Publicat a

100% elèctric

Amb el suport de la Conselleria de Família i Serveis Socials del Govern Balear a càrrec de l’assignació del 0,7% de l’IRPF, Càritas Menorca adquireix el primer vehicle 100% elèctric de la seva flota.

Aquest nou vehicle facilitarà la neutralitat d’emissions contaminants i permetrà el trasllat de persones participants dels nostres projectes, que tenen, com a objectiu la formació de persones en situació de desocupació, per al desenvolupament de les seves competències socials i professionals a través dels programes gestionats per l’empresa d’inserció Mestral Inserció i Medi Ambient.

Des del projecte Mestral fem un pas significatiu cap a un futur més sostenible en adquirir el nostre primer vehicle elèctric, ferms en el nostre compromís per una mobilitat més neta i la reducció de la nostra petjada de carboni.

Ens unim a la revolució elèctrica, contribuint a la preservació del medi ambient i un estil de vida més verd, emocionats d’explorar aquest viatge cap a una mobilitat més sostenible.

Publicat a

Les vendes de Comerç Just a Espanya en 2022 van aconseguir els 146 milions d’euros

Més de la meitat de la població espanyola vol conèixer si els productes que compra estan lliures d’explotació laboral infantil i si s’ha respectat el medi ambient en la seva elaboració.

146 milions d’euros va ser la facturació obtinguda pels productes de Comerç Just al nostre país durant 2022, la qual cosa suposa un increment lleu (1,3%) respecte a l’any anterior. Aquest és la principal dada de l’informe “El Comerç Just a Espanya 2022” publicat avui i elaborat per la Coordinadora Estatal de Comerç Just, amb finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. A més, la publicació inclou els resultats d’una enquesta sobre les motivacions de la ciutadania espanyola davant els impactes ambientals i socials de les seves compres.

“En un context de crisi econòmica i augment de la inflació, mantenir el volum de vendes i fins i tot incrementar-lo lleument, és una mostra de la fidelitat que genera el Comerç Just tant entre la ciutadania com entre les empreses”, ha explicat Alberto Abad, president de la Coordinadora Estatal de Comerç Just.

Amb aquesta xifra global, el consum mitjà per habitant en Comerç Just durant 2022 al nostre país va ser de 3,08 euros. Es tracta d’una quantitat similar a la del 2021 i que es manté allunyada de les xifres registrades en altres països europeus.

Prop del 80% de les vendes de Comerç Just es va produir en supermercats i grans superfícies. El segon espai de consum d’aquests productes és el sector d’hostaleria, restauració i servei d’àpats amb una quota de mercat del 13,7%. En tercer lloc, la ciutadania compra els articles de Comerç Just en establiments al detall, entre els quals destaquen les botigues especialitzades de Comerç Just, la facturació del qual ha estat en 2022 de 4,58 milions d’euros, la qual cosa suposa un descens lleuger (d’uns 127.000 euros) respecte a l’any anterior. El consum de Comerç Just en altres establiments al detall com a herbolaris o botigues de productes ecològics, ha sofert un major descens en aquest últim exercici.

Per productes, prop del 96% de les vendes de Comerç Just són d’alimentació. I dins d’aquest bloc, el cacau i els dolços continuen sent els productes estrella, seguits del cafè. Aquests 3 productes generen una mica més del 90% de la facturació. En la categoria d’articles que no són d’alimentació destaquen la roba i el tèxtil que, en l’últim any, han augmentat les seves vendes en 1,3 milions d’euros. “La demanda i venda de roba i tèxtils de Comerç Just estan creixent molt ràpidament”, ha assegurat A. Abat.

Les motivacions de la població davant el Comerç Just

L’informe “El Comerç Just a Espanya 2022” inclou els resultats de l’enquesta realitzada per l’equip de ClicKoala sobre les motivacions i hàbits de la ciutadania en relació amb el consum. D’una banda, l’enquesta conclou que el 69% de la població afirma fer la compra habitualment en supermercats i hipermercats. Amb relació a hàbits de compra sostenibles, el 14% afirma comprar productes ecològics, mentre que 1 de cada 10 persones (11%) consumi productes de Comerç Just.

D’altra banda, en consultar per les preocupacions de consumidors i consumidores, l’enquesta recull que la societat espanyola mostra un nivell d’interès significatiu pels impactes socials, humans i mediambientals de les seves compres. Un 39% de la població enquestada manifesta el seu interès per comprar productes de Comerç Just. Una proporció que augmenta en preguntar per aspectes essencials que garanteix el Comerç Just. Així, el 54% de la població vol saber si els productes que adquireix no han estat elaborats amb explotació laboral infantil, mentre que el 53% de la població vol saber si s’ha cuidat el medi ambient. En la segmentació per edats, l’enquesta conclou que la població de més de 55 anys és la que mostra un major interès per aquests aspectes.

