Una de cada cinc persones que va participar en algun itinerari d’inserció sociolaboral de Càritas en 2023 va aconseguir tornar al mercat de treball

Càritas va invertir l’any passat una xifra rècord de 136,8 milions d’euros per a millorar l’autonomia de les persones a través de l’ocupació
• Moda re-, l’empresa d’inserció líder en la recollida i reciclatge de roba de segona mà a Espanya, va generar 1.400 llocs de treball, la meitat per a persones en exclusió

Les persones en risc d’exclusió tenen una taxa d’atur set vegades superior a la resta de la població activa. Amb l’objectiu d’ajudar a reduir aquesta bretxa, Càritas va acompanyar l’any passat 68.065 persones en la cerca de treball, un 4,9% més que l’any anterior. Una de cada cinc persones que va participar en alguns dels nostres programes i itineraris va aconseguir reinserir-se en el mercat laboral.

Així ho reflecteix l’informe d’Economia Solidària, que un any més dona compte -amb motiu del Dia Internacional del Treball- de l’activitat desenvolupada per la Confederació en un context marcat per l’increment de la inestabilitat i la precarietat laboral.

Càritas va dedicar l’any passat la xifra rècord de 136,8 milions d’euros a totes les seves iniciatives d’economia solidària (programes d’ocupació, empreses d’inserció, comerç just). La suma és un 16,4 per cent superior a l’any anterior (19,2 milions d’euros més). D’aquest total, 35,3 milions van ser destinats a itineraris d’inserció sociolaboral, que inclouen orientació laboral, intermediació amb empreses i formació i, més de 100 milions a Economia Social. L’economia social, de la qual Càritas és una de les seves grans impulsores, representa a Espanya el 10% del PIB.

Millorar l’autonomia de les persones
“La Confederació està fent una aposta clara per augmentar els projectes d’economia solidària per a ajudar a les persones en situació d’exclusió al fet que recorrin un camí digne cap a la seva autonomia. És cert que aquestes iniciatives vinculades a l’ocupació i a l’economia social requereixen més inversió econòmica, però són més efectives a llarg termini i tenen un efecte més recuperador de la persona”, explica Ana Heras, coordinadora d’Economia Solidària de Càritas Espanyola.

En l’última dècada, Càritas ha aconseguit convertir-se en una de les majors promotores d’empreses d’inserció d’Espanya. Actualment, compta amb 68 iniciatives d’economia social i 265 línies de negoci en diferents sectors econòmics amb una facturació total de 85,8 milions d’euros. Aquestes activitats estan relacionades amb el reciclatge tèxtil, la gestió ambiental i de residus, neteja, transport i missatgeria i restauració. Aquests projectes generen 3.141 llocs de treball, dels quals 2.348 van ser ocupats per persones en situació d’exclusió en 2023.

“Com a societat, cada recurs invertit en programes de capacitació professional i d’accés a l’ocupació comporta un retorn en el mitjà i llarg termini tant des de la dimensió social com des de l’àmbit d’econòmic. A través d’aquests programes, les persones guanyen en autoestima, en reconeixement social i en accés a drets, i a més contribueixen d’un mode actiu al desenvolupament econòmic comú a través de la seva contribució en impostos i en consum”, apunta Ana Heras.

Moda re-, el seu vaixell insígnia
Entre aquestes empreses d’inserció destaca Moda re-, el vaixell insígnia de l’economia social, circular i solidària de Càritas. Moda re- és una cooperativa d’iniciativa social pionera en el tractament del residu tèxtil en el qual s’integren 44 Càritas diocesanes de tot el país. Des de la seva creació en 2020, s’ha convertit en l’operador més gran en la recollida i reciclatge de roba de segona mà a Espanya i un dels principals de tot el sud d’Europa.

“Aquesta iniciativa té un triple impacte social i mediambiental. D’una banda, creem llocs de treball per als col·lectius amb els quals treballa Càritas i que venen derivats dels Serveis Socials municipals. Per un altre, aconseguim prolongar el cicle de vida d’aquesta classe de productes i augmentar el seu reciclatge, evitant que acabi en l’abocador o siguin incinerats i, finalment, dignifiquem el procés d’entrega de roba a les persones en exclusió”, explica Manuel León, gerent de Moda re-.

