trobem altres detallistes com a herbolaris o botigues de productes ecològics la facturació dels quals ha descendit lleugerament respecte a 2019. La seva quota de mercat se situa en un 3%.
Per productes, l’alimentació continua sent la gran protagonista del Comerç Just, amb més del 97% de les vendes. I dins d’aquest bloc, el cacau i els dolços són clarament els productes estrella. Aquests generen el 78,4% de la facturació. El cafè, producte emblemàtic del Comerç Just, perd pes, quedant amb un 15% de les vendes. El te i altres infusions també experimenten un descens, així com la resta de productes d’alimentació (arròs, cereals, pasta, begudes…) D’altra banda, amb relació als productes que no són alimentació, el tèxtil (roba i llar) és el més venut encara que les seves vendes han descendit en l’últim any. Aquests articles representen l’1,3% del sector. Li segueixen els complements i la decoració. Els productes d’higiene i cosmètica descendeixen les seves vendes però lleugerament.
En relació amb les certificacions que avalen el compliment dels principis del Comerç Just, el 95,2% de les vendes va procedir de productes amb el segell Fairtrade. Una part (7,6%) van ser distribuïts per les organitzacions importadores de la CECJ, però la gran majoria (87,6%) va ser fruit de les vendes d’empreses convencionals. “La pandèmia ha augmentat la consciència de la ciutadania entorn dels impactes ambiental i social dels productes que consumeix. Cada vegada més la població es fixa en els segells o certificacions que ho avalen”, explica A. Abat.
“En aquest sentit volem recordar a la ciutadania que els segells de Comerç Just garanteixen tant la producció ecològica i sostenible com la protecció dels drets dels treballadors i treballadores, a més d’altres aspectes fonamentals com l’absència d’explotació infantil, l’equitat de gènere o pràctiques democràtiques com el dret de sindicació”, afegeix Abad.
Canvi climàtic, consum i Comerç Just
A més de les vendes, l’informe “El Comerç Just a Espanya 2020” es completa amb diversos articles amb els quals es vol posar l’accent en l’emergència climàtica, la seva relació amb el consum i el model comercial global i els efectes que està provocant en les organitzacions productores i les poblacions rurals més vulnerables. El text signat per la periodista i divulgadora Brenda Chávez aprofundeix en l’impacte ambiental de la indústria tèxtil, un sector que juntament amb el calçat en 2018 va generar més Gasos d’Efecte d’hivernacle que França, Alemanya i el Regne Unit junts. D’altra banda, l’article d’Oxfam Intermón destaca l’impacte del comerç global en la crisi climàtica, un factor que sovint s’omet en les polítiques i negociacions sobre el tema. Finalment, l’informe es completa amb textos que analitzen les iniciatives que estan duent a terme la cooperativa arrossera de Comerç Just Green Net (Tailàndia) i les més de 900 organitzacions de Comerç Just d’Amèrica Llatina i Carib, per a afrontar els impactes del canvi climàtic en les seves collites i ingressos, i evitar la deterioració ambiental.
Càritas se suma a la declaració «Reconstruïm amb justícia» emesa per la Coordinadora Estatal de Comerç Just.
Amb motiu del Dia Mundial del Comerç Just, que celebrem el dissabte 8 de maig, la Coordinadora Estatal de Comerç Just –de la qual forma part Càritas Espanyola— s’uneix a la declaració «Reconstruïm amb justícia«, emesa amb motiu de la jornada per una aliança d’entitats de tot el món.
Un model econòmic i comercial més just i sostenible
En aquesta declaració es llança una crida a institucions i representants polítics per a impulsar canvis cap a un model econòmic i comercial global més just i sostenible en l’era post-COVID. Com s’assenyala en aquesta, “la pandèmia de la Covid-19 i les seves mesures de distància social i aïllament estan tenint un gran impacte en les persones més vulnerables de les nostres societats, inclosos els petits productors i productores, treballadors i treballadores. Això ha tingut efectes devastadors en els drets humans, entre altres, posant en perill el dret a l’alimentació de les persones. La pobresa i la fam, al seu torn, han augmentat el risc del treball forçós i infantil i la desforestació”.
“La crisi actual –s’afirma— ens ha demostrat no sols l’interdependents que som tots, sinó també com la destrucció de la naturalesa, la desforestació i la crisi climàtica i sanitària estan interrelacionades i comparteixen l’explotació de les persones i del planeta com una causa comuna”.
Per a les organitzacions signants, “és essencial que els Governs estableixin mesures de suport per a garantir que els petits productors i productores, treballadors i treballadores siguin capaces de resistir a futures crisis, però això no és suficient. En els pròxims anys, el canvi climàtic no farà sinó agreujar la vulnerabilitat i la desigualtat de milions de petits productors i treballadors”. És necessària, “una transformació de l’economia i la governança de les cadenes de subministrament mundials, no sols en favor dels interessos de petits productors i productores, sinó també en els interessos de les generacions presents i futures”.
