Economia i Persones 2019

Informe d’Economia Solidària 2019 i «Focus» de FOESSA sobre vulneració de drets

#TrabajarPorLoQueEsJusto

Càritas va ajudar 15.368 persones a trobar treball en 2019 en un mercat laboral cada vegada més inestable i precari

Gairebé 79.000 persones van participar en tota Espanya en les accions d’ocupació i economia social de Càritas, en les quals es van invertir 45,8 milions d’euros

Un informe de FOESSA sobre treball decent alerta que gairebé la meitat dels treballadors té una jornada parcial indesitjada

La inestabilitat laboral greu afecta 7,8 milions de persones que viuen en llars on el seu sustentador principal manté una relació molt insegura amb l’ocupació.

Coincidint amb la celebració de la Jornada Mundial pel Treball Decent, Càritas ha presentat a Madrid el seu Informe d’Economia Solidària 2019, al costat d’un nou lliurament de la sèrie “Focus” de la Fundació FOESSA amb el títol “Vulneració de drets: Treball decent”.

En treure a la llum simultàniament tots dos documents, Càritas pretén posar el focus en els esforços desenvolupats pel conjunt de les 70 Càritas Diocesanes del país en un mercat de treball caracteritzat per una creixent inestabilitat i precarietat per a acompanyar a les persones en situació de major vulnerabilitat laboral.

Per això, a més de rendir comptes sobre les accions d’ocupació, economia social, comerç just i finances ètiques en les quals en 2019 van participar gairebé 79.000 persones, Càritas alerta sobre les amenaces per al treball decent que suposen l’augment de la precarietat laboral del nostre país, on gairebé el 48,1% dels treballadors té una jornada parcial indesitjada i la inestabilitat laboral greu afecta 7,8 milions de persones que viuen en llars on el seu sustentador principal manté una relació molt insegura amb l’ocupació.

La roda de premsa celebrada en la seu de Càritas Espanyola en la qual es van presentar tots dos documents va comptar amb les intervencions de Natalia Peiro, secretària general de Càritas, que va estar acompanyada per Raúl Flores, coordinador d’Estudis i secretari tècnic de FOESSA, i Francisco Lorenzo, director d’Acció Social.

Precarietat i inestabilitat, amenaces per al treball decent

El “Focus” de FOESSA sobre vulneració de drets en l’àmbit laboral analitza en quina mesura l’alerta sobre l’augment de la precarietat i la inseguretat laboral llançada fa poc més d’un any en el VIII Informe FOESSA s’està assentant en el nostre mercat de treball i provocant, en paraules de Raúl Flores, que “una part dels treballadors es vegin privats sistemàticament del dret a un treball decent”.

Aquesta asseveració es basa en les dades recollides en l’estudi elaborat pel Comitè Tècnic de FOESSA, on s’assenyalen les següents constatacions:

– El treball indefinit i a temps complet és avui dia una quimera per a prop de quatre de cada deu treballadors (34,6%), un ampli percentatge de població que no es troba dins de la norma social d’ocupació, és a dir; que no treballa les hores que li agradaria ni durant els períodes de temps que voldria, veient clarament vulnerat el seu dret a un treball digne.

– El 13,5% de la població té una jornada laboral a temps parcial i gairebé la meitat d’ells, el 48,1%, sofreixen la parcialitat indesitjada; és a dir, es mantenen en aquesta situació contractual perquè no han pogut trobar un treball a jornada completa o aconseguir l’ampliació horària en la seva actual ocupació, amb el que això significa quant a minvament de nivell d’ingressos i el benestar i comoditat associats a ells.

– La temporalitat en les contractacions i la curta durada aquestes és una altra de les realitats que assota al nostre mercat laboral. A l’agost del present any, i segons l’Informe del Servei Públic d’Ocupació Estatal, només un 8,6% dels nous contractes van ser indefinits, mentre que els temporals van aconseguir el 56,3% del total signats en aquest mes i, d’ells, gairebé quatre de cada deu, el 37,8%, van tenir una durada inferior a set dies.

– La inestabilitat laboral greu aconsegueix 7,8 milions de persones que viuen en llars on el seu sustentador principal manté una relació molt insegura amb l’ocupació. Aquesta realitat afecta el 16,4% de les famílies.

– Destaquen especialment la situació d’inestabilitat d’aquelles persones que subsisteixen a base d’ocupacions informals. Parlem de 615.000 conciutadans que, en la majoria dels casos, sofreixen la màxima expressió de la precarietat laboral en veure calcigats els seus drets sense poder agarrar-se a l’arbitratge de la justícia ni a cobertures socials en els períodes menys favorables.