Finalment, l’enquesta analitza la influència de les certificacions ecològiques i socials en les compres. La principal conclusió és que els segells que avalen el compliment de criteris ambientals o socials són en general poc coneguts. Només 12 certificacions, en concret les ecològiques, són conegudes entre el 30% i el 40% de la població. La resta dels segells pels quals s’ha consultat, com per exemple els de Comerç Just, només són coneguts per menys del 20% de la ciutadania. No obstant això, els qui coneixen aquestes certificacions mostren un nivell alt de confiança en elles i és un aspecte que afavoreix la seva decisió de compra

D’on venen els productes de Comerç Just

El mercat de Comerç Just del nostre país es proveeix de la producció de 162 cooperatives i organitzacions de 50 països d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. Els països amb els quals hi ha un major volum comercial en la xarxa de Comerç Just són el Perú, l’Índia, Uganda i l’Equador.

El cafè és el producte amb una procedència més àmplia. Àfrica és la principal regió productora de cafè de Comerç Just que proveeix el nostre mercat. Per part seva, el cacau de Comerç Just que gaudim al nostre país procedeix de 15 països, principalment d’Amèrica Llatina (República Dominicana, Bolívia, el Perú i l’Equador), i de Costa d’Ivori.

La roba, articles tèxtils i complements de Comerç Just procedeixen en la seva gran majoria d’Àsia i, especialment, de l’Índia, Bangladesh i Turquia.

L’informe “El Comerç Just a Espanya 2022” està disponible aquí

Publicat a

Celebració del 30 aniversari de Mestral, tres dècades cuidant de les persones i el medi ambient.

El projecte Mestral ha celebrat fa uns dies el seu 30 aniversari. Des dels seus inicis i fins a l’actualitat amb l’objectiu de treballar pel canvi social i la cura del medi ambient, creant oportunitats sociolaborals per a persones en situació d’exclusió.

Des de 1993 Mestral ha treballat incansablement per a abordar els desafiaments socials i ambientals que han anat apareixent en la seva història, amb l’objectiu principal de promoure l’ocupació, la sostenibilitat i millorar la vida de les persones. Al llarg d’aquests anys el projecte ha evolucionat i diversificat les seves iniciatives: la gestió de residus, les botigues solidàries, el comerç just, l’agricultura ecològica i la més recent, l’escola de restauració Ca n’Aguedet.

El treball en gestió de residus ha deixat una empremta significativa, més de 28 milions de quilos tractats des dels seus inicis, la implantació de nous mitjans com la gestió integral dels residus tèxtil o els RAEES (aparells elèctrics i electrònics) o els contenidors de recollida de roba, 56 en l’actualitat, repartits per cada racó de Menorca.

Més enllà d’això, l’objectiu principal del naixement de Mestral és l’acompanyament a les persones en situació vulnerable, el desenvolupament social, la formació, la promoció de l’ocupació, brindant a les persones participants eines per a aconseguir un major benestar. Més de 3.400 persones han passat pels diferents tallers, programes i formacions en aquestes tres dècades.

La celebració

Fa uns dies Mestral ha celebrat aquest viatge de 30 anys amb el personal del projecte, els voluntaris i col·laboradors que en formen part. A l’acte va haver-hi un moment especial per a la pregària i sinceres paraules de reconeixement per part del bisbe Gerard Villalonga.

En el transcurs de la vetlada el bisbe va presentar el relleu en la direcció de Càritas Menorca. El bisbe va agrair a Gabriel Pons la seva dedicació durant els últims 6 anys i va donar la benvinguda a Lorenzo Mir, que inicia la una nova etapa en el càrrec. Des de Càritas li donem la benvinguda i agraïm el seu compromís amb l’entitat.

Mirant al Futur

Mestral continuarà treballant en els seus objectius principals: l’acompanyament de persones en situació vulnerable i la cura del medi ambient, l’economia social i circular, així com promoure un consum sostenible i responsable, que són part també del nostre ADN.

Ara iniciem il·lusionats el nou projecte Restaurant Escola Ca n’Aguedet, que obre les portes com a servei de servei de càtering, per a col·lectivitats i obrint al públic un dia per setmana, els dijous migdia, treballant per la capacitació de persones en risc d’exclusió social i lluitant contra el malbaratament alimentari.

Iniciem una nova dècada amb renovat entusiasme i la determinació de continuar formant part de la transformació social i la creació d’una societat més solidària i sostenible.

Publicat a

Primer dia d’obertura! Restaurant Escola Ca n’Aguedet

Feliços d’haver rebut aquest acolliment en el primer dia d’obertura del Restaurant Escola Ca n’Aguedet.

Obert a partir d’ara cada dijous al públic, amb receptes inspirades en la cuina tradicional de l’illa, utilitzant ingredients locals (km0) assegurant que els clients gaudeixin de la frescor i la millor qualitat. Però això no és tot, també amb compromís amb el comerç just, la sostenibilitat, la formació i la promoció d’ocupació.

El Restaurant Escola Ca n’Aguedet és un projecte d’economia social i solidària de Càritas Menorca i gestionat per Mestral Inserció i Mediambient. El menú està ple d’opcions que destaquen la riquesa de la cuina tradicional, i cada plat està elaborat amb ingredients provinents de productors locals que es troben a pocs quilòmetres de distància.