Cada any passen per les seves plantes 44.000 tones de tèxtil que són recollits a través de 8.038 contenidors d’accés lliure situats en tot el territori. Aquesta xifra representa el 44% de tot el tèxtil que es recull a Espanya. Aquest volum d’activitat genera més de 1.400 llocs de treball, el 55% reservats a llocs d’inserció social per a persones en situació de vulnerabilitat.

«Es tracta de llocs de feina transitoris (entre sis mesos i tres anys) per a millorar el nivell d’ocupabilitat de la persona abans d’ajudar-la a inserir-se en el mercat laboral. De fet, el 30% de les persones que treballen amb nosaltres accedeixen a una ocupació normalitzada després de finalitzar el seu itinerari d’inserció en Moda re-», explica Manuel León.

La roba que es troba en bon estat es reutilitza a través de la seva venda en les més de 141 botigues de Moda re- i de diferents corners situats en grans superfícies en tot el país. “Un dels valors de Moda re- és la seva capil·laritat, ja que els nostres punts de venda estan en més de 100 ciutats espanyoles. Cada vegada que cream una botiga generem ocupació local de la mà de la Càritas local, a més de donar una oportunitat d’accés al consum de roba de segona mà en llocs on encara continua sent un estigma per a moltes persones”, indica.

Aquesta iniciativa ha permès a Càritas convertir els seus tradicionals robers en empreses d’inserció a través de les botigues de Moda re-. “Una marca de fàbrica de les nostres botigues és que permet dignificar l’entrega de roba. Ja no es tracta de preparar un lot, sinó que la persona pugui exercir com a ciutadà i triï la roba que necessita i que pugui fer-ho en un espai totalment normalitzat com són les nostres botigues”, subratlla Manuel León.

Perfil dels participants
El perfil de les persones que van participar al llarg de 2023 en els diferents programes d’ocupació de Càritas es va mantenir similar a anys anteriors: la majoria són dones (64%), de més de 45 anys (39%), amb estudis bàsics (37%). Les persones procedents de països no comunitaris van ser lleugerament superiors a les nacionals (56%).

“Darrere d’aquest perfil es donen multitud de situacions aïllades o que se sumen i que cal anar superant per a aconseguir l’objectiu d’inserció laboral. En moltes ocasions ens trobem amb persones que manquen de competències digitals, presenten dificultats d’aprenentatge, escassa experiència laboral o molts problemes de conciliació familiar, a més de greus mancances socioeconòmiques, dificultats amb l’idioma i baixa autoestima que porta a la desmotivació”, assenyala Ana Heras.

“Tota aquesta realitat -afegeix- ens obliga a articular una atenció integral, molt individualitzada, i amb una metodologia eminentment pràctica, que acceleri i faciliti l’aprenentatge i els ajudi a superar les dificultats que els allunyen del mercat laboral”.

Comerç just
Les accions de comerç just desenvolupades en 23 Càritas diocesanes van suposar a més una inversió de 589.587 euros. Aquesta xarxa compta amb més de 18 botigues i 62 punts de venda repartits per tota Espanya, que funcionen no sols com a llocs de comercialització de productes, sinó que generen espais de sensibilització perquè els consumidors visibilitzin les persones i processos que hi ha darrere de cada producte i contribueixin a fomentar un consum responsable.

Finances ètiques
Càritas aposta a més per un model de finances que vagi més enllà de la rendibilitat econòmica. El sistema financer es mou en funció de les decisions que prenen persones que trien on volen invertir els seus diners sense pensar moltes vegades en les conseqüències que aquesta decisió té per a unes altres. Per això, informar-se i triar alguna de les opcions que ofereixen les Finances Ètiques poden ser un dels instruments amb major capacitat de transformació de la societat.

Dins d’aquesta línia de treball: 43 entitats de Càritas col·laboren amb entitats financeres que fan compatibles la rendibilitat econòmica amb la consecució d’objectius socials i mediambientals.

“Quan ens referim a l’economia solidària, pensem en un mercat laboral amb valors, en un sistema de finances ètiques, en un comerç just i un consum responsable. Sabem que l’abast actual d’aquestes iniciatives és insuficient, gairebé testimonial, però evidència que com a societat podem autoexigir-nos una ètica en tot el que afecta l’economia. Una economia que escolta, que cuida, qu