Celebrant el dia Mundial de la terra: l’impacte positiu de la Moda Circular a Menorca

En el dia Mundial de la terra, et comptem com el projecte Moda re- lidera el camí cap a un futur més sostenible i solidari, oferint una alternativa vibrant al consum ràpid de moda. Descobreix com aquesta iniciativa de Càritas està generant oportunitats d’ocupació digna i cura del planeta.

La producció i el consum de tèxtils exerceixen un impacte significatiu en el medi ambient i el canvi climàtic. Des de l’extracció de matèries primeres fins al seu destí final, cada etapa del cicle de vida de la roba té implicacions ambientals. En el cas dels tèxtils, el seu destí final té importants implicacions ambientals. Com a exemple, quan la roba es rebutja en abocadors, pot contribuir a la contaminació del sòl i l’aigua, així com a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle a mesura que els materials es descomponen. La incineració de tèxtils també pot alliberar toxines en l’aire si no es realitza de manera adequada.

La denominada “moda ràpida” o “fast fashion” agreuja aquest problema, fomentant un consum excessiu i d’un sol ús. Segons dades de l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) del 2022, els europeus adquireixen en mitjana 6 kg de roba, gairebé 3 kg de calçat i 6 kg de tèxtils domèstics a l’any. No obstant això, aproximadament el 21% de la roba adquirida no s’utilitza, i gairebé la meitat es rebutja abans de transcórrer un any.

En aquest context, les botigues de moda sostenible de segona mà estan sorgint com una alternativa dinàmica i ètica al model convencional de consum ràpid. Un exemple destacat és Moda re-, una marca que abraça el concepte d’economia circular amb el seu enfocament a reduir, reutilitzar i reciclar.

Moda re- és una iniciativa conjunta de les Càritas Diocesanes d’Espanya i les seves empreses d’inserció social en l’àmbit del reciclatge tèxtil. A través d’un sistema de logística, tallers de reciclatge i programes d’inserció laboral, Càritas lidera el reciclatge de tèxtils a Menorca i a Espanya, minimitzant l’impacte ambiental i generant ocupació. En l’àmbit nacional s’estan recollint aproximadament unes 110.000 tones de roba usada cada any, és a dir, 110 milions de quilos. D’aquest número 45 milions els estan recollint Moda Re de Càritas.

Durant el 2022, Càritas Menorca ha consolidat la recollida i gestió eficient de més de 300.000 kg de roba a Menorca. El seu model d’economia circular es basa en la creació d’ocupació social, la gestió sostenible de la recuperació i el reciclatge tèxtil, i l’autosuficiència econòmica.
Amb més de 50 contenidors distribuïts a l’illa, Càritas facilita la reutilització tèxtil a la nostra illa, complint objectius socials, laborals i mediambientals. En el seu procés de reciclatge, el 100% del residu tèxtil s’aprofita. Els productes que no poden ser reutilitzats es reciclen per a diversos usos industrials, mentre que aquells aptes per a una segona vida es venen a les botigues Moda re-.

Amb sis botigues solidàries en funcionament i més de 100 voluntaris compromesos, Moda re- reinverteix els seus beneficis en projectes d’inserció sociolaboral i formació, fent costat així a col·lectius en risc d’exclusió a través de l’economia social i solidària.

Optar per la moda sostenible i solidària de Moda re- no sols implica adoptar un estil distintiu, sinó també contribuir a un món més just i equitatiu. Si desitges sumar-te a aquesta causa i col·laborar en la construcció d’un futur on la moda reflecteixi responsabilitat i respecte cap al nostre planeta i societat, pots obtenir més informació en www.caritasmenorca.org o www.mestralmenorca.org.

Arbres d’Algendar, l’arquitectura de l’aigua com a font de vida

Dia Mundial de l’Aigua 2024

En el dia mundial de l’aigua, Càritas Diocesana de Menorca obre les portes al seu projecte Arbres d’Algendar, el qual compta amb un sistema de reg sostenible de l’època andalusina amagat feia més de 20 anys.