El millor de tot és que el restaurant es preocupa per la sostenibilitat i el comerç just. Està compromès en minimitzar la seva petjada ambiental i a assegurar-se que cada pas, des del camp fins al plat, sigui ètic i respectuós amb el mediambient. A més, s’han implementat pràctiques no malbaratament alimentari per a reduir al màxim els desaprofitaments. Això significa que estan trobant maneres creatives d’utilitzar cada ingredient, contribuint així a la reducció de l’impacte ambiental.

Aquest restaurant no és només un lloc per a gaudir de deliciosos menjars, sinó també una iniciativa que promou un enfocament més social, sostenible i ètic.

Publicat a

Càritas Menorca rep el Premi BBVA Futuro Sostenible pel seu projecte d’agricultura ecològica Arbres d’Algendar

L’entitat duu a terme una labor de recuperació de varietats autòctones de fruiteres al mateix temps que fomenta la formació i inserció laboral de persones vulnerables | La seu de BBVA a Maó va acollir la cerimònia de lliurament de la cinquena edició d’aquests guardons

Susana Llombart, directora de Zona de BBVA en Baleares, y Juan Carlos Hernández, responsable de Negocio de BBVA Asset Management Europa junto a los representantes de Càritas Menorca. Tolo Mercadal

Per a fer del món un lloc més just i inclusiu fan falta persones que duguin a terme accions compromeses amb l’entorn i la comunitat. És aquest el cas de Càritas Menorca que amb el seu projecte Arbres d’Algendar està millorant la vida de persones en risc d’exclusió al mateix temps que duu a terme una labor ecològica, sostenible i emmarcada en l’economia circular.

Arbres d’Algendar de Càritas Menorca és una de les 23 iniciatives solidàries distingides per Premis BBVA Futur Sostenible, un guardó que dona cada any 1 milió d’euros a ONGs de tot el territori nacional.

La seu de BBVA a Maó va ser l’escenari que va acollir dilluns passat 2 d’octubre el lliurament d’aquest distintiu a la iniciativa guanyadora en l’arxipèlag. Un projecte que, que segons va destacar Susana Llombart, directora de Zona de BBVA a les Balears, «exemplifica el tipus d’innovació social i ambiental que necessitem més que mai en el nostre món en constant canvi. Demostra que la sostenibilitat i la inclusió social poden anar de bracet per a crear un futur més brillant»

Guillem Ferrer Monjo, secretario general de Càritas Menorca, Susana Llombart, directora de Zona de BBVA en Baleares, y Juan Carlos Hernández, responsable de Negocio de BBVA Asset Management Europa. Tolo Mercadal

Durant l’acte de lliurament Llombart va destacar que «avui celebrem la visió i la dedicació de Càritas, i també ens inspirem mútuament per a unir-nos en la determinació de crear un món més inclusiu i més just. Aquest premi del Fons BBVA Futur Sostenible i la inversió socialment responsable són un recordatori que cada pas que donem cap a la inclusió i la sostenibilitat té un impacte. Cada petita acció pot desencadenar un canvi significatiu en les nostres comunitats i en les nostres vides».
El projecte Arbres d’Algendar

En efecte, amb Arbres d’Algendar Càritas Menorca està complint objectius en diferents àmbits. Es tracta d’un projecte d’agricultura ecològica mitjançant el qual s’han recuperat fins al moment un total de 84 varietats d’arbres fruiters autòctons. Segons detallen des de l’ONG «aquest projecte neix amb la intenció de recuperar un valuós patrimoni cultural i agronòmic específic de Menorca, les varietats locals fruiteres, com a eina per a la inserció sociolaboral. Ho fem a través de la creació d’una col·lecció de varietats locals o banc genètic, amb més d’un centenar de registres, sobretot de pereres, pomeres i figueres; i la producció de planta jove per a la seva comercialització».

A més de ser un projecte de recuperació d’arbres fruiters autòctons, Arbres d’Algendar és una important iniciativa de conservació natural d’un espai tan emblemàtic com és el barranc d’Algendar a Ferreries. Entre les accions paral·leles dutes a terme en la finca Càritas Menorca destaca que «fa uns anys rehabilitem i recuperem una font natural i tot el sistema de regadiu de l’època andalusina que avui dia serveix d’equipament de regadiu tradicional per als nostres cultius, cuidant l’entorn i aprofitant al màxim un bé tan preuat com és l’aigua».

Foto @caritasmenorca

Igual que tots els projectes de Càritas, Arbres d’Algendar té com a principal objectiu la inserció soci laboral de persones en situació vulnerable i de desocupació, a través de la formació i pràctica de manteniment de finques, cultiu d’arbres i horta, sempre sota criteris d’agricultura ecològica. El projecte també s’ha convertit en una eina de sensibilització i educació ambiental, amb especial incidència en el públic més jove, fent arribar el missatge de la necessitat de cuidar el nostre entorn, el medi ambient i revalorar el producte local.