– Les famílies en inestabilitat laboral greu sofreixen serioses dificultats econòmiques, que es reflecteixen a no disposar de diners per a afrontar despeses imprevistes (52%) o haver-se vist en l’obligació de demanar ajuda econòmica a parents o amics (42%). La realitat de ser treballadors i ser pobres, malgrat matinar diàriament i dedicar gran part del seu temps i energies a complir en el seu ús, afecta gairebé 2,5 milions de treballadors pobres (13% dels treballadors), els qui, malgrat estar ocupats, no aconsegueixen abandonar situacions de pobresa relativa.

– La fragilitat de l’espai bàsic de seguretat, l’habitatge, és una altra conseqüència d’aquest panorama: 3 de cada 10 famílies en Inestabilitat Laboral Greu manquen de diners suficients per a afrontar despeses relacionades amb l’habitatge (hipoteca, lloguer, subministraments, etc.). Així mateix, 2 de cada 10 famílies han rebut avisos de talls de subministraments per no disposar de diners suficients per a pagar-los.

– La privació del treball decent afecta més a aquells sectors i grups humans molt exposats a l’estacionalitat i a les conjuntures socioeconòmiques (hostaleria, turisme, serveis auxiliars…). En comparar la base de cotització mitjana de l’hostaleria amb la mitjana dels treballadors del país, el resultat és que els sous són un 40% més baixos. I si dins d’aquest sector posem el focus en el servei de menjars i begudes, i observem la diferència entre homes i dones comprovem que els salaris dels cambrers són un 43% més baixos i els de les cambreres un 50%.

– En relació amb el treball en l’àmbit domèstic, el primer que destaca és que només hi ha registrades 38.274 persones com a cotitzadores en aquest sector professional, la qual cosa indica que bona part de les treballadores (sector altament feminitzat) realitzen la seva labor sense els drets i la protecció que haurien de tenir. D’altra banda, el salari del personal domèstic és fins a un 52% inferior a la mitjana entre les dones.

– Les dificultats per a accedir a un treball decent són especialment significatives entre les dones i la població d’origen estranger. En el cas de les dones cal destacar la important desigualtat salarial respecte als homes, que mesura en termes de bretxa salarial aconsegueix un guany mitjà inferior del 21%.

– La població d’origen estranger sofreix de forma especialment greu la vulneració del dret al treball decent en ser persones als qui el marc legal empeny a una situació administrativa irregular i es veuen obligades a cobrir llocs de treball en l’economia informal. Fins i tot quan la situació administrativa és regular, la desigualtat salarial mesura en termes de bretxa salarial aconsegueix un guany mitjà inferior del 24% entre els treballadors estrangers.

– Els sistemes de protecció pública a la desocupació no han sabut adaptar-se a la mutació que ha tingut lloc en el mercat laboral. Com Càritas i FOESSA han alertat repetidament, el treball ha perdut el seu rellevant rol de garantidor de la inclusió social: comptar amb una ocupació, més encara si aquest és precari, no protegeix davant situacions d’exclusió o pobresa, la qual cosa s’ha d’assumir i comprendre des dels sistemes de protecció pública per a abordar aquest problema.

– Aquest desajustament es mostra en el fet que només un de cada quatre (el 24,8%) llars sustentades per una persona en situació d’inestabilitat laboral greu reben algun tipus de prestació per desocupació o renda mínima d’inserció.

“En resum –va afirmar el coordinador d’Estudis de Càritas—, ens trobem davant un mercat laboral i una concepció del treball que no és capaç d’assegurar a un elevat percentatge de població ocupada el dret a un treball decent i que, com a conseqüència, veu vulnerat el seu dret a l’habitatge i a altres necessitats bàsiques, sense que els sistemes de protecció de l’Estat de benestar estiguin reaccionant amb la flexibilitat i l’adaptació que la realitat requereix”.

Informe d’Economia Solidària 2019: Treballar pel que és just

En aquest escenari on, com va assenyalar Francisco Lorenzo, “el nostre model de societat sembla continuar afirmant que l’ocupació és camí assenyalat per a la integració social, però veiem que la seva capacitat protectora és clarament insuficient” és en el qual Càritas “continua reforçant la seva aposta per una manera de fer economia a la qual la persona i la seva dignitat, i les comunitats es troben en el centre”.

Aquesta opció per un model inclusiu de l’ocupació llança resultats concrets i positius any rere any. Així ho confirmen les dades de l’Informe d’Economia Solidària 2019, que s’edita sota el títol “Economia i persones: Treballar pel que és just”. Les xifres de l’últim any apunten en aquesta adreça:

– De les 78.976 persones que han participat en programes d’ocupació, 15.368 han trobat treball. En un mercat laboral exigent i tractant-se de persones que en alguns casos han de superar barreres afegides.

– Es van realitzar 1.057 accions formatives, per les quals van passar 16.276 persones.

– 29.755 persones van ser ateses pels serveis d’intermediació laboral.