Recomanacions
La declaració recull una sèrie de recomanacions dirigides als Governs i que giren entorn de quatre eixos, a curt i a llarg termini. De forma resumida, són aquestes:
1. Protegir
a. Assegurar que treballadors i productors disposin d’equips de protecció personal.
b. Mentre existeixin mesures de distanciament social i d’aïllament, congelar els impostos a les empreses que produeixen necessitats bàsiques i garantir preus accessibles per a les necessitats bàsiques i per als inputs necessaris per a la producció agrícola.
2. Reiniciar
a. Fer que els programes públics d’estímul estiguin disponibles només per a les empreses que compleixin els “Principis rectors sobre les Empreses i els Drets Humans de les Nacions Unides», les directrius de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic).
b. Assegurar que les petites i mitjanes empreses tinguin accés a un finançament accessible i flexible, amb condicions preferencials per al Comerç Just i les empreses socials, les cooperatives i altres agents de l’Economia Social i Solidària.
c. Posar en marxa polítiques públiques de suport al Comerç Just, a les empreses socials, cooperatives i altres actors de l’Economia Social i Solidària, l’agricultura ecològica i les pràctiques agroecològiques.
3. Reestructurar
a. Adoptar una legislació que garanteixi que totes les empreses i els seus proveïdors respectin els drets humans, laborals i ambientals mitjançant la millora de les pràctiques de compra i comercialització.
b. Promoure la transformació gradual de les empreses convencionals amb prioritat en els guanys a models empresarials, que prioritzin a les persones i el planeta en enfront dels guanys.
c. Adoptar objectius nacionals i, quan escaigui, regionals ambiciosos per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, reduir ràpidament les emissions de CO₂ i garantir el límit de l’augment de la temperatura mundial a 1,5 °C, com s’exigeix en l’Acord de París.
4. Distribució justa dels recursos
a. Reformar els sistemes impositius per a incentivar el Comerç Just, els productes orgànics, les empreses socials, les cooperatives i altres agents de l’Economia Social i Solidària.
b. Fer de l’adquisició pública responsable la norma i donar prioritat al Comerç Just, les empreses orgàniques i socials, les cooperatives i altres agents de l’Economia Social i Solidària en la concessió de contractes públics.
Al costat de la Coordinadora Estatal, entre les entitats signants figuren l’Organització Mundial del Comerç Just (WFTO), Fair Trade Advocacy Office, Fairtrade, Xarxa Intercontinental de Promoció de l’Economia Social Solidària (RIPESS), CIDSE (Together for the global justice), Act Alliance EU, The International Federation of Organic Agriculture Movements (IFOAM-Organics International), Social Economy Europe, Wellbeing Economy Alliance i International Cooperatives Alliance.
La xarxa interdiocesana de Comerç Just de Càritas
Càritas compta amb una Xarxa interdiocesana de Comerç Just, integrada a Espanya per 28 organitzacions diocesanes que treballen des de fa més de quinze anys en un model de comerç just i el consum responsable des de l’enfocament integral d’una Economia Solidària per a i per les persones.
Durant la crisi causada per la Covid, a través del treball en xarxa amb altres plataformes i organitzacions i amb els nostres propis grups productors en països com a Palestina o Bangladesh, Càritas ha constatat que el Comerç Just ha actuat com un escut protector enfront dels efectes socials de la crisi. Això ha estat possible gràcies al compliment de criteris com el compromís a llarg termini amb els grups productors, la no anul·lació de comandes, l’ús de la prima de comerç just per a necessitats urgents o el prefinançament.
De totes maneres, és escàs encara el coneixement que existeix en la ciutadania sobre els valors i beneficis d’aquest comerç enfront del convencional, on el benefici econòmic i la competència són prioritaris. D’aquí la importància del suport d’institucions i representants compromesos perquè aquesta tendència pugui anar transformant-se de manera significativa.
Malgrat les limitacions imposades pel confinament i les mesures sanitàries imposades per la pandèmia, la Xarxa de Comerç Just de Càritas ha pogut mantenir-se activa durant l’any 2020, a través del treball desenvolupat per 28 Càritas Diocesanes, 36 botigues obertes en tota Espanya i 72 punts de venda o informació.
L’activitat d’aquesta xarxa, que se sosté gràcies al compromís de 542 persones voluntàries i 27 contractades, llança un saldo econòmic de 403.897 euros en vendes d’artesania, alimentació, cosmètica i altres productes. Al que cal afegir una altra partida de 464.692 euros en recursos invertits en compra de productes i accions de Comerç Just.