Amb el Premi BBVA Futur Sostenible atorgat a Càritas Menorca es reconeix i dona suport a la continuïtat d’una activitat que va més enllà de la inclusió social i laboral complint amb els criteris de sostenibilitat, sobirania alimentària i la circularitat. En aquest sentit, des de Càritas Menorca detallen que «amb l’objectiu de continuar acompanyant a persones, en la formació i la promoció d’ocupació, els nostres projectes volen fer un pas més cap a la sostenibilitat i l’economia circular. En aquesta ocasió la pròxima obertura del Restaurant Escola Ca n’Aguedet, ens permet connectar la producció i l’aprofitament alimentari, d’aquesta manera el projecte de Arbres d’Algendar serà un dels subministradors del centre de formació que elaborarà receptes tradicionals menorquines, amb producte Km0 i ecològic».

Gràcies a l’aportació de BBVA Asset Management i el premi Futur Sostenible, Càritas Diocesana de Menorca fusionarà aquestes dues iniciatives. Segons expliquen des de l’ONG, d’una banda, han finançat eines que augmentaran la producció en Arbres d’Algendar, que juntament amb les donacions d’aliments que es puguin rebre, es proveirà el restaurant, que ofereix noves oportunitats laborals en el sector de la restauració a través de l’empresa d’inserció. «L’adequació de les instal·lacions del projecte ens permet afrontar la petició de la comunitat autònoma de reforestació del barranc de Trebalúger amb la producció d’arbres autòctons de l’illa, a més de construir una carpa d’ombreig i s’adquirirà una cambra frigorífica per a la conservació dels aliments, promovent l’aprofitament alimentari. Els 35.000 euros de la donació permeten contribuir a cura del medi ambient i la conservació natural gràcies als arbres plantats, a la producció pròpia d’aliments i la generació d’ocupació».

En aquest sentit, cal destacar que durant els últims cinc anys s’han fet diversos cursos de formació en fructicultura i horta ecològica, en els quals han participat un total de 38 persones. Es tracta de formació en dues modalitats: itineraris individuals de formació i cursos en grups reduïts de 4-5 persones amb una durada de 240 hores.

El projecte també compta actualment amb dues places per a la contractació de persones com a treballadors d’inserció a través l’empresa de Càritas Menorca Mestral Inserció i Medi Ambient, que a més gestiona residus com a roba, aparells elèctrics i electrònics, estris, bicicletes, mobles… per a la seva reutilització i reciclatge.

De cara al futur Arbres d’Algendar continuarà creixent i consolidant-se. Entre els objectius que s’ha marcat l’entitat per a 2024 destaquen la millora dels espais dedicats a la formació i capacitació laboral al mateix temps que s’adeqüen les instal·lacions per a acollir visites guiades i activitats de voluntariat corporatiu en l’espai natural de les finques d’És Canaló, la recuperació de les cases de s’ Hort de Dalt, malparades en una torrentada fa uns anys, i Sant Antoni de S’*Aranjassa per a grups, entitats i empreses amb el propòsit de conscienciar sobre la importància mediambiental i patrimonial d’un espai natural com és el Barranc d’Algendar. «La idea és impulsar la creació i la gestió d’un Centre d’Interpretació que aculli els objectius anteriors. Per a això treballem i estem demanant la implicació de les administracions i la col·laboració social de les empreses que vulguin unir-se a aquesta iniciativa mediambiental, cultural i social», resum.

Notícia de Diari de Mallorca

Publicat a

Treballant per una economia al servei de les persones

Trobada de La Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears) a Menorca.

Durant la jornada a més del treball conjunt s’han pogut visitar dos projectes impulsats per Càritas Menorca i que es gestionen a través de l’empresa Mestral Inserció i Medi Ambient, com són Arbres d’Algendar i Restaurant Escola Ca n’Aguedet.

En aquesta trobada han participat representants d’EinesxInserció de Càritas Mallorca, Fundació Deixalles, Bauma, Projecte Home i Mercat Social de les Iles Balears.

La Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears) és una associació sense ànim de lucre per a la promoció de l’Economia Solidària constituïda en 1998. Des de llavors, tot un conjunt d’iniciatives estem treballant en xarxa per a impulsar a Illes Balears un moviment social en favor d’una economia al servei de les persones.

El treball en xarxa i la cooperació amb altres entitats és fonamental per a aconseguir els nostres objectius. Participem activament en REAS Xarxa de Xarxes i col·laborem per a enfortir el teixit social a les nostres illes.

Publicat a

30 Aniversari Mestral

Mestral Menorca, projecte d’economia social i solidària de Càritas Menorca, celebra una Jornada de portes obertes i tallers lúdics, com a part de les activitats de celebració del seu 30 aniversari.

La jornada es desenvoluparà dissabte dia 16 de setembre, entre les 11 h i les 13.00 h, en el Taller Mestral Ponent, POICI (C/Fusters, 37) de Ciutadella i dissabte 23 de setembre, entre les 11 h i les 13.00 h, en el Taller Mestral Llevant, POIMA (C/ Itàlia, 4) de Maó.