– A més, 689 persones van participar en accions d’autoocupació.

A més de fer costat a les persones perquè trobin un lloc de treball en el mercat laboral, en Càritas també es promouen iniciatives capaces de generar ocupació a través de les empreses d’inserció, que són iniciatives sense ànim de lucre on més de la meitat dels treballadors són ocupacions d’inserció.

En data d’avui, Càritas compta en tot el país amb 73 iniciatives d’economia social, que suposen un total de 1.787 llocs de treball, dels quals 985 són ocupacions d’inserció pels quals van passar 1.353 persones en 2019. Gràcies a l’impuls a l’ocupabilitat d’aquestes empreses d’inserció, 287 persones han trobat ocupació en el mercat normalitzat.

Un altre àmbit estratègic de l’acció de Càritas en el marc de l’economia solidària és el seu suport al comerç just, que es concreta en una xarxa estatal integrada per 33 botigues i 114 punts de venda, que l’any passat van facturar gairebé 582.000 euros. A més, es van dur a terme 520 accions de sensibilització, sobre consum responsable, el comerç just i les finances ètiques.

Tot aquest treball a favor de la creació d’ocupació decent es recolza en el compromís actiu de 3.184 voluntaris i 984 contractats.

En termes econòmics, la inversió total destinada per les 70 Càritas Diocesanes de tota Espanya als seus recursos i projectes d’ocupació i economia social en 2019 va ser de 45.857.329 euros. D’aquests, 31.219.095 euros es van invertir en els programes d’ocupació, 482.596 euros en activitats de comerç just i 14.155.638 euros es van destinar a les iniciatives d’economia social.

Com va explicar el director d’Acció Social de Càritas, “preferim no parlar de despesa, sinó d’inversió, i no ho fem en termes metafòrics o poètics sinó perquè per a Càritas, cada recurs invertit suposa un benefici en el mitjà-llarg termini: un benefici social en termes d’autoestima, reconeixement de dignitat i accés a drets de les persones que acompanyem; i un benefici econòmic, ja que si els més de 31 milions d’euros han servit perquè 15.368 persones trobin ocupació, això ens dóna una mitjana d’inversió de 2.000 euros per persona”.

A més de reclamar la implicació de les Administracions públiques com a “garants de drets i perquè inverteixin en iniciatives que en el mitjà termini els suposarà un estalvi”, Francisco Lorenzo va apel·lar a les entitats privades a “donar oportunitats dignes a les persones a les quals atenem i a reforçar un suport que ens permetin continuar mantenint iniciatives que funcionen”.

Una economia que posi a la persona en el centre

Aprofitant la celebració de la Jornada Mundial pel Treball Decent, Natalia Peiro va apostar en la seva intervenció per “una economia que posi a la persona en el centre com a condició indispensable per a avançar en l’horitzó del treball decent”.

“Protegir el dret al treball decent requereix un canvi de paradigma, pensar el treball des de les persones i no des de la dimensió purament productiva i econòmica. Una societat que promogui el dret al treball decent haurà de plantejar el sentit i el valor del treball més enllà de l’ocupació”, va assegurar.

La secretària general de Càritas va apel·lar, així mateix, al decisiu paper de les empreses per a la consecució del treball decent, ja que “en el marc del model social en què vivim, compleixen una clara funció social, que actua de manera complementària a altres agents, en la construcció de societat”. “Les empreses –va dir— han de comprendre’s a si mateixes com a agents que es fan càrrec i cuiden de la societat a la qual pertanyen i en la qual operen, que és l’única manera en què es pot generar no sols riquesa sinó també valor social”.

Per això, va llançar “una crida a la societat en general i a les empreses en concret, per a transformar elements crucials del mercat de treball, moltes d’elles vinculades a una competitivitat mal entesa que, a vegades, pot acabar oferint unes condicions laborals precàries per als seus empleats”.

En aquest sentit, la secretària general de Càritas va convidar “tant a empreses com a consumidors perquè les primeres siguin capaces d’assentar la seva posició en el mercat i buscar la seva competitivitat, sense carregar el cost d’aquesta operació sobre les espatlles dels treballadors, al costat d’una actitud vigilant, compromesa i responsable dels consumidors que premiï a les companyies que compleixen amb els principis del treball decent”.

La CECJ (Coordinadora estatal de Comerç Just) publica una guia que analitza els principals segells de Comerç Just.

La publicació pretén ajudar als consumidors/as davant els dubtes sobre com i qui garanteix que els productes compleixen els principis de Comerç Just.

Davant la crisi ecològica i social, cada vegada més persones són conscients de l’impacte del seu consum.