Arbres d’Algendar és una iniciativa de Càritas Diocesana de Menorca, que porta treballant en la proliferació i cura de l’entorn des de 2007. Situat en el Barranc d’Algendar, un dels espais més verds de l’illa, té com a objectiu la conservació d’arbres fruiters autòctons de Menorca, a través de la inserció sociolaboral de persones en situació de desocupació.

Entre els nombrosos béns etnològics que es localitzen en el Barranc d´Algendar, per sobre de tots destaca la recuperació per part de Càritas Menorca, d’una antiga font d’aigua amagada feia més de 20 anys per una densa vegetació. Gràcies a aquest descobriment i al restabliment d’un sistema hidràulic de l’època andalusina, s’ha pogut posar en marxa una sèrie de canals que condueixen l’aigua a la zona d’horta i de producció d’arbres fruiters, donant vida a una pràctica de reg sostenible que redueix al mínim necessari el consum d’aigua, un dels recursos actuals més valuosos per als cultius, les persones i el planeta.

En la zona, es troben construccions antigues tradicionals en pedra vinculades a l’aprofitament i distribució de l’aigua com a safaretjos, aljubs, sifons, aigüeres, parets, encadenats, portells, passos, molins, canals, etc. Aquest conjunt d’elements etnològics recuperats, creats per la mà de l’home, ajuden a conrear i explotar la terra de manera ecològica i sostenible, deixant en evidència que antigament els pobladors coneixien bé el terreny i es van adaptar a la realitat de la zona d’una manera organitzada i sostenible.

Part dels treballs de restauració del projecte s’han realitzat amb persones contactades a través del servei d’orientació laboral de Càritas Menorca, les quals han estat formades en jardineria, agricultura i manteniment de finques en els cursos i tallers amb els quals compta la iniciativa. Gràcies a l’esforç dels seus participants en tots aquests anys, Arbres d’Algendar ja compta amb més de cent varietats de fruiters autòctons i amb moltes persones en situació vulnerable, que han obtingut una formació inicial per a poder tenir un futur més digne i d’accés al mercat laboral.

Finalment, la iniciativa disposa d’un centre d’interpretació de la naturalesa, a través del qual es fan visites guiades a grups, centres educatius i un programa de voluntariat corporatiu per a empreses, amb el focus principal lloc a sensibilitzar sobre la necessitat de recuperar una agricultura autòctona i respectuosa amb el medi ambient, i on es brinda més informació sobre l’estructura del sistema hidràulic des d’Es Canaló, passant per la finca Sant Antoni de S’Aranjassa, els béns etnològics i el patrimoni cultural i natural que suposa el Barranc d’Algendar.

Les persones interessades a obtenir més informació poden visitar la web https://www.caritasmenorca.org/proyecto/arbres-dalgendar/ https://mestralmenorca.org/arbres-dalgendar/ o bé escriure a mestral@caritasmenorca.org  per a conservació d’arbres / implantsocial@caritasmenorca.org  per a visites guiades i voluntariat corporatiu.

El que compten les treballadores de cooperatives de Comerç Just 8M

per Coordinadora Estatal de Comerç Just

Volem celebrar el 8-M destacant el que compten treballadores de Comerç Just de Nicaragua, l’Índia i el Marroc. En els seus testimoniatges parlen d’apoderament personal, econòmic i social, d’autonomia, d’independència, i d’avanços en la igualtat de gènere en els seus entorns.

Aquests són alguns dels testimoniatges inclosos en l’exposició Empoderades. Dones del Comerç Just, realitzada per la CECJ amb finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.

Ivania Rivera és la vicegerent de la cooperativa cafetalera Llogaret Global, de Nicaragua, que integra a més de 12000 associades i associats:

Quan vaig acabar els meus estudis de agro negocis vaig tenir l’oportunitat d’entrar en Llogaret Global com a assistent de vendes. Al meu país és molt rar trobar a una dona en la part de gerència, administració, en el procés industrial.