Mestral Menorca, projecte d’economia social de Càritas que compta amb 30 anys d’existència, té com a principal objectiu fomentar la inserció de persones amb dificultats per accedir al món laboral, a través de la recollida, tractament i recuperació de residus i en coordinació amb els programes d’orientació i intermediació laboral.

Durant les jornades de portes obertes a Ciutadella i Maó, es duran a terme diverses activitats, 2 tallers familiars de recuperació i reutilització de residus.


– Taller “Els ninots d’en Tonet”. Taller de creació i art utilitzant material de rebuig domèstic, reciclant-lo i reaprofitant-lo aprendrem a imaginar i jugar.
– Taller de construcció d’HOTELS PER INSECTES amb Santi Saurina. Aquests petits refugis que fan servir molts insectes incloses abelles i vespes solitàries, vitals per a la cura de cultius, sistema natural per al control de plagues, ajuden a pol·linitzar i al fet que les plantacions fructifiquin.

També el personal de Mestral estarà disponible durant el matí per fer visites guiades als projectes i els diferents tallers, i els assistents podran degustar productes de comerç just.

Amb el suport de Colonya Caixa Pollença.

Publicat a

Presentació de la memòria de 2022 de les empreses d’inserció de les Illes Balears

A les Illes Balears existeixen actualment 5 empreses d’inserció i d’economia solidària actives associades a la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears):

  • Benfet Serveis i Manteniment, promoguda per Projecte Home Balears
  • Deixalles Inserció i Triatge, promoguda per Fundació Deixalles
  • Deixalles Serveis Ambientals, promoguda per Fundació Deixalles
  • Eines x Inserció, promoguda per Càritas Mallorca
  • Mestral Inserció i Medi Ambient, promoguda per Càritas Menorca

Les empreses d’inserció, regulades per la llei estatal 44/2007, tenen per objecte la integració i la formació sociolaboral de persones en situació o risc d’exclusió social com a trànsit a l’ocupació ordinària, a través de la realització amb l’acompanyament necessari d’activitats econòmiques de producció de bens i serveis.

Les activitats econòmiques que desenvolupen les empreses d’inserció a Mallorca, Menorca i Eivissa són:

Benfet Serveis i Manteniment (Mallorca):

  • Jardineria, neteja i gestió de mercadets

Deixalles Inserció i Triatge (Mallorca):

  • Gestió de personal per al tractament de residus, especialment residus d’envasos, enderrocs i voluminosos

Deixalles Serveis Ambientals (Mallorca i Eivissa):

  • Recollida i tractament de mobles, electrodomèstics i roba, i gestió de Deixalleries
  • Fabricació d’articles d’upcycling i confecció de peces de vestir i complements
  • Neteja, conservació i manteniment
  • Serveis de personal

Eines x Inserció (Mallorca):

  • Recollida, tractament i comercialització de roba recuperada

Mestral Inserció i Medi Ambient (Menorca):

  • Recollida i comercialització de mobles, electrodomèstics i roba
  • Fabricació i reparació de mobles i bicicletes
  • Viver ecològic, productes de comerç just i escola de restauració

Les dades més representatives de l’activitat de les empreses d’inserció de les Illes Balears en 2022 han estat:

DADES ECONÒMIQUES

Ingressos:

  • Ingressos conjunts de 4.475.589 €, amb un increment del 40% en relació a 2021, dels quals el 87% corresponen a facturació per serveis i el 13% a subvencions.

Retorn econòmic a les administracions:

Les empreses d’inserció permeten que persones passives perceptores de prestacions passin a ser cotitzants actives, generant un retorn econòmic en forma d’impostos i cotitzacions (Seguretat Social, IRPF, IVA i altres impostos) i d’estalvis en prestacions.

  • Retorn econòmic conjunt a les administracions de 1.387.881 €, amb un increment del 66% en relació a 2021, la qual cosa suposa un 279% de les subvencions públiques rebudes.
  • El retorn social anual mitjà per persona treballadora d’inserció a jornada completa és de 11.092 €, del qual el 45% corresponen a les cotitzacions de l’empresa a la Seguretat Social i el 36% a l’IVA.

DADES SOCIALS

  • 201 persones contractades (a jornada completa/any), entre les quals 125 persones amb contracte d’inserció, amb un increment del 33% en relació a 2021.
  • 21 persones que han finalitzat el contracte o l’itinerari d’inserció s’han inserit en el mercat laboral ordinari (el 60%).

Aquestes dades posen de manifest que amb la seva activitat econòmica les empreses d’inserció són una eina útil en favor de la inserció laboral de persones en situació de dificultat, donant resposta a un doble compromís: el compromís social amb les persones en situació de vulnerabilitat i el compromís professional amb els clients dels seus productes i serveis.