La Coordinadora Estatal de Comerç Just ha elaborat l’edició en castellà de la “Guia internacional de certificacions de Comerç Just”, una publicació que pretén facilitar al públic consumidor i a professionals la comprensió dels principals segells que identifiquen als productes de Comerç Just i ofereixen garanties del compliment dels seus principis. Davant la crisi ecològica i social, cada vegada més persones són conscients de l’impacte que el seu consum té a escala humana, econòmica i mediambiental, i decideixen actuar a través d’una compra més responsable.

Davant això, la Guia internacional de certificacions de Comerç Just pretén facilitar la identificació dels productes que realment són de Comerç Just i evitar la confusió davant la proliferació d’altres selles de desenvolupament sostenible o d’iniciatives d’empreses multinacionals. La guia també està dirigida a professionals del sector i organismes públics, amb la finalitat de facilitar la decisió de compra o licitació d’aquests productes.

Els segells de Comerç Just són elements identificatius (logotips) impresos en l’envàs del producte i que certifiquen que en la seva elaboració s’han complert els 10 principis fonamentals. D’aquesta manera, les certificacions reforcen la credibilitat per part de la ciutadania en el Comerç Just i afavoreixen la seva visibilitat.A més, constitueixen una eina important per a aconseguir els objectius que persegueix aquest moviment: generar canvis en el comerç per a aconseguir una major justícia econòmica, garantir el respecte dels Drets Humans i laborals, i la protecció del medi ambient.

La Guia analitza les 8 principals certificacions de Comerç Just existents en el mercat internacional. De cadascuna d’elles descriu les seves característiques principals, els criteris econòmics, socials, de governança i mediambientals que avaluen, els requisits exigits i les mesures de control que duen a terme. La publicació es completa amb una anàlisi de les iniciatives més destacades de l’anomenat Comerç Just “local”, és a dir, aquelles dutes a terme en diferents països que adopten els valors del Comerç Just a l’elaboració i distribució de productes dins de cada país.

Finalment, la Guia examina alguns segells de desenvolupament sostenible i iniciatives promogudes per les multinacionals. La Guia internacional de segells de Comerç Just ha estat elaborada per la Plataforma Francesa de Comerç Just, Fair Word Project, FairNess i Fòrum Fairer Handel.

L’edició en castellà ha comptat amb finançament de la Comissió Europea, en el marc del projecte Trade Fair Live Fair, la guia es pot descarregar a www.comerciojusto.org

PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA DE 2019 DE LA XARXA D’ECONOMIA ALTERNATIVA I SOLIDÀRIA DE BALEARS

Un any més presentam la memòria anual de la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears), per informar de les activitats desenvolupades en 2019 i donar resposta al compromís de transparència i de rendiment de comptes davant la societat.

En 2019 REAS Balears ha comptat amb 14 entitats associades*, amb tres noves altes d’empreses d’inserció: Eines x Inserció, promoguda per Càritas Mallorca, Mestral Inserció i Medi Ambient, promoguda per Càritas Menorca, i Projecte Home Balears Inserció, promoguda per Projecte Home. En conjunt, les entitats sòcies han implicat un col·lectiu de 2.127 persones entre persones treballadores i voluntàries; d’aquestes ha hagut 777 treballadors/es, i el moviment econòmic conjunt ha estat de 24.544.311 €.

REAS Balears està integrada a REAS Red de Redes de Economía Solidaria, xarxa de xarxes sectorials i territorials formada per 795 organitzacions amb presència a 15 comunitats autònomes espanyoles. En conjunt, més de 43.000 persones estan vinculades a organitzacions de REAS Red de Redes, 19.000 com a contractades, amb uns ingressos anuals de 708 milions d’euros. S’ha de destacar que en 2020 REAS Red de Redes de Economía Solidaria celebra el seu 25è aniversari, ja que es va crear en 1995.

La memòria de 2019 de REAS Balears inclou una presentació de l’entitat i de la seva gestió, i una descripció de les actuacions dutes a terme, estructurades a partir dels objectius estratègics treballats:

1.  Donar continuïtat a la feina en xarxa amb REAS Red de Redes, Tercer Sector Social i Fiare Banca Ètica, i implicar-nos en el Fòrum Social Mundial d’economies transformadores 2020.

2. Reivindicar les empreses d’inserció.

3. Impulsar el mercat social, conjuntament amb altres organitzacions, com a eina pel foment de l’economia social.

4. Promoure les clàusules socials i el consum responsable entre les administracions.

5. Participar en el Consell de l’Economia Social i treballar per impulsar les polítiques públiques de foment de l’economia social i per promoure la formació.