Com a organització, hem invertit molt en aquest canvi. Puc contar moltes històries de dones que eren tímides quan jo les vaig conèixer, que ni tan sols m’atenien en les seves finques, i avui senten alegria i emoció, creixement i desenvolupament a través del treball que s’ha fet amb elles. Cal invertir en igualtat per a canviar la mentalitat en una societat rural profundament masclista.

Amina Ait Taleb és la presidenta d’una de les cooperatives de Comerç Just integrades en el Grup Targanine, que produeixen oli d’argània a Agadir (el Marroc):

El meu somni era treballar en un camp que em permetés contribuir al desenvolupament de la meva regió. Per a nosaltres va ser un repte. Primer treure a les dones de les seves llars perquè treballessin, i després per a assegurar que el projecte, que és 100% de dones, fos un èxit comercial. Avui dia estem capacitades per a treballar lliurement, hem aconseguit trencar el mite que una dona per si sola no té els mitjans per a tirar endavant amb èxit. Gràcies a la cooperativa, les dones tenen un treball que per a elles significa tenir independència econòmica, experiència laboral i autonomia respecte a les seves famílies.

Guddiyya Yadav treballa en l’organització Creative Handicrafts que es dediquen a la confecció de roba i articles de tèxtil de llar, a Bombai (l’Índia)

Soc la primera dona de tota la meva família que treballa, una cosa de la qual estic molt orgullosa. M’ha donat molta confiança, ara soc una bona sastressa i un exemple per a la generació més jove de la meva família.

Les empreses d’inserció d’Illes Balears s’agrupen en l’associació AIBEI per a defensar els seus interessos i afavorir la seva visibilitat i representació

AIBEI està integrada com a soci territorial en la federació estatal FAEDEI
AIBEI estrena pàgina web per a donar a conèixer la seva tasca a la societat

L’Associació Illes Balears Empreses d’Inserció (AIBEI) agrupa cinc empreses d’inserció i d’economia solidària d’Illes Balears, amb la missió de representar-les, defensar els seus interessos i donar-los visibilitat.

Es pretén així afavorir la tasca de les empreses d’inserció en favor de la inserció sociolaboral de persones en situació o risc d’exclusió social a través de la realització d’activitats econòmiques en el marc de l’economia solidària.

Les empreses d’inserció associades a AIBEI compleixen els següents requisits:

Estar creades a Illes Balears, inscrites en el registre i complir amb les seves obligacions legals
Assumir els principis de l’economia solidària i realitzar una auditoria social
Estar promogudes per entitats no lucratives del Tercer Sector Social i revertir la totalitat dels beneficis en l’activitat
Desenvolupar itineraris d’inserció sociolaboral, amb mesures de formació i acompanyament.

Actualment AIBEI compta amb els socis següents:

Benfet Serveis i Manteniment. Entitat promotora: Projecte Home Balears
Deixalles Inserció i Triatge. Entitat promotora: Fundació Deixalles
Deixalles Serveis Ambientals. Entitat promotora: Fundació Deixalles
Eines x Inserció. Entitat promotora: Càritas Diocesana de Mallorca
Mestral Inserció i Medi Ambient. Entitat promotora: Càritas Diocesana de Menorca

En conjunt, les cinc empreses d’inserció associades van tenir en 2022 un volum d’ingressos de 4.475.589 €, dels quals el 87% van procedir de la facturació per serveis contractats, i van generar conjuntament un retorn econòmic a les administracions d’1.387.881 € gràcies als estalvis en prestacions i als ingressos pels impostos i cotitzacions generats per les persones amb contracte d’inserció.

Així mateix, en total van tenir 201 persones contractades (a jornada completa/any), de les quals 125 ho van estar amb un contracte d’inserció. D’aquestes, 35 persones van finalitzar l’itinerari d’inserció, i 21 van trobar treball en el mercat laboral ordinari.