Documentació adjunta:

Memòria empreses d’inserció Illes Balears 2022:

https://mercatsocial.org/descarregues/211/memories/232263/memoria-2022-empreses-insercio-ib

Cartes de serveis de les cinc empreses d’inserció:

https://mercatsocial.org/descarregues/205/catalegs/232264/cartes-serveis-empreses-insercio-ib

(VERSIÓN EN CASTELLANO)

En Illes Balears existen actualmente 5 empresas de inserción y de economía solidaria activas asociadas a la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears):

  • Benfet Serveis i Manteniment, promovida por Proyecto Hombre Balears
  • Deixalles Inserció i Triatge, promovida por Fundación Deixalles
  • Deixalles Serveis Ambientals, promovida por Fundación Deixalles
  • Eines x Inserció, promovida por Cáritas Mallorca
  • Mestral Inserció i Medi Ambient, promovida por Cáritas Menorca

Las empresas de inserción, reguladas por la ley estatal 44/2007, tienen por objeto la integración y la formación sociolaboral de personas en situación o riesgo de exclusión social como tránsito al empleo ordinario, a través de la realización con el acompañamiento necesario de actividades económicas de producción de bienes y servicios.

Las actividades económicas que desarrollan las empresas de inserción en Mallorca, Menorca y Eivissa son:

Benfet Serveis i Manteniment (Mallorca):

  • Jardinería, limpieza y gestión de mercadillos

Deixalles Inserció i Triatge (Mallorca):

  • Gestión de personal para el tratamiento de residuos, especialmente residuos de envases, escombros y voluminosos

Deixalles Serveis Ambientals (Mallorca y Eivissa):

  • Recogida y tratamiento de muebles, electrodomésticos y ropa, y gestión de puntos limpios
  • Fabricación de artículos de upcycling y confección de piezas de vestir y complementos
  • Limpieza, conservación y mantenimiento
  • Servicios de personal

Eines x Inserció (Mallorca):

  • Recogida, tratamiento y comercialización de ropa recuperada

Mestral Inserció i Medi Ambient (Menorca):

  • Recogida y comercialización de muebles, electrodomésticos y ropa
  • Fabricación y reparación de muebles y bicicletas
  • Vivero ecológico, productos de comercio justo y escuela de restauración

Los datos más representativos de la actividad de las empresas de inserción de Illes Balears en 2022 han sido:

DATOS ECONÓMICOS

Ingresos:

  • Ingresos conjuntos de 4.475.589 €, con un incremento del 40% en relación a 2021, de los que el 87% corresponden a facturación por servicios y el 13% a subvenciones.

Retorno económico a las administraciones:

Las empresas de inserción permiten que personas pasivas perceptoras de prestaciones pasen a ser cotizantes activas, generando un retorno económico en forma de impuestos y cotizaciones (Seguridad Social, IRPF, IVA y otros impuestos) y de ahorro en prestaciones.

  • Retorno económico conjunto a las administraciones de 1.387.881 €, con un incremento del 66% en relación a 2021, lo que supone un 279% de las subvenciones públicas recibidas.
  • El retorno social anual medio por persona trabajadora de inserción a jornada completa es de 11.092 €, del que el 45% corresponde a las cotizaciones de la empresa a la Seguridad Social y el 36% al IVA.

DATOS SOCIALES

  • 201 personas contratadas (a jornada completa/año), entre las que 125 personas con contrato de inserción, con un incremento del 33% en relación a 2021.
  • 21 personas que han finalizado el contrato o el itinerario de inserción se han inserido en el mercado laboral ordinario (el 60%).

Estos datos ponen de manifiesto que con su actividad económica las empresas de inserción son una herramienta útil en favor de la inserción laboral de personas en situación de dificultad, dando respuesta a un doble compromiso: el compromiso social con las personas en situación de vulnerabilidad y el compromiso profesional con los clientes de sus productos y servicios.

Documentación adjunta (en catalán):

Memoria empresas de inserción Illes Balears 2022:

https://mercatsocial.org/descarregues/211/memories/232263/memoria-2022-empreses-insercio-ib

Cartas de servicios de las cinco empresas de inserción:

https://mercatsocial.org/descarregues/205/catalegs/232264/cartes-serveis-empreses-insercio-ib

Publicat a

PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA DE 2022 DE LA XARXA D’ECONOMIA ALTERNATIVA I SOLIDÀR

PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA DE 2022 DE LA XARXA D’ECONOMIA ALTERNATIVA I SOLIDÀRIA

La Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears) és una associació formada actualment per 15 organitzacions d’economia solidària[1], integrada a nivell estatal a REAS Red de Redes de Economía Solidaria.

La memòria de 2022 de REAS Balears fa una presentació de l’entitat i de la seva gestió, recull les dades de personal contractat i de facturació de les seves entitats associades i descriu les activitats desenvolupades per aconseguir els seus objectius de promoció de l’economia solidària.