De l’activitat de 2019 destacam: la continuació de l’aposta de REAS Balears per les empreses d’inserció, ja que amb les noves incorporacions produïdes, REAS Balears agrupa a les sis empreses d’inserció de les Illes Balears. També s’han editat videoclips sobre les empreses d’inserció i s’han realitzat les jornades “les empreses d’inserció, oportunitats d’inserció laboral” a Mallorca, Menorca i Eivissa. En relació al Mercat Social, s’ha participat en l’organització de la V Fira del Mercat Social i de la setmana de les economies transformadores; i també ens hem implicat en el projecte veïnal #ZonaZeroPalma per promoure usos socioculturals i d’economia solidària per a les galeries de la Plaça Major de Palma.

En 2019, des de l’àmbit institucional volem destacar l’aprovació del protocol d’impuls de l’economia social i solidària de Palma, les negociacions amb el Consell de Mallorca per a l’aprovació d’un pacte per al foment de l’economia social i solidària i el desenvolupament local, així com els contactes institucionals amb nous responsables polítics sorgits de les eleccions locals i autonòmiques de maig de 2019.

Un any més, hem posat el nostre granet d’arena per contribuir a avançar cap a un model econòmic que situï en el centre la sostenibilitat de la vida, les cures i el be comú, ara més necessari que mai.

Per a més informació:

  • A Mallorca: Jordi López, 646930618
  • A Menorca: Antoni Aguiló, 682854991

Memòria de 2019 de REAS Balears

* Entitats associades a REAS Balears en 2019:

  • Associació Candela Projectes Solidaris
  • Associació S’Altra Senalla
  • Càritas Diocesana de Mallorca
  • Càritas Diocesana de Menorca
  • Deixalles Inserció i Triatge Empresa d’Inserció
  • Deixalles Serveis Ambientals Empresa d’Inserció
  • Ecoprest S.L.L.
  • Eines x Inserció Empresa d’Inserció
  • Fundació Deixalles
  • Institut de Treball Social i Serveis Socials (INTRESS)
  • Mestral Inserció i Medi Ambient Empresa d’Inserció
  • Projecte Home Balears Inserció Empresa d’Inserció
  • Slow Food Illes Balears
  • Triam de Tot Empresa d’Inserció

PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA DE 2019 DE LES EMPRESES D’INSERCIÓ DE LES ILLES BALEARS

Memòrica 2019

A les Illes Balears existeixen 6 empreses d’inserció, associades a la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària (REAS Balears):

  • Deixalles Serveis Ambientals, promoguda per Fundació Deixalles
  • Deixalles Inserció i Triatge, promoguda per Fundació Deixalles
  • Triam de Tot, promoguda per Fundació Deixalles
  • Eines x Inserció, promoguda per Càritas Mallorca
  • Mestral Inserció i Medi Ambient, promoguda per Càritas Menorca
  • Projecte Home Balears Inserció, promoguda per Projecte Home Balears

Les empreses d’inserció tenen com a finalitat la integració sociolaboral de persones en situació o risc d’exclusió social, proporcionant-les un treball remunerat, així com la formació i l’acompanyament necessaris per facilitar el seu accés al món laboral ordinari.

Les dades més representatives de l’activitat de les empreses d’inserció de les Illes Balears en 2019 han estat:

  • 6 empreses d’inserció en funcionament, amb presència a Mallorca, Menorca i Eivissa, amb activitats econòmiques de gestió i tractament de residus, jardineria i tasques auxiliars d’administració.
  • Facturació conjunta de 2.897.693 €, dels quals només el 15% correspon a subvencions públiques.
  • 66 persones en risc d’exclusió social contractades amb contractes d’inserció.
  • El 91% de les persones que han finalitzat el seu contracte d’inserció s’han inserit en el mercat laboral ordinari.
  • Les empreses d’inserció permeten que persones passives que rebien prestacions passin a ser cotitzants actius, generant un retorn econòmic per a les administracions via impostos (Seguretat Social, IRPF, IVA, impost de societats…) i estalvis per la contractació de persones que rebien la Renda Mínima d’Inserció. En 2019 aquest retorn per a les arques públiques ha estat de 533.179 €, xifra superior a les subvencions públiques rebudes (341.466 €).

Aquestes dades posen de manifest que les empreses d’inserció són una eina útil en favor de la inserció de persones en situació de dificultat i que amb la seva activitat econòmica contribueixen a la cohesió social, ara més necessària que mai.

Actualment les empreses d’inserció de les Illes Balears es troben amb les dificultats derivades de la pandèmia sanitària, per la qual cosa REAS Balears treballarà per la seva reactivació i consolidació, d’acord amb els següents objectius:

  • Defensar els contractes públics reservats per a empreses d’inserció contemplats en la normativa sobre contractació.
  • Reclamar l’increment de les subvencions públiques en favor de les empreses d’inserció.
  • Treballar per a que els ERTO derivats de la situació de pandèmia sanitària tenguin en compte les seves peculiaritats.