AIBEI està integrada com a soci territorial en FAEDEI, la Federació d’Associacions Empresarials d’Empreses d’Inserció. FAEDEI, creada en 2007, agrupa 15 associacions autonòmiques d’empreses d’inserció que representen 260 empreses d’inserció amb 9.570 persones treballadores, el 63% amb contractes d’inserció.

FAEDEI treballa en favor de la consolidació del model de les empreses d’inserció a Espanya, com a eina per a la inclusió i inserció en el mercat laboral de les persones en situació o risc d’exclusió social. Antoni Aguiló, president de AIBEI, és el representant de les empreses d’inserció d’Illes Balears en la junta de FAEDEI.

A més de la participació estatal, un objectiu fonamental de AIBEI és donar visibilitat a les empreses d’inserció i defensar el seu paper davant la societat: administracions públiques, agents socials, institucions i organitzacions públiques i privades. És per això que, per a donar a conèixer la seva tasca, AIBEI estrena la pàgina web https://empresesinserciobalears.org/

Aquesta pàgina web conté informació sobre l’associació, els seus socis i els serveis que ofereixen, així com seccions de notícies i documents.

Cuines del Món: Cuina “Sureña” (dimarts 12/03)

Kaya Jacobs és un xef estatunidenc que resideix a Menorca, la seva passió per la cuina li ha portat a lugres tan diferents com San Francisco, el Japó i Barcelona.
En l’actualitat se li pot trobar en el restaurant La Calita de Biniancolla, on crea una cuina natural i informal, que té com a base el producte de temporada i local.
En aquesta edició de “CUINES DEL MÓN” Kaya ens proposa una màster class de cuina estatunidenca”sureña”, una cuina tradicional amb tocs nous i que inclou producte de proximitat.
El menú que ens suggereix…
Gràcies Kaya per la teva aportació a aquesta iniciativa, estem desitjant provar la teva cuina.

Stefania va néixer a Gènova, Ligúria, nord d’Itàlia; de petita va aprendre la cuina tradicional de la seva família, on les seves ties elaboraven pasta fresca farcida (clàssica en tota Itàlia, però amb ingredients i maneres de fer úniques), fucàcia, conserves, dolces i molt més.
Les voltes de la vida la porten a Menorca, on té el seu primer restaurant en el port de Maó (Deli), sent gratament recordat pels seus fidels clients i amants de la “vera cucina italiana”.
Avui ens porta un menú basat en la cuina clàssica, amb majoria de plats del nord i algun record a la resta d’Itàliana.

Caponatina Siciliana
Samfaina agredolça, amb base d’albergínies, que a més porta api, ceba, tomàquets, olives, tàperes, vinagre i sucre. Ideal com a entrant, guarnició o simplement com una amanida fresca i sana, acompanyada de tostas de pa o grissini.

Panissa fregida ligure
Farina de cigrons, cuita com una “polenta”, i fregida; aperitiu típic de Ligúria, servit en cons de paper sent part del “fritto misto”, per a menjar al pas.

Minestrone
Sopa de verdures clàssica en tota Itàlia; la diferència és que a Ligúria porta pesto, que la fa única i diferent.

Pansoti amb salsa di noci
Pasta farcida (tancada a mà) de verdures verdes i ricotta; a Ligúria s’usa una mescla d’herbes anomenada “preboggion”, a vegades no conreades (en Menorca es donen en estat salvatge) i que inclou espinacs, bledes, borratja, ortigues, rosella, xicoira, dent de lleó, etc., que es blanquegen i se sofregeixen per a després barrejar-les amb ricotta i formatge parmesà. Se serveixen amb una salsa de nous.

Seppie in zimino
Plat gustós i equilibrat de sépia, cuita amb bledes i bolets secs, amb un sofregit bàsic de ceba, api i pastanagues. Un “mare e monti” en tota regla.

Coniglio alla ligure
Conill guisat, amb olives negres i pinyons, i un sofregit d’all, ceba i api, per a acompanyar, fucàcia!, pa típic de la Ligúria, crocant, daurat i amb oli d’oliva.