La presidenta de REAS Balears, Maria Jaume, ha destacat de l’activitat de 2022:

  • La defensa del paper de les empreses d’inserció, fent incidència davant de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball per millorar les convocatòries de subvencions, fent difusió de l’activitat de les empreses d’inserció, treballant en la coordinació i elaboració de criteris comuns i creant l’Associació Illes Balears Empreses d’Inserció (AIBEI).
  • L’activitat del grup de treball d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús d’elaboració de propostes, reunions institucionals i activitats de difusió.
  • La col·laboració amb l’aula d’emprenedoria del Centre Integrat de Formació Professional Son Llebre en tasques de formació i assessorament.
  • Les actuacions de Mercat Social a través del projecte ESS Local, de promoció de l’economia social i solidària local, de l’organització del Fòrum de les economies transformadores i de la participació al Fòrum de la Societat Civil.
  • Les accions de seguiment, sensibilització, formació i assessorament sobre compra pública responsable, amb la presentació del informe de seguiment dels contractes reservats del Govern de les Illes Balears.

Des de l’àmbit institucional volem destacar la interlocució amb la Direcció General de Promoció Econòmica i Economia Social de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern; i des de Mercat Social, amb el Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local del Consell de Mallorca. Especialment, volem posar en valor l’increment del pressupost del Consell de Mallorca per al projecte ESS Local sorgit del Pacte per al foment de l’economia social i solidària i el desenvolupament local a Mallorca.

En 2022 les entitats sòcies han implicat en conjunt un col·lectiu de més de 1.900 persones entre treballadores i voluntàries; d’aquestes ha hagut 510 persones contractades, i el moviment econòmic conjunt ha estat de 18.555.672 €.

Així mateix, REAS Balears està integrada a REAS Red de Redes de Economía Solidaria, xarxa de xarxes sectorials i territorials formada per 985 organitzacions amb presència a 15 comunitats autònomes. En conjunt, més de 50.000 persones estan vinculades a organitzacions de REAS Red de Redes, 26.709 com a contractades, amb uns ingressos anuals superiors als 1.100 milions d’euros.

A la memòria de REAS Balears es pot trobar una presentació de l’entitat i de la seva gestió, i una descripció de les actuacions dutes a terme en 2022, estructurades a partir dels sis objectius treballats:

1. Treball en xarxa

2. Reivindicació de les empreses d’inserció

3. Enfortiment de l’economia solidària a través del foment de la participació i la formació

4. Impuls del mercat social, conjuntament amb altres organitzacions, com a eina per al foment de l’economia social

5. Promoció de la compra pública responsable entre les administracions públiques

6. Impuls de les polítiques públiques de foment de l’economia social

En paraules de la presidenta de REAS Balears, “un any més, hem posat en nostre granet d’arena per contribuir a avançar cap a un model econòmic que situï en el centre la sostenibilitat de la vida, les cures i el be comú, contribuint a la transició ecosocial que necessitam”.

Descàrrega memòria REAS Balears 2022: https://mercatsocial.org/wp-content/uploads/2023/02/memoria_reas_22_web.pdf

ANNEX: SEGUIMENT DE LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA SOCIAL

REAS Balears fa seguiment de la contractació pública social i proposa millores per afavorir l’activitat econòmica de les empreses d’inserció a les quals representa. En concret, identifica i analitza contractes reservats d’institucions de les Illes Balears per a programes d’ocupació protegida (empreses d’inserció i/o centres especials d’ocupació d’iniciativa social), regulats a la disposició addicional quarta de la llei 9/2017, de contractes del sector públic.

En 2022 REAS Balears va presentar un informe de seguiment dels contractes reservats del Govern de les Illes Balears entre juliol de 2017 i març de 2022.

En 2023, s’ha presentat un segon informe, sobre contractes reservats de les institucions de les Illes Balears (Govern, consells i ajuntaments) en 2022.

Les conclusions i propostes més significatives són:

Conclusions:

  • La contractació pública social a les Illes Balears presenta encara un gran potencial de creixement, i la seva evolució no segueix el ritme desitjat. Es necessita un nou impuls per aprofitar el marc normatiu favorable.
  • Existeix una concentració de contractes reservats adjudicats en pocs serveis: jardineria, hostaleria i càtering, porteria i control d’accessos i recollida i reciclatge de residus.
  • Quant a les entitats adjudicatàries, en els dos darrers anys no ha hagut cap contracte reservat adjudicat a empreses d’inserció per part del Govern ni dels consells insulars. Només alguns ajuntaments han adjudicat contractes reservats a empreses d’inserció.
  • Encara hi ha barreres per a la generalització de l’adjudicació dels contractes sobre la base de la millor relació qualitat-preu, com és preceptiu, i es liciten contractes amb pressupostos base de licitació que no permeten cobrir costos.

Propostes:

  • Generalitzar la planificació de la contractació pública social amb consultes preliminars de mercat a empreses d’inserció per a la determinació i ampliació dels objectes contractuals susceptibles de reserva.
  • Generalitzar la reserva diferenciada de contractes i lots reservats per a empreses d’inserció i centres especials d’ocupació d’iniciativa social.
  • Els pressupostos base de licitació han d’incloure els costs reals dels serveis, i s’ha de millorar el disseny dels criteris d’adjudicació per afavorir una millor relació qualitat-preu.
  • Millorar la formació del personal que intervé en processos de contractació i el seguiment de l’impacte de la contractació pública social, reactivant les comissions de seguiment ja creades.