Per a més informació:

Videoclips de presentació del balanç de 2019 de les empreses d’inserció:

  • Salutació de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball: Vanessa Rosselló, Directora general de Promoció Econòmica, Emprenedoria, Economia Social i Circular: https://youtu.be/20TWIcMoIz0

Tornem! Estamos de Vuelta!

Tornem!
En Mestral hem posat en marxa tots els mitjans necessaris per a reprendre la nostra activitat de la manera més segura i seguint les instruccions de les autoritats sanitàries.

Així que dilluns que ve dia 11 estem de tornada!! 🗓

Amb noves normes per a acudir als nostres centres i nou horari. 🕰

Estem feliços de tornar a estar amb vosaltres, amics, clients, col•laboradors, companys…

Ens veiem!📌

Estamos de Vuelta!

En Mestral hemos puesto en marcha todos los medios necesario para reanudar nuestra actividad de la manera más segura y siguiendo las instrucciones de las autoridades sanitarias.

Así que el próximo lunes día 11 estamos de vuelta!! 🗓

Con nuevas normas para acudir a nuestros centros y nuevo horario. 🕰

Estamos felices de volver a estar con vosotros, amigos, clientes, colaboradores, compañeros…

Nos vemos!📌

PRÒXIMAMENT/PRÓXIMAMENTE!

📌Molts i moltes ens heu preguntat en els últims dies quan obrim les nostres botigues solidàries Mestral.

En aquests moments estem treballant per a adaptar-nos a la nova situació que vivim, prenent totes les mesures de seguretat, establertes per les autoritats sanitàries, en totes les nostres botigues i projectes.

Tornarem aviat, i tots hem de fer-ho amb la responsabilitat més gran, i baix noves normes, com EPIs, aforament limitat i distància de seguretat, també treballem en la higienització de la roba i espais, perquè aquesta volta es faci amb tota tranquil·litat possible…. ‼️

Anirem informant.

D’aquí a poc ESTAREM DE TORNADA!

Esteu atents a les nostres xarxes socials, aviat us comunicarem les dates i nous horaris de nostres re-obertures.

US ESPEREM PRÒXIMAMENT!

📌Muchos y muchas nos habéis preguntado en los últimos días cuándo abrimos nuestras tiendas solidarias MestraL.

En estos momentos estamos trabajando para adaptarnos a la nueva situación que vivimos, tomando todas las medidas de seguridad, establecidas por las autoridades sanitarias, en todas nuestras tiendas y proyectos.

Volveremos pronto, y todos tenemos que hacerlo con la mayor responsabilidad, y bajo nuevas normas, como EPIs, aforo limitado y distancia de seguridad, también en la higienización de la ropa y espacios, para que esta vuelta se haga con la mayor tranquilidad posible…. ‼️

Iremos informando.

DENTRO DE POCO ESTAREMOS DE VUELTA!

Estar atentos a nuestras redes sociales, pronto os comunicaremos las fechas y nuevos horarios de nuestras re-aperturas.

OS ESPERAMOS PRÓXIMAMENTE!

🛑NOVES NORMES QUAN REACTIVEM LA NOSTRA ACTIVITAT / NUEVAS NORMAS CUANDO ACTIVEMOS NUESTRA ACTIVIDAD.

Dia del Comerç Just: Un model econòmic més humà i sostenible per a eixir d’aquesta pandèmia

Càritas, al costat de la Coordinadora de Comerç Just, assenyala que aquesta crisi deixa a moltes persones enrere sense les seves necessitats vitals cobertes.

Càritas, al costat de la resta d’organitzacions que integren la Coordinadora Estatal de Comerç Just, crida a reclamar en aquest Dia Mundial del Comerç Just, que es commemora en circumstàncies extraordinàries el pròxim 9 de maig, un model econòmic més humà i sostenible per a eixir d’aquesta crisi global causada pel coronavirus.

La sortida de la profunda emergència social provocada per la COVID-19 només serà possible si s’aposta per un altre model econòmic que posi en el centre els drets de les persones i la cura del medi ambient enfront de l’acumulació de beneficis econòmics. Com recorda la Coordinadora, la desigualtat i la crisi climàtica són les principals conseqüències d’un consumisme desmesurat i insostenible, l’única fi del qual és la generació de capitals. La crisi sanitària ha posat de manifest la vulnerabilitat d’aquest sistema, que deixa a massa persones enrere, en condicions indignes, sense les seves necessitats vitals bàsiques cobertes.

Les organitzacions de Comerç Just defensen, per això, una sortida global i col·lectiva d’aquesta emergència, que aposti per un canvi en el sistema econòmic que doni prioritat a la dignitat humana i la protecció del planeta. Aquesta reivindicació, que ve reclamant-se des de fa diverses dècades en el Dia Mundial del Comerç Just, enguany, vol defensar-se de manera virtual de forma més alta i clara si cap amb l’etiqueta #DiaMundialComercioJusto.