Tiramisú
Prostre clàssic on n’hi hagi, però modern (anys ’50). L’elaboració tradicional inclou 5 ingredients: bescuits “savoiardi” (de soletilla o melindros), cafè, ous, sucre i mascarpone. Se serveix empolvorat amb cacau.

Bon profit! Buon appetito!

Varietats d’arbres fruiters disponibles (2024)

POMERES


– Bon Jesús Verda
– D’en Tolo
– Xeca
– Xiconi
– Randa

PERERES


– Fina
– St. Joan
– Fina primerenca
– Mare xenxa

FIGUERES


– Paretjal
– Catalana
– Coll de dama Blanca

PRUNERES


– Pruna de Frare Vermell
– Pruna de porc negre
– pruna de porc blanca
– Pruna de melbocó

ALTRES

NISPRERS
CIRERERS
MAGRANERS
GARROVERS
GINJOLERS

FORESTALS
– Llorer
– Om
– Freixe
– Aloc
– Saüc

Contacte:
Arbres d’Algendar
Mestral Inserció i Medi Ambient – Ciutadella 

mestral.ciutadella@mestralinsercio.com

100% elèctric

Amb el suport de la Conselleria de Família i Serveis Socials del Govern Balear a càrrec de l’assignació del 0,7% de l’IRPF, Càritas Menorca adquireix el primer vehicle 100% elèctric de la seva flota.

Aquest nou vehicle facilitarà la neutralitat d’emissions contaminants i permetrà el trasllat de persones participants dels nostres projectes, que tenen, com a objectiu la formació de persones en situació de desocupació, per al desenvolupament de les seves competències socials i professionals a través dels programes gestionats per l’empresa d’inserció Mestral Inserció i Medi Ambient.

Des del projecte Mestral fem un pas significatiu cap a un futur més sostenible en adquirir el nostre primer vehicle elèctric, ferms en el nostre compromís per una mobilitat més neta i la reducció de la nostra petjada de carboni.

Ens unim a la revolució elèctrica, contribuint a la preservació del medi ambient i un estil de vida més verd, emocionats d’explorar aquest viatge cap a una mobilitat més sostenible.

Les vendes de Comerç Just a Espanya en 2022 van aconseguir els 146 milions d’euros

Més de la meitat de la població espanyola vol conèixer si els productes que compra estan lliures d’explotació laboral infantil i si s’ha respectat el medi ambient en la seva elaboració.

146 milions d’euros va ser la facturació obtinguda pels productes de Comerç Just al nostre país durant 2022, la qual cosa suposa un increment lleu (1,3%) respecte a l’any anterior. Aquest és la principal dada de l’informe “El Comerç Just a Espanya 2022” publicat avui i elaborat per la Coordinadora Estatal de Comerç Just, amb finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. A més, la publicació inclou els resultats d’una enquesta sobre les motivacions de la ciutadania espanyola davant els impactes ambientals i socials de les seves compres.

“En un context de crisi econòmica i augment de la inflació, mantenir el volum de vendes i fins i tot incrementar-lo lleument, és una mostra de la fidelitat que genera el Comerç Just tant entre la ciutadania com entre les empreses”, ha explicat Alberto Abad, president de la Coordinadora Estatal de Comerç Just.

Amb aquesta xifra global, el consum mitjà per habitant en Comerç Just durant 2022 al nostre país va ser de 3,08 euros. Es tracta d’una quantitat similar a la del 2021 i que es manté allunyada de les xifres registrades en altres països europeus.

Prop del 80% de les vendes de Comerç Just es va produir en supermercats i grans superfícies. El segon espai de consum d’aquests productes és el sector d’hostaleria, restauració i servei d’àpats amb una quota de mercat del 13,7%. En tercer lloc, la ciutadania compra els articles de Comerç Just en establiments al detall, entre els quals destaquen les botigues especialitzades de Comerç Just, la facturació del qual ha estat en 2022 de 4,58 milions d’euros, la qual cosa suposa un descens lleuger (d’uns 127.000 euros) respecte a l’any anterior. El consum de Comerç Just en altres establiments al detall com a herbolaris o botigues de productes ecològics, ha sofert un major descens en aquest últim exercici.