Estudi de casos

El seguiment l’activitat contractual que realitza REAS Balears inclou l’estudi de casos de males pràctiques a evitar:

Mala pràctica a evitarContracte
Contractes reservat oberts a centres especials d’ocupació lucratius, que no són d’iniciativa socialServei de suport al desbrossament i neteges especials en el terme municipal de Palma (Emaya), amb presentació d’ofertes fins al 15/6/2023 oberta a centres especials d’ocupació lucratius
Contractes no qualificats com a reservats malgrat l’obligació legal de reserva1Servei de gestió de deixalleries del municipi de Felanitx, pendent de nova licitació per incompliment de l’obligació legal de reserva de la recollida de voluminosos
Contractes divisibles en lots que surten sense lotsServei de gestió de deixalleries del municipi de Felanitx, pendent de nova licitació amb obligació de dividir el servei en lots o justificar de forma adequada la no divisió en lots
Servei de manteniment de les zones enjardinades i àrea rural de la Universitat de les Illes Balears, en fase de presentació d’ofertes fins 3/7/2023
Contractes reservats deserts per insuficiència del pressupost base de licitació per cobrir els costos laborals derivats del nou conveni de neteja viària de les Illes BalearsServei de recollida i transport de residus sòlids urbans, gestió de deixalleries i neteja viària del municipi de Felanitx: lot 2 reservat per a la gestió de les deixalleries declarat desert (14/11/2022)
Servei de recollida porta a porta de residus domèstics, servei de vigilància i control de les àrees d’aportació vigilada, centre de reciclatge, recollida de residus voluminosos i transport de caixes (Sa Pobla): lot 2 reservat per al servei de recollida de voluminosos declarat desert (4/1/2023)
Contracte reservat adjudicat al preu hora del personal més baixContracte reservat d’auxiliar de serveis a l’Hospital de Manacor, Servei de Salut de les Illes Balears, adjudicat el 30/3/2022 al preu hora del personal més baix

[1] Arrel d’un recurs presentat per Deixalles Serveis Ambientals, la resolució 602/2023, de 18 de maig de 2023, del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, obliga a licitar el servei de recollida de voluminosos com a contracte reservat, d’acord amb la Disposició addicional 19ª de la llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

Publicat a

Càritas celebra el Dia Mundial del Comerç Just 13 de maig

Sota el lema “Le sienta bien a todo al mundo”, Càritas s’uneix aquests dies a la celebració del Dia Mundial del Comerç Just (13 de maig) -al costat de la resta d’organitzacions de la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) – amb un divers programa d’activitats, organitzat per les Càritas Diocesanes de la Xarxa de Comerç Just de Càritas.

Hi haurà degustacions, exposicions, xerrades, sorteig de cistelles de productes, taules informatives al carrer, lectura de manifest, mercats ambulants, projeccions i molt més a Màlaga, Osca, Terol, Saragossa, Zamora, Barbastre, Montsó, Miranda de Ebro, Burgos, Conca, Alacant, Castelló, València, Mallorca, Menorca, Bilbao i més: Si vols veure horaris i detalls entra en PROGRAMA D’ACTIVITATS.

Amb aquesta jornada, les organitzacions de Comerç Just volem cridar l’atenció dels consumidors i consumidores davant les condicions abusives de treball, l’explotació infantil o la destrucció de boscos que s’amaguen darrere de productes quotidians com el cafè, el cacau, el sucre, el te o la roba. Aquests productes, que generen ingressos milionaris per a unes poques empreses, tenen en comú que la seva producció es desenvolupa principalment en països d’Amèrica Llatina, Àsia o Àfrica. La desigualtat en el repartiment dels beneficis al llarg de tota la cadena de producció, és un altre dels trets que comparteixen. Llegeix el text sencer en la Web de la Coordinadora Estatal de Comerç Just.

També volem recordar que els productes de Comerç Just garanteixen el respecte als drets laborals i humans, salaris i condicions dignes, prohibeixen l’explotació infantil, aposten per la igualtat de gènere i són produïts amb tècniques respectuoses amb la terra i l’entorn natural. El cafè, el cacau, el sucre, el te o la roba són els productes més significatius d’aquest model comercial que va néixer en els anys 60 i avui és present en més de 70 països.

A través de la seva Xarxa de Comerç Just, en la qual participen 24 Càritas Diocesanes, Càritas està contribuint a la transformació d’aquest model injust de comerç que danya a les persones i el planeta.

Durant l’any 2022 s’han realitzat 432 accions de sensibilització, visibilitzarien i denúncia de pràctiques insostenibles i poc inclusives, a través de campanyes, xerrades, activitats formatives i participació en fires i altres espais.