Xarxa Interdiocesana de Càritas

Càritas, com a organització integrada en aquest moviment, a través de la seva Xarxa Interdiocesana de Comerç Just, que agrupa 29 organitzacions diocesanes, s’uneix a aquesta crida perquè, fins i tot amb les limitacions de la pandèmia, estar enguany més presents que mai en les xarxes. Treballant des de casa i malgrat les limitacions, urgeix continuar donant suport a un model de comerç que anteposa a la persona per damunt del benefici econòmic, i que defensa el treball decent i la vida digna per a treballadors i treballadores de tot el món.

A punt de reobrir les seves botigues i punts de venda quan la situació ho permeti, moltes de les iniciatives de comerç just de Càritas han aprofitat el confinament per a centrar-se en la sensibilització a través de les seves xarxes, actualitzar els seus recursos informàtics per a adaptar-los als nous temps online i ampliar el treball en xarxa amb altres plataformes del mercat social local, per a secundar tant el comerç just com el petit comerç de proximitat. També ha mantingut el contacte amb les seves cooperatives a Bangladesh i Palestina, seriosament afectades per aquesta pandèmia i que necessiten més que mai el nostre suport.

Reivindicar un consum responsable

Aquesta crisi ha reforçat encara més si cap a l’exhortació del papa Francesc en l’encíclica Laudato Si´, en la qual, a més d’assenyalar que el nostre nivell de consum actual és insostenible, ens alerta dels perills que aquesta dinàmica suposa per al futur de la dignitat de les persones i per a la Casa comú, el planeta.

Càritas defensa, al costat de la resta de les organitzacions de Comerç Just, la necessitat d’ajustar els nostres nivells de consum a les nostres necessitats reals, i optar per productes elaborats de manera respectuosa amb els seus treballadors i treballadores i amb el medi ambient. En aquest Dia Mundial i davant l’evident desafiament del canvi climàtic, reivindiquem un consum responsable i sostenible que aposti pel Comerç Just, però també pel comerç de proximitat i el petit comerç de barri, que revitalitza i regenera la vida dels barris, els pobles i les ciutats.

En el Manifest que la Coordinadora estatal de Comerç Just ha preparat amb motiu de la jornada d’enguany, es recullen, de manera resumida, aquestes demandes urgents: situar a les persones per damunt dels beneficis econòmics, defensa dels drets laborals i una vida digna per als treballadors de tot el món, realitzar un consum responsable i compromís efectiu en el respecte al medi ambient.

La crisi del coronavirus ha demostrat l’insostenible i desigual del model de “creixement” econòmic mundial. Les respostes i propostes per a eixir d’aquesta crisi no poden caure en els mateixos errors. És necessari aprofitar aquesta oportunitat per a canviar de rumb cap a un model de drets, sostenibilitat i equitat.

Coronavirus: Càritas posa els seus projectes d’economia social al servei de les necessitats de l’emergència

Moltes de les 70 empreses d’inserció de Càritas han reorientat la seva activitat per a donar suport i l’ajuda als més vulnerables

Els 70 projectes d‘economia social que la Confederació Càritas desenvolupa en tota Espanya no han sigut alienes a la convulsió laboral que ha provocat l’impacte del coronavirus en l’activitat empresarial del nostre país.

1.500 ocupacions i 36 milions d’euros de facturació

En un ambient hostil com aquest, moltes d’aquestes iniciatives d’inserció —que sostenen més de 1.500 ocupacions de per a persones en risc d’exclusió social i que en l’últim any van facturar uns 36 milions d’euros— estan fent tots els esforços perquè ningú es quede arrere: en alguns casos mantenint les ocupacions i oferint acompanyament a la plantilla de treballadors, especialment a aquelles que pitjor ho estan passant.

Però el més destacable és que moltes d’aquestes empreses han sabut aprofitar les dificultats provocades pel coronavirus com una oportunitat per a mantenir-se en peus i reorientar la seva activitat a fi de donar suport a les respostes socials de Càritas a les persones més vulnerables.

Activitat al servei de l’emergència

Són els molts exemples on les iniciatives d’inserció, de la mà de les seves respectives Càritas Diocesanes, s’han posat en les últimes setmanes al servei de la societat. Així ha succeït amb Ecosol (Girona), empresa amb diferents línies de negoci i que, per exemple, reparteix habitualment paquets de “última milla” en el centre de la ciutat per a grans empreses, ha aprofitat aquest moment de crisi per a adaptar la seva activitat a la distribució que es realitza des dels centres de distribució d’aliments; o com han adaptat una altra de les seves línies d’activitat, la de confecció, per a elaborar màscares i vestits d’aïllament per a la població de risc i els sanitaris; o la línia de manteniment i neteja, que s’està dedicant ara a tasques de desinfecció.