Per productes, prop del 96% de les vendes de Comerç Just són d’alimentació. I dins d’aquest bloc, el cacau i els dolços continuen sent els productes estrella, seguits del cafè. Aquests 3 productes generen una mica més del 90% de la facturació. En la categoria d’articles que no són d’alimentació destaquen la roba i el tèxtil que, en l’últim any, han augmentat les seves vendes en 1,3 milions d’euros. “La demanda i venda de roba i tèxtils de Comerç Just estan creixent molt ràpidament”, ha assegurat A. Abat.

Les motivacions de la població davant el Comerç Just

L’informe “El Comerç Just a Espanya 2022” inclou els resultats de l’enquesta realitzada per l’equip de ClicKoala sobre les motivacions i hàbits de la ciutadania en relació amb el consum. D’una banda, l’enquesta conclou que el 69% de la població afirma fer la compra habitualment en supermercats i hipermercats. Amb relació a hàbits de compra sostenibles, el 14% afirma comprar productes ecològics, mentre que 1 de cada 10 persones (11%) consumi productes de Comerç Just.

D’altra banda, en consultar per les preocupacions de consumidors i consumidores, l’enquesta recull que la societat espanyola mostra un nivell d’interès significatiu pels impactes socials, humans i mediambientals de les seves compres. Un 39% de la població enquestada manifesta el seu interès per comprar productes de Comerç Just. Una proporció que augmenta en preguntar per aspectes essencials que garanteix el Comerç Just. Així, el 54% de la població vol saber si els productes que adquireix no han estat elaborats amb explotació laboral infantil, mentre que el 53% de la població vol saber si s’ha cuidat el medi ambient. En la segmentació per edats, l’enquesta conclou que la població de més de 55 anys és la que mostra un major interès per aquests aspectes.

Finalment, l’enquesta analitza la influència de les certificacions ecològiques i socials en les compres. La principal conclusió és que els segells que avalen el compliment de criteris ambientals o socials són en general poc coneguts. Només 12 certificacions, en concret les ecològiques, són conegudes entre el 30% i el 40% de la població. La resta dels segells pels quals s’ha consultat, com per exemple els de Comerç Just, només són coneguts per menys del 20% de la ciutadania. No obstant això, els qui coneixen aquestes certificacions mostren un nivell alt de confiança en elles i és un aspecte que afavoreix la seva decisió de compra

D’on venen els productes de Comerç Just

El mercat de Comerç Just del nostre país es proveeix de la producció de 162 cooperatives i organitzacions de 50 països d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. Els països amb els quals hi ha un major volum comercial en la xarxa de Comerç Just són el Perú, l’Índia, Uganda i l’Equador.

El cafè és el producte amb una procedència més àmplia. Àfrica és la principal regió productora de cafè de Comerç Just que proveeix el nostre mercat. Per part seva, el cacau de Comerç Just que gaudim al nostre país procedeix de 15 països, principalment d’Amèrica Llatina (República Dominicana, Bolívia, el Perú i l’Equador), i de Costa d’Ivori.

La roba, articles tèxtils i complements de Comerç Just procedeixen en la seva gran majoria d’Àsia i, especialment, de l’Índia, Bangladesh i Turquia.

L’informe “El Comerç Just a Espanya 2022” està disponible aquí

Celebració del 30 aniversari de Mestral, tres dècades cuidant de les persones i el medi ambient.

El projecte Mestral ha celebrat fa uns dies el seu 30 aniversari. Des dels seus inicis i fins a l’actualitat amb l’objectiu de treballar pel canvi social i la cura del medi ambient, creant oportunitats sociolaborals per a persones en situació d’exclusió.