Altres exemples és el que aporten, en l’àmbit de l’ajuda alimentària, diferents iniciatives dedicades al càtering, com Lapiko Catering (Bilbao), EH! Laboras (Regió de Múrcia), Taghba (Còrdova) o Formació i Treball (Barcelona), que han posat les seves cuines al servei de les persones en situació de major precarietat i estan elaborant i repartint menjar per a persones ancianes que viuen soles, famílies que s’han quedat sense ingressos, menors no tutelats, persones en situació de carrer o menjadors socials. Són milers les persones que aquests dies reben una caixa amb plats recentment cuinats gràcies al treball d’aquests projectes d’inserció.

Han sigut diverses les empreses que, per contra, han deixat la seva activitat habitual per a llançar-se a oferir respostes a la pandèmia, com succeeix amb Reciclamoda (Guadalajara), dedicada a la recollida de residu tèxtil i que en aquesta situació d’emergència està prestant serveis d’elaboració i repartiment d’aliments, rentat de roba de persones sense llar i desinfecció de diferents centres d’acolliment de majors, persones sense llar i famílies en exclusió social.

Destacable és també el cas de diverses empreses de producció agrícola sostenible, com succeeix amb Bioalverde (Sevilla), dedicada a l’agricultura ecològica, que ha augmentat de manera considerable al llarg d’aquestes setmanes la seva producció i servei de venda i lliurament a domicili per a atendre famílies vulnerables.

Un exemple similar és el del projecte Búscandome las habichuelas (Tenerife), que habitualment distribueix productes ecològics frescos a 20 col·legis del Nord de Tenerife associats al Programa d’Eco-menjadors de Canàries, promogut per l’ICCA (Institut Canari de Qualitat Agroalimentària), i que, a causa del tancament dels centres escolars, ha orientat la seva activitat a l’elaboració d’eco-caixes tancades per a repartiment a domicili i a donar suport al treball de repartiment d’aliments a la UMAC (Unitat Mòbil d’Atenció de Carrer) de Càritas Tenerife, que elabora 100 menús setmanals calents per a persones sense llar.

I Carinsertas, de Càritas Huesca, col·labora aquests dies amb l’Ajuntament d’Osca per a higienitzar els col·legis públics de la ciutat amb les seves màquines d’ozó.

Lideratge dels treballadors

Aquesta flexibilitat de les iniciatives d’economia social de Càritas no seria possible sense les capacitats i dedicació dels seus treballadors, com és el cas de Santos, que ha passat de complir pena a la presó fa alguns anys, a protagonitzar dins d’una d’aquestes empreses un servei essencial a la comunitat i a formar part de la resposta social a una crisi sanitària sense precedents. Com ell mateix explica: «No em fa por sortir cada dia al carrer per a treballar, perquè em compensa emocionalment»

#CadaGestoCuenta #CáritasNoCierra

Si vols col·laborar:
Núm. Compta per donacions
BANKIA ES52 2038 3298 1060 0011 1916
LA CAIXA ES70 2100 0055 51 0103680278
COLONYA ES05 2056 0012 2710 0338 1611
www.caritasmenorca.org/colabora
971 36 10 01

T’AGRAÏM QUE PER ARA NO. Des de Càritas sol•licitem la col•laboració ciutadana i que evitin deixar bosses i materials a les nostres instal•lacions

Càritas Menorca i el projecte Mestral sol·liciten la col·laboració ciutadana per tal que no s’acumulin bosses de roba i donacions en les seves instal·lacions i els contenidors vermells

CÀRITAS MENORCA HA PARALITZAT DE MOMENT LA RECOLLIDA DE ROBA I ESTRIS EN ELS SEUS CONTENIDORS I L’ACTIVITAT DE LES BOTIGUES MESTRAL TAMBÉ ES TROBA TOTALMENT SUSPESA PEL COVID-19.

Mestral, projecte d’economia social de Càritas Menorca, va informar del tancament de les seves botigues el passat 13 de març i de la suspensió de recollida en els seus contenidors vermells el 30 de març, amb motiu de l’estat d’alarma decretat i per responsabilitat cap als nostres clients i treballadors.

Aquesta mesura s’aplica a totes les botigues solidàries de Mestral i als tallers dels polígons de Maó i Ciutadella, des de Càritas sol·licitem la col·laboració ciutadana i que evitin deixar bosses i materials a les nostres instal·lacions, fins que passi aquest període excepcional, tan aviat sigui possible tornar a posar en marxa els nostres serveis informarem a través de xarxes socials i mitjans.

T’AGRAÏM QUE PER ARA NO. De moment agraïm que si has organitzat armaris i vols que la teva roba sigui reciclada i reutilitzada, la guardis a casa, quan tot això passi serà molt útil.

Gràcies.