Des de 1993 Mestral ha treballat incansablement per a abordar els desafiaments socials i ambientals que han anat apareixent en la seva història, amb l’objectiu principal de promoure l’ocupació, la sostenibilitat i millorar la vida de les persones. Al llarg d’aquests anys el projecte ha evolucionat i diversificat les seves iniciatives: la gestió de residus, les botigues solidàries, el comerç just, l’agricultura ecològica i la més recent, l’escola de restauració Ca n’Aguedet.

El treball en gestió de residus ha deixat una empremta significativa, més de 28 milions de quilos tractats des dels seus inicis, la implantació de nous mitjans com la gestió integral dels residus tèxtil o els RAEES (aparells elèctrics i electrònics) o els contenidors de recollida de roba, 56 en l’actualitat, repartits per cada racó de Menorca.

Més enllà d’això, l’objectiu principal del naixement de Mestral és l’acompanyament a les persones en situació vulnerable, el desenvolupament social, la formació, la promoció de l’ocupació, brindant a les persones participants eines per a aconseguir un major benestar. Més de 3.400 persones han passat pels diferents tallers, programes i formacions en aquestes tres dècades.

La celebració

Fa uns dies Mestral ha celebrat aquest viatge de 30 anys amb el personal del projecte, els voluntaris i col·laboradors que en formen part. A l’acte va haver-hi un moment especial per a la pregària i sinceres paraules de reconeixement per part del bisbe Gerard Villalonga.

En el transcurs de la vetlada el bisbe va presentar el relleu en la direcció de Càritas Menorca. El bisbe va agrair a Gabriel Pons la seva dedicació durant els últims 6 anys i va donar la benvinguda a Lorenzo Mir, que inicia la una nova etapa en el càrrec. Des de Càritas li donem la benvinguda i agraïm el seu compromís amb l’entitat.

Mirant al Futur

Mestral continuarà treballant en els seus objectius principals: l’acompanyament de persones en situació vulnerable i la cura del medi ambient, l’economia social i circular, així com promoure un consum sostenible i responsable, que són part també del nostre ADN.

Ara iniciem il·lusionats el nou projecte Restaurant Escola Ca n’Aguedet, que obre les portes com a servei de servei de càtering, per a col·lectivitats i obrint al públic un dia per setmana, els dijous migdia, treballant per la capacitació de persones en risc d’exclusió social i lluitant contra el malbaratament alimentari.

Iniciem una nova dècada amb renovat entusiasme i la determinació de continuar formant part de la transformació social i la creació d’una societat més solidària i sostenible.

Primer dia d’obertura! Restaurant Escola Ca n’Aguedet

Feliços d’haver rebut aquest acolliment en el primer dia d’obertura del Restaurant Escola Ca n’Aguedet.

Obert a partir d’ara cada dijous al públic, amb receptes inspirades en la cuina tradicional de l’illa, utilitzant ingredients locals (km0) assegurant que els clients gaudeixin de la frescor i la millor qualitat. Però això no és tot, també amb compromís amb el comerç just, la sostenibilitat, la formació i la promoció d’ocupació.

El Restaurant Escola Ca n’Aguedet és un projecte d’economia social i solidària de Càritas Menorca i gestionat per Mestral Inserció i Mediambient. El menú està ple d’opcions que destaquen la riquesa de la cuina tradicional, i cada plat està elaborat amb ingredients provinents de productors locals que es troben a pocs quilòmetres de distància.

El millor de tot és que el restaurant es preocupa per la sostenibilitat i el comerç just. Està compromès en minimitzar la seva petjada ambiental i a assegurar-se que cada pas, des del camp fins al plat, sigui ètic i respectuós amb el mediambient. A més, s’han implementat pràctiques no malbaratament alimentari per a reduir al màxim els desaprofitaments. Això significa que estan trobant maneres creatives d’utilitzar cada ingredient, contribuint així a la reducció de l’impacte ambiental.

Aquest restaurant no és només un lloc per a gaudir de deliciosos menjars, sinó també una iniciativa que promou un enfocament més social, sostenible i ètic.